Els humans canvien. Les tecnologies que ens acompanyen, també. I així, en aquest ordre, és com ha de ser, segons Oliver Henares (Sabadell, 1979), cofundador i CSO de Mimetik. Defensa que la tecnologia s’ha d’adaptar a les persones, mai a l’inrevés. Juntament amb el seu germà Rubén, que “ve de l’R+D d’Apple als Estats Units”, va fundar Mimetik, una boutique creativa d’IA. D’aquest projecte va néixer Futuros (futuros.io), una plataforma de “disseny de futurs” que analitza tendències i construeix escenaris per ajudar a prendre decisions estratègiques.

El mateix Oliver resumeix així la seva trajectòria professional: “Més de vint anys en estratègia, innovació i marca, tant en agència com en client: Serviceplan Hamburg, Restalia i Serunion”.

En aquesta entrevista, parla de la subjectivitat de la felicitat i l’èxit, de per què un referent professional ha de ser, abans que res, una bona persona, i de les similituds entre ser pare i emprendre.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

OH: Que qualsevol equip pugui dissenyar el seu futur amb el rigor que abans només tenien les grans corporacions amb un departament de prospectiva. A Mimetik fem eines per potenciar les persones, no per substituir-les; Futuros és la primera.

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

OH: Futuros va sortir al mercat el 30 de setembre de 2026 i ja té els primers projectes amb clients. D’aquí a dos anys: en Rubén i jo, com a cofundadors, veiem Mimetik com una companyia de nova generació que utilitza la IA amb responsabilitat i honestedat per potenciar les persones, no per substituir-les. També ens preguntem sempre no només si es pot fer una cosa, sinó si s’ha de fer. Una tecnologia amb ànima i valors, i un dels petits però principals actors en creativitat, innovació i desenvolupament, acompanyant les persones i liderant el procés de cap a cap.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

OH: Fundar Mimetik amb en Rubén, el meu soci i el meu germà, que ve de l’R+D d’Apple als Estats Units. Junts reunim estratègia, creativitat i capacitat tècnica en un equip perfecte des del primer dia.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

OH: Ser pare, sens dubte. És el repte més gran i el més gran aprenentatge: t’ensenya paciència, a prioritzar de debò i a prendre decisions sense tenir-ho tot clar, justament el que també demana emprendre.

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

OH: “Busca la teva pròpia versió de la felicitat”. És fàcil perdre-la de vista entre les expectatives dels altres, i és el que millor m’orienta en cada decisió, tant personal com professional.

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

OH: Sobre gairebé tot el que donava per fet fa deu anys. Canviar d’opinió no és una debilitat: és el que et permets per continuar aprenent.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

OH:Rafa Soto. En tinc pocs, perquè per a mi un referent és, abans que res, una bona persona i, a més, un molt bon professional: un gran professional que no sigui bona persona no és referent de res.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

OH: Que siguin bones persones, amb valors i criteri humà; que vulguin fer negoci fent el bé i que gaudeixin del que fan. I que siguin tan diferents de mi com sigui possible: que vinguin d’altres àmbits i tinguin opinions oposades. I, sobretot, que estiguin una mica sonats.

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

OH: La que trenqui els límits físics del cos per retornar les persones a una vida normal. Quan el cos falla però la ment i l’esperit continuen aquí, la tecnologia hauria de permetre tornar a caminar, veure-hi, sentir-hi, parlar, anar a comprar, aixecar un fill i abraçar-lo. Amb exoesquelets i IA, em costa entendre que el 2026 encara hi hagi persones atrapades per barreres físiques i arquitectòniques. La IA només és una peça; el que importa és retornar l’autonomia.

TB: Una startup o companyia que marcarà el futur.

OH: Més que les startups, admiro les persones que hi ha al darrere i m’interessa seguir-ne la trajectòria. Vivim un moment explosiu per a les startups, però amb molt soroll, i no sempre ho aconsegueixen els qui més s’ho mereixen. Ara mateix, la persona que més m’interessa seguir és Mira Murati, per la independència amb què ha decidit construir el seu propi camí i per haver rebutjat Mark Zuckerberg.

TB: Què fas per desconnectar?

OH: Amb snowboard o muay thai: esports que exigeixen estar al cent per cent en el que fas i et deixen el cap en blanc.

TB: Un llibre que recomanaries.

OH: ‘Do Nothing’, de Celeste Headlee. 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

OH: ‘Symmetry Systems’, de 36. 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

OH: Un restaurant: Azurmendi. 

TB: Un lloc del món.

OH: Qualsevol lloc on sigui la meva família.

TB: On invertiríes 100.000 €?

OH: En el meu fill, Noah: no se m’acut una inversió millor.

TB: Si no fossis emprenedor…

OH: Exactament la mateixa persona. El que fas no és el que ets, i no et defineix del tot.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

OH: Un punt de trobada i de relació humana, una cosa essencial en un sector tecnològic que de vegades és massa fred. Un generador d’oportunitats per a tothom i un lloc del qual teníem moltíssimes ganes de formar part.