Des de recompensar el reciclatge de llaunes i ampolles de plàstic, fins a fomentar la circularitat en les cadenes de subministrament o traçar els residus portuaris. Tot això és possible gràcies a la tecnologia blockchain i, per descomptat, a les idees d’aquesta emprenedora i el seu equip. Després de més de 20 anys vinculada a projectes d’innovació i recerca tecnològica, Denisa Gibovic (Sarajevo, 1975) és ara la directora i fundadora de Blue Room Innovation, una empresa que desenvolupa aplicacions basades en blockchain i dedicades a iniciatives de sostenibilitat.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DG: Volem formar part de la revolució de l’economia circular, ajudant-nos de la tecnologia per a construir un món més sostenible. El nostre propòsit és acompanyar a les persones en la transformació dels seus negocis cap a la sostenibilitat.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

DG: Després de passar per la creació dels primers MVPs de les nostres principals solucions tecnològiques (RECICLOS, CircularTrust o CircularPort), enguany ens trobem en un moment en el qual la prioritat és continuar provant en entorns reals, pilotar casos i aprendre com podem crear més valor per als nostres clients. En dos anys estarem en ple creixement i esperem poder arribar a noves indústries amb solucions blockchain que els permetin avançar de manera ràpida i àgil cap als seus objectius de desenvolupament sostenible.

TB: Una bona idea que has tingut.

DG: Crear Blue Room Innovation. Estic molt feliç de poder liderar una empresa amb un propòsit tan reptador i important, tant per a nosaltres com per a les pròximes generacions.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

DG: Encara que és una cosa que molt pocs saben, vaig néixer a Bòsnia i Hercegovina, vaig viure la meva infància a Sarajevo i vaig passar la meva adolescència com a refugiada de guerra. Recordo aquella etapa com un gran desafiament, ja que no vaig poder sentir la llibertat que tots esperem en aquest moment vital del nostre desenvolupament.

TB: El millor consell que t’han donat.

DG: Em va marcar molt el consell d’un antic soci. El seu “never ever give up” m’acompanya sempre i em motiva en els dies difícils.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DG: Un dels meus majors referents és Alfons Cornella, per la seva ment inquieta i manera d’enfocar els processos d’innovació. Ens ha inspirat i aportat molt –i segur que ho continuarà fent– durant la creació dels nostres projectes.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DG: La tecnologia blockchain és la nova revolució. Una aposta per la transparència, la seguretat i la confiança que aviat podrà estar a l’abast de tots. Per a això som aquí.

TB: Presencial o en remot?

DG: Trobar-nos i compartir el dia a dia de manera presencial és indispensable per a no perdre la part més humana de les relacions. Les mirades durant una reunió, les converses de cafè o els brainstorming en pissarra no són el mateix a través d’una pantalla. Ara bé, la societat avança i el teletreball és una realitat que aporta altres avantatges. La flexibilitat en aquest sentit és important i adaptar l’organització per a oferir aquesta oportunitat és una bona opció.

TB: Una startup o companyia.

DG: Boston Consulting Group (BCG) és un gran referent quan parlem de consultoria en innovació i sostenibilitat. Per a nosaltres, que en el dia treballem amb instruments digitals innovadors com el digital product passport, és font de coneixement i inspiració.

TB: Què fas per desconnectar.

DG: Els meus moments de relaxació són sagrats. M’agrada llegir, practico ioga de manera regular i gaudeixo passejant per la platja i la muntanya.

TB: Un llibre per recomanar.

DG: “Les Palmeres Salvatges” és una novel·la de William Faulkner que explora el desig de llibertat i l’amor en situacions complexes. La novel·la té una estructura narrativa fragmentada i examina les relacions humanes, els sacrificis a la recerca de la llibertat i l’efímera felicitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

DG: Ibrahim Maalouf, nascut a Beirut en 1980 i radicat a París a causa de la guerra del Líban, és un músic de jazz contemporani conegut per fusionar diversos estils, incloent-hi soul, pop, hip-*hop i música àrab. “True Story”, de l’àlbum “Illusions” de 2013, és un tema que, com una muntanya russa, va pujant a poc a poc fins a arribar a l’apogeu instrumental, per a tornar de nou al pegadizo leit motiv i tornar a pujar al final. Espectacular.

TB: Una recepta, un restaurant.

DG: Us recomano el restaurant “Unagi” de Palamós. És un japonès, situat a pocs carrers de la platja i el port, al qual vaig molt sovint. Si sou fans del sushi i el menjar japonès no us defraudarà.

TB: Un lloc del món.

DG: El mont Fuji i el seu entorn natural i cultural em fascinen.

TB: On invertiries 100k?

DG: Organitzaria una gala benèfica per a recaptar un fons de beques per a nens sense recursos.

TB: Si no fossis emprendedora…

DG: Si no fos emprenedora, crec que estaria donant tornades fins que, finalment, acabaria emprenent. Sona una mica redundant, però no m’imagino la meva vida d’una altra manera.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

DG: Veig Tech Barcelona com un gran ecosistema per a conèixer, connectar i créixer professional i personalment. Crec molt en el poder de la connexió i la col·laboració per a pensar en gran i oferir-li al món les millors solucions als seus problemes.

La ràpida digitalització en tots els sectors ha generat la urgència de certificar legalment els recursos digitals d’empreses i particulars, des de documents fins a fotografies, vídeos o àudios. I Mario Scalabrino (Roma, 1973), fundador i CEO de Certifydoc, ha triat el blockchain com el seu principal aliat per a abordar aquesta necessitat. Llicenciat en Enginyeria Electrònica i amb un màster en Mediació i Resolució de Conflictes, Mario va exercir com a exdirector internacional de vendes de programari i va servir en les Forces Armades italianes com a investigador científic forense. Fins que, fa una dècada, va decidir unir les seves passions i desenvolupar-les des de Barcelona.

“M’entusiasma la ciència, la naturalesa, el ball, la festa i les persones, però no necessàriament en aquest ordre. També m’encanten les persones que demostren tolerància, igualtat i respecte cap als altres”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MS: Actualment estem centrats en el nostre projecte més ambiciós i disruptiu fins a la data. INRB és una solució cloud SaaS d’interoperabilitat de dades [capacitat dels sistemes per a intercanviar dades de manera segura i automàtica] amb notarización legal i trazamiento blockchain destinada a operadores de transport multimodal. La transformació digital en curs va del paper al PDF. Nosaltres la portarem al segon nivell: del PDF, a les dades públiques interoperables.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

MS: INRB ja està disponible com a producte mínim viable. En els pròxims dos anys, donarem la possibilitat a totes les institucions i plataformes de transports multimodals d’Europa de beneficiar-se de la solució i ajustar-se a la directiva europea en matèria de sostenibilitat i descarbonització.

TB: Una bona idea que has tingut.

MS: Envoltar-me de gent tolerant i amb valors comuns.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

MS: En general, els desafiaments personals. Persistir i no tirar la tovallola, sobretot quan alguna cosa és injust i no ho pots canviar.

TB: El millor consell que t’han donat.

MS: Accepta el que no pots canviar. Viuràs millor.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MS: El meu soci i amic Riccardo Di Mambro, un emprenedor d’alts valors morals, competent i eficient. Sempre inquiet, mai prepotent.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MS: La infraestructura Blockchain (no las criptomonedes).

TB: Presencial o en remot?

MS: 50/50. Els dos tenen els seus avantatges. Al meu entendre, el mètode híbrid és ideal.

TB: Una startup o companyia.

MS: Reclamador.es. Ajuda als ciutadans i és rendible. Un projecte fantàstic que espero que continuï tenint èxit i pugui expandir-se en tota Europa.

TB: Què fas per desconnectar?

MC: Ballo salsa, toco música amb el meu grup de fusió flamenca i vaig a conferències de ciència amb la meva parella.

TB: Un llibre per recomanar.

MS: “Foundation series”, d’Isaac Asimov.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MS: La sèrie “The Big bang Theory”. Divertida, científica i autoirònica.

TB: Una recepta, un restaurant.

MS: “Parmigiana di melanzane siciliana”. Però no de restaurant, sinó cuinada per una àvia siciliana a casa seva. No tenen rival.

TB: Un lloc del món.

MS: Un llac silenciós a la muntanya.

TB: On invertiries 100k?

MS: A més del nostre projecte, en companyies europees especialitzades en la refinació de metalls i minerals rars.

TB: Si no fossis emprenedor…

MS: Seria filòsof de l’ètica en la tecnologia.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MS: Una peça clau per al desenvolupament de la tecnologia a Espanya i en el sud d’Europa. Un lloc d’excel·lència on connectar amb persones de primera, i que marca una ruta d’èxit per a tots.

Laura Lizama (València, 1997), enginyera biomèdica, va començar la seva recent carrera professional en la unitat d’innovació i transferència tecnològica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Dos anys i mig gestionant projectes d’innovació en salut en un centre sanitari públic de referència mentrestant, en paral·lel, impulsava el seu propi projecte al costat de la seva sòcia Sofía Ferreira. La startup medtech heecap, ideada en plena pandèmia de COVID-19, ofereix un dispositiu mèdic que estimula la respiració de pacients amb ventilació mecànica per a millorar la seva recuperació pulmonar.

“Tenim el primer producte mínim viable. Les proves clíniques en pacients han obtingut bons resultats. Hem aconseguit la nostra primera inversió. I estem ampliant el nostre equip. Ja som una companyia operativa”.

TB: Quin es el propòsit del teu projecte?

LL: El nostre objectiu és prevenir i tractar l’atròfia muscular respiratòria que sofreixen tots els pacients que estan en suports de ventilació mecànica en les unitats de vigilància intensiva. Quan aquest tipus de pacient rep altes dosis de sedació, els seus músculs deixen de funcionar i el desús genera molta feblesa muscular. L’atròfia impedeix que el pacient tingui força suficient per a respirar per si mateix i dificulta la extubación i la seva recuperació respiratòria. El nostre propòsit és millorar la qualitat de vida d’aquests pacients amb el dispositiu heecap®, un sistema d’electroestimulació personalitzat i no invasiu.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

LL: Ja amb el primer producte mínim viable i les primeres proves clíniques en pacients del Parc Taulí superades amb bons resultats, la mirada està posada en l’any vinent, quan farem l’assaig clínic pivotal. Aquest ens permetrà completar tota la documentació reguladora per a obtenir el marcatge CE de la Unió Europea.

TB: Una bona idea que has tingut.

LL: Crec que heecap és una bona idea, no?

TB: El millor consell que t’han donat.

LL: Ves sol i arribaràs rapid, ves acompanyat i arribaràs lluny. . És una frase molt típica, però crec en ella al cent per cent. Sobretot en el món startup: l’equip és el que fa que tot l’engranatge funcioni.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LL: El meu pare sempre diu que serà el cotxe autònom. I ho comparteixo.

TB: Presencial o en remot?

LL: Presencial. Res com les connexions humanes.

TB: Una startup o companyia.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Què fas per desconnectar?

LL: M’agrada nedar al mar sempre que puc. I sinó, a la piscina.

TB: Un llibre per recomanar.

LL: “Paula”, d’Isabel Allende. Em va acompanyar en el meu viatge a Xile durant 2017. És un llibre que recomanaré sempre per la humanitat amb la qual està escrit. En l’àmbit professional, m’agrada molt “The Founder’s Dilemmas”. Cada capítol és un aprenentatge!

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

LL: No soc molt de sèries, i de petita només m’agradava veure “Matilda”. Però ara mateix estic enganxada a totes les pel·lícules de Ricardo Darín: per la seva intensitat i dinamisme, la que més representa el moment actual és “Relatos Salvajes”. Cançó, “La raíz”, de Valeria Castro.

TB: Una recepta, un restaurant.

LL: El meu menjar favorit són les galtes de carn de la meva mare. Ni tan sols li he demanat la recepta perquè tinc la certesa que mai em sortiran igual de bé.

TB: Un lloc del mon.

LL: El meu primer viatge sola, dos mesos a Xile, va convertir Valparaíso en la meva ciutat preferida.

TB: On invertiries 100k?

LL: En heecap.

TB: Si no fossis emprenedora…

LL: En una altra vida, m’hauria agradat treballar en un circ. M’encanten les acrobàcies, el treball del cos i viure en comunitat. En aquesta vida, sigui on sigui, però prop de pacients i atenent problemes de salut.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

LL: És un lloc s’ajunta gent amb interessos i reptes semblants. L’experiència en Pier07 és ‘top’! És fàcil anar a prendre’t un cafè i ajuntar-te amb algú que et connecta amb una persona clau, o que et dona una idea o visió interessant.

Hoteler de soca-rel amb ànima disruptora. Guillermo ‘Mo’ Gaspart (Barcelona, 1978) representa la quarta generació d’una saga hotelera creada fa un segle pel seu besavi i, alhora, encarna un esperit de canvi en un sector tradicional. Fa una dècada, es va proposar revolucionar la forma de reservar habitacions d’hotel, amb l’objectiu d’oferir major flexibilitat i personalització, en introduir el concepte de pagament per ús. I fruit d’això és la plataforma de microestades BYHOURS, de la qual n’és CEO i fundador juntament amb el seu ‘germà’ professional Christian Rodríguez.

Actualment, l’empresa permet reservar habitacions per hores en més de 600 destins i 4.000 hotels, que han vist en BYHOURS la solució per a mantenir un flux constant de persones durant tot el dia en els seus establiments.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GG: Permetem que el client d’un hotel pugui triar l’hora check-in i check-out de la seva estada, al mateix temps que brindem als hotelers una via addicional per a augmentar els seus ingressos. Insistim molt en el ‘win-win’ de l’usuari i l’hoteler.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

GG: No soc capaç de veure a més de tres mesos. Qui digui el contrari és perquè es fa falses il·lusions, idees de caràcter especulatiu o teòric sense una altra fi que el d’oferir plaer a la persona a la qual se li ha ocorregut.

TB: Una buena idea que has tingut.

GG: Casar-me amb la meva dona! Decisió que vaig prendre fa 18 anys i continuo fluixejant amb la sort que vaig tenir.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

GG: Guanyar una carrera contra més de 50 milions de contrincants. El dia que vaig ser engendrat, vaig arribar el primer a la meta. No hi havia cap mena de premi o reconeixement per a tots els altres. Només guanyava un, i vaig ser jo.

TB: El millor consell que t’han donat.

GG: No escoltis consells. Crec que és el millor que pots fer. El món està ple d’il·luminats que confondran més que il·luminar.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GG: Cessar Ritz, un suís que va revolucionar el sector hoteler a principis del segle passat. I el meu pare, algú amb qui he compartit l’inici de la meva carrera professional i fins a dia d’avui em dona lliçons d’actitud.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GG:La que aconsegueixi que trepitgem la lluna. És absurd pensar que fa 50 anys trepitgéssim la lluna amb la tecnologia que hi havia llavors –menys de la que té el meu mòbil– i que avui no anem a passar els caps de setmana aquí. Quan s’aconsegueixi de veritat, canviaran moltes coses.

TB: Presencial o en remot?

GG: Presencial, sens dubte! Les noves generacions pagaran car el remot. Els estem consentint i fent creure que el treball és com un ‘hobby’. Flexibilitat sí, però l’ésser humà és social per naturalesa i aïllar-nos és contrari a la productivitat.

TB: Una startup o companyia.

GG: Civitatis. M’encanta el que han aconseguit sense fer gaire soroll i sense aixecar ni un sol euro de capital fins fa ben poc.

TB: Què fas per desconnectar?

GG: Esport, molt d’esport. I riure, que diuen que arruga la pell, però no fer-ho arruga l’ànima! Crec que cal relativitzar moltes de les coses que ens passen. De fet, diuen que el 90% de les coses que ens preocupen o amoïnen no succeiran mai.

TB: Un llibre per a recomanar?

GG: No llegeixo! M’avorreix tremendament. Però clar, si ho dius, sembla que siguis inculte. Recomano la Bíblia: una història real del personatge més rellevant de la història de la humanitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

GG: Sèrie, “Fariña”. Pel·lícula, “Nàufrag” o “Atrapa’m si pots”. I cançó, depèn del moment, ja que la música va amb l’estat d’ànim. Ara em quedo amb “The Gambler”, de Kenny Rogers.

TB: Una recepta, un restaurant.

GG: Un bon gaspatxo. Llagosta amb ous i patates fregides. I restaurant “Bonanova” a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

GG: Formentera, Ciutat de Mèxic i el Camp Nou, encara que veurem si podem tornar i quan.

TB: On invertiries 100k?

GG: Ho invertiria en unes tros de vacances. Seria el més rendible i amb major retorn que podria tenir en aquests moments.

TB: Si no fossis emprenedor…

GG: Hoteler. Em fascina el sector i m’encantaria viure els últims dies de la meva vida en un hotel.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

GG: Un punt de trobada de persones que comparteixen les mateixes inquietuds professionals i, en molts casos, estils de vida. Gent poc conformista i amb cap aversió al risc.

Amant de l’emprenedoria i les finances, Sergio Esteve de Miguel Anglada (Barcelona, 1986) és el cofundador i Co-CEO de la startup legaltech Bigle Legal. Després de llicenciar-se en ADE i realitzar un Màster en International Business a Londres, Xangai i Nova York, va treballar en una multinacional a Dubai com Head of Audit and Risk Management. Fins que en 2017, després del seu periple al voltant del món, va tornar a Espanya per a establir l’empresa que ara dirigeix al costat del seu germà Alejandro. Dos anys més tard, ja consolidat en el sector legal, va cofundar la iniciativa Global Legal Tech Hub, de la qual és tresorer i membre del consell.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SE: A Bigle Legal oferim un software de Contract Lyfecycle Management (CLM), una plataforma no-code en el núvol que automatitza les operacions legals de les empreses, millorant la seguretat i minimitzant el risc de contingències. I ho fem de la mà de tecnologies com l’automatització documental o el contract management combinades amb la intel·ligència artificial, per a fer que aquests tediosos processos manuals del treball en documents legals es duguin a terme a través d’una plataforma flexible, intuïtiva i que ofereix un control total sobre el seu cicle de vida.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

SE: El nostre projecte es troba en plena expansió, tant a nivell nacional com internacional. A més, estem construint el primer CLM amb intel·ligència artificial GPT jurídica en el món, la qual cosa ens posiciona com a líders en la transformació digital del sector legal i empresarial. També plantegem augmentar el nostre equip per a impulsar la innovació i el desenvolupament de la nostra tecnologia. La innovació és el vehicle que mou les companyies.

TB: Una bona idea que has tingut.

SE: L’educació ha de ser més pràctica i menys teòrica. Així podem aplicar l’après i descobrir les nostres veritables passions. Practicitat i passió van de bracet!

TB: Una mala experiència professional.

SE: Són “aprenentatges professionals” i, sens dubte, he experimentat moltes lliçons. Una de les coses més importants que vaig aprendre és que trobar empleats excepcionals és fonamental per a l’èxit. I per a això, cal invertir en un procés de contractació sòlid i desenvolupar un equip compromès.

TB: El millor consell que t’han donat.

SE: Tenir paciència en l’emocionant creació d’una empresa tecnològica. Encara que pot ser temptador voler resultats ràpids, la paciència ens permet construir de manera sòlida, superar desafiaments i adaptar-nos als canvis. En definitiva, mantenir la visió a llarg termini i gaudir el viatge, sabent que cada pas ens acosta més a l’èxit.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SE: M’inspira Richard Branson pel seu estil de lideratge col·laboratiu. La seva capacitat de connectar emocionalment amb el seu equip, la seva empatia, carisma i valentia són qualitats que busco conrear en la meva pròpia trajectòria.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

SE: Sens dubte, la IA. Està canviant el món perquè transforma totalment la forma en la qual treballem, vivim i ens relacionem, fins i tot superant els límits del que crèiem possible. En Bigle Legal portem anys treballant aquesta tecnologia per a ser pioners: ens permet automatitzar i agilitzar processos, analitzar grans volums de dades i extreure insights valuosos, reduir errors i millorar la precisió en la redacció i revisió de contractes.

TB: Presencial o en remot?

SE: En remot. Però també en presencial. En la nostra empresa apostem per un model remot però, si ho desitgen, també poden acostar-se a treballar a les nostres oficines de Barcelona o Madrid. Creiem que el teletreball aporta valor a la nostra plantilla i compleix els objectius de manera satisfactòria. Això sí, ens continua encantant compartir moments junts en l’oficina.

TB: Una startup o companyia.

SE: Red Points.

TB: Què fas per desconnectar?

SE: L’exercici i els viatges. El primer m’ajuda a alliberar estrès i mantenir-me en forma, mentre que els segons em permeten escapar de la rutina i trobar inspiració en nous llocs i experiències. Tots dos són crucials per al meu benestar i creativitat com a emprenedor.

TB: Un llibre per a recomanar.

SE: “Lliçons d’història” de Will i Ariel Durant. Breu i directe, comprimeix segles d’història en 117 pàgines i s’enfoca en les lliçons de la història, no en els esdeveniments que la defineixen. Com va dir Winston Churchill, “aquells que no aprenen de la història estan condemnats a repetir-la”, per la qual cosa és extremadament útil per a qualsevol emprenedor tecnològic.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

SE: La pel·lícula “Moneyball”.

TB: Una recepta, un restaurant.

SE: Llom saltat peruà, menjar indi i restaurant Molino de Pez a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

SE: La Patagònia Argentina. Recomano ferventment pujar caminant al Llac dels Tres.

TB: On invertiries 100k?

SE: En OpenAI.

TB: Si no fossis emprendedor…

SE: Seria inversor.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

SE: Aquest gran ecosistema tecnològic personalment em permet expandir la meva xarxa de contactes (molts clients de Bigle Legal són partners de l’associació), enfortir les meves habilitats i accedir a recursos clau per al creixement del meu negoci.

Qui millor que joves amb talent perquè la teva organització sigui capaç de fer ‘match’ amb la generació Z? Amb 22 anys i acabada de graduar de Lideratge Emprenedor i Innovació per la Universitat de Mondragón, Nàhia Gironès Blanco (Barcelona, 2001) s’ha proposat, al costat de la seva sòcia Adriana Bisbe, connectar a empreses i institucions amb talent jove a través de la startup YOUZ Talent. I, de moment, ja ha aconseguit captar l’atenció d’institucions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona o la Fundació Telefónica.

“Parlar amb molta gent, conèixer empreses de diversos sectors i dur a terme molts projectes, sempre tractant un tema clau: el talent jove. Això és el que ens permet fer YOUZ Talent diàriament”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: El nostre objectiu és construir un ecosistema destacat en l’àmbit del talent jove, oferint recursos i oportunitats per a tancar la bretxa generacional entre els joves i les empreses.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

NG: L’empresa està oficialment constituïda des de març de 2023. Des de llavors, ens estem donant a conèixer treballant en projectes com VIBEZ, un festival de cultura digital creat amb l’objectiu de facilitar la connexió entre el talent jove i el sector tecnològic de Catalunya. En dos anys, YOUZ Talent s’haurà consolidat en el sector, amb un ecosistema propi que permetrà la retroalimentació sistemàtica de tots els seus elements.

TB: Una bona idea que has tingut.

NG: Al principi no teníem clar com descriure’ns. No ens consideràvem una consultoria generacional, ja que no aconsellàvem, sinó que creàvem. Fins que, jugant amb conceptes, arribem a la idea d’autodenominar-nos “GENeradora”, ja que generem espais per a interconnectar generacions. Jugar amb els termes ‘generar’ i ‘generació’, tractant el tema que tractem, em va semblar una bona idea, i ens permet explicar millor a què ens dediquem.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

NG: Superar els límits que jo mateixa m’imposo. Moltes vegades afloren les inseguretats, i dia a dia haig de deixar-les a un costat perquè no em privin de fer res del que em proposi.

TB: El millor consell que t’han donat.

NG: Quan et sents còmoda en una situació, és el moment de canviar. El teu treball sempre ha de desafiar-te per a poder aprendre, evolucionar i créixer. Sortir de la teva zona de confort et serveix per a conèixer-te millor.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

NG: Sent fidel a la meva generació, la ‘Z’, destaco a Dulceida, la primera ‘influencer’ espanyola. Una dona que no sols ha sabut posicionar-se i reinventar-se al llarg dels anys com la principal ‘influencer’ de moda a Espanya, sinó que, amb esforç, constància i passió, ha sabut crear una marca personal tan forta que ha derivat en quatre empreses diferents: una agència d’influencers, un festival, una gala de premis i una marca de roba.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NG: Sens dubte, la Intel·ligència Artificial. Encara que només coneixem una petita part del seu potencial, ja està revolucionant el món tal com el coneixem.

TB: Presencial o en remot?

NG: Híbrid. Crec que és interessant tenir totes dues opcions damunt de la taula. En general solc ser ‘team’ presencial perquè em permet treballar de manera més fluida amb la meva sòcia. Encara així, el remot permet moltíssima més llibertat, per la qual cosa estic a favor que coexisteixin totes dues opcions.

TB: Una startup o companyia.

NG: En termes de cultura organitzacional, podria sonar típic, però diria Google. M’impressiona com una empresa tan gran ha aconseguit mantenir un ambient de treball tan ‘startupero’.

TB: Què fas per desconnectar?

NG: En el dia a dia, allò que més em permet desconnectar és quedar amb els meus amics i anar a prendre alguna cosa. També, òbviament, tenir moments per a anar al gimnàs, llegir o veure una sèrie tranquil·la. Però la millor manera de desconnectar és anar al poble a l’estiu, deixar de costat el mòbil i l’ordinador i no utilitzar-los tret que sigui absolutament necessari.

TB: Un llibre per a recomanar.

NG: Em va encantar “Donde aprenden a volar las gaviotas”, d’Ana Alcolea. Si vols desconnectar i entretenir-te, la història és preciosa.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

NG: No sé si reflecteix el meu moment vital, però “Madame C.J. Walker” em va inspirar molt. Aquesta sèrie tracta sobre la primera dona negra a crear la seva pròpia empresa i com va superar obstacles amb resiliència.

TB: Una recepta, un restaurant.

NG: No m’agrada cuinar perquè soc molt impacient i em dona molta mandra. Així que la meva especialitat és la vichyssoise de porros, amb l’ajuda de la meva gran aliada, la Thermomix. Quant al restaurant, fent honor a la plaça on més hores he passat jugant, trio “El Sortidor” en el barri del Poble Sec.

TB: Un lloc del món.

NG: Menorca. Em sembla un paradís al qual aniria cada estiu.

TB: On invertiries 100k?

NG: En aquest moment, els invertiria en el festival que estem creant. Vull tenir més recursos per a fer-ho encara més gran i aconseguir el màxim impacte possible.

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Perquè no tinc ni idea d’on estaria. Segurament, en algun departament d’alguna empresa que em permetés treballar per projectes i que em donés llibertat de moviment. Sector màrqueting i innovació.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

NG: És una xarxa que uneix a corporates, startups i emprenedors de Catalunya. És un ecosistema que facilita conèixer projectes i persones interessants, sempre predisposats a parlar i descobrir.

Així com el gos és el millor amic de l’ésser humà, Keyper és l’incansable aliat tecnològic d’Irene Gómez (Barcelona, 1987), CEO i cofundadora –al costat de l’expert en robòtica Hilario Tomé– de Keybotic, una startup deeptech dedicada a la creació de gossos robots autònoms dissenyats per a realitzar inspeccions industrials.

Abans de la seva aventura emprenedora en 2020, Irene Gómez, amb formació en economia i dret, va ocupar la posició de COO en ALLOut Security, una empresa de software amb seu als Estats Units líder en seguretat i auditories en diversos ERPs de Oracle.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

IG: El nostre principal objectiu és automatitzar la detecció i alerta d’anomalies en plantes industrials perilloses mitjançant un gos robot autònom amb sensórica i intel·ligència artificial. [Si no vas tenir l’oportunitat de veure a Keyper passejar pel Mobile World Congress d’enguany, aquí et deixem un vídeo en el seu hàbitat natural].

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

IG: Enguany hem iniciat el desplegament dels gossos robots en plantes químiques, on detectem fuites de gasos, de vapors o punts calents. Igual que les aspiradores robots de les nostres cases, en dos anys les indústries integraran, com a part del seu equipament, tecnologia per a automatitzar aquestes rondes d’inspecció. I nosaltres impulsarem aquesta transformació.

TB: Una bona idea que has tingut.

IG: Crear Keybotic. Veia el potencial que hi havia en la robòtica per a indústries, però també les dificultats de crear una tecnologia tan capdavantera. En aquest sentit, l’estratègia de presentar-nos primer al DAPRA Robotics Challenge i guanyar per a poder muntar l’empresa tenia molt de risc, però va acabar sent clau. El primer premi en el concurs, valorat en un milió d’euros, ens va permetre crear una cosa brutal amb l’equip i a la ciutat que volíem.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

IG: Anar-me a viure a Irlanda amb 15 anys i sense parlar anglès. Un fet que m’ha permès viatjar posteriorment amb major facilitat i que m’ha obert totes les portes.

TB: El millor consell que t’han donat.

IG: Les decisions difícils han de reposar.

TB: Un referente profesional que te inspire.

IG: Luke Phillips, el CEO i fundador de ALLOut Security. Va aconseguir crear una organització internacional amb equip en cinc països, de forma totalment remota, i ser líders en el sector.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

IG: La robòtica. No sols serà part del futur, sinó que estem treballant perquè sigui una part fonamental del present.

TB: Presencial o en remot?

IG: Híbrid.

TB: Una startup o companyia.

IG: Gecko Robotics, una scaleup nord-americana de robòtica per a revisar tancs.

TB: Què fas per desconnectar?

IG: Temps en família, amics i esport. I si pot ser alhora, encara millor.

TB: Un llibre per a recomanar.

IG: “Boulder” d’Eva Baltasar.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

IG: La pel·lícula “Air”, dirigida per Ben Affleck.

TB: Una recepta, un restaurant.

IG: La pesolda del Maresme com a recepta. I quant a un restaurant, gaudeixo molt de l’experiència en l’Actiu de Barcelona Activa, on solem menjar els divendres amb tot l’equip.

TB: Un lloc del món.

IG: Recomanaria a tothom que vagi al Japó. El xoc cultural és impressionant.

TB: On invertiries 100k?

IG: En Keybotic. En realitat ja els vaig invertir!

TB: Si no fossis emprenedora…

IG: M’encantaria gestionar una altra empresa tecnològica.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

IG: La comunitat d’emprenedors on compartir experiències a Barcelona.

Sara Prickett (Regne Unit, 1977) és una figura destacada en la indústria biotecnològica, amb una distingida carrera professional desenvolupada al Regne Unit, Austràlia i, des de fa tres anys, a Barcelona.

La seva trajectòria va començar amb una llicenciatura en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Sheffield, seguida d’un doctorat en parasitologia i immunologia per l’Imperial College de Londres. El 2005 es va traslladar a Austràlia, on es va dedicar a la recerca immunològica, centrant-se en la parasitologia (malària) i les al·lèrgies, abans de cofundar l’empresa biotecnològica Aravax, una spin-off de la Universitat de Monash i Alfred Health a Melbourne.

“El 2020, la meva família i jo ens vam traslladar a Barcelona per a viure més prop dels nostres familiars”. Des d’aquest nou centre d’operacions, Sara Prickett compagina les seves funcions en Aravax amb les de fundadora de Auspen Consulting S.L. i consellera de Global Kinetics EU. És un bon exemple del talent internacional que floreix en l’ecosistema biotecnològic de Barcelona.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SP: A Aravax desenvolupem immunoteràpies d’última generació per a revolucionar el tractament de les al·lèrgies alimentàries. Els mètodes actuals tracten a les persones amb el producte al qual són al·lèrgiques. No obstant això, el nostre objectiu és desenvolupar productes precisos, segurs i còmodes que puguin reajustar el sistema immunitari perquè consideri segur l’al·lergogen, sense exposar als pacients al risc de reaccions al·lèrgiques durant el tractament.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

SP: Recentment hem obtingut finançament de Sèrie B per a iniciar un assaig de fase 2 en nens amb el nostre producte principal per al tractament de l’al·lèrgia als cacauets. Aquesta fase està actualment en curs, i esperem obtenir resultats positius en els pròxims dos anys i estar preparats per a passar a la fase 3. També tenim previst desenvolupar preclínicament un o diversos productes per a altres al·lèrgies alimentàries.

TB: Una bona idea que has tingut.

SP: Sempre intento trobar la manera d’anar al treball amb bici o a peu (almenys alguns dies) per a conèixer la zona on visc i fer exercici sense haver de buscar temps extra.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

SP: Un dels meus majors reptes físics i logístics va ser participar en una carrera d’aventura de 10 dies a Austràlia. En un equip de quatre persones, vam recórrer més de 900 km de mar, riu i muntanya a peu, amb bicicleta i en caiac en 6,5 dies amb només 18 hores de somni! Va ser increïble descobrir del que ets capaç quan t’esforces i et compromets com a part d’un equip al qual no vols defraudar. Encara que el meu cos va trigar uns nou mesos a recuperar-se…

TB: El millor consell que t’han donat.

SP: Sigues tu mateix. Cerca un treball que aprofiti les teves passions i els teus punts forts almenys el 80% del temps. Així tindràs més possibilitats de sobresortir i tindràs l’energia necessària per a gestionar les petites parts que no se’t donin bé o no t’agradin.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SP: Ara mateix no puc destacar a una sola persona. Però les qualitats que sempre he admirat en els referents al llarg de la meva carrera (i que tinc la sort de tenir ara entre els membres del meu equip) són valorar la importància d’un bon equilibri entre treball i vida privada, motivar als altres i reconèixer el mèrit dels qui han contribuït a un projecte, activitat o tasca.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

SP: Una font d’energia neta, eficient i renovable i una manera d’emmagatzemar l’energia.

TB: Presencial o en remot?

SP: Si hagués de triar, sens dubte seria en persona. Però una combinació d’ambdues és perfecta.

TB: Una companyia.

SP: TerraCycle és una gran iniciativa per a fomentar el reciclatge en comunitats, escoles i empreses de tot el món.

TB: Què fas per desconnectar?

SP: Esports a l’aire lliure i exploració. Córrer, caminar, muntar a cavall, nedar, fer surf… Sobretot amb amics. També m’agrada tocar o escoltar música, llegir i ballar.

TB: Un llibre per a recomanar.

SP: “Atomic habits” de James Clear.

TB: Una recepta, un restaurant.

SP: La recepta de vi calent de Jamie Oliver.

TB: Un lloc del món.

SP: L’outback australià.

TB: On invertiries 100k?

SP: Tot el que pugui reduir els residus i utilitzar-los per a produir energia neta

TB: Si no fossis emprenedora…

SP: Estaria buscant un bon emprenedor al qual seguir o ajudar.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

SP: Unir a les persones per a marcar la diferència. Crec que la societat sempre aprendrà més i avançarà més i més ràpid si compartim idees, contactes, xarxes de suport i treballem junts.

Des de petit, David Riudor (Barcelona, 1995) ha estat –i continua sent– un creador incansable. Va començar com a mag en esdeveniments modestos, ascendint en poc temps a la creació de grans campanyes de màgia per a empreses i exercint com a assessor creatiu per a mags de renom. Després, aquest enginyer de telecomunicacions per la UPC, amb estudis en comportament humà i hipnosi, es va anar endinsant en el món de l’empresa i la tecnologia, creant múltiples startups en forma d’apps mòbils que van arribar a captar l’atenció, per exemple, de personalitats com David Copperfield.

Fins a arribar al punt on es troba avui. David Riudor és el CEO i cofundador de Goin, la fintech de gestió financera i estalvi líder a Espanya. Un lloc que li ha valgut el reconeixement Forbes 30U30.

El seu mantra és clar: “Adrenalina, reptes i nous aprenentatges”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DR: Goin vol ajudar al màxim de gent a aconseguir els seus objectius financers i que els diners no sigui un obstacle per a ells. L’aplicació permet des d’arrodonir les teves despeses per a estalviar petites quantitats amb cada compra, fins a retenir un percentatge dels teus ingressos o separar els teus diners per objectius. A més, ara comptem amb GAIA, un assistent financer creat amb intel·ligència artificial.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

DR: Estem actualment en Series A, som líders a Espanya i tenim presència en 13 països. En dos anys, ens veiem expandint el nostre lideratge espanyol a nivell global.

TB: Una bona idea que has tingut.

DR: Usar la meva influència per a ajudar a uns altres a complir els seus somnis, o almenys donar-los una empenta.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

DR: Portar endavant Goin durant aquests cinc anys des de la seva creació. De lluny el més complicat que he fet fins ara.

TB: El millor consell que t’han donat.

DR: Fer-me entendre que la justícia en els negocis no existeix i que la sort, encara que sigui trist, juga un paper molt important en crear qualsevol tipus de startup.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DR: Mat Travizano, un inversor i amic, amb qui aprenc constantment, que m’ha ajudat a comprendre que és possible arribar molt lluny partint d’una base modesta.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DR: El concepte de la “hiperpersonalizació” o el pilot automàtic en finances i healthcare, que òbviament depenen en gran manera d’una forta base d’intel·ligència artificial.

TB: Presencial o en remot?

DR: Presencial.

TB: Una startup o companyia.

DR: Klarna.

TB: Què fas per desconnectar?

DR: Faig esport o qualsevol cosa relacionada amb la màgia.

TB: Un llibre per a recomanar.

DR: “El gen egoista” de Richard Dawkins.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

DR: La pel·lícula “Gravity”.

TB: Una recepta, un restaurant.

DR: El guingueta Casa Jondal d’Eivissa. I la pinya

TB: Un lloc del món.

DR: Ha Long Bay en Vietnam.

TB: On invertiries 100k?

DR: Els invertiria en BTC. O en algun projecte de salut mental, molt escalable, dirigit per algun emprenedor ‘top’.

TB: Si no fossis emprenedor…

DR: Seria creatiu dins del món de la màgia.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

DR: Una comunitat de gent que comparteix valors i aficions.

L’exjugador professional de bàsquet Ferran Martínez Garriga (Barcelona, 1986), internacional en 156 ocasions i atleta olímpic, es defineix com “un emprenedor amant de la tecnologia, l’esport, les finances i les ciències disruptives”. Després del seu pas pel FC Barcelona, Joventut de Badalona i Panathinaikos, va saber adaptar-se a una nova vida fora de les pistes, construint un portfoli emprenedor i inversor a l’alçada de la seva carrera esportiva.

Després de retirar-se, va crear agències de representació i va dirigir departaments de banca privada relacionades amb l’esport en UBS, Banc Sabadell, Mirabaud i Andbank. Ha cofundat startups com DeWocracy i Mov’n i ha invertit en una vintena d’empreses. I, per si no fos prou, també és autor de cinc llibres, conferenciant i coach. Ferran Martínez continua tenint gana de nous projectes.

TB: Quin és el propòsit dels teus projectes?

FM: Intento innovar i impactar en tots els verticals que m’apassionen: sportech, blockchain, quantum computing i intel·ligència artificial.

TB: ¿En quin moment et trobes i on et veus dintre de dos anys?

FM: Estic en una etapa de continu aprenentatge, oberta a nous reptes. També estic desinvertint en algunes startups. I en dos anys em veig gaudint de nous projectes, com he fet fins ara.

TB: Una bona idea que has tingut.

FM: Quan encara competia com a jugador professional, vaig programar un pla financer –incloent ingressos, despeses, variables, inversions, etcètera- en llenguatge ‘Basic’ i ‘Lotus 1-2-3’, per a evolucionar-ho posteriorment i ajudar els esportistes d’elit a controlar les seves finances quan es retiren.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

FM: Encara que m’he enfrontat a molts, el major sempre serà la transició i transformació d’esportista d’elit, retirat amb 34 anys, a executiu, emprenedor i empresari.

TB: El millor consell que t’han donat.

FM: Sigues tú mateix.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

FM: Anys enrere vaig poder conèixer al mític jugador de la NBA i estrella dels Lakers Magic Johnson. És un referent dins i fora de la pista, per la seva contribució a la recerca i obres socials i per ser una persona molt simpàtica i accessible.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

FM: Les tecnologies quàntiques en els camps de la computació, la recerca biomèdica o les comunicacions.

TB: ¿Presencial o en remot?

FM: Híbrid.

TB: Una startup o companyia.

FM: eHang, companyia xinesa de vehicles autònoms aeris.

TB: Què fas per desconnectar?

FM: Estar amb la meva família a la Costa Brava, Llegir i viatjar.

TB: Un llibre per recomanar.

FM: Ara estic llegint “Heisenberg, el principio de incertidumbre”, una biografia escrita pel Dr. Jesús Navarro Faus.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

FM: Black Mirror i la cançó “APTC” de Colet.

TB: Una recepta, un restaurant.

FM: Arròs negre en el restaurant El Fiego, a Calella de Palafrugell.

TB: Un lloc del món.

FM: El Baix Empordà (Girona).

TB: On invertiries 100k?

FM: En qualsevol projecte que tingui un molt bon equip, un perfil executiu potent i un avantatge competitiu en un mercat clar. I, sobretot, amb un propòsit positiu per a la societat.

TB: Si no fossis emprenedor…

FM: Com no es pot ser esportista professional sempre, segurament m’hagués agradat ser un investigador de temes aeroespacials o de física quàntica.

TB: Què és per tu Tech Barcelona?

FM: És un punt de trobada on se suma molt talent, un ecosistema d’emprenedors amb una màgia especial, amb molt bon ambient i moltes ganes de compartir i aprendre.