Hi ha persones que busquen respostes i d’altres que gaudeixen especialment del camí que hi porta. Natasha Gorobinskaya pertany al segon grup. La seva trajectòria és una successió de preguntes, territoris per explorar i una bona mostra de la seva curiositat: des dels primers passos en desenvolupament de negoci i màrqueting fins a la recerca d’usuaris i la interacció persona-ordinador; de Google i Miro a TheFork; i, finalment, fins a la creació del seu propi projecte, Blueberry Research Group, on ajuda fundadors i equips a entendre millor els seus clients abans de començar a desenvolupar les seves idees.

La seva curiositat tampoc no s’acaba quan tanca l’ordinador. A la seva biblioteca conviuen noms com Rick Rubin i Malcolm Gladwell amb la literatura francesa, a més del seu propi llibre, Finding the Fit. També hi ha el dibuix i la música, dues altres aficions que formen part del seu dia a dia. Li agrada descobrir connexions, aprendre dels altres i veure què sorgeix quan es pensa en companyia.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: Vaig fundar Blueberry Research Group per ajudar fundadors i equips de producte a prendre decisions informades sobre què desenvolupar, a partir d’un coneixement profund de les persones a qui volen ajudar.

El projecte aplega els meus 25 anys d’experiència explorant com prenen decisions les persones, tant en l’àmbit acadèmic com en l’empresarial. A través de la recerca i la formació, fem que el coneixement dels clients estigui a l’abast d’empreses que no disposen d’un departament de recerca propi. Els equips poden desenvolupar les seves pròpies habilitats pràctiques de recerca o bé treballar amb nosaltres per resoldre qüestions concretes.

El nostre propòsit és «investigar per construir un futur millor»: ajudar les persones a donar forma i claredat a les seves idees, entendre quins problemes són realment importants per als seus clients i transformar la voluntat d’ajudar en solucions que millorin la vida de les persones.

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

NG: Actualment, Blueberry Research Group està creixent a través de projectes de recerca i mentoria amb fundadors, així com de col·laboracions amb acceleradores. Ajudem els equips a transformar el coneixement dels seus clients en decisions sobre producte i creixement. Per exemple, un dels pròxims tallers que farem en una acceleradora se centrarà a convertir els coneixements obtinguts dels clients en solucions.

Estem preparant un programa intensiu de 12 setmanes que reunirà fundadors amb investigadors UX i dissenyadors. L’objectiu és ajudar les startups en fases inicials a validar les seves solucions i les empreses en expansió a identificar on i com poden créixer.

La nostra Impact Foundation dona suport a startups amb un impacte positiu a través de beques de recerca, facilitant l’accés al coneixement dels clients als fundadors que treballen per millorar la vida de les persones. Els ajudem a generar evidències que els permetin convertir aquesta intenció en solucions eficaces.

D’aquí a dos anys, vull ampliar el nostre equip, les beques i els programes de pràctiques, a més de crear The Hive: un entorn acollidor i estimulant per a fundadors, investigadors, dissenyadors, responsables de programes, líders de comunitats i altres membres de l’ecosistema.

L’ambició és alliberar el nostre potencial humà per treballar plegats en la construcció d’un futur millor. M’agradaria trobar col·laboradors per crear un espai a Madrid, accessible gratuïtament o a un cost molt reduït, on persones amb un propòsit compartit i experiències diverses es puguin reunir regularment, trobar un flux creatiu comú i aprofitar la seva intel·ligència col·lectiva per impulsar idees i resoldre problemes.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

NG: Una decisió fonamental va ser convertir «investigar per construir un futur millor» en el principi que guia Blueberry Research Group. Per a mi, això significa ajudar els fundadors a fer realitat idees valuoses amb menys costos i riscos.

També significa tenir cura de les persones que hi ha darrere d’aquestes idees i acompanyar-les. Els fundadors s’enfronten a una enorme incertesa i la seva energia és limitada. Incorporant més estructura i coneixement dels clients a les seves decisions, vull ajudar-los a trobar un camí més clar, reconèixer quan cal canviar de rumb i desenvolupar les seves idees amb menys desgast per al seu benestar. Un futur millor també ha d’incloure els mateixos fundadors.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

NG: El repte més gran ha estat comprendre de debò el recorregut dels fundadors i trobar maneres d’ajudar-los que encaixin amb la seva realitat. Cada fundador és diferent. Darrere de la seguretat i la determinació que projecten públicament, hi pot haver incertesa i una sensació de solitud. Fins i tot quan sé que puc ajudar, les presses i la pressió per tirar endavant un negoci deixen poc marge perquè aquest suport tingui un impacte real.

Això m’ha ensenyat a escoltar, mantenir la flexibilitat i acompanyar les persones en lloc de pressionar-les. No pots ajudar tothom, però això no vol dir que hagis de deixar d’intentar-ho. El suport ha de tenir sentit per a cada persona i per al seu projecte en el moment concret en què es troba.

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

NG: El millor consell que he rebut va ser aprendre a ser veritablement mestressa del meu espai emocional. Dit de manera senzilla: tenir control i consciència de les meves emocions. És la clau per relacionar-me eficaçment amb tot el que m’envolta, tant a la feina com en la meva vida personal, amb la família i els amics. Ser conscient del meu propi estat emocional i saber si estic reaccionant o responent és un autèntic tresor.

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

NG: El canvi ha estat una constant a la meva vida: he canviat d’entorns, de països i de professions. Una de les coses sobre les quals he canviat d’opinió és la idea de fer-ho tot pel meu compte. Abans em centrava en allò que podia resoldre i aconseguir de manera independent, pensant: “Ho puc fer més de pressa jo sola”.

Ara gaudeixo molt més resolent les coses en equip, amb col·laboradors en qui confio. La satisfacció de descobrir i construir solucions plegats s’ha convertit en una motivació molt més important per a mi.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

NG: Alina Verbinchuk, que va ser la meva coach professional, és una persona que m’inspira moltíssim. Continuem en contacte des de fa anys. És increïblement intel·ligent i atrevida, i combina una manera de pensar molt reflexiva amb l’energia necessària per passar a l’acció. Sempre està explorant noves maneres d’aplicar els seus talents i la seva experiència. Veure-la escriure un llibre em va donar la idea d’escriure el meu. Sempre he cregut que tot és possible; ella aconsegueix convertir aquesta creença en una cosa pràctica i tangible.

Tim Ferriss i Rick Rubin també són fonts importants de coneixement i inspiració per a mi a través dels seus pòdcasts. Les seves converses amb persones extraordinàriament diverses ofereixen coneixements d’una profunditat extraordinària. Tim té un enfocament més pràctic i busca patrons relacionats amb el rendiment i l’excel·lència. Rick, a través de Tetragrammaton, té una perspectiva més espiritual i imprevisible, amb un gran interès per la creativitat. Els seus enfocaments són molt diferents i tots dos enriqueixen la meva vida.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

NG: El que més valoro és l’actitud: la curiositat i la disposició a aprendre de tot, tant a través de l’estudi acadèmic com de l’entorn que ens envolta.

També valoro una actitud col·laborativa i positiva. I quan parlo de positivitat no em refereixo a creure que tot sortirà sempre bé. Em refereixo a saber veure el millor de les persones i de les situacions, reconèixer les oportunitats i entendre cada obstacle com una possible porta a l’aprenentatge. M’agraden especialment els col·laboradors que es pregunten: «Què és el millor que podem treure d’això?».

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

NG: Les tecnologies que millorin el nostre procés de reciclatge com a espècie i ens ajudin a gestionar els residus d’una manera més eficaç.

TB: Una startup o companyia que marcarà el futur.

NG: Fa anys que admiro Hume AI. El que em va impressionar va ser el seu treball amb els senyals emocionals de la veu per donar forma a les converses amb la intel·ligència artificial, així com la profunditat de la recerca que hi ha al darrere. L’experiència d’interactuar amb la seva interfície de veu em va resultar tan satisfactòria que, de fet, la trobo a faltar.

Al principi, el seu treball connectava amb les meves pròpies investigacions sobre música, emocions i rendiment cognitiu. El que admiro ara és la maduresa del seu enfocament de la interacció: reconeix la naturalesa emocional de la ment humana. Crec que la informació emocional tindrà cada vegada més importància en la nostra manera d’interactuar amb la intel·ligència artificial.

TB: Què fas per desconnectar?

NG: La manera més senzilla que tinc de desconnectar és fer una llarga passejada per un parc mentre escolto un audiollibre. També gaudeixo molt passant temps amb els amics i compartint bons moments, per exemple, quan anem a esquiar. També dibuixo, tot i que per fer-ho necessito posar-hi més intenció i concentració.

Últimament, després d’anys delegant aquesta tasca, he descobert que netejar el meu apartament també m’ajuda a posar ordre als pensaments. No és ben bé desconnectar, però sí una manera de posar ordre al meu espai, tant per dins com per fora.

TB: Un llibre que recomanaries.

NG: N’hi ha molts. The Creative Act, de Rick Rubin, em va obrir els ulls i, alhora, va confirmar moltes coses que ja intuïa. Gairebé tots els llibres de Malcolm Gladwell han representat un abans i un després per a mi. També esmentaria Les cròniques de Nàrnia. I El gran Gatsby, senzillament perquè m’encanta. Està extraordinàriament ben escrit.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

NG: Triaria dues bandes sonores: la de Pulp Fiction i la de la sèrie de televisió The Young Pope.

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

NG: Mune, un restaurant libanès a prop de casa meva. M’encanta el menjar libanès i menjar-hi és un autèntic plaer per als sentits, especialment pels seus petits pastissets de carn. Tot i que, en realitat, tot és boníssim.

TB: Un lloc del món.

NG: Zell am See, als Alps. Hi vaig anar l’hivern passat amb uns amics i el meu fill. Amb les muntanyes i el llac, és un lloc d’una tranquil·litat i una bellesa absolutament impressionants.

TB: On invertiríes 100.000 €?

NG: Els invertiria a crear un espai físic per a una comunitat, dissenyat de manera que la seva arquitectura i atmosfera transmetessin pau, col·laboració i alegria. Un lloc on et sentissis benvingut només d’entrar-hi, on poguessis quedar-t’hi i contribuir-hi lliurement, però també sentir-te cuidat i acompanyat.

Seria un espai per a persones a qui els agrada explorar i crear. Podria tenir una biblioteca, una zona per prendre un cafè o menjar, esdeveniments, exposicions d’art i converses estimulants. Un lloc ple d’alegria, on les persones gaudissin d’estar juntes.

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Si no fos emprenedora, em dedicaria a l’art. Estudiaria literatura francesa, dibuixaria, crearia coses amb les mans, cultivaria plantes i escriuria.

També vull crear una fundació que impulsi l’art, l’educació, la literatura i la música, i que doni suport a la recerca sobre longevitat i rendiment humà òptim. És un objectiu a llarg termini que tinc previst dur a terme.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

NG: Tech Barcelona és una connexió amb persones amb qui podem compartir idees i activitats que formen part important de les nostres vides en aquest moment. Té a veure amb l’emprenedoria, però també amb una actitud davant la vida: descobrir nous camins i construir el nostre propi futur. Així doncs, en certa manera, es tracta de trobar persones amb una manera de pensar i de veure el món afí a la nostra.