Rentar els plats. Dutxar-se. Regar les plantes. Rutines que depenen d’un gest tan automàtic com obrir l’aixeta. No obstant això, darrere d’aquesta simple acció existeix una realitat invisible: l’enorme quantitat d’aigua que es perd abans si més no d’arribar a les nostres llars.

En els últims anys, la crisi hídrica ha deixat imatges inèdites a Catalunya, com el campanar del Pantà de Sau al descobert i restriccions prolongades de consum en diferents municipis. Va ser llavors quan David Mora (Barcelona, 1987) va sentir que era la seva responsabilitat posar els seus coneixements al servei d’aquest desafiament. “És el tipus de problema que mereix tota la meva energia”, assegura.

David és el CEO i cofundador de Kimedes AI, la startup que busca “salvar milions de litres d’aigua potable al dia” mitjançant imatges satel·litàries i intel·ligència artificial. Enginyer en Organització de les TIC, amb un màster en Direcció de Projectes per la Salle i formació executiva en Innovació a Harvard i MIT, va passar set anys a l’estranger abans de tornar a Catalunya, on va posar en marxa el projecte al costat de Jaume Miró, COO i cofundador.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DM: Protegir l’aigua de les generacions futures. Entre el 25% i el 30% de l’aigua potable a Europa es perd per canonades trencades abans d’arribar a cap aixeta. Nosaltres detectem aquestes fuites utilitzant imatges de radar per satèl·lit i intel·ligència artificial, abans que ningú se n’adoni. Ho veiem des de l’espai.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

DM: Tenim el motor d’IA operatiu, els primers contractes municipals signats, el suport de l’ESA i ENISA, i acabem de completar el programa d’incubació de la BSC AI Factory al Pier07. D’aquí a dos anys, vull que qualsevol municipi d’Europa no només conegui l’estat de la seva xarxa hídrica, sinó que rebi recomanacions concretes i prioritzades abans que el problema existeixi. No reduir pèrdues, sinó eliminar-les.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

DM: Vam apostar per dades satel·litàries en lloc de desplegar maquinari, una decisió que va accelerar l’impacte, va eliminar friccions d’implementació i ens va permetre escalar sense dependre de sensors físics. I, sobretot, ens va donar focus en allò en què realment som bons: algoritmes i tecnologia.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

DM: Voler canviar el món des del sector públic. El B2G és un territori on gairebé no hi ha VC, els cicles són lents, els decision makers són difícils d’arribar i, tot i així, l’impacte és real i enorme. Ningú no t’ho posa fàcil. Això ens va ensenyar a entendre les regles del joc des del primer dia, a calibrar molt bé les estratègies de supervivència, a escalar amb seny i a desenvolupar una resiliència que no et dona cap màster. Molta insistència i la convicció que val la pena.

TB: El millor consell que t’han donat.

DM: “Recorda’t per què vas començar, valora les teves pròpies fites i progressos sense esperar que ningú te’ls validi. Aquest camí és teu i cal gaudir-lo, per molt dur que sigui.”

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

DM: Sempre havia cregut que demanar ajuda era un símptoma de debilitat i una molèstia per a l’altre. Quan vaig trencar aquest estigma, vaig descobrir que a la gent li agrada ajudar i que hi ha molta predisposició a fer-ho. Només cal demanar-ho. Rarament la gent et diu que no.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DM: En Javi Fernández, fundador i CTO. D’ell vaig aprendre a no conformar-me mai i a buscar constantment solucions a qualsevol repte, especialment tecnològic. Aquest mindset m’ha acompanyat des d’aleshores.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

DM: La humilitat i l’empatia. Tots estem constantment aprenent i equivocant-nos, i qui no ho assumeix és un problema. I, sobretot, que s’executi: prefereixo un experiment fallit a un pla perfecte que no surt del paper.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DM: Sens dubte, la computació quàntica. Quan maduri, ens ajudarà a entendre millor el nostre món i a resoldre problemes encara més complexos dels que avui som capaços d’abordar. 

TB: Una startup o empresa que admires.

DM: Planet Labs. Van democratitzar l’accés a les imatges satel·litàries i van demostrar que l’espai no és només per als grans. Nosaltres bevem d’aquesta filosofia cada dia.

TB: Què fas per desconnectar?

DM: El mar. Tant se val si és passejar amb la família, navegar, fer surf o nedar. Necessito el mar. I si és el Mediterrani, encara millor.

TB: Un llibre per recomanar.

DM: ‘Shoot for the Moon’, de Richard Wiseman: el que l’Apollo 11 ens ensenya sobre com afrontar reptes impossibles. I ‘Start Something That Matters’, de Blake Mycoskie: emprendre amb propòsit des del primer dia. Tots dos junts diuen força sobre per què estic fent el que faig.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

DM: ‘Wonderful Nothing’, de Glass Animals. 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

DM: El restaurant Mooma, a la Costa Brava.

TB: Un lloc del món.

DM: Em costa triar-ne només un. La costa oest d’Irlanda, que ha estat la meva vàlvula d’escapament per trobar pau mental durant anys. I la Selva Negra, a Friburg, on estiuejo amb la família i el temps passa d’una altra manera. Dos llocs que no tenen res a veure entre si, però que diuen força del que necessito segons el moment.

TB: On invertiries 100k?

DM: En Kimedes. Tinc una gran convicció que estem construint els fonaments d’alguna cosa gran, amb l’ambició de ser un referent i exemple d’innovació, impacte i sostenibilitat. És una inversió per al futur dels nostres fills i de les futures generacions.

TB: Si no fossis emprenedor…

DM: Em costa imaginar un futur diferent, però potser investigador en algun camp tecnològic. M’apassiona aprendre i indagar en coses complexes, m’atrapa la curiositat i després poder compartir aquest aprenentatge amb els altres.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

DM: Una llar. Persones amb les mateixes inquietuds i les ganes de canviar alguna cosa. Potser el nexe de l’ecosistema emprenedor on tot convergeix. Ara mateix és la meva font d’inspiració i de contactes a prop de casa.