Laura García Maraña (Bilbao, 1974) és enginyera agrònoma i CEO i fundadora de SialSIG SCCL, una consultora en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Entre alguns dels seus projectes, ha realitzat mapes de risc de mortalitat davant emergències en zones allunyades d’hospitals, o altres de superfícies d’agricultura ecològica a Catalunya per municipis. Perquè la representació geogràfica de dades té múltiples usos i funcionalitats.
“Em vaig fer agrònoma perquè volia ajudar al fet que els agricultors poguessin vendre els seus productes directament al consumidor. No entenia, i segueixo sense entendre, que treballin tant perquè després una part dels seus ingressos es perdin en el camí. Ara em dedico a analitzar i mostrar dades en SialSIG SCCL, una cooperativa sense ànim de lucre”.
TB: Quin és el propòsit del teu projecte?
LG: Que petites entitats i empreses puguin treure partit a les dades tan valuoses que generen i posseeixen. Ser més eficients en la presa d’aquestes dades, a mostrar-los i analitzar-los, veure la seva evolució i mantenir-los actualitzats. I no em refereixo a dades de business intelligence interns –això li ho deixo a uns altres–, sinó a dades compartides i obertes, de recursos, serveis i informacions que s’ofereixen i es demanden, afegint el plus que aporta el component geogràfic. Dades de molts tipus que usem i necessitem en el dia a dia, i molts altres que ens serveixen per a prendre decisions.
TB: Una bona idea que has tingut.
LG: Pel que em compten, una de les frases més usades per la meva des de petita era “tinc una idea”, que venia seguida de jocs inventats i activitats vàries. Ara no dic aquesta oració, però m’invento projectes i faig dissenys de SIG de les coses més quotidianes; és una obsessió que tinc des que els vaig descobrir. Els aplicaria a gairebé tot.
I, per descomptat, fer una aturada per a cuidar als meus fills mentre madurava la idea de crear una empresa. Encara no és molt rendible, però de moment guanyen els pros de la conciliació i la realització personal i professional.
TB: Una mala experiència professional.
LG:Un treball que vaig deixar perquè van tirar de manera injusta a una companya i amb males formes. També quan he vist en anteriors treballs intents de “vendre motos” o fer coses sabent que no són necessàries o correctes. Però encara així es fan, moltes vegades amb els diners de tots. Per això, el poder triar els projectes, així com la seva forma tècnica i moral, era un dels meus objectius. I d’aquí SialSIG, SCCL.
TB: El millor consell que t’han donat.
LG: Decideix pel que tu vols i penses, no pel que creus que volen o pensen els altres. En el passat, prenia decisions basades en el que jo pensava que els altres volien, la qual cosa em portava a fer alguna cosa que no em venia de gust. Pensava que era més adequat, generós, menys egoista, però resultava complicat i menys encertat. Ara practico el consell, pregunto directament què volen i consensuem. Beneficis de l’edat. A més, si actues fidel als teus principis, i als dels altres, les decisions també els afavoriran.
TB: Un referent professional que t’inspiri.
LG: Admiro a diverses persones que he conegut en l’entorn ‘mapes’, que treballen, fan webinars, creen associacions, col·laboren en causes benèfiques, concilien i a més saben idiomes. M’al·lucina. Hi ha gent molt activa i proactiva, i cal agrair-los el que aporten a dinamitzar grups, compartir coneixements i fomentar causes socials.
TB: Una tecnologia que marcarà el futur.
LG: Crec que tecnologies hi haurà moltes, però el que marcarà el futur és el saber utilitzar-les per als fins correctes i fer que tots puguin tenir accés. I no fa falta córrer, a poc a poquet i bona lletra.
TB: Què et preocupa?
LG: Que la gent no vagi de front, no sigui transparent i s’aprofitin. També la falta d’implicació.
TB: Una startup.
LG: La veritat és que seria difícil triar només una, perquè amb les xarxes de dones que anem teixint, conec unes quantes cada mes, i són moltes les que em criden l’atenció. Especial feblesa per les quals es dediquen a la salut i a les persones amb necessitats especials. I esment especial, a Blue Ocean Nutrition i a Mayte Corbino, amb la qual he trobat un projecte amb un propòsit comú.
TB: Un llibre per a recomanar.
LG: He recomanat i prestat molt “Los renglones torcidos de Dios”. Ho vaig llegir fa molts anys, era molt jove, i em va fer pensar en la gran fragilitat de la ment, en la gran varietat de “fallades”, canvis, i manifestacions que pot tenir. I després em va agradar la manera en la qual fàcilment et convencia d’una cosa i en cas contrari, em va semblar que la trama estava super ben dissenyada. Vaig ser també a veure la pel·lícula fa poc, clar. Encara que gairebé sempre m’agrada més un llibre; et deixa més marge per a pensar i interpretar.
TB: Una sèrie o pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.
LG: La cançó de “Ebony and Ivory” de Paul McCartney i Stevie Wonder. M’agrada la música, toco diversos instruments, i cant (en privat), però cada vegada escolto menys, i no em quedo ni amb el nom dels grups. Ara em lleven més temps els vídeos i els podcasts, què li farem…
TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.
LG: Doncs senzilles, que no em portin massa temps. M’agrada aprofitar el temps, i dedicar molt de temps a un menjar, si al final el que valoro és la part alimentosa d’aquesta, no em compensa. No soc molt sibarita ni comedora. Moltes vegades prefereixo menjar un bocata en el camp o en un parc a anar a un restaurant.
TB: Una ciutat, un viatge.
LG: Soc més de poble i naturalesa que de ciutat. Qualsevol lloc tranquil. De fet, en estudiar enginyeria agrònoma, la meva idea era viure en el camp, però la vida després et fa anar prenent altres decisions. M’agradaria conèixer Irlanda i Austràlia.
TB: On invertiries 100k?
LG: En educació, recerca i formació en sostenibilitat. A canviar la manera de fer molts processos i buscar la seva circularitat.
TB: I un milió d’euros?
LG: En l’anterior, però em centraria en millorar del sector agrari, a reconduir-lo cap a millors pràctiques agrícoles. Centrar-nos realment en la salut de sòls i dels vegetals, i amb ells aconseguirem la d’animals i persones. L’agricultura ha de ser una de les solucions al canvi climàtic. M’agradaria fer-la atractiva i accessible a les noves generacions, ja que és necessari i urgent una continuïtat i un relleu generacional.
TB: Si no fossis emprenedor…
LG: M’encantaria treballar en una ONG o en alguna enginyeria centrada en temes socials, agrícoles o mediambientals, i que no basés la seva activitat només en el benefici econòmic. Si, ja ho sé, haig d’equilibrar desig i realitat… Però ha d’haver-hi fórmules per a poder fer-ho, i de moment no em rendeixo.
TB: Què és per a tu Tech Barcelona?
LG: Un punt de trobada, de suport, d’estar al dia del que succeeix en el sector. I amb un equip potent, que sap, treballa i es mou per a crear sinergies, activar i donar difusió. Molt necessari per a donar visibilitat, crear moviment, donar veu a idees i tenir un lloc on recórrer davant moltes situacions que puguin donar-se en l’empresa o com a emprenedor. I les instal·lacions són una passada! Per circumstàncies personals i professionals dels últims mesos, no he participat en totes les activitats que m’hauria agradat. A més, a vegades em sento “molt petita” per a segons que esdeveniments, però em considero del sector i, encara que sigui a petita escala, tot suma.
Consulta altres TB Members Calling aquí.
