Un físic i un neurocirurgià. Dues de les persones que més saben d’IA en aquest moment. Socis en un fons de 100 milions d’euros.

Discrepen sobre els efectes immediats que tindrà aquesta tecnologia i sobre com hi hem de reaccionar. Coincideixen que ningú sap què passarà.

“Els models d’intel·ligència artificial que venen us sorprendran”, diu algú que té accés a eines que la resta dels mortals encara no tenim. Luis Pareras, neurocirurgià i soci fundador de Healthequity i Invivo Partners, viu amb sorpresa (i una mica de temor) la cursa per la IA: “intentar frenar-la serà impossible”.

Al seu costat, Pep Martorell, físic, enginyer informàtic i exdirector associat del Barcelona Supercomputing Center, també està meravellat per les noves capacitats, però amb la cautela de qui ha vist anunciar massa revolucions tecnològiques i convençut que la seva adopció serà més lenta del que ens pensem.

Fa just un any, tots dos van llançar Invivo Ventures AI, un fons de 100 milions d’euros per invertir en empreses emergents d’IA, ciència i deeptech. Durant la tercera edició del Petit Comitech, el format de trobades exclusives amb líders tecnològics organitzat per Tech Barcelona i EAE Business School, han intentat esbrinar què ens depara el futur: on són els riscos i les oportunitats. També hi ha hagut temps per a la geopolítica i les reflexions epistemològiques, en una conversa ‘regulada’ per Ignasi Costas, soci director de RCD i secretari general de Tech Barcelona.

Un risc que ningú no ha votat

Imagina que demà Anthropic i OpenAI, els líders del mercat, decideixen esbiaixar les respostes dels seus models un 1% cap a l’esquerra o cap a la dreta. «El món canviaria i ningú no ho hauria votat», diu Pareras. Primer risc: que unes poques empreses acabin marcant el nostre futur sense que sapiguem com governar-les. I mentre continuem discutint si va primer l’ou (IA) o la gallina (governança), seguirem exposats a un creixement sense control.

Ja el 2023, milers d’experts van signar una carta oberta per demanar una moratòria de 6 mesos en l’entrenament de sistemes d’IA, que permetés reduir la velocitat de desenvolupament i implementar mecanismes d’avaluació externa obligatòria. Aquest mateix estiu, 16 premis Nobel van signar el comunicat “We Must Act Now”, en què instaven a preparar-se amb urgència per als impactes econòmics d’una IA radicalment més potent. I fa unes setmanes, un empleat d’Anthropic va dimitir acusant la seva empresa de prioritzar la cursa per davant de la seguretat i expressant el temor que això suposés una amenaça per a la vida humana. “Només cal que algú es salti la moratòria perquè en els pròxims mesos assistim a un accident greu”, avisa Pareras. Només aleshores, la societat reaccionarà.

El problema, adverteix Martorell, és que “en aquesta cursa, ningú no té cap incentiu per frenar si et persegueixen per darrere”. A la Xina, per exemple, proliferen els grans models de codi obert: “no és creïble que hagin arribat tan lluny amb unes GPU de segona mà de Jensen Huang”, ironitza. En realitat, parteixen de models comercials, que després ‘poden’ i ‘destil·len’ fins a crear-ne de propis, a mida. Mentre uns corren per no perdre el lideratge, altres ho fan per atrapar-los, i ningú aixeca el peu de l’accelerador.

I Europa, què?

“Europa em fa vergonya”, confessa Pareras. Sobre el paper, el sistema europeu hauria de ser el millor del món. Però la realitat és que vivim a mercè dels models on impera la productivitat. “Sempre som els primers a regular. Si aquí no permetem determinades coses i a la Xina o als Estats Units sí, ells avancen cap al futur i nosaltres ens quedem a l’edat mitjana”.

Per a ell, l’oportunitat del continent no és en el desenvolupament de models fundacionals, sinó en la capa d’aplicació. És aquí on inverteix Invivo Ventures AI.

Què busquen els inversors?

Els inversors com Martorell i Pareras busquen totes aquelles barreres de contenció que impedeixin que les grans companyies facin exactament el mateix que tu d’aquí a sis mesos:

Primer. Dades propietàries. Si les dades fossin públiques, els models més avançats respondrien igual o millor que qualsevol emprenedor. Tampoc serveix que te les puguin comprar.

Segon. Un ‘know-how’ imbatible i difícil de replicar.

Tercer. Accés al mercat.

Quart. Solucions a problemes grans o greus.

Cinquè. Proactivitat. En un entorn en què gairebé tot acaba resolent-se d’una manera o altra, es premiarà prendre la iniciativa.

La IA ens prendrà la feina. La pregunta és quan.

“La IA ja diagnostica millor una ressonància magnètica que un radiòleg. És un fet. I els pacients estaran més ben atesos, que és el que importa”, confessa Pareras. La manera com entenem la feina, no només la dels radiòlegs, es veurà afectada enormement. Perquè, quan una IA ho fa millor que tu, quin paper li queda a l’ésser humà? “Haurem de reinventar el contracte social, una cosa que no es fa d’un dia per l’altre”, sentencia Pareras.

A Martorell, més caut, li costa parlar de prediccions que no pot demostrar. “Em costa creure que tot això arribi a passar. Tot va a una velocitat brutal. Però la brutalitat ens la dona la velocitat de desenvolupament, no la d’adopció. Hem de tenir en compte el ‘factor X’, l’humà. I els humans anem a poc a poc. Tot i que hi ha molta gent que viu del negoci de l’exageració [vegeu el nostre titular clickbait], durant dècades s’ha parlat de tecnologies que mai no acaben d’arribar, perquè l’adopció continua sent el fre”.

Filosofant sobre la IA

“M’he equivocat tota la vida sobre el cervell», en paraules d’un neurocirurgià. “Sempre he pensat”, continua, “que és complex perquè la vida necessita la intel·ligència per emergir. Però la intel·ligència en si és simple: zeros i uns, connexions. Som una màquina. Una màquina biològica. Es considera que la consciència humana és l’única forma de consciència. Però què et fa pensar que una IA no sigui conscient? No ho sabrem mai. Però sí que podem estar segurs que es comportaran com si fossin conscients”.

Martorell, en aquell moment, als inversors del fons que eren presents a la sala del CaixaBank All in One: «Tranquils, també treballem».