Com a historiadora de l’art, Sònia López (Barcelona, 1972) va passar gairebé 20 anys liderant els mitjans digitals del MACBA abans d’emprendre amb Deckard Cultura Digital, una consultora que acompanya museus i institucions culturals en la conceptualització de projectes digitals i la curadoria de continguts.

Des de fa uns mesos, a més, treballa des de la BSC AI Factory, la fàbrica europea d’intel·ligència artificial situada al Pier07 de Tech Barcelona. «Creiem que la innovació passa als marges: quan disciplines diferents es troben, quan una conversa inesperada obre un fil nou. Per això valorem especialment ser en un entorn on la intel·ligència artificial, la creativitat, l’enginyeria o l’estratègia s’entrellacen i dialoguen», escrivia a LinkedIn en anunciar el seu canvi d’oficina.

Escolta, flexibilitat i presència: valors que marquen la seva manera de liderar projectes creatius i complexos. També la seva visió de futur: una en què la innovació fa possible connectar la cultura amb tothom.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SL: El propòsit de Deckard és contribuir que els museus continuïn sent rellevants en el dia a dia de la societat.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

SL: Cada cop més, treballem en projectes complexos on cal coordinació, traducció entre equips i decisions clares. D’aquí a dos anys m’agradaria que Deckard estigués encara més posicionada com a partner boutique de comissariat digital i acompanyament estratègic, amb processos més escalables sense perdre artesania.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

SL: Anomenar i defensar la nostra feina com a curadoria digital, una tasca transversal que media entre l’acadèmic i el tecnològic, i construir l’estudi al voltant d’aquesta funció de disseny conceptual i mediació tecnològica.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

SL: Pot sonar tòpic, però el repte més gran que he viscut és personal i l’esmento perquè ha impactat en tot el que faig. Ser mare em va ensenyar a escoltar, ser ferma i ser present: això marca tot el que faig. Ser mare impacta en el tipus de professional en què et converteixes.

TB: El millor consell que t’han donat.

SL: Marcar límits és oferir un espai de seguretat.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

SL: Sí, és clar. De moltes. No confio en la gent que no canvia d’opinió sobre les coses. Tampoc en els que no entenen que es pugui canviar d’opinió.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SL: M’he d’esforçar una mica perquè hi ha moltes persones que tinc com a referent, cadascuna per motius diferents. Per a aquesta entrevista trio Genís Roca, per la seva capacitat d’anàlisi i comunicació pel que fa a tecnologia.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

SL: La seva creativitat, que em sorprenguin i m’estimulin a dir: “Caram, no havia pensat això des d’aquest angle”.

TB:Una tecnologia que marcarà el futur.

SL: Que difícil! La IA ja envaeix el nostre dia a dia. Vaig llegir a The New York Times com un periodista va intentar evitar-la i li va ser impossible: fins i tot l’aixeta de casa depenia d’IA. En el meu sector, les interfícies conversacionals sobre grafs de coneixement no només “generen”, sinó que connecten, contextualitzen i donen accés intel·ligent als arxius. Per la meva banda, la tecnologia que m’agradaria que marqués el futur seria el teletransport de matèria, amb petjada de carboni zero.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

SL: Musa.Guide. Són una petita startup que ha desenvolupat una solució simple i bonica per a audioguies en entorns de museus. Fan servir IA per adaptar els continguts als usuaris. És molt millor del que jo soc capaç d’explicar.

TB: Què fas per desconnectar?

SL: Veure dues o tres pel·lícules seguides, de les que sempre tinc a la llista de pendents i que ningú més a casa vol veure.

TB: Un llibre per recomanar.

SL: El volum del temps de l’autora danesa Solvej Valle. En català i castellà els publica Anagrama. Si no treuen aviat el tercer volum (i els següents) em veuré obligada a aprendre danès.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

SL: N’hi ha tantes per triar que sempre vaig als fonaments: diré qualsevol tema tocat per John Coltrane.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

SL: Qualsevol pasta italiana feta amb saviesa, com la que et preparen a Raffaelli Ristorante, al carrer Lluís Antúnez, a Barcelona.

TB:Un lloc del món.

SL: Venècia.

TB: On invertires 100k?

SL: En el desenvolupament del teletransport, és clar.

TB: Si no fossis emprenedora…

SL: Em dedicaria a alguna professió en què hagués d’utilitzar les mans per fer o arreglar coses.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

SL: És una oportunitat per hibridar la meva pràctica amb la d’altres processos d’innovació, per compartir experiències, i sobretot per connectar el meu món, ancorat en els processos lents i repetitius dels museus, amb la innovació i les oportunitats més disruptives.