Un cos roman en moviment tret que una força externa el pari. I a Juanfe Cifuentes (Colombia, 1990), res ni ningú el deté. La inèrcia ha portat a aquest enginyer industrial a cursar un MBA, programes de gestió de projectes i un bootcamp en tecnologies emergents; a dedicar 10 anys al desenvolupament del talent i la creativitat en una companyia de pes com Apple; i, des de 2019, a crear el seu propi projecte.
Com a cofundador i CTO de Siverus, Juanfe desenvolupa solucions tecnològiques per enfrontar els reptes de seguretat en les empreses. I els seus principis, el continuaran mantenint en un constant moviment cap a la innovació.
TB: Quin és el propòsit del teu projecte?
JC: El propòsit de Siverus és donar-li un gir a la seguretat laboral. Volem usar la tecnologia IoT per assegurar que els EPIs s’estan usant de manera correcta en temps real, ja sigui un casc, unes botes, unes ulleres o un arnès. Els accidents laborals no sols es mesuren en diners, també tenen un impacte enorme en les persones i en les seves famílies, i això és el que volem evitar. Volem avançar-nos a l’accident, assegurar-nos que els empleats estiguin ben protegits, per reduir el risc i les conseqüències. No es tracta només de complir les normes, es tracta d’optimitzar els recursos de seguretat i, sobretot, protegir vides en entorns d’alt risc.
TB: En quin moment es troba i on ho veus dins de dos anys?
JC: Ara mateix, Siverus està en una fase de creixement i estem expandint el nostre mercat a Catalunya. Ja tenim clients en sectors d’alt risc com la indústria de la fabricació i el sector elèctric. En dos anys, m’imagino un equip més gran, consolidat i creixent encara més. L’emocionant és veure que les empreses realment volen protegir els seus empleats i no sols complir amb la normativa. El nostre pròxim pas és obrir el producte a més mercats, començant per Àsia i Llatinoamèrica. Volem ser referents en seguretat intel·ligent.
TB: Una bona idea que has tingut.
JC: Fer el pas i arriscar-me. No va ser fàcil. No sempre tens el cap clar, però cal fer-ho fins i tot amb por i sempre amb valor. Aquest projecte m’ha fet créixer i m’ha portat als meus propis límits, i per tant he pogut decidir on vull situar-los. A més, tot el que ha de funcionar ha de ser provat. Afortunadament, vaig poder portar la idea fins a un MVP i comprovar que funcionava. La veritat és que emprendre no és una idea innovadora, però si et trobes l’ecosistema on encaixes i que es converteix en el teu suport i combustible, llavors aquesta és la idea que pot marcar la diferència, tant per a tu com per a tots aquells que el teu projecte pugui impactar.
TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat?
JC: Sens dubte, els majors desafiaments estan en les persones. Gestionar les expectatives i mantenir una bona comunicació és una cosa en la qual intento millorar cada dia. Amb un projecte tan exigent com Siverus aquest desafiament és cada vegada major. Treballar en una empresa que integra clients i persones amb maquinari i programari significa liderar un equip divers, ple de persones amb somnis i expectatives pròpies. Liderar-ho, només et converteix en qui els acompanya perquè trobin el seu lloc i ajudar a què es compleixin els seus objectius. Gens fàcil, però gratificant.
Pel que fa a la tecnologia? El meu desafiament ha estat aprendre a no afanyar-me. He hagut d’entendre que és millor esperar que sigui el client qui sol·liciti noves funcions. El meu costat tècnic sempre vol continuar avançant, buscant millores i solucions, però el més difícil, i el més important a vegades, és saber escoltar i donar espai perquè les necessitats reals s’expressin.
TB: El millor consell que t’han donat.
JC: Sens dubte, el millor consell que he rebut és “calla, escolta, pregunta, escolta, calla i torna a escoltar”. Es tracta d’entendre que cada interacció és un moment únic i és important deixar de costat totes les idees preconcebudes per estar preparat per aprendre de nou, ja sigui del teu entorn, de la teva família, o dels teus clients. Només llavors, pots fer preguntes que aportin valor, i potser, pots contribuir de manera significativa. En el cas de Siverus, aquest enfocament ha estat clau perquè puguem crear una solució estable, escalable i veritablement útil, que aporta valor real en el dia a dia. Al final es tracta de ser aquí, escoltar amb atenció i respondre amb solucions que impactin de manera positiva.
TB: Un referent.
JC: Joan. El vaig conèixer a l’escola. Ell no va acabar d’estudiar, però sempre va demostrar una perseverança increïble. No encaixava en el sistema, però això no el va aturar. Va començar com a comercial i va anar escalant, sempre amb l’objectiu d’ajudar de veritat als seus clients i la seva empresa. Sempre ha sabut trobar el que realment és important, i ara lidera tota una àrea en una multinacional. Té un gran càrrec, i va arribar fins aquí per cuidar genuïnament als seus clients i als seus companys de feina. Crec que aquí està la clau. Que les coses t’importin de veritat. M’inspira a seguir endavant fins i tot quan sembla molt difícil, a aprendre, a encaixar quan no sembla possible, a esperar el moment adequat i a perseguir el que vull. El Joan em va ensenyar que, a vegades, ser una mica intens i creure en el que fas és el que marca la diferència.
TB: Una tecnologia que marcarà el futur.
JC: La tecnologia de la informació serà clau per definir el tipus de contingut que consumim i el que considerem important en el món. Això influirà en les decisions de les persones en el futur, especialment amb la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) i la realitat augmentada (AR). M’imagino un futur on les pantalles tal com les coneixem desapareguin, i la nostra interacció amb la tecnologia sigui molt més natural i envolupant, permetent-nos connectar-nos de maneres completament noves amb el nostre entorn. Més enllà d’això, la qual cosa realment espero és una tecnologia que ens permeti generar energia d’una manera sostenible. Fa poc vaig llegir un article que parlava sobre transformar deixalles per construir en la Lluna i Mart, i això em va fer reflexionar sobre com les tecnologies de la informació ens poden fer pensar que és crucial reciclar en la Lluna, però encara no és prioritat fer-ho en la Terra. Crec que aquest tipus de paradoxes i l’enfocament que donem a les nostres prioritats marcaran profundament el futur.
TB: Presencial o remot?
JC: Mixt i a demanda! Crec en el valor del treball en equip presencial, en les connexions que es creen i en les dinàmiques que sorgeixen quan convivim. Així i tot, en la nostra empresa treballem majoritàriament de manera remota i asíncrona, ja que diversos dels nostres membres estan fora del país, i això ha funcionat perfectament. Crec que l’entorn mixt és fonamental per afavorir la conciliació i mantenir a les persones motivades. La combinació de tots dos modes de treball ens permet ser eficients sense perdre el contacte humà que tant valorem.
TB: Una startup o companyia.
JC: Bubuclean.eco. Treballen amb moltíssima dedicació reparant i netejant accessoris per a bebès: carrets, bosses, roba, pinces, i moltes altres coses. Jo crec que moltes famílies necessiten productes per al bebè que siguin de primera qualitat, però també amb aquest toc de cura i seguretat que no sempre ofereix el mercat de segona mà. I això és justament el que aporta Bubu: un compromís amb la qualitat i amb els petits detalls.
TB: Què et fa desconnectar?
JC: Passar temps amb el meu fill Bruno, sempre està de bon humor i és una persona super divertida. És encantador, així que aprofitem per anar a caminar al bosc amb el nostre gos Coco. Ells dos són el que realment em permet desconnectar i gaudir del moment amb atenció plena. Abans, la meva manera de desconnectar era sortir amb moto, però els temps canvien i ara això és el que més gaudeixo.
TB: Un llibre per recomanar.
JC: Hi ha un llibre que realment em va impactar: “Never Split the Difference”, de Chris Voss. Va ser negociador del FBI en situacions d’ostatges, i la manera en què comparteix la seva experiència és una passada. T’ensenya com manejar escenaris d’alta pressió, amb tècniques de negociació que no sols serveixen en el treball, sinó també en la vida diària. Ho recomano totalment, perquè més enllà d’aprendre a negociar, aprens a comunicar-te millor, a escoltar, i a trobar solucions creatives fins i tot en situacions que semblen impossibles. És un llibre que et canvia la manera de veure els conflictes.
TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.
JC: “Ted Lasso”. La sèrie té una cosa molt especial per a mi, m’encanta com aborda el lideratge i l’empatia en un entorn tan competitiu com l’esport. Crec que reflecteix molt el que intento aplicar en el meu dia a dia, especialment la idea que el lideratge no és només sobre guanyar, sinó de com motivar al teu equip, recolzar-los i treure el millor de cadascun. Ted m’inspira a connectar i preocupar-me per les persones, i aquesta és l’energia que vull transmetre.
TB: Una recepta, un restaurant.
JC: Kyoto Restaurant a Las Palmas de Gran Canaria, tenen menjar japonès brutal, també les braves del “ErreKa” de Sant Cugat del Vallès. I com a recepta, el poke que preparem a casa.
TB: Un lloc del món.
JC: Per a mi, el lloc ideal és el seient del conductor. M’encanta la sensació d’estar en moviment d’anar cap a algun lloc, encara que no tingui una destinació fixa. Si hagués de triar un lloc en el món, seria qualsevol carretera, perquè el que realment gaudeixo és el viatge en si, aquesta llibertat de poder anar on sigui.
TB: On invertiries 100k?
JC: Invertiria en l’educació, especialment en la formació de les noves generacions. Crec que la clau per a un futur millor està a preparar als joves amb habilitats i coneixements que els permetin enfrontar els desafiaments del demà. De fet, el nostre projecte, també tracta d’educar a les persones que treballen, a protegir-se millor i treballar de manera més segura.
TB: Si no fossis emprenedor…
JC: Crec que, si no fos emprenedor, m’agradaria dedicar-me a una feina manual per un temps. M’encanta la idea de construir, polir, pintar… potser treballar en un taller de fusteria. De fet, un dels projectes dels quals estic més orgullós és el sabater que tenim a casa. M’encanta poder crear alguna cosa amb les meves pròpies mans, és una cosa que m’omple i em permet desconnectar.
TB: Què és per a tu Tech Barcelona?
JC: Per a mi, Tech Barcelona és una comunitat que et connecta amb persones apassionades per la innovació. És on es pot aprendre, col·laborar i compartir experiències. Com a membre nou, estic molt emocionat per conèixer millor l’ecosistema i connectar amb persones inspiradores. A més, crec que els AfterWork són una excel·lent oportunitat per establir bones relacions en un ambient més relaxat.
