Yolanda Calvo (Barcelona, 1974) ha construït la seva carrera connectant cultures i negocis globals durant més de 25 anys. Des del 2017, com a Business Development Manager, aporta aquesta mirada internacional -forjada entre Europa, Amèrica i Oceania- a JCV Shipping, una companyia transitària marítima nascuda fa més de 30 anys… a Saragossa.

Avui, des del BlueTechPort, el hub d’innovació blava del Port de Barcelona ubicat al Pier01, la Yolanda acompanya empreses de diversos sectors en el seu creixement internacional a través del transport marítim.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

YC: Connectar empreses amb els seus clients internacionals a través del transport marítim, creant relacions sòlides basades en la confiança, la innovació i els resultats, amb una visió a llarg termini.

TB: En quin punt es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

YC: Després de més de 30 anys, JCV continua connectant persones, projectes i oportunitats a través del mar. El 2028, JCV creixerà des del Moll de Sant Bertran, impulsant una nova etapa marcada per la sostenibilitat, la innovació i la consultoria marítima.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

YC: Per exemple, la Jornada de Client: obrim les portes de JCV per escoltar, aprendre i créixer al costat de qui confia en nosaltres. Ens expliquen per què ens trien i quins reptes veuen al davant, mentre els mostrem les nostres instal·lacions, el depot i l’apartador ferroviari que uneix Saragossa amb el Port de Barcelona.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

YC: Adaptar-me a un sector volàtil i en canvi constant, quan estava acostumada a un altre amb molta planificació i mentalitat d’enginyeria.

TB: El millor consell que t’han donat.

YC: Dona el millor de tu mateixa, però tingues present que hi ha coses que no depenen de tu.

TB: Un referent.

YC: El Sr. Navarro, director internacional, pel seu acompanyament, per confiar en mi i donar-me l’oportunitat d’obrir mercat a Alemanya.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

YC: Una tecnologia que, sens dubte, marcarà el futur és la intel·ligència artificial aplicada, no només com a eina, sinó com a tecnologia transversal que transformarà la manera com treballem, decidim i ens relacionem.

En logística i transport marítim, el seu impacte serà enorme: predicció de demanda i rutes per optimitzar costos i emissions; automatització intel·ligent de tasques operatives i documentals; anàlisi avançada de dades per a una presa de decisions més àgil i precisa; i una experiència de client personalitzada, amb seguiment proactiu i comunicació en temps real.

La IA aplicada a la logística marítima serà el timó que guiarà cap a una cadena de subministrament més eficient, sostenible i connectada.

TB: Una startup o empresa.

YC: Freightos.

TB: Què fas per desconnectar?

YC: Caminar sota el sol, passejar per la natura i fer esport.

TB: Un llibre per recomanar.

YC: Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

YC: La sèrie Modern Love.

TB: Una recepta, un restaurant.

YC: Amanida de tomàquet, mozzarella i rúcula. Com a restaurant, Yamadori, a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

YC: Serra de Guara.

TB: On invertiries 100k?

YC: En un centre de cura i benestar.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

YC: Tech Barcelona representa una porta d’accés a l’ecosistema tecnològic de Barcelona, una aposta per la innovació i un entorn on podem reforçar el nostre impacte en transformació digital, sostenibilitat i logística marítima.

El passat mes d’octubre, Rocío Alcocer (Madrid, 1989) va ser inclosa entre les 100 Women in Tech in Europe, el llistat de Sifted que reconeix algunes de les dones que estan transformant el panorama de la innovació al continent. Des del seu paper actual com a directora general de Norrsken Barcelona, el major hub europeu d’impacte i tecnologia, treballa perquè l’emprenedoria i les noves solucions creades per startups puguin contribuir a resoldre reptes globals.

Amb més de 13 anys d’experiència en sostenibilitat, emprenedoria i innovació, Rocío compta amb una doble llicenciatura en Empresarials Internacionals per ICADE i la Dublin City University, i un màster en Sostenibilitat i Innovació Social per HEC Paris. Ha cofundat i escalat diverses empreses i ha assessorat grans corporacions en les seves estratègies d’impacte.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

RA: Ajudar emprenedors d’impacte a resoldre els principals problemes als quals ens enfrontem com a societat, per construir un món en què visquem vides plenes dins dels límits planetaris.

TB: En quina etapa es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

RA: Portem justament dos anys oberts, així que d’aquí a dos en tindrem el doble de vida! M’agrada pensar que encara estem en una fase d’aprenentatge, creant xarxa dins de Norrsken i també amb la resta de l’ecosistema de Barcelona, que és molt ric. D’aquí a dos anys, m’agradaria continuar veient-nos en procés d’aprenentatge. El món està canviant molt ràpid i, amb el temps, m’agradaria poder mantenir aquest esperit flexible, d’obertura, curiositat i capacitat de reinvenció que et donen els inicis.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

RA: Mudança a Barcelona fa gairebé 9 anys.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

RA: L’estic vivint ara. Me’l guardo per a mi.

TB: El millor consell que t’han donat.

RA: Els nervis pel que és desconegut són un senyal que els teus sentits estan desperts i et poden ajudar a ser la teva millor versió.

TB: Un referent.

RA: Una bibliotecària que treballava a la universitat de Dublín on vaig fer la carrera. Era la millor persona del món recomanant llibres i dedicant temps a conèixer cada estudiant, per poder fer bé la seva feina. Admiro molt les persones que fan la seva feina amb passió i al 100%. A més, és qui em va donar el consell anterior quan anava cap a la meva primera entrevista de feina. I és un consell que he anat reutilitzant en moltíssims moments de la meva vida.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

RA: La biomimètica. La natura és tan resilient que ha trobat maneres molt intel·ligents d’adaptar-se amb el temps. Estic convençuda que moltes de les respostes que busquem (en àmbits com la salut, l’eficiència, etc.) ja estan resoltes, de formes diverses, en el món natural.

TB: Una startup o empresa.

RA: Patagonia. Sona a clixé, però tinc els meus motius: crear una companyia des de zero que no hagi requerit finançament de capital risc, escalar-la a nivell global mantenint valors i cultura, i després, al cap de 50 anys, transferir el 100% de les accions a una fundació perquè el seu únic accionista sigui el planeta, em sembla un model únic i inspirador.

TB: Què fas per desconnectar?

RA: Anar a la muntanya amb el meu marit i la meva gossa Wanga.

TB: Un llibre per recomanar.

RA: ‘Predictably Irrational’ de Dan Ariely.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

RA: ‘Don’t Look Up’, dirigida per Adam McKay.

TB: Una recepta, un restaurant.

RA: Origo Bakery, objectiva i subjectivament; és el projecte del meu marit 😉

TB: Un lloc del món.

RA: Butan, el país més fascinant que he estudiat i visitat.

TB: On invertiries 100k?

RA: En un dels fons de Norrsken, predicant amb l’exemple.

TB: Si no fossis emprenedora…

RA: No estaria motivada. En qualsevol cosa que faci, necessito sentir-me emprenedora.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

RA: Un ecosistema del qual encara tinc molt per descobrir.

Economista de formació, Axel Plaza (Barcelona, 1991) és soci del grup tèxtil Coleo, on va començar a treballar fa nou anys en nous models d’innovació industrial i reciclatge tèxtil. Actualment dirigeix Wastex Technologies, la startup del grup, una divisió tecnològica encarregada de proporcionar la infraestructura física i digital necessària per a la classificació de tèxtils, així com per a la valorització i traçabilitat dels residus.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AP: Transformar la indústria tèxtil. En particular, la forma en la qual gestionem i valorem els residus tèxtils a través del desenvolupament de tecnologies de visió artificial i de traçabilitat.

TB: En quina etapa es troba i on ho veus d’aquí a dos anys?

AP: Aquest 2025 hem començat a tancar contractes importants. En dos anys, volem tenir els nostres sistemes de traçabilitat implantats en diverses regions del món.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

AP: Trucar a la meva àvia cada matí. Des d’una perspectiva totalment diferent, en tots els nivells, és una de les persones més sàvies que conec.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

AP: El creixement rapidíssim de Coleo, perquè les idees anaven molt més ràpid que la nostra capacitat de consolidar equips.

TB: El millor consell que t’han donat.

AP: ‘No cal evitar els conflictes i cal donar feedback honest’. M’ho va dir David Puyuelo, CEO de Coleo. Per la meva personalitat, m’ha costat molt aprendre això, però m’ha ajudat moltíssim.

TB: Un referent.

AP: Enric Figareda m’ha ensenyat gairebé tot el que sé de la indústria tèxtil. Si hi hagués un antònim de “pilota”, aquest seria ell. El seu feedback és radicalment honest, i pensa sempre en els problemes que sorgiran: imprescindible perquè les coses funcionin.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AP: M’agradaria dir una cosa més original, però la Intel·ligència Artificial…

TB: Una startup o empresa.

AP: Reju, una empresa que crec que està ben enfocada en el repte del reciclatge químic tèxtil.

TB: Què fas per desconnectar?

AP: Llegir biografies o novel·les històriques.

TB: Un llibre per recomanar.

AP: ‘No Rules Rules’ de Reed Hastings (fundador de Netflix) i Erin Meyer.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AP: Sèrie, ‘The Office’. I de cançó, ‘No Surrender’ de Bruce Springsteen.

TB: Una recepta, un restaurant.

AP: Carxofes amb pernil, restaurant Bar But, a Gràcia.

TB: Un lloc del món.

AP: El parc de Yellowstone, als Estats Units.

TB: On invertiries 100k?

AP: A Coleo, que és la peça clau per a escalar el reciclatge tèxtil a Europa, amb tots els canvis normatius que s’apropen.

TB: Si no fossis emprenedor…

AP: Seria agricultor a Menorca.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

AP: Una manera de connectar amb altres emprenedors i de connectar amb noves idees innovadores.

L’ictus és la tercera causa mundial de discapacitat. De fet, milions de supervivents no aconsegueixen tornar a caminar mai més.

Iván Martínez (Bergara, 1972), enginyer industrial amb més de vint anys d’experiència en Supply Chain i Operacions, va viure una experiència personal pròxima que va portar-lo a enfocar tots els seus esforços en la robòtica aplicada a persones amb discapacitat i en el desenvolupament de dispositius mèdics.

Com CEO i fundador de Robopedics, avui lidera un projecte que busca retornar a aquestes persones la capacitat de posar-se dempeus, caminar i recuperar la seva independència gràcies al sistema biònic Awake.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

IM: Crear la tecnologia i les condicions que permetin a milions de discapacitats per ictus tornar a caminar i, millorar així, la seva qualitat de vida i la seva salut.

TB: En quina etapa es troba i on ho veus d’aquí en dos anys?

IM: Robopedics està molt prop d’arribar al mercat. En dos anys, serà present en els principals mercats de la Unió Europea i planificant la seva entrada als Estats Units. També serà la referència mundial en mobilitat robòtica per a discapacitats.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

IM: Crear Robopedics.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

IM: Desenvolupar una tecnologia robòtica unilateral quan l’estat de l’art era bilateral.

TB: El millor consell que t’han donat.

IM: Envolta’t dels millors.

TB: Un referente.

IM: Marcos Martín, de Decelera. Combina talent, humilitat i propòsit. A més, és una gran persona. Una combinació molt, molt difícil de trobar.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

IM: La biònica.

TB: Una startup o empresa.

IM: Heuristik.

TB: Què fas per desconnectar?

IM: Cuinar en companyia de bona música i bon vi.

TB: Un llibre per recomanar.

IM: En aquest context, ‘Barcelona startup: Història i històries de l’ecosistema tecnològic i digital més gran del sud d’Europa’, de Mar Galtés. Imprescindible per entendre com hem arribat fins aquí.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

IM: ‘Un buen día’, de Los Planetas.

TB: Una recepta, un restaurant.

IM: La menestra de verdures de la meva mare. Restaurant, ‘L’Estrella’, a Barcelona

TB: Un lloc del món.

IM: El cim del Amboto, al País Basc, un dia de vent sud.

TB: On invertiries 100k?

IM: En Robopedics, per descomptat.

TB: Si no fossis emprenedor…

IM: Compartiria 25 anys d’experiència professional perquè uns altres no cometin els mateixos errors.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

IM: Una de les peces clau sense la qual no s’entén l’ecosistema d’innovació i emprenedoria actual de Barcelona.

Marina Teixidor (Sabadell, 1994) és una ànima inquieta i creadora. Emprenedora en sèrie, formada en comunicació i especialitzada en tecnologia i innovació, ha fundat tant startups com negocis tradicionals, acumulant experiències d’èxit i fracàs.

Actualment, és la cofundadora del grup energètic Voltexa i impulsora del mitjà digital col·laboratiu Techie Trends, a més de mentora, inversora i divulgadora a l’ecosistema.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MT: A Techie Trends donem veu a dones referents en innovació i tecnologia, i demostrem que sí que n’hi ha, moltes i de molt bones. En IA, ciberseguretat, blockchain, biotech…

TB: En quina etapa es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

MT: Vam començar aquest any, així que estem creixent i aprenent. D’aquí a dos anys el projecte ja serà internacional i espero que amb molta més visibilitat i comunitat.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

MT: Deixar-ho tot per emprendre fa ja uns quants anys. Vaig sentir que per fi encaixava.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

MT: Perdre-ho tot d’un dia per l’altre i haver de començar de zero totalment. Em va fer resilient.

TB: El millor consell que t’han donat.

MT: Un emprenedor ha de saber picar com una abella i volar com una papallona. Ha de saber fer les dues coses. No pots picar sempre, hi ha moments en què simplement has de deixar-te portar, confiar en el que has sembrat i tenir paciència.

TB: Un referent.

MT: El founder del meu altre projecte actual. Ha estat emprenedor tota la vida i té una ment i una passió que fan que el vulguis seguir.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MT: La computació quàntica. Em fascina no acabar d’entendre-la del tot i el que suposarà.

TB: Una startup o empresa.

MT: Reshape, tenen un equip excepcional, professionalment i personalment. I estan aconseguint tot el que es proposen.

TB: Què fas per desconnectar?

MT: Sortir a caminar a la natura, nedar o cuinar. En general, qualsevol cosa que no tingui a veure amb pantalles.

TB: Un llibre per recomanar.

MT: ‘Circe’, de Madeline Miller, o algun de l’autora Ottessa Moshfegh. M’oxigena llegir bona ficció.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MT: Crec que visc en un perpetu ‘Inside Out’, amb les emocions com a protagonistes. La muntanya russa d’emprendre i arriscar. A més, ara mateix estic creant més records essencials dels que podria haver imaginat.

TB: Una recepta, un restaurant.

MT: Com a receptes, qualsevol de la meva àvia: era cuinera professional i em va ensenyar tot el que sé.  Com a restaurant tinc un molt bon record del Voltereta Kioto, el del viatge al passat.

TB: Un lloc del món

MT: Casa meva. Sincerament, he viatjat molt i m’encanta, però com a casa amb la família (incloent-hi la feina), no hi ha enlloc.

TB: On invertiries 100k?

MT: Depèn de si espero que me’ls retornin o si me’ls puc permetre per jugar. Si fos el segon cas, faria tiquets petits en 10 o 15 startups per impulsar la innovació.

TB: Si no fossis emprenedora…

MT: No seria jo. Tot el que em passa pel cap té a veure amb emprendre o amb crear. És al meu ADN. Tot i que, si hagués de ser alguna cosa més, apostaria per ser inversora. És la que més s’acosta com a evolució natural.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MT: Una comunitat on compartir i descobrir, i on parlem el mateix idioma.

El 20% de la població a Espanya té més de 64 anys. Moltes d’aquestes persones viuen soles o en zones rurals i les seves llars es converteixen en escenaris propicis per als accidents. Ángel Puertas (Barcelona, 1983) acosta la tecnologia als perfils menys digitals perquè envellir a casa sigui més fàcil.

Enginyer amb orientació a negoci, ha cofundat i dirigeix SeniorDomo. La startup ha desenvolupat un rellotge intel·ligent d’assistència avançada que detecta situacions de risc de caigudes, inactivitat inusual i problemes cardíacs, i inclou un botó de SOS, sistema de mans lliures i localització GPS, de manera que els majors puguin conservar la seva autonomia i els seus familiars, mantenir la tranquil·litat.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

AP: Que les persones grans puguin envellir a casa gràcies a la nostra tecnologia, que és la més avançada i assequible del mercat.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí en dos anys?

AP: Hem donat servei a 10.000 famílies i, després d’aconseguir ‘breakeven’, el nostre objectiu és escalar ara més ràpid.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

AP: Crear una empresa amb els meus socis perquè el nostre equip sigui feliç ajudant a les persones grans.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

AP: Fer un ‘pivot’ agressiu i amb èxit amb molt poques setmanes de caixa.

TB: El millor consell que has rebut.

AP: Que no m’obsessioni amb el projecte. M’ha permès equilibrar la meva vida professional amb la meva família i amics. No és trivial, emprendre és exigent, però no ho és tot en la vida i cal saber compaginar-ho. Es pot.

TB: Un referent.

AP: El meu excap, Paco Vargas, un oncle ’10’. El porto sempre en el cor. He après moltíssim d’ell.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AP: Jo crec que arribarà un dia en què el digital es fusionarà amb el real. Serà una bogeria caminar pel carrer i veure elements sobreimpresos que el nostre cervell connectat a una xarxa global interpretarà. No serà necessari portar portàtil, ho tindrem en el cervell i solo amb pensar-lo apareixerà una interfície per a interactuar. No sé si ho veuré, però així és com m’imagino el futur.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

AP: El pàdel, els amics, la família i mini ‘side projects’.

TB: Un llibre per recomanar.

AP: ‘The Hard Thing About Hard Things,’ de Ben Horowitz. Has d’estar preparat per al pitjor.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

AP: Jo crec que ‘Fix You’ de Coldplay m’ha acompanyat durant tot el meu camí emprenedor i fins i tot abans. Sempre hi haurà moments durs, però hem de veure el got mig ple en tots ells.

TB: Una recepta, un restaurant.

AP: Arròs a la cubana, des de petit ha estat el meu plat favorit. Com a restaurant, La Flauta és un bo, bonic i barat. M’encanta.

TB: Un lloc en el món.

AP: La meva casa.

TB: On invertiries 100k?

AP: En SeniorDomo 🙂

TB: Si no fossis emprenedor…

AP: Perdria els papers. És un estil de vida.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AP: Un emblema de l’ecosistema.

Nina Alastruey (Barcelona, “abans de l’iPhone”) és d’aquelles persones que han viscut en primera línia l’evolució de l’ecosistema tecnològic de la ciutat. El 2006, a cavall entre San Francisco i Barcelona, va fundar TheChanner, la primera plataforma de social live TV al mòbil. Després vindrien Eelp! per ajudar la gent ocupada a guanyar temps, i Motovoy, una app per gestionar el manteniment de la moto des del telèfon. Amb tota aquesta experiència, va fer el salt al món de la inversió amb Demium, un vehicle amb un portafoli de més de 150 startups europees. És mentora a l’EIC Scaling Club de la Unió Europea, on continua acompanyant scaleups d’alt impacte.

Ara, està aixecant un fons per invertir en deep tech. I tot i que encara no en pot revelar gaire, ens avança que se centrarà en startups de desenvolupament sostenible en agri-food i nutrició.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

NA: Ajudar al talent d’aquí a muntar empreses en tecnologies agri-food sostenibles d’èxit mundial.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

NA: El fons d’inversió s’està aixecant per començar a operar el 2026. El 2027 portarem vàries startups invertides.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

NA: Les de les meves tres startups.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

NA: Pagar les nòmines en moments de finançament difícils.

TB: El millor consell que has rebut.

NA: Que no t’amoïni apartar-te del camí.

TB: Un referent.

NA: La meva sòcia Clara: potent, llesta, incansable i sempre somrient.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NA: La que implantarem en éssers vius.

TB: Una startup o empresa.

NA: Moltes… Totes les que tenen un propòsit per millorar la vida de les persones sense abusar.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

NA: Una copa de vi negre amb amigues i amics.

TB: Un llibre per recomanar.

NA: Una novel·la de Barcelona com ‘L’Ombra del Vent’. Impressionant.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

NA: ‘Clint Eastwood’, de Gorillaz.

TB: Una recepta, un restaurant.

NA: Les piparres fregides. Com a restaurant o bar, Entrepanes Díaz.

TB: Un lloc en el món.

NA: Londres.

TB: On invertiries 100k?

NA: En una tecnologia que possibilités el cultiu en àrees desèrtiques amb pocs recursos. Però invertiria més diners.

TB: Si no fossis emprenedora o inversora…

NA: Ensenyaria a muntar negocis per tirar endavant de la forma més senzilla possible.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

NA: La primera associació potent que va existir. Un lloc per donar servei, per consultar i fer networking a la nostra indústria tecnològica.

Maja Završnik (Ljubljana, 1991) és antropòloga de cor (i segons el seu títol universitari) i ha passat l’última dècada ajudant a startups de SaaS a destacar mitjançant estratègies de màrqueting en línia.

En 2024, va observar que només el 35% de les dones utilitzaven la IA de manera professional, enfront del 54% dels homes. Això havia de canviar. Juntament amb Kris Talova i Stephany Oliveros, va cofundar SheAI, una plataforma educativa que té com a objectiu empoderar a les dones i a les empreses perquè utilitzin la IA a través de cursos, tallers i una comunitat de suport.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

MZ: A SheAI tenim la missió de reduir la bretxa de gènere amb una educació accessible en IA. Oferim una varietat de cursos i llibres electrònics sobre IA, empoderem a les dones a través de xerrades i tallers, i a través d’una sòlida comunitat de dones que volen veure com les altres aconsegueixen l’èxit. També col·laborem amb empreses oferint tallers, consultoria i implementació de IA.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus dins de dos anys?

MZ: Estem en la fase inicial, completament autofinançats. Actualment oferim deu cursos, una comunitat sòlida i molts esdeveniments amb experts. També oferim fantàstics i atractius tallers B2B, que estan subvencionats al 100% a Espanya (a través de FUNDAE). En dos anys, esperem tenir la nostra pròpia plataforma i aplicació amb un itinerari d’aprenentatge personalitzat, un tutor de IA i un enfocament multimèdia de l’aprenentatge. Al mateix temps, tenim previst desenvolupar un petit model lingüístic (SLM) dirigit específicament a les dones amb la finalitat de reduir la bretxa de gènere en diversos sectors.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

MZ: Anar-me a viure a la Xina quan tenia 23 anys. Em va permetre tenir una ment oberta i gaudir realment de noves experiències, cultures i creences. Em va assegurar continuar sent una persona molt curiosa, a la qual li encanta aprendre i que s’adapta ràpidament a les coses noves i té en compte moltes perspectives diferents.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

MZ: Viure a l’estranger és el més increïble, però també el més difícil i esquinçador que es pot fer. Sento un gran respecte per les persones que decideixen fer el mateix, ja que és difícil deixar la teva llar, els teus amics i la teva família. Crec que és indicatiu d’una ment ambiciosa i una forta voluntat de viure la vida segons els teus propis termes.

TB: El millor consell que has rebut.

MZ: Com més valent ets, més sort tens.

TB:Un referent.

MZ: Marie Forleo. Igual que jo, és una persona amb múltiples passions que no té por a barrejar els negocis amb l’esport, la dansa, l’espiritualitat i el creixement personal.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MZ: La intel·ligència artificial. Crec que ni tan sols ens adonem del molt que canviarà en les pròximes dues dècades.

TB: Una startup o empresa.

MZ: Female Invest, una gran inspiració per al nostre negoci.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

MZ: Una caminada, nedar i llegir.

TB: Un llibre per recomanar.

MZ: ‘Untamed’ de Glennon Doyle, per a les noies, i ‘Una nova terra’, de Eckhart Tolle, per a tots. Una idea que connecta tots dos llibres és que, per a tenir la vida que volem, hem de començar a viure des de la nostra imaginació en comptes de fer-ho des del nostre adoctrinament.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

MZ: És molt difícil triar una sola. ‘Bloom’, de Maribou State, em recorda que haig de desconnectar i gaudir del moment present. ‘Cherry Lips’, de Garbage, sempre m’omple d’energia. ‘Survivor’, de Destiny’s Child, va marcar la meva infància i, curiosament, Eminem va ser qui va definir la meva adolescència (si us plau, no em demaneu que rapegi, perquè ho faré i serà vergonyós per a tots).

TB: Una recepta, un restaurant.

MZ: L’única cosa que necessito és amanida grega a l’estiu i ramen a l’hivern.

TB: Un lloc en el món.

MZ: El meu lloc favorit en el món és un llac que no vull nomenar perquè vull que continuï sent un lloc apartat. També m’encantaria visitar el Japó!

TB: On invertiries 100 000 dòlars?

MZ: A crear un negoci amb el qual porto somiant molt temps, però per al qual encara no he tingut fons.

TB: Si no fossis emprenedora…

MZ: Seria antropòloga, visitaria illes remotes i escriuria sobre cultures molt diferents a la nostra. Intentaria integrar els coneixements tradicionals amb els nostres descobriments moderns, donant a conèixer a la gent estils de vida i patrons de pensament alternatius.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

MZ: És un lloc fantàstic per connectar i créixer amb unes altres startups de Barcelona.