Emprendre és aprendre a navegar: saber llegir el rumb, adaptar-se a l’onatge i mantenir la paciència quan s’avança més a poc a poc del que estava previst. Henry Hooper coneix bé aquesta travessia.

Cofundador i CEO de Metarina, treballa per digitalitzar els ports esportius i transformar la manera com les marines i els navegants es relacionen. El que va començar a Espanya ja travessa la Mediterrània i arriba fins a la regió del Golf, el sud-est asiàtic i Austràlia.

Ens parla de créixer més enllà del mercat més proper, construir confiança en una indústria tradicional i entendre que avançar de veritat també significa gaudir del procés.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

HH: Metarina existeix per transformar la manera com interactuen els ports esportius i els navegants. Ajudem els equips de les marines a oferir una millor experiència al client mitjançant la digitalització de les seves operacions, l’automatització de processos repetitius i la creació d’un ecosistema nàutic més connectat.

El nostre objectiu és fer que la navegació sigui més senzilla, segura i agradable per a totes les persones implicades.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

HH:Ens trobem en una etapa molt emocionant. Després de començar a Espanya i expandir-nos per la Mediterrània, actualment treballem amb ports esportius ambiciosos des del sud-est asiàtic i la regió del Golf fins a Austràlia.

D’aquí a dos anys, volem ser reconeguts com a líders mundials en la transformació digital dels ports esportius, col·laborant amb els operadors més innovadors del sector i establint el referent de tot el que és possible aconseguir.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

HH: Una de les decisions més importants que vam prendre va ser mirar més enllà d’Europa abans del que havíem previst. Ens va ensenyar que el mercat més proper no sempre és l’únic mercat adequat. Cada regió té dinàmiques diferents, i entendre on aporta més valor la teva solució acostuma a ser més important que la proximitat geogràfica.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

HH: Desenvolupar programari empresarial per a una indústria tradicional requereix paciència. La confiança, la reputació i les relacions a llarg termini no es poden accelerar de la mateixa manera que el creixement d’usuaris en molts negocis digitals.

Aquesta experiència em va ensenyar la importància d’equilibrar l’ambició amb la perseverança i d’envoltar-te de mentors i inversors que entenguin que una transformació significativa requereix temps.

TB: El millor consell que t’han donat.

HH: El discurs de Theodore Roosevelt conegut com “L’home a l’arena” m’ha acompanyat durant tota la meva trajectòria com a emprenedor. Em recorda que les opinions a les quals realment val la pena prestar atenció són les de les persones que estan disposades a entrar a l’arena. Serveix de brúixola quan construeixes una empresa: escolta amb atenció, però sigues selectiu amb els consells que deixes que influeixin en les teves decisions.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

HH: En una etapa anterior de la meva vida, sempre estava centrat a assolir la següent fita tan ràpidament com fos possible. Avui continuo valorant el progrés, però he après a apreciar el procés en si mateix.

Construir alguna cosa significativa no consisteix a córrer cap a la meta. Crec que l’èxit arriba de manera natural quan et concentres en el procés, una cosa que també fa que el camí valgui molt més la pena.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

HH: He tingut la sort de treballar amb un cercle extraordinari d’assessors i mentors, cadascun dels quals ha influït d’una manera diferent en la meva forma de pensar. En lloc d’intentar imitar una persona concreta, prefereixo aprendre de moltes persones i combinar aquestes perspectives a la meva manera.

TB: Què valores més de les persones amb qui treballes?

HH: La integritat, la lleialtat i la capacitat d’assumir responsabilitats. Les startups posen a prova les persones i mostren ràpidament el seu veritable caràcter.

Estic enormement agraït de treballar amb un equip que demostra iniciativa de manera constant, es dona suport mútuament i es preocupa de veritat per construir alguna cosa significativa conjuntament.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

HH: No soc la persona adequada per predir quina tecnologia tindrà un impacte més gran més enllà de la intel·ligència artificial. El que sí que espero és que la pròxima generació de tecnologies ens ajudi a construir un món més sostenible, aprofitant millor els recursos de què ja disposem.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

HH: Ocean Ecostructures. Admiro com han combinat l’èxit comercial amb un impacte mediambiental tangible. Estan demostrant que la sostenibilitat pot ser un veritable model de negoci i no només un missatge de màrqueting.

TB: Què fas per desconnectar?

HH: Caminar. Cada dia camino uns 40 minuts per anar i tornar de l’oficina, travessant la Ciutadella i recorrent el port esportiu, i s’ha convertit en una part essencial de la meva rutina. Quan necessito desconnectar de veritat, em podeu trobar fent el Camí de Sant Jaume o practicant senderisme a les Dolomites.

TB: Un llibre per recomanar.

HH: ‘El monjo que es va vendre el Ferrari’, de Robin Sharma. És un recordatori senzill que l’ambició i la realització personal no tenen per què estar enfrontades.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

HH:’Olalla’, de Blanco White. No per la lletra, sinó per l’atmosfera que crea. Té un equilibri entre melancolia i optimisme al qual sempre acabo tornant.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

HH: La Fonda de Pirenaicas, a Gràcia. Tot i que una de les coses que més valoro de Barcelona és que no hi ha un únic lloc de visita obligada. Hi ha grans restaurants amagats en pràcticament tots els barris.

TB: Un lloc del món.

HH: Sant Sebastià. Té una atmosfera única que fa que hi torni cada any.

TB: On invertiries 100.000 euros?

HH: En persones excepcionals. Les millors empreses les construeixen grans equips, així que apostaria per fundadors i equips amb valors sòlids, curiositat i determinació per resoldre problemes rellevants.

TB: Si no fossis emprenedor…

HH: Continuaria volent crear coses, encara que utilitzant un mitjà diferent. Ja fos mitjançant l’arquitectura, el disseny de producte o el disseny industrial, hi ha alguna cosa especial a crear una cosa que realment pots tocar i experimentar en el món físic.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

HH: Tech Barcelona representa l’inici de la meva trajectòria emprenedora a la ciutat. Vaig arribar per primera vegada a Barcelona per estudiar, però hi vaig tornar per construir una empresa i una vida. Formar part de l’ecosistema des dels seus primers anys m’ha permès connectar amb persones que m’han desafiat, donat suport i inspirat al llarg del camí.