Avui dia és àmpliament reconegut que la comunicació està profundament marcada per l’ús generalitzat de les xarxes socials, que s’han consolidat com la principal font d’informació de la generació Z (els nascuts entre 1997 i 2010), substituint els mitjans tradicionals en aquest paper.
Ja sigui de manera inconscient, a través del que es coneix com a “consum incidental”, o bé cercant informació activament mitjançant hashtags o pàgines informatives a plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com ara els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.
Però, com s’informen els joves?
D’una banda, hi ha el factor del “consum incidental”, un terme que fa referència al fet que els joves no “busquen” les notícies, sinó que se les “troben” mentre consumeixen contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba de manera fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial tradicional del periodisme. D’altra banda, quan es tracta d’aprofundir en els continguts informatius, hi ha diverses maneres d’accedir a informació més detallada, des de l’elecció de la plataforma social fins al mètode utilitzat, com ara l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en una gran varietat de formats: podcasts, vídeos de YouTube, publicacions de creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics… La generació Z escull el format que millor s’adapta a les seves preferències o al moment en què consumeix el contingut.
Informació més ràpida i formats diferents
En qualsevol cas, l’entorn digital hi juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també en qui confien. Ja no es tracta únicament de confiar en el nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que ha estat un referent informatiu durant dècades. Més aviat, la claredat i la sensibilitat que expressen alguns creadors de contingut digital fan que els joves sentin que la seva manera de veure el món també és vàlida i mereix ser tinguda en compte.
La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens identifiquem personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i una sensació de proximitat que els mitjans convencionals no poden replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com solen ser representats, sovint a través d’estereotips o narratives de conflicte que no encaixen amb la seva realitat. A això s’hi afegeix la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.
Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen un llenguatge visual, breu i directe que connecta instantàniament amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des dels streamers fins als “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que aquesta generació considera antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al ritme i als interessos de l’audiència.
Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals hagin fet el salt a l’esfera digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes socials: stories, reels i publicacions que resumeixen un fet històric mentre capten l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi està redefinint la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per la credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals.
Continua llegint l’article al nostre blog: https://lfchannel.com/en/how-does-generation-z-stay-informed/
