Oriol Iborra (Barcelona, 1991) va estudiar Biologia Molecular, un màster en Genètica i Genòmica en la UB i un doctorat en Medicina especialitzat en malalties cardiovasculars en el IGTP, grup liderat pel professor Antoni Bayés-Genís en col·laboració amb el CMRB i la Universitat de Stanford. A això, li va seguir un postdoctorat a Harvard Medical School i, a més, formació en transferència tecnològica i emprenedoria en la Salle Business School i la UPF School of Management. Perquè la recerca té impacte quan arriba als pacients. I la creació d’una empresa és la millor via per a fer-ho.

Ara com CEO i cofundador de NIMBLE Diagnostics, Oriol ataca una de les principals causes de mort en el món: els accidents cardiovasculars. El seu startup es dedica al monitoratge i control no invasiu dels stents, dispositius que s’utilitzen per a restablir el flux correcte de la sang.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

OI: Revolucionar la cura cardíaca. Amb NIMBLE Diagnostics volem fer que el monitoratge de stents sigui tan senzill com llegir un codi de barres: no invasiu, precís i accessible.

TB: En quin moment es troba i on ho veus dins de dos anys?

OI: Estem en plena validació clínica en humans i hem aixecat 5,5 milions d’euros. En dos anys, veig els nostres dispositius passant el procés de certificació per posar-los en hospitals líders d’Europa i els Estats Units. Canviant vides.

TB: Una bona idea que has tingut.

OI: Convèncer a gent més llesta que jo per unir-se a l’equip. Ara treballem junts i, passi el que passi, ells em fan quedar bé. Un CEO és tan bo com el seu equip!

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat?

OI:Transferir la tecnologia de la universitat a l’empresa. Requereix navegar burocràcies, reunir equips diversos i transformar ciència en negoci.

TB: El millor consell que t’han donat.

OI: “No t’enamoris de la teva tecnologia; enamora’t del problema que resol”. Aquest consell m’ha permès prioritzar sempre al pacient i les seves necessitats.

TB: Un referent.

OI: El professor Antoni Bayés Genís, el meu director de tesi doctoral, ha estat una font inesgotable d’inspiració. La seva passió per la cardiologia i la recerca translacional (traducció de resultats de recerca a resultats que beneficiïn a la societat), combinada amb una dedicació incansable a l’avanç de la medicina, m’ha ensenyat el valor de l’excel·lència i la innovació. El seu lideratge a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i a la Universitat Autònoma de Barcelona, així com el seu compromís amb la formació de nous professionals, han deixat una petjada profunda en el meu desenvolupament professional. El seu exemple em motiva a perseguir l’excel·lència i a contribuir al progrés de la medicina amb la mateixa passió i dedicació que ell demostra cada dia.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

OI: Una tecnologia que marcarà el futur és la computació quàntica. Si bé encara està en desenvolupament, el seu potencial per resoldre problemes complexos és immens. En medicina, podria revolucionar el disseny de fàrmacs en simular interaccions moleculars amb una precisió sense precedents. Més enllà de la salut, impactarà en camps com la criptografia, l’optimització logística i la intel·ligència artificial, permetent avanços que avui semblen ciència-ficció. La seva capacitat per processar informació a velocitats exponencials transformarà indústries senceres, obrint portes a innovacions que encara no podem imaginar.

TB: Presencial o remot?

OI: Un híbrid ben balancejat. La interacció presencial fomenta creativitat, però el treball remot millora la productivitat i qualitat de vida, cada vegada més important en una força d’empleats globalitzada.

TB: Una startup o companyia.

OI: Boston Dynamics, una startup que està revolucionant la robòtica amb màquines capaces de moure’s, adaptar-se i fer tasques complexes en entorns diversos. La seva tecnologia té el potencial de transformar indústries senceres, des de la logística i la construcció fins a l’atenció mèdica i el rescat en emergències. És una demostració de com la robòtica avançada pot redefinir el que creiem possible en la feina i la vida quotidiana.

TB: Què et fa desconnectar?

OI: Jugo als escacs, una passió que em va transmetre el meu avi, que era Gran mestre. Cada partida amb ell estava plena d’ensenyaments i bons moments, i ara és la meva manera de relaxar-me i recordar-ho.

TB:  Un llibre per recomanar.

OI: “The Innovation Stack” de Jim McKelvey. És un llibre inspirador sobre com resoldre problemes de manera innovadora, fins i tot quan no hi ha un camí clar. Perfecte per a emprenedors.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

OI: “Moneyball”, una història que demostra com la innovació i les dades poden desafiar les regles establertes i transformar un sector sencer, alguna cosa que ressona molt amb el que fem en NIMBLE.

TB: Una receta, un restaurant.

OI: A l’hivern, gaudeixo especialment de “Carlota Akaneya”, un restaurant japonès a Barcelona que ofereix una experiència única de sumibiyaki, una barbacoa tradicional japonesa. La qualitat dels seus ingredients i l’atmosfera acollidora ho converteixen en un lloc ideal per a les nits fredes.

TB: Un lloc del món.

OI: Selfoss, Islàndia. És com estar en un altre planeta: cascades, guèisers, i naturalesa immaculada. Islàndia és un lloc que m’ha cridat tota la vida.

TB: On invertiries 100k?

OI:  En startups d’impacte social o tecnologies mèdiques disruptives, on cada euro pot transformar vides.

TB: Si no fossis emprenedor…

OI: Continuaria sent investigador. La meva passió sempre ha estat a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

OI: És el punt de trobada d’innovació i talent a Barcelona, un catalitzador per a projectes que realment canvien el món.

Un cos roman en moviment tret que una força externa el pari. I a Juanfe Cifuentes (Colombia, 1990), res ni ningú el deté. La inèrcia ha portat a aquest enginyer industrial a cursar un MBA, programes de gestió de projectes i un bootcamp en tecnologies emergents; a dedicar 10 anys al desenvolupament del talent i la creativitat en una companyia de pes com Apple; i, des de 2019, a crear el seu propi projecte.

Com a cofundador i CTO de Siverus, Juanfe desenvolupa solucions tecnològiques per enfrontar els reptes de seguretat en les empreses. I els seus principis, el continuaran mantenint en un constant moviment cap a la innovació.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JC: El propòsit de Siverus és donar-li un gir a la seguretat laboral. Volem usar la tecnologia IoT per assegurar que els EPIs s’estan usant de manera correcta en temps real, ja sigui un casc, unes botes, unes ulleres o un arnès. Els accidents laborals no sols es mesuren en diners, també tenen un impacte enorme en les persones i en les seves famílies, i això és el que volem evitar. Volem avançar-nos a l’accident, assegurar-nos que els empleats estiguin ben protegits, per reduir el risc i les conseqüències. No es tracta només de complir les normes, es tracta d’optimitzar els recursos de seguretat i, sobretot, protegir vides en entorns d’alt risc.

TB: En quin moment es troba i on ho veus dins de dos anys?

JC: Ara mateix, Siverus està en una fase de creixement i estem expandint el nostre mercat a Catalunya. Ja tenim clients en sectors d’alt risc com la indústria de la fabricació i el sector elèctric. En dos anys, m’imagino un equip més gran, consolidat i creixent encara més. L’emocionant és veure que les empreses realment volen protegir els seus empleats i no sols complir amb la normativa. El nostre pròxim pas és obrir el producte a més mercats, començant per Àsia i Llatinoamèrica. Volem ser referents en seguretat intel·ligent.

TB: Una bona idea que has tingut.

JC: Fer el pas i arriscar-me. No va ser fàcil. No sempre tens el cap clar, però cal fer-ho fins i tot amb por i sempre amb valor. Aquest projecte m’ha fet créixer i m’ha portat als meus propis límits, i per tant he pogut decidir on vull situar-los. A més, tot el que ha de funcionar ha de ser provat. Afortunadament, vaig poder portar la idea fins a un MVP i comprovar que funcionava. La veritat és que emprendre no és una idea innovadora, però si et trobes l’ecosistema on encaixes i que es converteix en el teu suport i combustible, llavors aquesta és la idea que pot marcar la diferència, tant per a tu com per a tots aquells que el teu projecte pugui impactar.

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat?

JC: Sens dubte, els majors desafiaments estan en les persones. Gestionar les expectatives i mantenir una bona comunicació és una cosa en la qual intento millorar cada dia. Amb un projecte tan exigent com Siverus aquest desafiament és cada vegada major. Treballar en una empresa que integra clients i persones amb maquinari i programari significa liderar un equip divers, ple de persones amb somnis i expectatives pròpies. Liderar-ho, només et converteix en qui els acompanya perquè trobin el seu lloc i ajudar a què es compleixin els seus objectius. Gens fàcil, però gratificant.

Pel que fa a la tecnologia? El meu desafiament ha estat aprendre a no afanyar-me. He hagut d’entendre que és millor esperar que sigui el client qui sol·liciti noves funcions. El meu costat tècnic sempre vol continuar avançant, buscant millores i solucions, però el més difícil, i el més important a vegades, és saber escoltar i donar espai perquè les necessitats reals s’expressin.

TB: El millor consell que t’han donat.

JC: Sens dubte, el millor consell que he rebut és “calla, escolta, pregunta, escolta, calla i torna a escoltar”. Es tracta d’entendre que cada interacció és un moment únic i és important deixar de costat totes les idees preconcebudes per estar preparat per aprendre de nou, ja sigui del teu entorn, de la teva família, o dels teus clients. Només llavors, pots fer preguntes que aportin valor, i potser, pots contribuir de manera significativa. En el cas de Siverus, aquest enfocament ha estat clau perquè puguem crear una solució estable, escalable i veritablement útil, que aporta valor real en el dia a dia. Al final es tracta de ser aquí, escoltar amb atenció i respondre amb solucions que impactin de manera positiva.

TB: Un referent.

JC: Joan. El vaig conèixer a l’escola. Ell no va acabar d’estudiar, però sempre va demostrar una perseverança increïble. No encaixava en el sistema, però això no el va aturar. Va començar com a comercial i va anar escalant, sempre amb l’objectiu d’ajudar de veritat als seus clients i la seva empresa. Sempre ha sabut trobar el que realment és important, i ara lidera tota una àrea en una multinacional. Té un gran càrrec, i va arribar fins aquí per cuidar genuïnament als seus clients i als seus companys de feina. Crec que aquí està la clau. Que les coses t’importin de veritat. M’inspira a seguir endavant fins i tot quan sembla molt difícil, a aprendre, a encaixar quan no sembla possible, a esperar el moment adequat i a perseguir el que vull. El Joan em va ensenyar que, a vegades, ser una mica intens i creure en el que fas és el que marca la diferència.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JC: La tecnologia de la informació serà clau per definir el tipus de contingut que consumim i el que considerem important en el món. Això influirà en les decisions de les persones en el futur, especialment amb la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) i la realitat augmentada (AR). M’imagino un futur on les pantalles tal com les coneixem desapareguin, i la nostra interacció amb la tecnologia sigui molt més natural i envolupant, permetent-nos connectar-nos de maneres completament noves amb el nostre entorn. Més enllà d’això, la qual cosa realment espero és una tecnologia que ens permeti generar energia d’una manera sostenible. Fa poc vaig llegir un article que parlava sobre transformar deixalles per construir en la Lluna i Mart, i això em va fer reflexionar sobre com les tecnologies de la informació ens poden fer pensar que és crucial reciclar en la Lluna, però encara no és prioritat fer-ho en la Terra. Crec que aquest tipus de paradoxes i l’enfocament que donem a les nostres prioritats marcaran profundament el futur.

TB: Presencial o remot?

JC: Mixt i a demanda! Crec en el valor del treball en equip presencial, en les connexions que es creen i en les dinàmiques que sorgeixen quan convivim. Així i tot, en la nostra empresa treballem majoritàriament de manera remota i asíncrona, ja que diversos dels nostres membres estan fora del país, i això ha funcionat perfectament. Crec que l’entorn mixt és fonamental per afavorir la conciliació i mantenir a les persones motivades. La combinació de tots dos modes de treball ens permet ser eficients sense perdre el contacte humà que tant valorem.

TB: Una startup o companyia.

JC: Bubuclean.eco. Treballen amb moltíssima dedicació reparant i netejant accessoris per a bebès: carrets, bosses, roba, pinces, i moltes altres coses. Jo crec que moltes famílies necessiten productes per al bebè que siguin de primera qualitat, però també amb aquest toc de cura i seguretat que no sempre ofereix el mercat de segona mà. I això és justament el que aporta Bubu: un compromís amb la qualitat i amb els petits detalls.

TB: Què et fa desconnectar?

JC: Passar temps amb el meu fill Bruno, sempre està de bon humor i és una persona super divertida. És encantador, així que aprofitem per anar a caminar al bosc amb el nostre gos Coco. Ells dos són el que realment em permet desconnectar i gaudir del moment amb atenció plena. Abans, la meva manera de desconnectar era sortir amb moto, però els temps canvien i ara això és el que més gaudeixo.

TB: Un llibre per recomanar.

JC: Hi ha un llibre que realment em va impactar: “Never Split the Difference”, de Chris Voss. Va ser negociador del FBI en situacions d’ostatges, i la manera en què comparteix la seva experiència és una passada. T’ensenya com manejar escenaris d’alta pressió, amb tècniques de negociació que no sols serveixen en el treball, sinó també en la vida diària. Ho recomano totalment, perquè més enllà d’aprendre a negociar, aprens a comunicar-te millor, a escoltar, i a trobar solucions creatives fins i tot en situacions que semblen impossibles. És un llibre que et canvia la manera de veure els conflictes.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

JC: “Ted Lasso”. La sèrie té una cosa molt especial per a mi, m’encanta com aborda el lideratge i l’empatia en un entorn tan competitiu com l’esport. Crec que reflecteix molt el que intento aplicar en el meu dia a dia, especialment la idea que el lideratge no és només sobre guanyar, sinó de com motivar al teu equip, recolzar-los i treure el millor de cadascun. Ted m’inspira a connectar i preocupar-me per les persones, i aquesta és l’energia que vull transmetre.

TB: Una recepta, un restaurant.

JC: Kyoto Restaurant a Las Palmas de Gran Canaria, tenen menjar japonès brutal, també les braves del “ErreKa” de Sant Cugat del Vallès. I com a recepta, el poke que preparem a casa.

TB: Un lloc del món.

JC: Per a mi, el lloc ideal és el seient del conductor. M’encanta la sensació d’estar en moviment d’anar cap a algun lloc, encara que no tingui una destinació fixa. Si hagués de triar un lloc en el món, seria qualsevol carretera, perquè el que realment gaudeixo és el viatge en si, aquesta llibertat de poder anar on sigui.

TB: On invertiries 100k?

JC: Invertiria en l’educació, especialment en la formació de les noves generacions. Crec que la clau per a un futur millor està a preparar als joves amb habilitats i coneixements que els permetin enfrontar els desafiaments del demà. De fet, el nostre projecte, també tracta d’educar a les persones que treballen, a protegir-se millor i treballar de manera més segura.

TB: Si no fossis emprenedor…

JC: Crec que, si no fos emprenedor, m’agradaria dedicar-me a una feina manual per un temps. M’encanta la idea de construir, polir, pintar… potser treballar en un taller de fusteria. De fet, un dels projectes dels quals estic més orgullós és el sabater que tenim a casa. M’encanta poder crear alguna cosa amb les meves pròpies mans, és una cosa que m’omple i em permet desconnectar.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

JC: Per a mi, Tech Barcelona és una comunitat que et connecta amb persones apassionades per la innovació. És on es pot aprendre, col·laborar i compartir experiències. Com a membre nou, estic molt emocionat per conèixer millor l’ecosistema i connectar amb persones inspiradores. A més, crec que els AfterWork són una excel·lent oportunitat per establir bones relacions en un ambient més relaxat.

Nascuda i criada a Rússia, Elena Tairova (Kaluga, 1989) ha viscut i treballat a tot arreu, inclòs Londres i Pequín, però des de fa set anys viu a Barcelona. Ha treballat en banca d’inversió, màrqueting i comunicació, i ara és emprenedora. Kelp.Digital, un laboratori de programari per a creadors. “Els teus continguts, les teves regles”.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

ET: Creem programari per ajudar als creadors de continguts originals (art visual, fotografia, música) a protegir els seus drets, rebre el reconeixement que mereixen i poder monetitzar la seva feina segons les seves condicions. Desgraciadament, més del 90% dels continguts creatius que es comparteixen en Internet són robats o piratejats, i “és més fàcil demanar perdó que demanar permís” s’ha convertit en la regla tàcita per a l’ús de continguts en Internet.

Estem treballant per canviar aquesta situació amb la nostra tecnologia d’avantguarda, que permet als creadors rastrejar i gestionar fàcilment els seus continguts, protegir-los d’usos no autoritzats i obrir oportunitats de monetització que fins ara no s’havien tingut en compte.

TB: En quina fase es troba actualment i on la veus dins de dos anys?

ET: Fins ara hem llançat dos productes bàsics: Macula.Link and the Anagolay Network. Anagolay, llançat en 2022, és un marc de codi obert per a la propietat de continguts i la gestió transparent de drets. Permet als creadors fer valer els seus drets i establir les normes d’ús de la seva feina. Però, ara mateix, estem posant tota la nostra energia en Macula.Link un SaaS també per a creadors i titulars de drets que permet transformar la seva biblioteca de continguts en API en temps real.

En dos anys el nostre objectiu és convertir-nos en un estàndard de mercat per garantir una compensació justa pel treball creatiu. Volem un futur en el qual els creadors estiguin a càrrec del seu contingut i també estableixin les seves pròpies regles sobre com s’utilitza, independentment de la plataforma en la qual es trobi. Bàsicament, es tracta de fer realitat per a tots el principi “els teus continguts, les teves normes”.

TB:Una bona idea que hagis tingut.

ET: El primer que em ve a la ment és traslladar-me a Barcelona. Va accelerar el procés de canvi en tots els aspectes de la meva vida.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

ET: Trobar la motivació quan tot s’enfonsa. He patit molts alts i baixos en el meu viatge en el món de les startups. Diuen que aprenem més dels nostres errors, i probablement podria impartir un curs Coursera de 3 setmanes sobre els meus. Així que el més difícil per a mi va anar no detenir-me en els meus errors durant massa temps, sinó aprofitar les valuoses lliçons sense deixar que sacsegessin la meva autoestima. Havia de trobar el meu ancora, centrar-me i seguir endavant.

TB: El millor consell que hagis rebut.

ET: No facis les coses per por, sinó per amor. Pot sonar una mica hippy, però per a mi aquest principi té una brillant aplicació en tots els aspectes de la vida, inclosos els negocis. Si prens decisions per por de perdre una oportunitat, al fet que et superin en la competència o a perdre en la comparació, el més probable és que siguin les equivocades. Centrar-te en fer el que t’agrada i treballar per un propòsit que t’encantaria veure realitzat t’orientarà molt millor.

TB: Un referent.

ET: Meredith Whittaker, actual CEO de Signal. És un gran exemple de lideratge femení en tecnologia que destaca tant per la seva visió com pels resultats obtinguts. La seva estratègia recent en Signal demostra que el capitalisme de vigilància no és l’únic camí per al futur de la tecnologia.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

ET: En primer lloc, ClimateTech i Energies Renovables. La innovació i la rapidesa de la seva adopció en aquest àmbit determinaran l’avanç d’altres sectors, cada vegada més consumidors d’energia, així com el nostre benestar general. Després està la Computació Quàntica, que encara es troba en les primeres fases del cicle d’innovació, però una cop que es produeixi aquest avanç, obrirà possibilitats que ara són impensables. En última instància, la IA aplicada. Pel que fa a la GenAI, encara que inicialment és molt més impressionant, el seu potencial transformador se centrarà principalment en l’entreteniment i els mitjans de comunicació, per la qual cosa només podem esperar que no sigui massa devastadora per a la indústria creativa tal com la coneixem.

TB: Presencial o a distància?

ET: Una mescla, amb una forta inclinació cap al remot. Jo diria que un 85% a distància i un 15% en persona. La flexibilitat, la llibertat i l’automotivació són prioritats clau per a mi i per al meu equip. Encara que valoro els avantatges del treball remot, també crec que les reunions presencials ocasionals són essencials per connectar, alinear i crear química amb les persones amb les quals treballes (la qual cosa també és molt important per a mi).

TB: Una startup o empresa.

ET: Gumroad. Encarnen la mateixa idea que està en la base del que nosaltres construïm: permetre a milers de creadors guanyar-se la vida fent el que els agrada. No sols el seu programari, sinó tota la cultura empresarial i el model de negoci de Gumroad estan alineats amb aquesta idea. També m’encanten els alts i baixos de la història dels seus fundadors, que demostren resistència i dedicació al seu objectiu principal. Ara tenen uns quants milions de creadors que guanyen amb la seva plataforma, la qual cosa els ha permès generar més de vint milions de dòlars en ingressos l’any passat.

TB: Què et fa desconnectar?

ET: L’activitat física és l’única cosa que em funciona per desconnectar o concentrar-me. Faig ioga, surto a córrer o, quan el temps m’ho permet, practico esports aquàtics. La mar és el meu amor absolut i sempre em fa desconnectar.

TB: Un llibre per recomanar.

ET: ‘¡Silencio!’, de Pedro Bravo. Vaig trobar aquest llibre per casualitat en una llibreria de Madrid, i va resultar ser una troballa brillant en el moment oportú. Crec que és una lectura obligada per als professionals de la tecnologia. Pots estar d’acord o no amb algunes de les idees, però és un punt de partida perfecte per a un important procés de reflexió: com volem que la tecnologia doni forma a la nostra societat futura? En quin sentit?
I un preferit de tots els temps: la ‘Sèrie Cultura’ de Iain M. Banks. M’encanta la ciència-ficció perquè, per crear alguna cosa, primer hem d’imaginar-ho. En aquesta sèrie, Iain M. Banks va fer un treball fantàstic imaginant com podria ser la coexistència humana amb una IA conscient de si mateixa.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

ET: Em resulta impossible triar només una, ja que només hi ha una constant: el canvi. Aquesta setmana, ‘Till the Sun Comes Up’ de Jack and the Weatherman i ‘Steampunk Pixie’ de Frenchy and the Punk.

TB: Una recepta, un restaurant.

ET: ‘Can Mario’ a Badalona. La seva especialitat és l’arròs, i fan màgia amb ell, ja sigui en paella o en risotto. Encara que creguis que no t’agrada la paella, després de provar la seva, canviaràs d’opinió.

TB: Un lloc en el món.

ET: Fuerteventura. És el lloc que va canviar la meva vida, desencadenant una sèrie d’esdeveniments que em van portar a traslladar-me a Espanya, muntar el meu propi negoci, canviar i créixer en tots els sentits possibles. També és un paradís per als esports aquàtics, que ofereix quatre paisatges distints en tot just una hora de cotxe: des de dunes blanques fins a cràters marcians. Cada vegada que la visito, em sento lleugera, amb molta energia i lliure. És una sensació incomparable.

TB: On invertiries 100k?

ET: En les persones que creuen en el que fan i intenten de veritat millorar el nostre món, el que realment fan és menys important que la seva passió, habilitat i determinació.

TB: Si no fossis emprenedora…

ET: El que més m’agrada és aprendre: llegint, escoltant o fent. Gaudeixo absorbint nous coneixements i experiències, i després compartint la meva curiositat i els meus descobriments amb el món. Així que triaria qualsevol ocupació que em permetés fer això. Ser emprenedora significa aprendre constantment, i a vegades per les dolentes, per això m’agrada tant. Però potser podria ser una erudita viatgera o un artista. Donats els meus recents descobriments, fins i tot podria plantejar-me ser instructora de ioga o de busseig en apnea. O, tal vegada, la millor opció seria una combinació de totes elles.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

ET: Un lloc per connectar. És una comunitat vibrant que reuneix talents tecnològics, emprenedors i a tots els implicats a donar suport a l’ecosistema de les startups tecnològiques. També m’encanta la mescla d’empreses locals catalanes i espanyoles amb les internacionals. Jo diria que, en comparació amb altres centres europeus, l’escena de les startups de Barcelona en general encara sembla una mica més tancada i localitzada, per la qual cosa aprecio el treball que fa Tech Barcelona per connectar l’escena local de startups amb la comunitat tecnològica global. Estan fent una feina increïble derrocant barreres i creant oportunitats per a tots.

Acabo d’unir-me a la comunitat, així que estic desitjant descobrir més sobre el que ofereix Tech Barcelona.

Mai no és tard quan arriba. Després de més de 30 anys en el sector publicitari, María Rivas (Barcelona, 1971) va co-fundar una empresa tecnològica… i déu-n’hi-do si té tecnologia.

Zentinel DMS ha desenvolupat una solució integrada per al registre digital de dades d’operació de qualsevol màquina: mentre els adaptadors ZentNode llegeixen dades com el consum d’energia o la temperatura i els envia als sistemes d’informació del client, el servidor ZentEdge visualitza la informació recopilada a temps real per solucionar possibles anomalies i millorar el rendiment de les màquines.

Per a la María, aventurar-se en la creació d’una empresa de maquinari i programari ha estat, i continua sent, “un repte fascinant”. “Surto de la meva zona de confort, sense límits ni pors”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MR: Oferim una tecnologia disruptiva per a la captura de dades per convertir-los en informació qualificada de manera de fiable, sostenible i cibersegura. Facilitem dades fiables per a algorismes principalment industrials.

TB: En quin moment es troba i on ho veus d’aquí dos anys?

MR: Vam néixer el 2022 a Barcelona i actualment estem en fase d’expansió. Hem obert una oficina al Brasil i volem posar el focus i energia a Llatinoamèrica, ja que a Espanya veiem que hi ha falta d’interès per saber com produir per millorar, com a mínim en el sector industrial. En un any començarem a tractar la presència a Europa, i en dues ens veiem establerts en almenys sis països de Llatinoamèrica.

TB: Una bona idea que has tingut.

MR: Posar la nostra tecnologia al servei d’una problemàtica social. Tot l’equip fundador va apostar per crear SPASM (Sistema de prevenció d’agressions sexuals múltiples) mitjançant sensòrica. Va néixer amb aquesta finalitat i després vam veure que tenia potencial i es podia ampliar el seu servei de prevenció i alerta amb altres problemàtiques socials com agressions transfòbiques, el bullying o el tràfic de substàncies estupefaents, entre altres.

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat?

MR: Muntar una empresa tecnològica, sense ser enginyera, declaradament analògica practicant i formada en comunicació i publicitat. El ‘subrepte’ ha estat crear una empresa tecnològica sent dona.

TB: El millor consell que t’han donat.

MR: El meu pare, Jaime Rivas, em va dir: “María, si decideixes fer-ho, fes-ho bé. Si no, no ho facis”.

TB: Un referent.

MR: Carmen Gamazo, la meva àvia. Va lluitar en contra de les normes establertes, tant socials com familiars, i va ser una de les primeres dones a estudiar pediatria fora d’Espanya. La seva determinació sempre ha estat una referència per a mi.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur..

MR: Tota aquella que tingui dades fiables com a font de desenvolupament.

TB: Presencial o remot?

MR: Híbrid i flexible. Mínim tres dies presencials a l’oficina. Les relacions humanes són imprescindibles.

TB: Una startup o companyia.

MR: SOM-HI, una plataforma que contacta empreses i particulars per ajudar-los en polítiques de sostenibilitat.

TB: Què et fa desconnectar?

MR: Fins a finals d’agost, sortia a oxigenar amb el meu fidel amic Keco a la platja al Maresme, però en general m’agrada llegir i gaudir de temps de qualitat amb la meva parella i família. Tampoc dic que no a un viatge o a un pla cultural o gastronòmic. I m’agradaria tornar a muntar a cavall.

TB: Un llibre per recomenar.

MR: El diccionari. Intento buscar una paraula cada dia. Ho recomano.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MR: “Nessun Dorma” i Pavarotti. Sublim.

TB: Una recepta, un restaurant.

MR: Ous ferrats amb ‘puntilla’ i patates fregides a casa Feli (la meva mare). Sempre diem que el millor restaurant del món és a casa nostra. Sempre hi ha taula, menjar boníssim cuinat amb amor i pagues amb un petó.

TB: Un lloc del món.

MR: Casa familiar. Ja sé que sorprèn que tingui tanta connexió amb els meus pares, però realment, quan estàs en una edat com la meva t’adones de moltes coses, de valorar el que tens. Aquest vincle de seguretat i tranquil·litat és el millor que pots tenir: un consell, una conversa, una carícia, un “no et preocupis”, un “estàs bé?”, un missatge de suport, un “estem orgullosos de tu”, un “ets una jefaza”, un felicitats, un “no et preocupis, sortirà bé”… Tot aquest amor és impagable, és el que realment et defineix i on vols estar. Vull donar importància a l’equilibri emocional i el meu equilibri, el meu far, és la meva família.

TB: On invertiries 100k?

MR: En un projecte d’economia circular. Ja en tinc un al radar.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MR:Primer un lloc de trobada, per convertir-se en un ecosistema de creació i desenvolupament orgànic tecnològic. Tech Barcelona posa a la teva disposició un ampli ventall de recursos, tant humans com tècnics, que per separat possiblement necessites destinar un any d’inversió per identificar-los, contactar i activar. És un entorn altament creatiu, dins d’un context amb una identitat mediterrània, molt fresc i dinàmic, talent intercultural, altament competitiu, però sobretot de suport professional en les fases de projecció i consolidació.

Estan sorgint projectes molt interessants des de Tech Barcelona i segur que augmentarà la presència d’empreses de referència mundial amb el vostre ADN. L’acompanyament, que a vegades no veiem o no valorem suficient, i la difusió que realitza l’equip de comunicació és d’alta qualitat. Si vols ser, has d’estar a Tech Barcelona.

MundoSeat (Seat), YoLeoGas (Naturgy), Mediacoach (Mediapro)… són totes creacions de Roger Vilanou (Barcelona, 1979) al capdavant de Doonamis, una de les empreses de referència en el desenvolupament d’apps a Espanya. Amb més de 20 anys d’experiència en el sector IT, aquest enginyer informàtic per la UPC i la UOC va decidir el 2010 deixar la seva feina com a director de desenvolupament de software per viure la seva pròpia aventura com a emprenedor. Una aventura que ha compartit amb més de 100 clients i els milers d’usuaris que usen les seves apps diàriament.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

RV: Posem la tecnologia al servei de les persones a través de solucions innovadores, aprofitant el potencial de les aplicacions, i combinant-les amb tecnologies d’última generació com la IA.

TB: En quin moment es troba i com ho veus d’aquí a dos anys?

RV: Vaig fundar Doonamis el 2010 amb dos socis i gràcies a l’esforç constant i la voluntat de superació, avui som un equip de 30 persones compromeses a ajudar empreses a crear les seves apps innovadores. Comptem amb clients importants com MotoGP, Baqueira Beret o el Real Club de Polo de Barcelona. El nostre objectiu és créixer de manera orgànica tant a escala nacional com internacional.

TB: Una bona idea que has tingut.

RV: Deixar una feina desmotivadora i crear la meva empresa.

TB: Quin és l’obstacle més gran al qual t’has enfrontat?

RV: Els inicis d’emprendre són molt durs per falta de recursos i por al fracàs. Aquest, sens dubte, ha estat el major desafiament. Però la il·lusió per crear allò que serà teu és suficient motivació per superar els obstacles i aconseguir els teus objectius.

TB: El millor consell que t’han donat.

RV: Si t’esforces i ho dones tot, no estàs obligat a més.

TB: Un referent.

RV: Tinc molts, com Elon Musk. Però el meu pare, Conrad Vilanou, Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, ha estat un referent per fer del seu hobby la seva feina.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

RV: Sens dubte, la Intel·ligència Artificial. Ja està marcant el present.

TB: Presencial o remot?

RV: Tots dos. La combinació és l’equilibri ideal.

TB: Una startup o companyia.

RV: Tesla.

TB: Què et fa desconnectar?

RV: Córrer a les sis del matí uns 10km cada 2 o 3 dies.

TB: Un llibre per recomanar.

RV: “El llibre negre de l’emprenedor: No diguis que mai no t’ho han advertit” de Fernando Trias de Bes.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

RV: “Show must go on”, de Queen.

TB: Una recepta, un restaurant.

RV: ‘L’arròs negre del senyoret amb calamars i gambes’, que és un habitual dels diumenges. I el restaurant ‘L’Home dels Nassos’, al barri de Sants.

TB: Un lloc del món.

RV: Nova York.

TB: On invertiries 100k?

RV: En una startup nova basada en IA.

TB: Si no fossis emprenedor…

RV: M’agradaria ser director d’innovació d’una empresa que apostés fortament per les noves tecnologies.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

RV: Un excel·lent punt de connexió per a tots els actors que tenim interès en les múltiples iniciatives tecnològiques de la nostra preciosa ciutat.

Els més de 20 anys d’experiència en companyies del Fortune 100 pesen en el currículum de María José Martí (Valderrobres, 1976), una enginyera per la UPC que va volar als Estats Units com a consultora tecnològica i es va consolidar com CFO del major negoci d’American Express i CRO de MetLife per a Llatinoamèrica.

Fins que un dia va decidir deixar la seva feina i crear una startup.

Des de Nova York, el cuquet de l’emprenedoria la va portar a fundar ZeroError, una plataforma de IA que analitza dades i ajuda a detectar possibles anomalies. I després de presentar el seu projecte en en escenaris més grans com el Mobile, i altres més familiars com el Afterwork de Tech Barcelona, María José ha estat recentment guardonada com la millor emprenedora en els premis DonaTIC.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MM: ZeroError és l’eina que sempre vaig necessitar quan era executiva a Wall Street, però encara no existia. Una plataforma d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de dades que detecta errors utilitzant tècniques complexes de detecció d’anomalies. Està dirigida a organitzacions impulsades per dades i a líders que han de prendre decisions i necessiten saber si poden confiar en elles.

TB: En quin moment es troba i on ho veus d’aquí dos anys?

MM: Estem escalant, amb molta tracció en àrees d’Operacions i Supply Chain, on podem obtenir resultats tangibles en unes poques setmanes. En dos anys ZeroError es convertirà en l’estàndard de qualitat dades en qualsevol indústria.

TB: Una bona idea que has tingut.

MM: Llançar-nos a crear ZeroError.

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat??

MM: Doncs varis. Però cadascun d’ells t’ajuda a créixer i a forjar el teu caràcter: des d’anar-me a viure als Estats Units, quedar-me allà, equilibrar la vida familiar mentre acceptava promocions i llocs de més responsabilitat… Sense oblidar que el meu últim desafiament ha estat deixar un treball ‘fix’ per a fer una startup.

TB: El millor consell que t’han donat.

MM: Fa anys, al principi de la meva carrera, era molt tímida en les reunions i tenia molt d’accent parlant anglès. Però el meu cap em va dir: “si no parles en els primers cinc minuts d’una reunió, el més probable és que no parlis durant tota la reunió. Per molt bons que siguin les teves anàlisis, la gent ha de fixar-se en tu, o no seràs rellevant. Has de decidir si vols seure a la taula dels grans”.

TB: Un referent.

MM: Elon Musk és molt controvertit i no m’inspira a nivell personal. De fet, no podríem tenir valors més diferents. Però professionalment agafa el toro per les banyes. Ell sempre diu que el responsable últim de les decisions d’enginyeria és ell, i ho diu mentre envia coets a l’espai. I això és totalment el que porto fent tota la meva vida i continuo fent amb ZeroError. Tinc un gran equip d’assessors i experts, però la responsabilitat final de les decisions crítiques, tant de tecnologia com de negoci, és meva.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MM: Definitivament la Intel·ligència Artificial (i el bon ús que fem d’ella).

TB: Presencial o remot?

MM: Hi ha avantatges en tots dos models. L’important és ser productiu.

TB: Una startup o companyia.

MM: American Express. La major part de la meva trajectòria professional la vaig passar a les oficines centrals de Nova York i em va ajudar a desenvolupar-me, sobretot com a líder. Vaig tenir grans mentors i vaig fer molts amics allà.

TB: Què et fa desconnectar?

MM: 3 coses: passar temps de qualitat amb els meus fills a casa, sopar amb el meu marit o amb amics, i fer pilates, diverses vegades per setmana, perquè sense desconnectar no segueixes la classe..

TB: Un llibre per a recomanar.

MM: “De la Sabana a Mart” del professor Xavier Sala i Martín. És un llibre indispensable per entendre la Intel·ligència Artificial… i en uns mesos surt la segona part!

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MM: “No Surrender”, de Bruce Springsteen, i “Atent”, del meu amic i cantautor Rafa Pons.

TB: Una recepta, un restaurant.

MM: Si és a Barcelona, “Hisop” i “Bodega Sepúlveda”.

TB: Un lloc del món.

MM: Valderrobres, Barcelona i New York.

TB: On invertiries 100k?

MM: En la persona. Mai m’he equivocat invertint en la persona, en la seva startup, en la seva passió per treure el projecte endavant i coneixement del problema.

TB: Si no fossis emprenedora…

MM: Ara és difícil pensar a tenir una altra professió. Sembla que tot el que he fet en aquesta vida professional i personal hagi estat per a arribar a aquest punt.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MM: Uns partners increïbles! La labor que fan per a fomentar les relacions entre empresa, startups i recerca són fonamentals. Soc la fan número u i la prova d’això és que no parem de fer coses junts.

A més de l’anglès més ‘british’, castellà, català, francès i italià, Christopher Morton (Alacant, 1971) també parla l’idioma de l’emprenedor i el de l’ingenier, adaptant-se amb facilitat a qualsevol registre, des del més cientificotècnic al més comercial. L’ingenier aeronàutic, format a l’Imperial College of London, es va endinsar en la investigació de mètodes numèrics al CIMNE-UPC abans d’iniciar un periple empreserial que l’ha dut per Itàlia, França, Regne Unit i Espanya. Altair France (2001), Samtech UK (2005) i, des del 2018, ELEM Biotech, “la fàbrica d’humans virtuals”.

Des del cor de Barcelona, al Pier07, un equip d’ingeniers i ingenieres biomèdiques, desenvolupadors i experts en modelació computacional treballen sota la direcció de Chris creant rèpliques virtuals d’òrgans humans per predir i curar malalties. Així és com opera ELEM. I així és com pensa Chris…

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

CM: Creem poblacions d’humans virtuals amb qui podem preveure el resultat de teràpies farmacològiques i de dispositius mèdics. Dit d’altra manera, oferim a la indústria biomèdica una plataforma potent basada en la supercomputació perquè puguin provar els seus productes, des de marcapassos i bombes ventriculars, fins a medicaments. Són els assajos clínics i la medicina personalitzada del futur.

TB: En quin punt es troba i com el veus d’aquí dos anys? 

CM: Just comencem ara amb la comercialització de la nostra primera plataforma d’assajos de seguretat cardíaca ‘V.HEART’. En dos anys, anticipem un creixement inorgànic, després de demostrar l’impacte i el valor econòmic que tindrà la nostra tecnologia a la indústria terapèutica.

TB: Una bona idea que has tingut.

CM: Molt poques [riu].

TB: Quin és el repte més gran al qual t’has enfrontat?

CM: A nivell empresarial, aixecar fons és sempre un repte. I aconseguir els primers clients, també.

TB: El millor consell que t’han donat. 

CM: Ningú coneix el teu negoci millor que tu, però escolta als teus clients. I quan et donen diners, agafa’ls.

TB: Un referent.

CM: El cofundador d’Oracle, Larry Ellison. Mariano Vázquez [cofundador i CTO de Elem Biotech]  i jo vam conèixer al Larry a San Francisco, poc abans d’unir-nos al programa Oracle Accelerator per startups. Fa més d’una dècada, Oracle era una empresa tradicional, centrada en ‘mainframes’ i llicències de software, amb base de dades poc emocionants. Avui, en canvi, Oracle és líder en tecnologia SaaS, PaaS, Cloud i AI. El que més m’impressiona és com Larry, en algun moment, va decidir que la cultura d’empresa havia de canviar. I ho va fer realitat.

A més, com a amant de la vela, també em va marcar la seva participació en la regata de mar obert més dura d’Austràlia, la Hobart Yacht Race. Imagina com de dura ha de ser perquè digués que no ho faria mai més.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CM: Els sabors virtuals.

TB: Presencial o remot? 

CM: Presencial, com a mínim amb una certa freqüència.

TB: Una startup o companyia.

CM: L’empresa del meu amic, Jeremy O’Brien, PsiQuantum, que proposa produir el primer ordinador cuàntic viable per enfrontar-se als grans reptes del nostre planeta. La seva visió i determinació són admirables.

TB: Què t’ajuda a desconnectar? 

CM: Res.

TB: Un llibre per recomanar.

CM: Recomano: “Thinking, Fast and Slow”, de Daniel Kahneman; “The Unbearable Lightness of Being”, de Milan Kundera; o “Le fusil de Chasse”, de Yasushi Inoué.

TB: Una serie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital. 

CM: “Porque te vas” i “Y viva España”.

TB: Una recepta, un restaurant.

CM: La ‘insalata fior di zucca’. I el restaurant Ćatovića, a Montenegro.

TB: Un lloc del món.

CM: Fujiyama, a Japó.

TB: On invertiries 100k? 

CM: A la meva empresa.

TB: Si no fóssis emprenedor…

CM: Invertiria en un vaixell de vela i en borsa.

TB: Què és per tu Tech Barcelona? 

CM: És la millor associació de startups que conec. Si l’entorn de treball o la ubicació ja són fantàstics, l’equip de Tech Barcelona ho és encara més. Entenen les necessitats de les startups i les seves dificultats, t’acompanyan, aprenen sobre el teu projecte, t’inclouen en la seva xarxa de contactes i empreses, i et donen tota la visibilitat i recolzament necessaris.

Quique Llaudet (Barcelona, 1975) quiere “contribuir al bien común con ciencia y tecnología”.

Tras estudiar Química Orgánica, doctorarse en Ciencias Biológicas y ejercer de investigador, complementó su formación con un MBA para maximizar el impacto de su conocimiento en la sociedad. Un camino que le ha llevado a emprender con cuatro startups: Sarissa Biomedical, NLAB Bioscience, Leukos Biotech y, más recientemente, Ephion Health, una empresa de salud digital que utiliza inteligencia artificial para detectar biomarcadores y evaluar la salud de pacientes crónicos.

TB: ¿Cuál es el propósito de tu proyecto?

QL: Ofrecer nuevas herramientas digitales que ayuden al paciente y al médico durante todo el proceso, desde la diagnosis, pasando por el monitoreo, hasta llegar a la terapia personalizada.

TB: ¿En qué momento se encuentra y dónde lo ves dentro de dos años?

QL: Tenemos un primer producto en el mercado y estamos empezando a facturar con dos tipos de clientes: hospitales y empresas farmacéuticas. En dos años, tendremos presencia a nivel internacional.

TB: Una buena idea que has tenido.

QL: Subcontratar las tareas que no son esenciales y estratégicas.

TB: ¿Cúal es el mayor desafío al que te has enfrentado?

QL: El proceso de certificación de nuestro software como Dispositivo Médico según la normativa MDR.

TB: El mejor consejo que te han dado.

QL: No hay enemigo pequeño. A veces tendemos a subestimar los desafíos más pequeños, pero la realidad es que todo puede tener impacto.

TB: Un referente.

QL: Luis Ruiz Ávila, con quien coincidí en Leukos Biotech. Además de tener una amplia experiencia en el sector de la salud, es una persona que siempre piensa en los demás y está dispuesta a ayudar.

TB: Una tecnología que marcará el futuro.

QL: La biología sintética (SynBio). La capacidad de diseñar y modificar en Biología tiene mucho potencial.

TB: ¿Presencial o remoto?

QL: Híbrido. 50-50.

TB: Una startup o compañía.

QL: Ginkgo Bioworks.

TB: ¿Qué te hace desconectar?

QL: Leer si tengo un momento. Salir en bici si tengo más tiempo.

TB: Una serie, película o canción que defina tu momento vital.

QL: “Something New”, de John Mayall.

TB: Una receta, un restaurante.

QL: Los guisantes con chocolate de mi abuela.

TB: Un lugar del mundo.

QL: Palau, en Oceanía.

TB: ¿Dónde invertirías 100k?

QL: Ephion Health.

TB: Si no fueras emprendedor…

QL: Sería científico. La ciencia siempre ha sido mi pasión y lo que me mueve.

TB: ¿Qué es para ti Tech Barcelona?

QL: Es el punto de encuentro y cooperación para todos los emprendedores de la ciudad.

Daniil Khanin (Ulaanbator, 1980) used to study the electronic structure of nanomaterials during his Master’s degree in Physics in the early 2000s. Paradoxically, he soon developed an interest in programming and entrepreneurship, applying similar concepts about small units and their capabilities to this new field. With over 20 years in startups and IT, selling five companies and achieving one exit as a business angel, Daniil has become a reference in Unit Economics, demonstrating how each unit generated by a business is crucial for making data-driven decisions. ueCalc.com is one of his latest projects.

TB: What is the purpose of your project?

DK: ueCalc, the flagship service of d2decisions, is designed to empower entrepreneurs and startups by enabling them to build robust financial models based on product unit economics, using Goldratt’s theory of constraints. We aim to revolutionise financial modeling for businesses, making it easy and clear.

TB: The project is currently in what stage?

DK: We have just begun our first sales and have over 8,800 users and 20 paying customers.

TB: A good idea you’ve had.

DK: One of our boldest ideas is the belief that ueCalc can supplant Excel in the financial modeling market.

TB: What is the greatest challenge you have faced?

DK: The greatest challenge we’re working with is to compete with and potentially surpass Excel.

TB: The best advice you’ve been given.

DK: A lot, a lot, a lot, a lot, a lot, a lot of work and a little luck, by Mark Rich.

TB: A professional role model who inspires you.

DK: Best-seller author Ash Maurya, for his data-driven vision. He wrote “Running Lean” and “Scaling Lean,” as well as the foreword to my book “Unit Economics.”

TB: A technology that will shape the future.

DK: Artificial Intelligence, coupled with advanced Data Analysis.

TB: In-person or remote?

DK: It doesn’t matter, but in-person is more comfortable.

TB: How do you unwind?

DK: By traveling.

TB: A book to recommend.

DK: “Unit Economics”, by me 🙂

TB: A series, movie, or song that defines your life right now.

DK: Twin Peaks.

TB: A recipe, a restaurant.

DK: Okroshka, a cold Russian soup.

TB: A place in the world.

DK: Istambul.

TB: Where would you invest 100k?

DK: I would invest it in my own project, ueCalc.

TB: If you weren’t an entrepreneur…

DK: I would likely remain true to my origin, and be a scientist.

“Somos un laboratorio de aprendizaje radical.” Berta Lázaro (Bilbao, 1978) cofundó TeamLabs con una visión clara de futuro: capacitar a jóvenes emprendedores a través de la acción para que puedan enfrentarse cualquier desafío que se les presente.

Arquitecta por la Universidad de Navarra y con un Máster en Diseño Urbano por la Universidad de Berkeley, así como un Máster en Team Academy y otro en LIT Facilitación y Aprendizaje, Berta ha construido y diseñado los “laboratorios” de TeamLabs, espacios innovadores donde los diferentes equipo de emprendedores desarrollan sus propios proyectos, enfrentándose a todo lo que ello implica.

TB: ¿Cuál es el propósito de tu proyecto?

BL: Nuestro propósito como equipo y como comunidad emprendedora es desarrollar proyectos que nos permitan enfrentarnos al futuro y solucionar los problemas de nuestra sociedad o, como los llamamos en TeamLabs/, los Big F*cking Problems.

TB: ¿En qué momento se encuentra y dónde lo ves dentro de dos años?

BL: Tenemos 13 años y 3 laboratorios en España: Málaga, Barcelona y Madrid. Ahora estamos desarrollando dos nuevos laboratorios en Málaga y Barcelona con foco en la economía circular y la industria 4.0. El laboratorio de Madrid representa las nueva economías y por eso ahí estamos trabajando para crear nuestro Venture, para crecer más y dar oportunidades a los proyectos emprendedores de nuestra comunidad.

TB: Una buena idea que has tenido.

BL: Incontables. “Busco problemas a la altura de mis soluciones”, que diría la micropoetisa Ajo.

TB: El mejor consejo que te han dado.

BL: Las fechas especiales no las marca el calendario.

TB: Una tecnología que marcará el futuro.

BL: En TeamLabs/ y en LEINN, el grado universitario que llevamos a cabo con la Universidad de Mondragón, creemos que la tecnología más poderosa es el diálogo y creemos que marcará el futuro y el presente.

TB: ¿Presencial o remoto?

BL: Presencial.

TB: Una startup o compañía.

BL: Husk Ventures.

TB: ¿Qué te hace desconectar?

BL: El mar.

TB: Un libro para recomendar.

BL: “Las ciudades invisibles”, de Italo Calvino.

TB: Una receta, un restaurante.

BL: Gazpacho; con un kilo de tomates, un pimiento, un pepino, medio ajo y dos rodajas de pan. Y el noodle bar Red Ant en Barcelona.

TB: Un lugar del mundo.

BL: Pompeya.

TB: ¿Dónde invertirías 100k?

BL: En la educación de mis hijxs y en empresas del sector agrícola.

TB: ¿Qué es para ti Tech Barcelona?

BL: Un ecosistema tecnológico importante a la hora de conectar nuestra comunidad emprendedora con startups y empresas del sector. Hace posible que nazcan siempre nuevas alianzas.