Cristina Sabadell (Barcelona, 1967) camina per una senda diferent. La que porta a una indústria, tradicionalment intensiva amb el planeta, cap a la sostenibilitat, l’ecologisme i la responsabilitat amb el medi ambient.  I ho fa calçant Vegtus, una marca barcelonina de moda i sneakers fetes amb cuir de cactus.

Llicenciada en Psicologia de les Organitzacions, amb un Màster en Direcció de Màrqueting per ESADE, Cristina Sabadell compta amb una àmplia experiència com a directiva en empreses multinacionals i més de 15 anys en el sector de la moda i el calçat. És des del 2020 que emprèn aquest nou viatge.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

CS: Trencar els patrons de la moda tal com la coneixem, aspirant no sols a establir nous estàndards d’estil, sinó també a inspirar una revolució conscient.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

CS: Després de 3 anys, estem en plena expansió de la companyia i continuem construint un equip sòlid i a l’altura del projecte [en 2023, la marca va rebre un préstec participatiu de 400.000 euros de Avançsa per a créixer a Europa i Amèrica]. El nostre objectiu és ser un referent de la moda sostenible.

TB: Una bona idea que has tingut.

CS: El nom de la nostra marca, que deriva de les paraules VEGan i Cactus. El meu objectiu era crear un nom breu, recordable, de fàcil pronunciació en qualsevol idioma i coherent amb el projecte.

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat?

CS: Trobar el material sostenible adequat al nostre projecte. Un material que fos original, innovador i que permetés el desenvolupament de les nostres col·leccions. El cuir de cactus es va convertir en un autèntic descobriment, la pedra filosofal que ens permet avui dia produir unes sabatilles amb tan sols un litre d’aigua, enfront dels 8.000 que requereixen les d’origen animal. A partir d’aquí construïm el nom de la marca i el seu característic símbol, el cactus.

TB: El millor consell que t’han donat.

CS: Sempre es tu mateixa. La bellesa del nostre projecte es basa en la seva autenticitat, a anar construint una marca amb ànima, en la qual les persones puguin veure reflectit els seus desitjos i formin part de la comunitat.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CS: Admiro el perfil de l’emprenedor. Per la seva visió, resiliència, energia i lideratge.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CS: Sense cap dubte, la Intel·ligència Artificial, encara que estem lluny de conèixer el seu abast.

TB: Presencial o en remot?

CS: Aposto per un format híbrid, amb un major percentatge de presencialitat. En una startup de moda com la nostra succeeixen coses tots els dies que precisen de decisions de grup immediates i creatives. En grup l’eficiència es multiplica.

TB: Una startup o companyia.

CS: Sateliot.

TB: Què fas per desconnectar?

CS: Practicar ioga, llegir, cuinar, passejar per la naturalesa i estar amb la meva gent em desconnecta per complet.

TB: Un llibre per recomanar?

CS: “¿Quién se ha llevado mi queso?”, de Spencer Johnson. Explica com adaptar-nos a un món constant de canvi.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

CS: “Don’t Stop Me Now”, de Queen.

TB: Una recepta, un restaurant.

CS: La Paella de Galeres del Restaurant Miquel, a Cambrils, Tarragona.

TB: Un lloc del món.

CS: Barcelona. Té les 4’C’: clima, cultura, cuina i qualitat de vida.

TB: On invertiries 100k?

CS: En Vegtus.

TB: Si no fossis emprenedora…

CS: Psicóloga, tot i que mai he deixat d’exercir.

TB: Què es per tú Tech Barcelona?

CS: Una idea brillant per connectar el teixit empresarial de Barcelona.

Fintech, proptech i contech: la tríada tecnològica que construeix “la casa dels teus somnis”. José Manuel Martínez Vázquez (Vancouver, 1969) és el CEO i cofundador de la startup Build Lovers, una plataforma d’autopromoció immobiliària que controla des del finançament inicial del projecte fins a la instal·lació de mòduls prefabricats en la parcel·la adequada. Aquest llicenciat en Ciència Econòmiques i Empresarials, MBA per IESE i cofundador de Opencasa, compta amb una àmplia trajectòria professional vinculada a la innovació tecnològica en sectors com la mobilitat o l’immobiliari.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JM: Busquem ajudar a les persones que volen construir una casa sostenible, eficient i saludable amb un procés simplificat, àgil, transparent i segur. Tot a través de la nostra plataforma especialitzada en l’autopromoció immobiliària. A més, també estem ajudant a millorar la digitalització del sector de construcció de cases unifamiliars.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

JM: En l’etapa de Product Market Fit. Construint cases, dissenyant models estandarditzats i desenvolupant la plataforma tecnològica. I, també, tancant una ronda de finançament per a la qual ja tenim lead investor. En 2 anys, ens veiem operant en tres països.

TB: Una bona idea que has tingut.

JM: Envoltar-me de bones persones.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

JM: La paternitat i el desenvolupament d’una emprenedoria internacional.

TB: El millor consell que t’han doant.

JM: “No hi ha pitjor gestió que la que no es fa”. Ho he convertit en el meu lema quan tinc dubtes entre fer i no fer. És una altra manera de dir: prova, equivoca’t i corregeix ràpid.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

JM: L’empresari i autor, ja mort, Jim Rohn. La seva obra se centra en l’establiment de metes i la millora contínua d’un mateix. També m’inspiren els meus pares, un veritable exemple a casa, on m’han transmès l’esperit de superació i millora d’una generació que el va tenir molt difícil.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JM: La IA, per descomptat. Però no per les funcionalitats d’avui, sinó, sobretot, per les quals encara no coneixem.

TB: Presencial o en remot?

JM: Tots dos. Continuem sent humans i éssers molt socials, així que la combinació de models és necessària i eficaç. Ben utilitzada, es retroalimenten.

TB: Una startup o companyia.

JM: ByteDance, l’empresa de tecnologia i de comunicació coneguda per ser la propietària de TikTok. S’estan centrant tant en la tecnologia com, de forma menys coneguda, en la biologia i química de l’ésser humà.

TB: Què fas per desconnectar?

JM: Surto a córrer i a fer trekking amb amics que no paren de parlar. I bo, també pertanyo a un club de tast de vins… Salut!

TB: Un llibre per recomanar. 

JM: “Hàbits Atòmics”, de James Clear. M’ha fet descobrir el poder dels bones petites accions que permeten millorar significativament la nostra vida, així com ser conscient de la cara fosca de tenir mals hàbits. Una alternativa? Estic enganxat als audiollibres.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

JM: La pel·lícula “La recerca de la felicitat”.

TB: Una recepta, un restaurant.

JM: La pasta italiana amb una bona salsa sempre és un encert. I el restaurant uruguaià “El Boliche del Gordo Cabrera” en Barcelona.

TB: Un lloc del mon.

JM: San Francisco, Santiago de Compostel·la i Santiago de Xile.

TB: On invertiries 100k?

JM: A donar la volta al món i, si em sobrés, en formació personal.

TB: Si no fossis emprenedor…

JM: Ajudaria a altres emprenedors. Encara que ja ho faig.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

JM: Un punt de trobada entre emprenedors i de gent interessant amb talent amb la qual col·laborar i intercanviar experiències vitals úniques.

Després de més de 15 anys en el sector financer i assegurador, va ser la seva passió per l’emprenedoria i la innovació la que va portar a Ana Zamora (Madrid, 1978) a cofundar i dirigir Vitaance. Amb les seves oficines repartides entre el Pier01 de Tech Barcelona i Madrid, la startup impulsada en 2021 per Antai Ventures té com a objectiu millorar el benestar dels empleats. Perquè…

“…crec que el benestar és un concepte integral, que abasta el físic, mental, social i espiritual, per la qual cosa cuidar tots aquests aspectes és fonamental per a sentir-se ple i feliç. Fins i tot en el treball”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AZ: Millorar la vida de les persones. En passar un terç de les nostres vides treballant, sentir que la nostra empresa es preocupa per nosaltres i ens ajuda a estar millor és crucial. Dotem a les empreses de les eines necessàries per a aconseguir-ho des d’un punt de vista pragmàtic i efectiu, demostrant que el benestar és una inversió amb un retorn mesurable.

TB: En quin moment es troba i on el veus en dos anys?

AZ: Al febrer de 2023 vam aixecar una nova ronda de finançament seed de 2,2 milions d’euros que ens ha endinsat en una fase de creixement i expansió. La importància del problema que resolem és evident, i equival a l’alta valoració que tenen els nostres clients i usuaris. Pel que és el moment de portar Vitaance i el benestar corporatiu a tots els racons del planeta.

TB: Una bona idea que has tingut.

AZ: Envoltar-me d’un gran equip, molt divers i complementari entre si.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

AZ: Identificar quan és necessari un canvi de rumb i quan cal prendre decisions dures i difícils.

TB: El millor consell que t’han donat.

AZ: Confia en el teu instint.

TB: Un referente professional que t’inspiri.

AZ: Martine Ferland, CEO Global de Mercer, va ser la primera CEO realment humil i accessible que he conegut. És tan brillant com treballadora i amb un interès genuí pel seu equip.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AZ: Indubtablement la IA generativa: suposarà un major salt que els smartphones.

TB: Presencial o en remot?

AZ: Si m’haig de mullar, presencial.

TB: Una startup o companyia.

AZ: Pot ser que sorprengui la meva resposta. Però trio Microsoft. És l’empresa de tecnologia més rendible i amb una visió de futur a l’abast de molt pocs.

TB: Què fas per desconnectar?

AZ: Esport! Si el que busco és relaxar-me, passejar per la naturalesa, és imbatible. I si necessito activar la meva ment per a ser més productiva, res com una bona sessió de pesses, a l’aire lliure preferiblement.

TB: Un llibre per a recomanar.

AZ: Acabo de rellegir “Radical Candor: Be a Kick-Ass Boss Without Losing Your Humanity”, de Kim Scott.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AZ: La miniserie “Cocina con química”, Apple Original.

TB: Una recepta, un restaurant.

AZ: Truita de patata. I m’encanta el restaurant Qálido, a Madrid.

TB: Un lloc del món.

AZ: La serra madrilenya, en concret La Pedriza.

TB: On invertiries 100k?

AZ: En una startup dedicada al pàdel (encara està en stealth).

TB: Si no fossis emprenedora…

AZ: Seria nutricionista o life coach.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

AZ: Un espai de trobada amb altres emprenedores i un ecosistema vibrant de tecnologia en una de les millors ciutats del món.

Ganar el premio a la Millor Startup Catalana de l’Any 2021 es sinónimo de calidad emprendedora e impacto positivo en la sociedad. Tomàs Lóbez (Barcelona, 1995) es el CEO y fundador de Nixi for Children, una startup que desarrolla experiencias de realidad virtual que ayudan a los pacientes pediátricos y sus familias a reducir la ansiedad en los hospitales. Formado en diseño gráfico, pronto se enamoró de la realidad virtual, y dedicó su primera etapa profesional a buscar el impacto social mediante esta tecnología.

“Nixi nació como un proyecto final de carrera, en el que pudimos identificar esta necesidad en los quirófanos. El primer prototipo no tenía la apariencia que tiene ahora, pero fue suficiente para convencer al primer hospital que podían confiar en la capacidad del proyecto”.

TB: ¿Cuál es el propósito de tu proyecto?

TL: Acortar la brecha entre la información y los niños. El primero objetivo es acercarlos al quirófano y reducir su ansiedad con realidad virtual. Miramos qué tecnología tiene más sentido para cada tipo de paciente.

TB: ¿En qué momento se encuentra y dónde lo ves dentro de dos años?

TL: En una fase de crecimiento. Justo hemos acabado la fase de validación, en la que hemos tenido ensayos clínicos y casos de uso exitosos. Y ahora estamos replicando el modelo hacia otras áreas de la salud y escalando el proyecto a nivel internacional, poniendo el foco en Estados Unidos y Latinoamérica. En dos años, nos gustaría ver a Nixi trabajando en un sentido más amplio, no sólo con niños enfermos.

TB: Una buena idea que has tenido.

TL: Empezar pequeño, paso a paso, y no querer abarcar más de lo que podía en cada momento. Y dejarme llevar por la intuición.

TB: ¿Cúal es el mayor desafío al que te has enfrentado?

TL: La conciliación personal y laboral.

TB: El mejor consejo que te han dado.

TL: Confiar en las personas y dar oportunidades a aquellas que tienen talento. Y muchas veces no es la persona más obvia, la más preparada o con mejor currículum. El éxito depende de las personas que tenemos dentro del equipo.

TB: Un referente profesional que te inspire.

TL: Verena del Valle, psicóloga Child Life catalano-suiza que fue pionera en este campo cuando aquí aún no existía. Debería haber más personas así en el sector de la salud.

TB: Una tecnología que marcará el futuro.

TL: La IA.

TB: ¿Presencial o remoto?

TL: Presencial.

TB: Una startup o compañía.

TL: Heura. Es muy interesante su enfoque a nivel de marca: rebeldes por una buena causa.

TB: ¿Qué haces para desconectar?

TL: Volar en parapente.

TB: Un libro para recomendar.

TL: “Operating Manual for Spaceship Earth”, de Buckminster Fuller.

TB: Una serie, película o canción que defina tu momento vital.

TL: En la oficina nos ponemos la banda sonora de “Interstellar” para trabajar. Y también recomiendo “Man on Wire”, el documental del funambulista que caminó sobre un alambre entre las torres gemelas.

TB: Una receta, un restaurante.

TL: Si sólo pudiera comer una cosa en mi vida, serían los espaguetis a la carbonara.

TB: Un lugar del mundo.

TL: Sant Llorenç de Montgai. Tendría una casa de pueblo allí.

TB: ¿Dónde invertirías 100k?

TL: Montaría mi propia fundación.

TB: Si no fueras emprendedor…

TL: Me gustaría identificar problemas y generar ideas. Ya fuera en IDEO o en cualquier lugar que me permitiera tener ideas como creativo publicitario. Aunque eso me generaría dilemas éticos.

TB: ¿Qué es para ti Tech Barcelona?

TL: Otros emprendedores y emprendedoras que están pasando por lo mismo. Un espacio donde nos podemos apoyar mútuamente.

“Aquest Black Friday podreu aconseguir un any de roba gratis”, afirmava Nuria Gutiérrez (Barcelona, 2001) en un recent TikTok viral. Només les noves generacions podrien combinar el rol de CMO i, al seu torn, ser la cara visible en xarxes de CoastBcn: la marca de dessuadores, samarretes i pantalons creada a Barcelona, amb la mar i la llibertat com a principals protagonistes.

Graduada en LEINN per la Universitat de Mondragón, Nuria va decidir llançar el seu propi ecommerce de moda amb el seu germà Carlos mentre encara estava estudiant. Perquè mai és aviat per a emprendre. I tenir èxit. Des de la seva creació, la marca ja ha facturat un milió i mig d’euros.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: El nostre propòsit és oferir peces de qualitat a un preu assequible, per a un públic jove amant de la costa i la mar.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

NG: Ara mateix ens trobem en un moment de transició: hem passat de produir sota demanda a treballar amb stock per a millorar l’experiència del client. Dins de 2 anys, ens veiem amb una comunitat molt més gran i amb presència física, ja que ara mateix el nostre únic canal de vendes és en línia.

TB: Una bona idea que has tingut.

NG: El nom de CoastBcn.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

NG: La nostra principal dificultat ha estat aprendre des de zero a gestionar la logística amb stock.

TB: El millor consell que t’han donat.

NG: Quan alguna cosa et faci por, fes-ho de totes maneres, perquè d’aquí surten els millors aprenentatges. Per a evolucionar hem de sortir de la nostra zona de confort.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

NG: El meu germà i soci Carlos. És una de les persones més valentes i perseverants que conec. És el clar exemple que amb esforç i ganes pots aconseguir el que vulguis.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NG: Sens dubte, la Intel·ligència Artificial.

TB: Presencial o en remot?

NG: 100% presencial. És cert que el remot pot agilitzar molts processos, però no hi ha res com treballar mà a mà amb el teu equip.

TB: Una startup o companyia.

NG: B3tter.

TB: Què fas per desconnectar?

NG: Passar temps amb les meves persones pròximes: família, amics, parella…

TB: Un llibre per recomanar.

NG: “Encuentra tu persona vitamina”, de Marian Rojas.

TB: Una recepta, un restaurant.

NG: El restaurant de sushi “Akuma”.

TB: Un lloc del mon.

NG: Costa Rica.

TB: On invertiries 100k?

NG: En talento per a Coast.

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Estaría treballant al sector de l’ensenyament.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

NG: Una comunitat de la qual pots obtenir molt bons contactes.

Nascut sota la influència d’un poble costaner, apassionat per la tecnologia i el progrés humà. Si uneixes les passions de Pau Guasch Píriz (Torredembarra, 1982), al costat de la seva formació en enginyeria industrial, energies renovables i obra marítima, obtens una carrera professional estretament lligada a la mar, la tecnologia i l’emprenedoria. Després de cofundar quatre companyies tecnològiques, ara centra els seus esforços en Seabots, spin-*off de GPAINNOVA dedicada al desenvolupament de robòtica marina i vehicles de superfície no tripulats (USV) per a l’anàlisi, conservació i restauració del medi marí.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

PG: Facilitar la preservació marina mitjançant la robòtica. L’ús de tecnologia ens ha d’ajudar a afrontar els reptes ambientals, socials i econòmics dels nostres oceans.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

PG: En 4 anys hem desplegat més de 40 robots en unes 200 missions, recol·lectant informació de mars i oceans. En pocs anys més, les nostres costes estaran custodiades per robots intel·ligents que actuaran com a satèl·lits, facilitant la presa de decisions i assegurant les nostres mars com a font de progrés i benestar.

TB: Una bona idea que has tingut.

PG: Fusionar passió i propòsit.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

PG: Fins al moment, ser pare.

TB: El millor consell que t’han donat.

PG: “Torni vostè demà, el senyor no s’ha aixecat encara” [en referència a l’obra de Mariano José Larra].

TB: Un referent professional que t’inspiri.

PG: Admiro al meu bon amic i company d’aventures, Pau Sarsanedas. La resiliència feta persona.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

PG: La intel·ligència artificial.

TB: Presencial o en remot?

PG: De ment present.

TB: Una startup o companyia.

PG: Neuralink, l’empresa de neurotecnologia de Elon Musk.

TB: Què fas per desconnectar?

PG: Remar. Fer esport en contacte amb la naturalesa.

TB: Un llibre per recomanar.

PG: “Desobediencia civil y otros escritos”, de Henry Thoreau.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

PG: “Little lion man”, de Mumford & Sons.

TB: Una recepta, un restaurant.

PG: M’encanta gaudir de sardines i navalles a la brasa. I també de la food truck Pepito Bravo, a Torredembarra.

TB: Un lloc del mon.

PG: Punt Nemo, el lloc de l’oceà més remot i inaccessible, localitzat entre les illes Pitcairn, l’Illa de Pasqua i l’Antàrtida.

TB: On invertiries 100k?

PG: Els destinaria a l’educació i formació dels meus fills. És una de les millors inversions que un pot fer.

TB: Si no fossis emprenedor…

PG: Ho intentaria fer de nou.

TB: Què es per tu Tech Barcelona?

PG: Una nova galàxia.

Des de recompensar el reciclatge de llaunes i ampolles de plàstic, fins a fomentar la circularitat en les cadenes de subministrament o traçar els residus portuaris. Tot això és possible gràcies a la tecnologia blockchain i, per descomptat, a les idees d’aquesta emprenedora i el seu equip. Després de més de 20 anys vinculada a projectes d’innovació i recerca tecnològica, Denisa Gibovic (Sarajevo, 1975) és ara la directora i fundadora de Blue Room Innovation, una empresa que desenvolupa aplicacions basades en blockchain i dedicades a iniciatives de sostenibilitat.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DG: Volem formar part de la revolució de l’economia circular, ajudant-nos de la tecnologia per a construir un món més sostenible. El nostre propòsit és acompanyar a les persones en la transformació dels seus negocis cap a la sostenibilitat.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

DG: Després de passar per la creació dels primers MVPs de les nostres principals solucions tecnològiques (RECICLOS, CircularTrust o CircularPort), enguany ens trobem en un moment en el qual la prioritat és continuar provant en entorns reals, pilotar casos i aprendre com podem crear més valor per als nostres clients. En dos anys estarem en ple creixement i esperem poder arribar a noves indústries amb solucions blockchain que els permetin avançar de manera ràpida i àgil cap als seus objectius de desenvolupament sostenible.

TB: Una bona idea que has tingut.

DG: Crear Blue Room Innovation. Estic molt feliç de poder liderar una empresa amb un propòsit tan reptador i important, tant per a nosaltres com per a les pròximes generacions.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

DG: Encara que és una cosa que molt pocs saben, vaig néixer a Bòsnia i Hercegovina, vaig viure la meva infància a Sarajevo i vaig passar la meva adolescència com a refugiada de guerra. Recordo aquella etapa com un gran desafiament, ja que no vaig poder sentir la llibertat que tots esperem en aquest moment vital del nostre desenvolupament.

TB: El millor consell que t’han donat.

DG: Em va marcar molt el consell d’un antic soci. El seu “never ever give up” m’acompanya sempre i em motiva en els dies difícils.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DG: Un dels meus majors referents és Alfons Cornella, per la seva ment inquieta i manera d’enfocar els processos d’innovació. Ens ha inspirat i aportat molt –i segur que ho continuarà fent– durant la creació dels nostres projectes.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DG: La tecnologia blockchain és la nova revolució. Una aposta per la transparència, la seguretat i la confiança que aviat podrà estar a l’abast de tots. Per a això som aquí.

TB: Presencial o en remot?

DG: Trobar-nos i compartir el dia a dia de manera presencial és indispensable per a no perdre la part més humana de les relacions. Les mirades durant una reunió, les converses de cafè o els brainstorming en pissarra no són el mateix a través d’una pantalla. Ara bé, la societat avança i el teletreball és una realitat que aporta altres avantatges. La flexibilitat en aquest sentit és important i adaptar l’organització per a oferir aquesta oportunitat és una bona opció.

TB: Una startup o companyia.

DG: Boston Consulting Group (BCG) és un gran referent quan parlem de consultoria en innovació i sostenibilitat. Per a nosaltres, que en el dia treballem amb instruments digitals innovadors com el digital product passport, és font de coneixement i inspiració.

TB: Què fas per desconnectar.

DG: Els meus moments de relaxació són sagrats. M’agrada llegir, practico ioga de manera regular i gaudeixo passejant per la platja i la muntanya.

TB: Un llibre per recomanar.

DG: “Les Palmeres Salvatges” és una novel·la de William Faulkner que explora el desig de llibertat i l’amor en situacions complexes. La novel·la té una estructura narrativa fragmentada i examina les relacions humanes, els sacrificis a la recerca de la llibertat i l’efímera felicitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

DG: Ibrahim Maalouf, nascut a Beirut en 1980 i radicat a París a causa de la guerra del Líban, és un músic de jazz contemporani conegut per fusionar diversos estils, incloent-hi soul, pop, hip-*hop i música àrab. “True Story”, de l’àlbum “Illusions” de 2013, és un tema que, com una muntanya russa, va pujant a poc a poc fins a arribar a l’apogeu instrumental, per a tornar de nou al pegadizo leit motiv i tornar a pujar al final. Espectacular.

TB: Una recepta, un restaurant.

DG: Us recomano el restaurant “Unagi” de Palamós. És un japonès, situat a pocs carrers de la platja i el port, al qual vaig molt sovint. Si sou fans del sushi i el menjar japonès no us defraudarà.

TB: Un lloc del món.

DG: El mont Fuji i el seu entorn natural i cultural em fascinen.

TB: On invertiries 100k?

DG: Organitzaria una gala benèfica per a recaptar un fons de beques per a nens sense recursos.

TB: Si no fossis emprendedora…

DG: Si no fos emprenedora, crec que estaria donant tornades fins que, finalment, acabaria emprenent. Sona una mica redundant, però no m’imagino la meva vida d’una altra manera.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

DG: Veig Tech Barcelona com un gran ecosistema per a conèixer, connectar i créixer professional i personalment. Crec molt en el poder de la connexió i la col·laboració per a pensar en gran i oferir-li al món les millors solucions als seus problemes.

La ràpida digitalització en tots els sectors ha generat la urgència de certificar legalment els recursos digitals d’empreses i particulars, des de documents fins a fotografies, vídeos o àudios. I Mario Scalabrino (Roma, 1973), fundador i CEO de Certifydoc, ha triat el blockchain com el seu principal aliat per a abordar aquesta necessitat. Llicenciat en Enginyeria Electrònica i amb un màster en Mediació i Resolució de Conflictes, Mario va exercir com a exdirector internacional de vendes de programari i va servir en les Forces Armades italianes com a investigador científic forense. Fins que, fa una dècada, va decidir unir les seves passions i desenvolupar-les des de Barcelona.

“M’entusiasma la ciència, la naturalesa, el ball, la festa i les persones, però no necessàriament en aquest ordre. També m’encanten les persones que demostren tolerància, igualtat i respecte cap als altres”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MS: Actualment estem centrats en el nostre projecte més ambiciós i disruptiu fins a la data. INRB és una solució cloud SaaS d’interoperabilitat de dades [capacitat dels sistemes per a intercanviar dades de manera segura i automàtica] amb notarización legal i trazamiento blockchain destinada a operadores de transport multimodal. La transformació digital en curs va del paper al PDF. Nosaltres la portarem al segon nivell: del PDF, a les dades públiques interoperables.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

MS: INRB ja està disponible com a producte mínim viable. En els pròxims dos anys, donarem la possibilitat a totes les institucions i plataformes de transports multimodals d’Europa de beneficiar-se de la solució i ajustar-se a la directiva europea en matèria de sostenibilitat i descarbonització.

TB: Una bona idea que has tingut.

MS: Envoltar-me de gent tolerant i amb valors comuns.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

MS: En general, els desafiaments personals. Persistir i no tirar la tovallola, sobretot quan alguna cosa és injust i no ho pots canviar.

TB: El millor consell que t’han donat.

MS: Accepta el que no pots canviar. Viuràs millor.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MS: El meu soci i amic Riccardo Di Mambro, un emprenedor d’alts valors morals, competent i eficient. Sempre inquiet, mai prepotent.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MS: La infraestructura Blockchain (no las criptomonedes).

TB: Presencial o en remot?

MS: 50/50. Els dos tenen els seus avantatges. Al meu entendre, el mètode híbrid és ideal.

TB: Una startup o companyia.

MS: Reclamador.es. Ajuda als ciutadans i és rendible. Un projecte fantàstic que espero que continuï tenint èxit i pugui expandir-se en tota Europa.

TB: Què fas per desconnectar?

MC: Ballo salsa, toco música amb el meu grup de fusió flamenca i vaig a conferències de ciència amb la meva parella.

TB: Un llibre per recomanar.

MS: “Foundation series”, d’Isaac Asimov.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MS: La sèrie “The Big bang Theory”. Divertida, científica i autoirònica.

TB: Una recepta, un restaurant.

MS: “Parmigiana di melanzane siciliana”. Però no de restaurant, sinó cuinada per una àvia siciliana a casa seva. No tenen rival.

TB: Un lloc del món.

MS: Un llac silenciós a la muntanya.

TB: On invertiries 100k?

MS: A més del nostre projecte, en companyies europees especialitzades en la refinació de metalls i minerals rars.

TB: Si no fossis emprenedor…

MS: Seria filòsof de l’ètica en la tecnologia.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MS: Una peça clau per al desenvolupament de la tecnologia a Espanya i en el sud d’Europa. Un lloc d’excel·lència on connectar amb persones de primera, i que marca una ruta d’èxit per a tots.

Laura Lizama (València, 1997), enginyera biomèdica, va començar la seva recent carrera professional en la unitat d’innovació i transferència tecnològica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Dos anys i mig gestionant projectes d’innovació en salut en un centre sanitari públic de referència mentrestant, en paral·lel, impulsava el seu propi projecte al costat de la seva sòcia Sofía Ferreira. La startup medtech heecap, ideada en plena pandèmia de COVID-19, ofereix un dispositiu mèdic que estimula la respiració de pacients amb ventilació mecànica per a millorar la seva recuperació pulmonar.

“Tenim el primer producte mínim viable. Les proves clíniques en pacients han obtingut bons resultats. Hem aconseguit la nostra primera inversió. I estem ampliant el nostre equip. Ja som una companyia operativa”.

TB: Quin es el propòsit del teu projecte?

LL: El nostre objectiu és prevenir i tractar l’atròfia muscular respiratòria que sofreixen tots els pacients que estan en suports de ventilació mecànica en les unitats de vigilància intensiva. Quan aquest tipus de pacient rep altes dosis de sedació, els seus músculs deixen de funcionar i el desús genera molta feblesa muscular. L’atròfia impedeix que el pacient tingui força suficient per a respirar per si mateix i dificulta la extubación i la seva recuperació respiratòria. El nostre propòsit és millorar la qualitat de vida d’aquests pacients amb el dispositiu heecap®, un sistema d’electroestimulació personalitzat i no invasiu.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

LL: Ja amb el primer producte mínim viable i les primeres proves clíniques en pacients del Parc Taulí superades amb bons resultats, la mirada està posada en l’any vinent, quan farem l’assaig clínic pivotal. Aquest ens permetrà completar tota la documentació reguladora per a obtenir el marcatge CE de la Unió Europea.

TB: Una bona idea que has tingut.

LL: Crec que heecap és una bona idea, no?

TB: El millor consell que t’han donat.

LL: Ves sol i arribaràs rapid, ves acompanyat i arribaràs lluny. . És una frase molt típica, però crec en ella al cent per cent. Sobretot en el món startup: l’equip és el que fa que tot l’engranatge funcioni.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LL: El meu pare sempre diu que serà el cotxe autònom. I ho comparteixo.

TB: Presencial o en remot?

LL: Presencial. Res com les connexions humanes.

TB: Una startup o companyia.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Què fas per desconnectar?

LL: M’agrada nedar al mar sempre que puc. I sinó, a la piscina.

TB: Un llibre per recomanar.

LL: “Paula”, d’Isabel Allende. Em va acompanyar en el meu viatge a Xile durant 2017. És un llibre que recomanaré sempre per la humanitat amb la qual està escrit. En l’àmbit professional, m’agrada molt “The Founder’s Dilemmas”. Cada capítol és un aprenentatge!

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

LL: No soc molt de sèries, i de petita només m’agradava veure “Matilda”. Però ara mateix estic enganxada a totes les pel·lícules de Ricardo Darín: per la seva intensitat i dinamisme, la que més representa el moment actual és “Relatos Salvajes”. Cançó, “La raíz”, de Valeria Castro.

TB: Una recepta, un restaurant.

LL: El meu menjar favorit són les galtes de carn de la meva mare. Ni tan sols li he demanat la recepta perquè tinc la certesa que mai em sortiran igual de bé.

TB: Un lloc del mon.

LL: El meu primer viatge sola, dos mesos a Xile, va convertir Valparaíso en la meva ciutat preferida.

TB: On invertiries 100k?

LL: En heecap.

TB: Si no fossis emprenedora…

LL: En una altra vida, m’hauria agradat treballar en un circ. M’encanten les acrobàcies, el treball del cos i viure en comunitat. En aquesta vida, sigui on sigui, però prop de pacients i atenent problemes de salut.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

LL: És un lloc s’ajunta gent amb interessos i reptes semblants. L’experiència en Pier07 és ‘top’! És fàcil anar a prendre’t un cafè i ajuntar-te amb algú que et connecta amb una persona clau, o que et dona una idea o visió interessant.

Hoteler de soca-rel amb ànima disruptora. Guillermo ‘Mo’ Gaspart (Barcelona, 1978) representa la quarta generació d’una saga hotelera creada fa un segle pel seu besavi i, alhora, encarna un esperit de canvi en un sector tradicional. Fa una dècada, es va proposar revolucionar la forma de reservar habitacions d’hotel, amb l’objectiu d’oferir major flexibilitat i personalització, en introduir el concepte de pagament per ús. I fruit d’això és la plataforma de microestades BYHOURS, de la qual n’és CEO i fundador juntament amb el seu ‘germà’ professional Christian Rodríguez.

Actualment, l’empresa permet reservar habitacions per hores en més de 600 destins i 4.000 hotels, que han vist en BYHOURS la solució per a mantenir un flux constant de persones durant tot el dia en els seus establiments.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GG: Permetem que el client d’un hotel pugui triar l’hora check-in i check-out de la seva estada, al mateix temps que brindem als hotelers una via addicional per a augmentar els seus ingressos. Insistim molt en el ‘win-win’ de l’usuari i l’hoteler.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

GG: No soc capaç de veure a més de tres mesos. Qui digui el contrari és perquè es fa falses il·lusions, idees de caràcter especulatiu o teòric sense una altra fi que el d’oferir plaer a la persona a la qual se li ha ocorregut.

TB: Una buena idea que has tingut.

GG: Casar-me amb la meva dona! Decisió que vaig prendre fa 18 anys i continuo fluixejant amb la sort que vaig tenir.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

GG: Guanyar una carrera contra més de 50 milions de contrincants. El dia que vaig ser engendrat, vaig arribar el primer a la meta. No hi havia cap mena de premi o reconeixement per a tots els altres. Només guanyava un, i vaig ser jo.

TB: El millor consell que t’han donat.

GG: No escoltis consells. Crec que és el millor que pots fer. El món està ple d’il·luminats que confondran més que il·luminar.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GG: Cessar Ritz, un suís que va revolucionar el sector hoteler a principis del segle passat. I el meu pare, algú amb qui he compartit l’inici de la meva carrera professional i fins a dia d’avui em dona lliçons d’actitud.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GG:La que aconsegueixi que trepitgem la lluna. És absurd pensar que fa 50 anys trepitgéssim la lluna amb la tecnologia que hi havia llavors –menys de la que té el meu mòbil– i que avui no anem a passar els caps de setmana aquí. Quan s’aconsegueixi de veritat, canviaran moltes coses.

TB: Presencial o en remot?

GG: Presencial, sens dubte! Les noves generacions pagaran car el remot. Els estem consentint i fent creure que el treball és com un ‘hobby’. Flexibilitat sí, però l’ésser humà és social per naturalesa i aïllar-nos és contrari a la productivitat.

TB: Una startup o companyia.

GG: Civitatis. M’encanta el que han aconseguit sense fer gaire soroll i sense aixecar ni un sol euro de capital fins fa ben poc.

TB: Què fas per desconnectar?

GG: Esport, molt d’esport. I riure, que diuen que arruga la pell, però no fer-ho arruga l’ànima! Crec que cal relativitzar moltes de les coses que ens passen. De fet, diuen que el 90% de les coses que ens preocupen o amoïnen no succeiran mai.

TB: Un llibre per a recomanar?

GG: No llegeixo! M’avorreix tremendament. Però clar, si ho dius, sembla que siguis inculte. Recomano la Bíblia: una història real del personatge més rellevant de la història de la humanitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

GG: Sèrie, “Fariña”. Pel·lícula, “Nàufrag” o “Atrapa’m si pots”. I cançó, depèn del moment, ja que la música va amb l’estat d’ànim. Ara em quedo amb “The Gambler”, de Kenny Rogers.

TB: Una recepta, un restaurant.

GG: Un bon gaspatxo. Llagosta amb ous i patates fregides. I restaurant “Bonanova” a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

GG: Formentera, Ciutat de Mèxic i el Camp Nou, encara que veurem si podem tornar i quan.

TB: On invertiries 100k?

GG: Ho invertiria en unes tros de vacances. Seria el més rendible i amb major retorn que podria tenir en aquests moments.

TB: Si no fossis emprenedor…

GG: Hoteler. Em fascina el sector i m’encantaria viure els últims dies de la meva vida en un hotel.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

GG: Un punt de trobada de persones que comparteixen les mateixes inquietuds professionals i, en molts casos, estils de vida. Gent poc conformista i amb cap aversió al risc.