Al web de la consultora Rational Sparks es pot llegir: “T’ajudem a trobar solucions creatives basades en dades, però també en l’emoció, l’energia i la creativitat de l’equip. Amb tecnologia d’avantguarda o post-its, però sempre amb imaginació, entusiasme i dades provades.”

Dades i emocions. Anàlisi i sensibilitat. Per crear projectes que combinin aquestes realitats cal polivalència. I Arantxa Acosta (Barcelona, 1977), la seva fundadora, la té: enginyera química, EMBA per ESADE… i un màster en crítica de cinema. ‘Tres’ cares d’una mateixa moneda.

Es defineix com a “Dissenyadora Estratègica, Pensadora Aplicada i Agitadora d’Organitzacions”. I ens explica per què.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AA: Ajudar les organitzacions (startups o grans i consolidades) a ser autosuficients a l’hora de convertir en temps rècord reptes complexos i difusos en plans d’acció, activant el talent intern amb metodologies disruptives, eines tradicionals i IA.

TB: En quin punt està el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

AA: En creixement com a consultoria boutique de transformació basada en futurs preferits. D’aquí a dos anys, consolidada com a referent en l’exploració de senyals i patrons emergents juntament amb els nostres clients, per connectar-los amb eines, imaginació i sensibilitat, i avançar amb claredat i il·lusió.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

AA: Combinar dades i emocions. Apostar pel Futures Thinking i crear el Future Sparks Lab per integrar visió, percepció i possibilitats.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AA: Traduir la complexitat estratègica, operativa i emocional en claredat per a fundadors i directius. M’ha ensenyat que les millors solucions apareixen quan totes les persones implicades participen activament en el procés.

TB: El millor consell que t’han donat.

AA: “Tothom en una reunió té alguna cosa a dir, sigui quin sigui el seu càrrec i experiència.”

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

AA: Fa temps pensava que les estratègies les dissenyaven els líders. Avui crec que emergeixen quan l’organització pensa conjuntament.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

AA: En diré dos: el Dr. José Ignacio Latorre, físic quàntic i autor d’Ètica per a màquines, perquè planteja quins valors programarem en elles, i Ignacio Martínez Mendizábal, paleontòleg, que es pregunta què ens fa humans en aquests temps. Són converses aplicables al futur de les organitzacions.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AA: Honestedat, curiositat i valentia per qüestionar el que està establert.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AA: Ja s’estan investigant interfícies cervell-ordinador (BCI) amb col·laboració directa entre cervells humans a través de xarxes neuronals digitals, cosa que podria transformar com aprenem, decidim i col·laborem a les organitzacions.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

AA: Per exemple, Hanson Robotics, que explora com interactuarem amb la IA.

TB: Què fas per desconnectar?

AA: Molt cinema, molta lectura i moltes passejades.

TB: Un llibre per recomanar.

AA: Mucho cine, mucha lectura y mucho paseo.

TB: Un libro para recomendar.

AA: ‘El hombre demolido’, d’Alfred Bester. Visionari sobre organitzacions, poder i telepatia en una societat hiperconnectada.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AA: ‘Feel Good Inc.’, de Gorillaz.

TB: Una recepta, un restaurant. 

AA: Qualsevol genialitat del Somodó Bá.

TB: Un lloc del món.

AA: Tòquio.

TB: On invertiries 100k?

AA: En neurotecnologia. Synchron, per exemple.

TB: Si no fossis emprenedora…

AA: Probablement estaria escrivint ciència-ficció. Emprendre és una manera de “prototipar” aquestes històries a la vida real.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

AA: Un “accelerador de futurs”: interconnexió de talent, tecnologia i emprenedoria per imaginar i construir des d’ara allò que semblaven somnis llunyans.

Digue’m d’on vens i et diré qui ets.

A principis del segle XX, Estabanell i Pahisa va construir una instal·lació hidroelèctrica al riu Ter per proveir d’electricitat la seva fàbrica tèxtil. Amb l’excedent de producció energètica, va començar a donar servei a les poblacions properes, impulsant l’electrificació del territori i el seu desenvolupament econòmic. Més d’un segle després, la companyia ha continuat innovant i, el 2015, va entrar en l’àmbit de les telecomunicacions amb el desplegament de fibra òptica.

El 2024 va fer un pas més amb el llançament d’ERIA, el seu vehicle d’innovació oberta per accelerar startups del sector energètic. Al capdavant del projecte hi ha el seu director, Josep Solé (Caldes de Montbui, 1975), enginyer de telecomunicacions amb més de 25 anys d’experiència en energia i telecomunicacions. En parlem amb ell coincidint amb l’obertura de la tercera convocatòria del seu programa d’acceleració.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JS: Acostar la innovació al negoci real. Sovint hi ha molta tecnologia prometedora, però poca connexió amb els problemes concrets de les empreses. Busquem reduir aquesta distància: identificar solucions amb potencial, provar-les en contextos reals i convertir la innovació en impacte tangible.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JS: Està en una etapa de construcció i consolidació, definint com fer-lo escalable i recurrent.
Recentment, des d’ERIA hem llançat la tercera edició del programa d’acceleració per a startups del sector energètic, amb la convocatòria oberta. D’aquí a dos anys, m’agradaria veure’l com un model sòlid: pilots convertits en projectes reals, una xarxa de startups de confiança i una manera de treballar integrada a l’organització.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

JS: Entendre que innovar no és fer moltes coses, sinó triar bé on posar l’energia. Una decisió clau ha estat prioritzar reptes molt concrets i treballar amb startups que aportin una proposta de valor clara, en lloc de buscar innovació de manera massa oberta.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

JS: Gestionar la distància entre el ritme de la innovació i el de les organitzacions. Les startups necessiten velocitat; les grans empreses, confiança i rigor. Innovar no és només detectar bones idees, sinó crear les condicions perquè puguin prosperar dins d’un entorn complex.

TB: El millor consell que t’han donat.

JS: Una idea que tinc molt interioritzada és que, per obtenir resultats, cal treballar dur i tenir sempre un propòsit clar: saber per què fas les coses. I quan arriba un moment en què aquest propòsit es desdibuixa, crec que el més honest i intel·ligent és reenfocar-se i buscar nous reptes.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

JS: Al principi de la meva carrera tenia una visió força tecnocèntrica, molt marcada per la meva formació d’enginyer. Amb els anys, he après que la tecnologia sola no transforma res. El que realment importa és com respon a una necessitat real, com s’integra en un context concret i com les persones són capaces de portar-la a l’acció.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

JS: L’honestedat, la transparència i la proactivitat. Sempre intento envoltar-me de persones que proposin, que facin avançar les coses i que no esperin simplement que algú els digui què han de fer.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JS: Més enllà de la IA: la quàntica i la fusió nuclear. La quàntica pot transformar radicalment la nostra capacitat de càlcul i obrir noves fronteres en múltiples sectors. I la fusió nuclear, si aconsegueix ser viable a escala, pot canviar completament el paradigma energètic mundial.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

JS: La Fageda i Relats, aquesta última del meu poble, comparteixen valors que admiro: territori, sostenibilitat, persones i innovació amb sentit. La Fageda destaca per ser una empresa sòlida i humana, centrada en l’impacte social; Relats, per combinar arrelament local amb visió global i aposta per la innovació sostenible.

TB: Un llibre per recomanar.

JS: ‘Sapiens’, de Yuval Noah Harari, perquè ajuda a entendre els grans canvis de la humanitat amb una mirada àmplia.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

JS: ‘Working on a Dream’ i ‘Waiting on a Sunny Day’, de Bruce Springsteen. La primera parla d’esforç, perseverança i propòsit; la segona aporta optimisme i energia per mirar cap al futur. Entre totes dues, descriuen bé el meu moment vital.

TB: Un lloc del món.

JS: El Passeig d’Empúries a l’Escala. Té una combinació molt especial de pins, mar i memòria, i és d’aquells espais on el paisatge i la història conviuen de manera natural.

TB: On invertiries 100k?

JS: No concentraria tota la inversió en una sola aposta. Apostaria, d’una banda, per Alphabet, per la seva solidesa i la seva capacitat d’estar ben posicionada en tecnologies de futur; i, de l’altra, per alguna empresa vinculada als xips quàntics, perquè crec que és un dels àmbits amb més potencial disruptiu de les properes dècades.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

JS: Per a mi, Tech Barcelona és una comunitat que connecta talent, tecnologia i iniciativa per fer néixer nous projectes i oportunitats. Valoro especialment la seva capacitat de generar ecosistema, compartir visions i fer créixer la innovació des del territori.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EZ: Fer que l’aprenentatge sigui interactiu, eficient i divertit a totes les aules del món.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

EZ: Estem escalant globalment amb clients corporatius com Perk, L’Oréal, DHL i més de 2.000 professors en diversos països. D’aquí a dos anys veig Kvistly com una capa d’engagement que defineix una nova categoria per a l’aprenentatge i els esdeveniments en directe a tot el món.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

EZ: La idea de Kvistly va néixer durant la COVID, quan els equips van passar completament al treball en remot i el compromís es va enfonsar. Vaig dissenyar un joc interactiu i personalitzat sobre la nostra pròpia empresa, amb bromes internes, històries i cultura corporativa. Aquell experiment va demostrar que aprendre i connectar poden ser alhora significatius i divertits, i va donar forma al que avui és Kvistly.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

EZ: Construir Kvistly com a fundadora bootstrap. He comès molts errors i, sense capital extern, és més difícil accelerar ràpid. M’ha ensenyat resiliència, a prioritzar amb més claredat i a créixer a partir de tracció real, no de mètriques de vanitat.

TB: El millor consell que has rebut mai.

EZ: Va ser quan vaig començar la meva carrera el 2012. El nostre director de vendes em va dir: “Mai no aconsegueixes el que mereixes, aconsegueixes el que negocies”.

TB: Tots canviem amb el temps. Sobre què has canviat d’opinió?

EZ: Abans pensava que empènyer més fort ho solucionava tot. Ara crec que la pau interior és el veritable avantatge. Quan et mantens en calma, protegeixes els teus límits i no reacciones a cada estímul, prens millors decisions i construeixes millors empreses.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

EZ: Podria esmentar moltes persones, però realment admiro Tanya Van Gastel, CEO de Rankingonai.com. És una emprenedora brillant i intel·ligent. També m’encanta la manera com tracta les persones amb respecte i dignitat; sempre és inspirador.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

EZ: Curiositat, responsabilitat i amabilitat.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EZ: La IA. La base de gairebé totes les altres tecnologies emergents. Des de l’automatització i el descobriment de fàrmacs fins al treball creatiu i la recerca científica: la IA ho està accelerant tot.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

EZ: Brunello Cucinelli. Admiro la idea del capitalisme humanista, on el benefici i la dignitat coexisteixen. Construir una empresa global d’èxit mentre es protegeixen l’artesania, la comunitat i unes condicions de treball humanes demostra que els negocis poden escalar sense perdre els seus valors.

TB: Què fas per desconnectar?

EZ: Esport. Entreno cinc vegades a la setmana: força, càrdio i llargues passejades vora el mar. També cuinar.

TB: Un llibre que recomanis.

EZ: ‘Culture Map’, d’Erin Meyer.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

EZ: ‘Thunder’, d’Imagine Dragons.

TB: Una recepta, un àpat o un restaurant.

EZ: Pasta italiana senzilla, però feta a la perfecció.

TB: Un lloc al món.

EZ: El llac Baikal. Salvatge, poderós, un paradís gelat i serè.

TB: On invertiries 100.000 €?

EZ: En fundadors en fases inicials que venen abans d’aixecar finançament.

TB: Si no fossis emprenedora…

EZ: Seria líder de People & Culture en una gran scale-up, construint equips d’A-players.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

EZ: És un lloc per connectar.

Quants sabríeu dir què és el blockchain i per a què serveix?

Xavier Armengol (Barcelona, 2001) forma part d’una generació que ha viscut de prop la irrupció d’aquesta tecnologia i ha sabut convertir-la en oportunitat. Graduat en International Business, va descobrir el món Web3 fa cinc anys i des d’aleshores ha enfocat els seus esforços en la divulgació i la formació en aquest àmbit. Com a fundador de CAAS Live & CAAS Community, un programa privat d’inversió en finances descentralitzades, ensenya a obtenir rendibilitats en l’ecosistema DeFi de manera sostenible i segura.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

XA: Ensenyem a persones adultes (d’entre 30 i 60 anys) com obtenir rendibilitats a través de les finances descentralitzades (DeFi) d’una manera sostenible i segura.

TB: ¿En qué punto está tu proyecto y dónde lo ves dentro de dos años?

XA: Actualment estem en una fase d’expansió, centrats a arribar a més gent i donar a conèixer el programa. Volem consolidar la comunitat i ampliar l’impacte. D’aquí a cinc anys [no dos] em veig deixant la formació per centrar-me en la gestió d’un fons DeFi.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

XA: Aprendre a dir que no i a centrar el focus en allò que realment importa. La matriu d’Eisenhower [eina de productivitat que prioritza tasques classificant-les en quatre quadrants segons la seva urgència i importància].

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

XA: Deixar la meva altra feina per emprendre i seguir el meu propi camí. M’ha ensenyat a ser valent i a passar a l’acció.

TB: El millor consell que t’han donat.

XA: “Menys és més”. Simplificar, enfocar i evitar la sobrecomplicació sovint és la clau per avançar amb claredat.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

XA: Per descomptat. Tot emprenedor comença fent una cosa i acaba fent-ne una altra de diferent. El procés et transforma.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

XA: Pablo Gil. És un professional que parla des del coneixement profund dels mercats i ho fa amb honestedat i claredat.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

XA: La proactivitat i les ganes de treballar a fons.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

XA: La intel·ligència artificial i la tecnologia blockchain. Crec que la combinació d’ambdues transformarà el món en què vivim.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

XA: Revolut. Han sabut penetrar el mercat amb molta intel·ligència, diferenciar-se clarament de la competència i construir una proposta de valor molt atractiva per a l’usuari final.

TB: Què fas per desconnectar?

XA: Sortir a córrer, tot i que no ho faig tant com m’agradaria.

TB: Un llibre per recomanar.

XA: Molts! Ara mateix diria $100M Deals, d’Alex Hormozi.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

XA: La carbonara que fa en Gonzalo, el vostre Membership Coordinator de Tech Barcelona i bon amic meu.

TB: Un lloc del món.

XA: Australia.

TB: On invertiries 100k?

XA: En Bitcoin, clarament.

TB: Si no fossis emprenedor…

XA: M’agradaria treballar en una family office.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

XA: Un suport i un espai de connexió.

Com a historiadora de l’art, Sònia López (Barcelona, 1972) va passar gairebé 20 anys liderant els mitjans digitals del MACBA abans d’emprendre amb Deckard Cultura Digital, una consultora que acompanya museus i institucions culturals en la conceptualització de projectes digitals i la curadoria de continguts.

Des de fa uns mesos, a més, treballa des de la BSC AI Factory, la fàbrica europea d’intel·ligència artificial situada al Pier07 de Tech Barcelona. «Creiem que la innovació passa als marges: quan disciplines diferents es troben, quan una conversa inesperada obre un fil nou. Per això valorem especialment ser en un entorn on la intel·ligència artificial, la creativitat, l’enginyeria o l’estratègia s’entrellacen i dialoguen», escrivia a LinkedIn en anunciar el seu canvi d’oficina.

Escolta, flexibilitat i presència: valors que marquen la seva manera de liderar projectes creatius i complexos. També la seva visió de futur: una en què la innovació fa possible connectar la cultura amb tothom.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SL: El propòsit de Deckard és contribuir que els museus continuïn sent rellevants en el dia a dia de la societat.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

SL: Cada cop més, treballem en projectes complexos on cal coordinació, traducció entre equips i decisions clares. D’aquí a dos anys m’agradaria que Deckard estigués encara més posicionada com a partner boutique de comissariat digital i acompanyament estratègic, amb processos més escalables sense perdre artesania.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

SL: Anomenar i defensar la nostra feina com a curadoria digital, una tasca transversal que media entre l’acadèmic i el tecnològic, i construir l’estudi al voltant d’aquesta funció de disseny conceptual i mediació tecnològica.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

SL: Pot sonar tòpic, però el repte més gran que he viscut és personal i l’esmento perquè ha impactat en tot el que faig. Ser mare em va ensenyar a escoltar, ser ferma i ser present: això marca tot el que faig. Ser mare impacta en el tipus de professional en què et converteixes.

TB: El millor consell que t’han donat.

SL: Marcar límits és oferir un espai de seguretat.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

SL: Sí, és clar. De moltes. No confio en la gent que no canvia d’opinió sobre les coses. Tampoc en els que no entenen que es pugui canviar d’opinió.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SL: M’he d’esforçar una mica perquè hi ha moltes persones que tinc com a referent, cadascuna per motius diferents. Per a aquesta entrevista trio Genís Roca, per la seva capacitat d’anàlisi i comunicació pel que fa a tecnologia.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

SL: La seva creativitat, que em sorprenguin i m’estimulin a dir: “Caram, no havia pensat això des d’aquest angle”.

TB:Una tecnologia que marcarà el futur.

SL: Que difícil! La IA ja envaeix el nostre dia a dia. Vaig llegir a The New York Times com un periodista va intentar evitar-la i li va ser impossible: fins i tot l’aixeta de casa depenia d’IA. En el meu sector, les interfícies conversacionals sobre grafs de coneixement no només “generen”, sinó que connecten, contextualitzen i donen accés intel·ligent als arxius. Per la meva banda, la tecnologia que m’agradaria que marqués el futur seria el teletransport de matèria, amb petjada de carboni zero.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

SL: Musa.Guide. Són una petita startup que ha desenvolupat una solució simple i bonica per a audioguies en entorns de museus. Fan servir IA per adaptar els continguts als usuaris. És molt millor del que jo soc capaç d’explicar.

TB: Què fas per desconnectar?

SL: Veure dues o tres pel·lícules seguides, de les que sempre tinc a la llista de pendents i que ningú més a casa vol veure.

TB: Un llibre per recomanar.

SL: El volum del temps de l’autora danesa Solvej Valle. En català i castellà els publica Anagrama. Si no treuen aviat el tercer volum (i els següents) em veuré obligada a aprendre danès.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

SL: N’hi ha tantes per triar que sempre vaig als fonaments: diré qualsevol tema tocat per John Coltrane.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

SL: Qualsevol pasta italiana feta amb saviesa, com la que et preparen a Raffaelli Ristorante, al carrer Lluís Antúnez, a Barcelona.

TB:Un lloc del món.

SL: Venècia.

TB: On invertires 100k?

SL: En el desenvolupament del teletransport, és clar.

TB: Si no fossis emprenedora…

SL: Em dedicaria a alguna professió en què hagués d’utilitzar les mans per fer o arreglar coses.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

SL: És una oportunitat per hibridar la meva pràctica amb la d’altres processos d’innovació, per compartir experiències, i sobretot per connectar el meu món, ancorat en els processos lents i repetitius dels museus, amb la innovació i les oportunitats més disruptives.

Amb només 15 i 16 anys, tres companys d’institut van guanyar l’Audi Creativity Challenge amb Sharge, una app que permetia compartir punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Aquell premi els va portar a Silicon Valley, la meca mundial de les startups, on van poder desenvolupar la plataforma i empapar-se de noves idees.

Deu anys després, David Andrés (Barcelona, 2000) manté el seu esperit emprenedor. Doblement graduat en ADE i Dret per ESADE i exconsultor a Deloitte, des de 2024 és soci fundador de Two.Zero, una agència d’innovació especialitzada en el disseny i desenvolupament de solucions digitals a mida per a empreses.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

DA: Ajudar les empreses a implementar tecnologia de manera intel·ligent, amb impacte real i alineada amb la seva estratègia, combinant innovació, talent i execució. 

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

DA: Som una empresa de serveis digitals centrada en el desenvolupament d’aplicacions mòbils i web per a empreses. Actualment, el 70% dels nostres clients són dels Estats Units. Fa un any gestionàvem 4 projectes en paral·lel i avui més de 29. D’aquí a dos anys ens veiem ampliant equip, consolidant mercat internacional i liderant projectes de major impacte.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

DA: Aliar-nos estratègicament amb FlutterFlow. Apostar fort per aquesta tecnologia ens ha permès posicionar-nos avui al top 6 mundial de partners de FlutterFlow, top 1 a Europa i accelerar el nostre creixement.

TB: Quin ha estat el major repte al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

DA: Escalar amb molts més projectes en paral·lel sense perdre qualitat. M’ha ensenyat la importància d’atreure talent, crear processos sòlids i confiar en l’equip.

TB: El millor consell que t’han donat.

DA: Relativitzar és important; en l’emprenedoria no tot és tan greu com sembla i gairebé tot té solució.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

DA: Sí. Abans era més idealista; avui sóc molt més executiu. No he perdut la part creativa, però he entès que l’execució és clau.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

DA: Xavier Verdaguer. Ha estat mentor i amic durant anys, i una referència clara en innovació, emprenedoria i visió global.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

DA: Honestedat, lleialtat, compromís, transparència i ambició.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DA: La intel·ligència artificial, per la seva capacitat de transformar processos, productivitat i presa de decisions en tots els sectors.

TB: Una startup o empresa que admires i per què.

DA: Vicio, per la marca tan potent que han construït i com han connectat producte, comunitat i cultura.

TB: Què fas per desconnectar?

DA: Fer esport i veure esport. Molt perico.

TB: Un llibre per recomanar.

DA: ‘Nexus’ de Yuval Noah Harari o ‘La singularitat està més a prop’ de Ray Kurzweil.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

DA: ‘Viva la Vida’ de Coldplay. 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

DA: Les braves del Tomás, a Sarrià (Barcelona).

TB: Un lloc del món.

DA: Sant Cugat o Calella de Palafrugell. 

TB: On invertiríes 100k?

DA: En un dels meus projectes.

TB: Si no fueras emprendedor…

DA: Periodista esportiu o consultor tecnològic, alguna cosa lligada a comunicació i tecnologia.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

DA: Una comunitat potent per connectar amb gent molt “top”, créixer professionalment i, a més, passar-ho bé.

“He sobreviscut als bombardejos de l’OTAN a Belgrad, he criat el meu fill com a pare solter al Regne Unit i he reconstruït la meva carrera a Barcelona”. Bona carta de presentació.

Està clar que Cal Smyth (Bristol, 1975) sap explicar històries. Guionista i director de vídeo, va cofundar Diigima Creative Studio per unir narrativa i tecnologia, creativitat i innovació, amb l’objectiu de donar vida a més històries que mereixen ser explicades. Entre elles, moltes de les que passen en els esdeveniments de Tech Barcelona.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

CS: Unim narrativa i tecnologia per crear vídeos que impactin emocionalment cada audiència.

TB: En quin punt està el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CS: Doncs acabem de sobreviure al nostre primer any! Hem fet alguns projectes realment interessants, però ara estem centrats a aconseguir clients a llarg termini. D’aquí a dos anys, l’objectiu és poder pagar-nos els sous i fer feliç la nostra comptable.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el projecte.

CS: Va passar durant un viatge en tren de Barcelona a Madrid. Assegut amb el meu futur soci, va sorgir la idea, vam comprar el domini i ens vam donar la mà per convertir-nos en cofundadors de Diigima Creative Studio.

TB: Quin ha estat el major repte i què t’ha ensenyat?

CS: Criar el meu fill com a pare solter, mentre ell havia de superar el racisme i l’assetjament escolar, m’ha ensenyat a mostrar amor, resiliència i perseverança davant de tots els obstacles.

TB: El millor consell que t’han donat.

CS: Probablement de la nostra comptable, que ens va dir que sempre deixéssim tot per escrit en un contracte abans de començar qualsevol feina. En innombrables ocasions he desitjat haver-li fet cas.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

CS: Uf, sobre moltes coses. Perquè un negoci tingui èxit cal ser flexible. Crec que avui en dia la paraula que tothom fa servir és “pivotar”.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

CS: Triaré algú local però també internacional. Com a propietària de Blue Book Theatre Company, l’Aileen Kelly posa tota la seva ànima a fer-ho tirar endavant: un projecte apassionat que a més ha de ser viable econòmicament. A més, ens ho passem molt bé creant tràilers i gravant obres de teatre per a ella.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

CS: Allò increïble del Luca (el meu cofundador a Diigima Creative Studio) és la seva capacitat d’aprendre i implementar noves habilitats tecnològiques que encaixin amb totes les meves boges idees creatives, ja sigui dissenyant la nostra web o gravant i editant un thriller romàntic distòpic amb Barcelona com a paisatge urbà buit.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CS: La IA, òbviament, és del que tothom parla, però en lloc de deixar que ens modelin, crec que l’hem de veure com una eina fantàstica per als humans. Si no, estem pràcticament condemnats.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què (a part de la teva).

CS: Des de la distància, admiro Questo, una app de jocs interactius d’exploració a peu. No conec els entresijos del seu model de negoci, però m’agrada la combinació de tecnologia, narrativa i experiència física.

TB: Què fas per desconnectar?

CS: Sempre m’ha costat desconnectar la ment, però faig passejades diàries i surto a córrer un cop per setmana per aclarir-me.

TB: Un llibre per recomanar.

CS: Bé, hi ha algunes novel·les molt xules escrites per un tal Cal Smyth, però suposo que no puc recomanar les meves. Així que em quedo amb The Border, de Don Winslow: una fantàstica novel·la negra, una representació magistral del tràfic de drogues entre Mèxic i Estats Units i una poderosa història humana que colpeja directament les entranyes.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

CS: Ara mateix torno a escoltar OK Computer de Radiohead perquè el meu fill l’està aprenent a tocar amb la guitarra.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

CS: Tallarins tailandesos. És una creació pròpia. També m’encanta Can Paixano, a la cantonada del Pier01 de Tech Barcelona: cava i hamburgueses per només uns pocs euros. Un lloc increïble.

TB: Un lloc del món.

CS: Moltíssims llocs. Barcelona i Belgrad són les meves ciutats favorites. Com escapades a illes: Hvar, Elba i Creta. També el Sender de Déus a Amalfi. Ah, i estar al cim de Montserrat el dia del meu cinquanta aniversari.

TB: On invertiríes 100k?

CS: A la defensa militar de Groenlàndia? No estic segur que 100.000 euros siguin suficients per unir el món en harmonia, però potser haurien de construir-se més molins de vent a Europa.¿En la defensa militar de Groenlandia?

TB: Si no fossis emprenedor…

CS: De vegades encara somio amb jugar al Liverpool, que la veritat és que últimament necessita un defensa. Diria ser creatiu i fer pel·lícules, però això ja ho faig. Així que em quedo amb viure en una illa remota, escriure històries i nedar cada dia.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

CS: Una xarxa de suport on pots conèixer gent increïble. En un dels Afterworks vaig conèixer persones que s’han convertit en grans amics i així vam aconseguir la nostra primera feina amb la pròpia Tech Barcelona. Estic molt agraït i demostra que Tech Barcelona funciona en dos nivells: la interacció social i la creació d’oportunitats laborals al sector tecnològic.

Gabriela Margareto (Barcelona, 1989) és enginyera de telecomunicacions i compta amb més d’una dècada d’experiència a la indústria liderant projectes de desplegament de xarxes mòbils.

Després de passar per Eurona i Cellnex Telecom, el 2024 es va incorporar a l’equip d’APFutura, una empresa que ajuda companyies i entitats públiques a desplegar solucions de connectivitat com ara fibra òptica, WiFi, IoT, FWA i xarxes privades. Com a directora de desenvolupament de negoci, trasllada tot el seu coneixement tècnic cap a una visió més estratègica, liderant el projecte d’expansió i creixement en el sector industrial.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GM: En un entorn de canvi constant i digitalització dels serveis, a APFutura ajudem les empreses i les administracions públiques a desplegar solucions de connectivitat que s’adaptin a les seves necessitats, acompanyant-les en el procés de digitalització de manera segura, transparent i fiable.

TB: En quina etapa es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

GM: Estem en una etapa de creixement i esperem veure grans resultats d’aquí a dos anys.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

GM: La decisió d’apostar pel mercat industrial B2B va ser el nostre punt d’inflexió: una aposta que ens va exigir reorientar completament l’enfocament comercial.

TB: Quin és el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

GM: Estructurar l’àrea comercial i alinear totes les àrees de l’empresa cap als mateixos objectius de creixement.

TB: El millor consell que t’han donat.

GM: Hem de centrar-nos en el present, però si volem avançar hem de tenir sempre la mirada posada en el futur.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

GM: He tingut la sort de coincidir amb professionals de molt talent, però, si n’he de triar un, em quedo amb totes les dones enginyeres que s’han obert camí abans que jo i de les quals he après molt, tant com a professional com com a persona.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

GM: Valoro que la gent sàpiga sumar en equip. Al final, això és el que dona ànima al que fem i el que ens permet créixer de veritat.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GM: Som a l’era de la IA i veurem coses extraordinàries.

TB: Una startup o companyia que admiris i per què.

GM: Innovamat, per intentar reescriure la manera com es fa pedagogia de les matemàtiques amb els nens i nenes, i fomentar la comprensió i el pensament crític.

TB: Què fas per desconnectar?

GM: Trobar-me amb els meus amics i amigues i riure amb ells.

TB: Un llibre per recomanar.

GM: “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres”, d’Irene Solà.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

GM: “Berghain”, de Rosalía. 

TB: Una recepta, un restaurant. 

GM: L’escalivada de pebrot vermell del restaurant Palo Verde.

TB: Un lloc del món.

GM: Ilha Grande, al Brasil.

TB: On invertiries 100k?

GM: En la cura del càncer.

TB: Si no fossis desenvolupadora de negoci i enginyera…

GM: M’agradaria liderar algun projecte que tingués un impacte social directe en la ciutadania i en el benestar comú.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

GM: Per a mi, Tech Barcelona és una manera de conèixer altres persones amb curiositats i inquietuds semblants a les meves, i amb ganes de compartir experiències.

Daniele Lezzi (Lecce, 1977), doctor en Enginyeria Informàtica per la Universitat del Salento, ha dedicat més de 25 anys a la recerca avançada en informàtica. Actualment, mentre continua exercint com a investigador sènior al Barcelona Supercomputing Center, també és CTO i cofundador de OneCareAI, una spin-off del BSC que aplica la IA per avaluar el risc d’ictus isquèmic a partir d’un únic electrocardiograma.

Daniele està transformant anys de recerca en productes que realment salven vides, treballant des de la BSC AI Factory al Pier07 de Tech Barcelona.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

DL: Desenvolupem una plataforma basada en IA per avaluar el risc d’ictus isquèmic, que permet als metges detectar senyals d’alerta precoços a partir d’un sol electrocardiograma. La idea és identificar aquests senyals abans que sigui massa tard.

TB: En quin punt es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

DL: Ara estem iniciant estudis pilot amb hospitals tant per recollir dades rellevants de pacients amb ictus com per validar el model d’IA. Aspirem a llançar el nostre primer producte certificat el 2028.

TB: Una decisió clau que ha marcat el teu projecte.

DL: Iniciar la col·laboració amb el grup de recerca en genòmica de l’ictus de l’IR-Sant Pau ens ha aportat la singularitat de la nostra proposta de valor.

TB: Quin ha estat el repte més gran que has afrontat i què t’ha ensenyat?

DL: El nostre repte més gran —abans i ara— ha estat comunicar amb claredat el propòsit del nostre producte. La tecnologia profunda és inherentment complexa, i he après que sovint treure paraules aporta més valor al missatge.

TB: El millor consell que has rebut mai.

DL: El millor consell que he rebut mai és centrar-me en la claredat. Si no ho pots explicar de manera senzilla, és que no ho entens prou bé.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

DL: Quan vivia a Lecce, estava convençut que m’hi quedaria per sempre… Després em vaig traslladar a Barcelona, i tot va canviar.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

DL: Bernat Ripoll, co-CEO de Holded. Fins i tot després de vacances, va directament a l’oficina i es posa a programar.

TB: Què valores més de les persones amb qui treballes?

DL: La capacitat de resposta i l’habilitat d’adaptar-se a càrregues de feina canviants.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DL: Els ‘wearables’ són el futur de la salut preventiva. A OneCareAI ja utilitzem rellotges intel·ligents per monitoritzar contínuament els pacients i detectar anomalies.

TB: Una startup o empresa que admires. 

DL: Holded. És un producte que faig servir cada dia i un gran exemple del que poden construir plegats uns cofundadors compromesos.

TB: Què fas per desconnectar?

DL: Jugo a golf, sovint amb la meva família.

TB: Un llibre per recomanar.

DL: M’encanta la sèrie de llibres de ‘l’Inspector Montalbano’ d’Andrea Camilleri.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

DL: ‘Italiano a Barcellona’, de Roy Paci.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

DL: A casa diuen que la meva carbonara és ideal, i a la feina els encanta el meu tiramisú; potser hauria de muntar el meu propi restaurant. Casa Jondal, a Eivissa, és una combinació perfecta de menjar i natura.

TB: Un lloc al món.

DL: Barcelona, és clar. És un lloc únic al món.

TB: On invertiries 100.000 €?

DL: En l’educació i la formació professional dels meus fills.

TB: Si no fossis emprenedor…

DL: Continuaria sent investigador al BSC, buscant constantment noves tecnologies per transferir-les al mercat.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

DL: És un entorn excel·lent per connectar amb persones rellevants i donar-nos visibilitat.

Yolanda Calvo (Barcelona, 1974) ha construït la seva carrera connectant cultures i negocis globals durant més de 25 anys. Des del 2017, com a Business Development Manager, aporta aquesta mirada internacional -forjada entre Europa, Amèrica i Oceania- a JCV Shipping, una companyia transitària marítima nascuda fa més de 30 anys… a Saragossa.

Avui, des del BlueTechPort, el hub d’innovació blava del Port de Barcelona ubicat al Pier01, la Yolanda acompanya empreses de diversos sectors en el seu creixement internacional a través del transport marítim.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

YC: Connectar empreses amb els seus clients internacionals a través del transport marítim, creant relacions sòlides basades en la confiança, la innovació i els resultats, amb una visió a llarg termini.

TB: En quin punt es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

YC: Després de més de 30 anys, JCV continua connectant persones, projectes i oportunitats a través del mar. El 2028, JCV creixerà des del Moll de Sant Bertran, impulsant una nova etapa marcada per la sostenibilitat, la innovació i la consultoria marítima.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

YC: Per exemple, la Jornada de Client: obrim les portes de JCV per escoltar, aprendre i créixer al costat de qui confia en nosaltres. Ens expliquen per què ens trien i quins reptes veuen al davant, mentre els mostrem les nostres instal·lacions, el depot i l’apartador ferroviari que uneix Saragossa amb el Port de Barcelona.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

YC: Adaptar-me a un sector volàtil i en canvi constant, quan estava acostumada a un altre amb molta planificació i mentalitat d’enginyeria.

TB: El millor consell que t’han donat.

YC: Dona el millor de tu mateixa, però tingues present que hi ha coses que no depenen de tu.

TB: Un referent.

YC: El Sr. Navarro, director internacional, pel seu acompanyament, per confiar en mi i donar-me l’oportunitat d’obrir mercat a Alemanya.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

YC: Una tecnologia que, sens dubte, marcarà el futur és la intel·ligència artificial aplicada, no només com a eina, sinó com a tecnologia transversal que transformarà la manera com treballem, decidim i ens relacionem.

En logística i transport marítim, el seu impacte serà enorme: predicció de demanda i rutes per optimitzar costos i emissions; automatització intel·ligent de tasques operatives i documentals; anàlisi avançada de dades per a una presa de decisions més àgil i precisa; i una experiència de client personalitzada, amb seguiment proactiu i comunicació en temps real.

La IA aplicada a la logística marítima serà el timó que guiarà cap a una cadena de subministrament més eficient, sostenible i connectada.

TB: Una startup o empresa.

YC: Freightos.

TB: Què fas per desconnectar?

YC: Caminar sota el sol, passejar per la natura i fer esport.

TB: Un llibre per recomanar.

YC: Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

YC: La sèrie Modern Love.

TB: Una recepta, un restaurant.

YC: Amanida de tomàquet, mozzarella i rúcula. Com a restaurant, Yamadori, a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

YC: Serra de Guara.

TB: On invertiries 100k?

YC: En un centre de cura i benestar.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

YC: Tech Barcelona representa una porta d’accés a l’ecosistema tecnològic de Barcelona, una aposta per la innovació i un entorn on podem reforçar el nostre impacte en transformació digital, sostenibilitat i logística marítima.