Després de més de 15 anys en el sector financer i assegurador, va ser la seva passió per l’emprenedoria i la innovació la que va portar a Ana Zamora (Madrid, 1978) a cofundar i dirigir Vitaance. Amb les seves oficines repartides entre el Pier01 de Tech Barcelona i Madrid, la startup impulsada en 2021 per Antai Ventures té com a objectiu millorar el benestar dels empleats. Perquè…

“…crec que el benestar és un concepte integral, que abasta el físic, mental, social i espiritual, per la qual cosa cuidar tots aquests aspectes és fonamental per a sentir-se ple i feliç. Fins i tot en el treball”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AZ: Millorar la vida de les persones. En passar un terç de les nostres vides treballant, sentir que la nostra empresa es preocupa per nosaltres i ens ajuda a estar millor és crucial. Dotem a les empreses de les eines necessàries per a aconseguir-ho des d’un punt de vista pragmàtic i efectiu, demostrant que el benestar és una inversió amb un retorn mesurable.

TB: En quin moment es troba i on el veus en dos anys?

AZ: Al febrer de 2023 vam aixecar una nova ronda de finançament seed de 2,2 milions d’euros que ens ha endinsat en una fase de creixement i expansió. La importància del problema que resolem és evident, i equival a l’alta valoració que tenen els nostres clients i usuaris. Pel que és el moment de portar Vitaance i el benestar corporatiu a tots els racons del planeta.

TB: Una bona idea que has tingut.

AZ: Envoltar-me d’un gran equip, molt divers i complementari entre si.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

AZ: Identificar quan és necessari un canvi de rumb i quan cal prendre decisions dures i difícils.

TB: El millor consell que t’han donat.

AZ: Confia en el teu instint.

TB: Un referente professional que t’inspiri.

AZ: Martine Ferland, CEO Global de Mercer, va ser la primera CEO realment humil i accessible que he conegut. És tan brillant com treballadora i amb un interès genuí pel seu equip.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AZ: Indubtablement la IA generativa: suposarà un major salt que els smartphones.

TB: Presencial o en remot?

AZ: Si m’haig de mullar, presencial.

TB: Una startup o companyia.

AZ: Pot ser que sorprengui la meva resposta. Però trio Microsoft. És l’empresa de tecnologia més rendible i amb una visió de futur a l’abast de molt pocs.

TB: Què fas per desconnectar?

AZ: Esport! Si el que busco és relaxar-me, passejar per la naturalesa, és imbatible. I si necessito activar la meva ment per a ser més productiva, res com una bona sessió de pesses, a l’aire lliure preferiblement.

TB: Un llibre per a recomanar.

AZ: Acabo de rellegir “Radical Candor: Be a Kick-Ass Boss Without Losing Your Humanity”, de Kim Scott.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AZ: La miniserie “Cocina con química”, Apple Original.

TB: Una recepta, un restaurant.

AZ: Truita de patata. I m’encanta el restaurant Qálido, a Madrid.

TB: Un lloc del món.

AZ: La serra madrilenya, en concret La Pedriza.

TB: On invertiries 100k?

AZ: En una startup dedicada al pàdel (encara està en stealth).

TB: Si no fossis emprenedora…

AZ: Seria nutricionista o life coach.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

AZ: Un espai de trobada amb altres emprenedores i un ecosistema vibrant de tecnologia en una de les millors ciutats del món.

Ganar el premio a la Millor Startup Catalana de l’Any 2021 es sinónimo de calidad emprendedora e impacto positivo en la sociedad. Tomàs Lóbez (Barcelona, 1995) es el CEO y fundador de Nixi for Children, una startup que desarrolla experiencias de realidad virtual que ayudan a los pacientes pediátricos y sus familias a reducir la ansiedad en los hospitales. Formado en diseño gráfico, pronto se enamoró de la realidad virtual, y dedicó su primera etapa profesional a buscar el impacto social mediante esta tecnología.

“Nixi nació como un proyecto final de carrera, en el que pudimos identificar esta necesidad en los quirófanos. El primer prototipo no tenía la apariencia que tiene ahora, pero fue suficiente para convencer al primer hospital que podían confiar en la capacidad del proyecto”.

TB: ¿Cuál es el propósito de tu proyecto?

TL: Acortar la brecha entre la información y los niños. El primero objetivo es acercarlos al quirófano y reducir su ansiedad con realidad virtual. Miramos qué tecnología tiene más sentido para cada tipo de paciente.

TB: ¿En qué momento se encuentra y dónde lo ves dentro de dos años?

TL: En una fase de crecimiento. Justo hemos acabado la fase de validación, en la que hemos tenido ensayos clínicos y casos de uso exitosos. Y ahora estamos replicando el modelo hacia otras áreas de la salud y escalando el proyecto a nivel internacional, poniendo el foco en Estados Unidos y Latinoamérica. En dos años, nos gustaría ver a Nixi trabajando en un sentido más amplio, no sólo con niños enfermos.

TB: Una buena idea que has tenido.

TL: Empezar pequeño, paso a paso, y no querer abarcar más de lo que podía en cada momento. Y dejarme llevar por la intuición.

TB: ¿Cúal es el mayor desafío al que te has enfrentado?

TL: La conciliación personal y laboral.

TB: El mejor consejo que te han dado.

TL: Confiar en las personas y dar oportunidades a aquellas que tienen talento. Y muchas veces no es la persona más obvia, la más preparada o con mejor currículum. El éxito depende de las personas que tenemos dentro del equipo.

TB: Un referente profesional que te inspire.

TL: Verena del Valle, psicóloga Child Life catalano-suiza que fue pionera en este campo cuando aquí aún no existía. Debería haber más personas así en el sector de la salud.

TB: Una tecnología que marcará el futuro.

TL: La IA.

TB: ¿Presencial o remoto?

TL: Presencial.

TB: Una startup o compañía.

TL: Heura. Es muy interesante su enfoque a nivel de marca: rebeldes por una buena causa.

TB: ¿Qué haces para desconectar?

TL: Volar en parapente.

TB: Un libro para recomendar.

TL: “Operating Manual for Spaceship Earth”, de Buckminster Fuller.

TB: Una serie, película o canción que defina tu momento vital.

TL: En la oficina nos ponemos la banda sonora de “Interstellar” para trabajar. Y también recomiendo “Man on Wire”, el documental del funambulista que caminó sobre un alambre entre las torres gemelas.

TB: Una receta, un restaurante.

TL: Si sólo pudiera comer una cosa en mi vida, serían los espaguetis a la carbonara.

TB: Un lugar del mundo.

TL: Sant Llorenç de Montgai. Tendría una casa de pueblo allí.

TB: ¿Dónde invertirías 100k?

TL: Montaría mi propia fundación.

TB: Si no fueras emprendedor…

TL: Me gustaría identificar problemas y generar ideas. Ya fuera en IDEO o en cualquier lugar que me permitiera tener ideas como creativo publicitario. Aunque eso me generaría dilemas éticos.

TB: ¿Qué es para ti Tech Barcelona?

TL: Otros emprendedores y emprendedoras que están pasando por lo mismo. Un espacio donde nos podemos apoyar mútuamente.

“Aquest Black Friday podreu aconseguir un any de roba gratis”, afirmava Nuria Gutiérrez (Barcelona, 2001) en un recent TikTok viral. Només les noves generacions podrien combinar el rol de CMO i, al seu torn, ser la cara visible en xarxes de CoastBcn: la marca de dessuadores, samarretes i pantalons creada a Barcelona, amb la mar i la llibertat com a principals protagonistes.

Graduada en LEINN per la Universitat de Mondragón, Nuria va decidir llançar el seu propi ecommerce de moda amb el seu germà Carlos mentre encara estava estudiant. Perquè mai és aviat per a emprendre. I tenir èxit. Des de la seva creació, la marca ja ha facturat un milió i mig d’euros.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: El nostre propòsit és oferir peces de qualitat a un preu assequible, per a un públic jove amant de la costa i la mar.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

NG: Ara mateix ens trobem en un moment de transició: hem passat de produir sota demanda a treballar amb stock per a millorar l’experiència del client. Dins de 2 anys, ens veiem amb una comunitat molt més gran i amb presència física, ja que ara mateix el nostre únic canal de vendes és en línia.

TB: Una bona idea que has tingut.

NG: El nom de CoastBcn.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

NG: La nostra principal dificultat ha estat aprendre des de zero a gestionar la logística amb stock.

TB: El millor consell que t’han donat.

NG: Quan alguna cosa et faci por, fes-ho de totes maneres, perquè d’aquí surten els millors aprenentatges. Per a evolucionar hem de sortir de la nostra zona de confort.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

NG: El meu germà i soci Carlos. És una de les persones més valentes i perseverants que conec. És el clar exemple que amb esforç i ganes pots aconseguir el que vulguis.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NG: Sens dubte, la Intel·ligència Artificial.

TB: Presencial o en remot?

NG: 100% presencial. És cert que el remot pot agilitzar molts processos, però no hi ha res com treballar mà a mà amb el teu equip.

TB: Una startup o companyia.

NG: B3tter.

TB: Què fas per desconnectar?

NG: Passar temps amb les meves persones pròximes: família, amics, parella…

TB: Un llibre per recomanar.

NG: “Encuentra tu persona vitamina”, de Marian Rojas.

TB: Una recepta, un restaurant.

NG: El restaurant de sushi “Akuma”.

TB: Un lloc del mon.

NG: Costa Rica.

TB: On invertiries 100k?

NG: En talento per a Coast.

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Estaría treballant al sector de l’ensenyament.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

NG: Una comunitat de la qual pots obtenir molt bons contactes.

Nascut sota la influència d’un poble costaner, apassionat per la tecnologia i el progrés humà. Si uneixes les passions de Pau Guasch Píriz (Torredembarra, 1982), al costat de la seva formació en enginyeria industrial, energies renovables i obra marítima, obtens una carrera professional estretament lligada a la mar, la tecnologia i l’emprenedoria. Després de cofundar quatre companyies tecnològiques, ara centra els seus esforços en Seabots, spin-*off de GPAINNOVA dedicada al desenvolupament de robòtica marina i vehicles de superfície no tripulats (USV) per a l’anàlisi, conservació i restauració del medi marí.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

PG: Facilitar la preservació marina mitjançant la robòtica. L’ús de tecnologia ens ha d’ajudar a afrontar els reptes ambientals, socials i econòmics dels nostres oceans.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

PG: En 4 anys hem desplegat més de 40 robots en unes 200 missions, recol·lectant informació de mars i oceans. En pocs anys més, les nostres costes estaran custodiades per robots intel·ligents que actuaran com a satèl·lits, facilitant la presa de decisions i assegurant les nostres mars com a font de progrés i benestar.

TB: Una bona idea que has tingut.

PG: Fusionar passió i propòsit.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

PG: Fins al moment, ser pare.

TB: El millor consell que t’han donat.

PG: “Torni vostè demà, el senyor no s’ha aixecat encara” [en referència a l’obra de Mariano José Larra].

TB: Un referent professional que t’inspiri.

PG: Admiro al meu bon amic i company d’aventures, Pau Sarsanedas. La resiliència feta persona.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

PG: La intel·ligència artificial.

TB: Presencial o en remot?

PG: De ment present.

TB: Una startup o companyia.

PG: Neuralink, l’empresa de neurotecnologia de Elon Musk.

TB: Què fas per desconnectar?

PG: Remar. Fer esport en contacte amb la naturalesa.

TB: Un llibre per recomanar.

PG: “Desobediencia civil y otros escritos”, de Henry Thoreau.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

PG: “Little lion man”, de Mumford & Sons.

TB: Una recepta, un restaurant.

PG: M’encanta gaudir de sardines i navalles a la brasa. I també de la food truck Pepito Bravo, a Torredembarra.

TB: Un lloc del mon.

PG: Punt Nemo, el lloc de l’oceà més remot i inaccessible, localitzat entre les illes Pitcairn, l’Illa de Pasqua i l’Antàrtida.

TB: On invertiries 100k?

PG: Els destinaria a l’educació i formació dels meus fills. És una de les millors inversions que un pot fer.

TB: Si no fossis emprenedor…

PG: Ho intentaria fer de nou.

TB: Què es per tu Tech Barcelona?

PG: Una nova galàxia.

Des de recompensar el reciclatge de llaunes i ampolles de plàstic, fins a fomentar la circularitat en les cadenes de subministrament o traçar els residus portuaris. Tot això és possible gràcies a la tecnologia blockchain i, per descomptat, a les idees d’aquesta emprenedora i el seu equip. Després de més de 20 anys vinculada a projectes d’innovació i recerca tecnològica, Denisa Gibovic (Sarajevo, 1975) és ara la directora i fundadora de Blue Room Innovation, una empresa que desenvolupa aplicacions basades en blockchain i dedicades a iniciatives de sostenibilitat.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DG: Volem formar part de la revolució de l’economia circular, ajudant-nos de la tecnologia per a construir un món més sostenible. El nostre propòsit és acompanyar a les persones en la transformació dels seus negocis cap a la sostenibilitat.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

DG: Després de passar per la creació dels primers MVPs de les nostres principals solucions tecnològiques (RECICLOS, CircularTrust o CircularPort), enguany ens trobem en un moment en el qual la prioritat és continuar provant en entorns reals, pilotar casos i aprendre com podem crear més valor per als nostres clients. En dos anys estarem en ple creixement i esperem poder arribar a noves indústries amb solucions blockchain que els permetin avançar de manera ràpida i àgil cap als seus objectius de desenvolupament sostenible.

TB: Una bona idea que has tingut.

DG: Crear Blue Room Innovation. Estic molt feliç de poder liderar una empresa amb un propòsit tan reptador i important, tant per a nosaltres com per a les pròximes generacions.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

DG: Encara que és una cosa que molt pocs saben, vaig néixer a Bòsnia i Hercegovina, vaig viure la meva infància a Sarajevo i vaig passar la meva adolescència com a refugiada de guerra. Recordo aquella etapa com un gran desafiament, ja que no vaig poder sentir la llibertat que tots esperem en aquest moment vital del nostre desenvolupament.

TB: El millor consell que t’han donat.

DG: Em va marcar molt el consell d’un antic soci. El seu “never ever give up” m’acompanya sempre i em motiva en els dies difícils.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DG: Un dels meus majors referents és Alfons Cornella, per la seva ment inquieta i manera d’enfocar els processos d’innovació. Ens ha inspirat i aportat molt –i segur que ho continuarà fent– durant la creació dels nostres projectes.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DG: La tecnologia blockchain és la nova revolució. Una aposta per la transparència, la seguretat i la confiança que aviat podrà estar a l’abast de tots. Per a això som aquí.

TB: Presencial o en remot?

DG: Trobar-nos i compartir el dia a dia de manera presencial és indispensable per a no perdre la part més humana de les relacions. Les mirades durant una reunió, les converses de cafè o els brainstorming en pissarra no són el mateix a través d’una pantalla. Ara bé, la societat avança i el teletreball és una realitat que aporta altres avantatges. La flexibilitat en aquest sentit és important i adaptar l’organització per a oferir aquesta oportunitat és una bona opció.

TB: Una startup o companyia.

DG: Boston Consulting Group (BCG) és un gran referent quan parlem de consultoria en innovació i sostenibilitat. Per a nosaltres, que en el dia treballem amb instruments digitals innovadors com el digital product passport, és font de coneixement i inspiració.

TB: Què fas per desconnectar.

DG: Els meus moments de relaxació són sagrats. M’agrada llegir, practico ioga de manera regular i gaudeixo passejant per la platja i la muntanya.

TB: Un llibre per recomanar.

DG: “Les Palmeres Salvatges” és una novel·la de William Faulkner que explora el desig de llibertat i l’amor en situacions complexes. La novel·la té una estructura narrativa fragmentada i examina les relacions humanes, els sacrificis a la recerca de la llibertat i l’efímera felicitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

DG: Ibrahim Maalouf, nascut a Beirut en 1980 i radicat a París a causa de la guerra del Líban, és un músic de jazz contemporani conegut per fusionar diversos estils, incloent-hi soul, pop, hip-*hop i música àrab. “True Story”, de l’àlbum “Illusions” de 2013, és un tema que, com una muntanya russa, va pujant a poc a poc fins a arribar a l’apogeu instrumental, per a tornar de nou al pegadizo leit motiv i tornar a pujar al final. Espectacular.

TB: Una recepta, un restaurant.

DG: Us recomano el restaurant “Unagi” de Palamós. És un japonès, situat a pocs carrers de la platja i el port, al qual vaig molt sovint. Si sou fans del sushi i el menjar japonès no us defraudarà.

TB: Un lloc del món.

DG: El mont Fuji i el seu entorn natural i cultural em fascinen.

TB: On invertiries 100k?

DG: Organitzaria una gala benèfica per a recaptar un fons de beques per a nens sense recursos.

TB: Si no fossis emprendedora…

DG: Si no fos emprenedora, crec que estaria donant tornades fins que, finalment, acabaria emprenent. Sona una mica redundant, però no m’imagino la meva vida d’una altra manera.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

DG: Veig Tech Barcelona com un gran ecosistema per a conèixer, connectar i créixer professional i personalment. Crec molt en el poder de la connexió i la col·laboració per a pensar en gran i oferir-li al món les millors solucions als seus problemes.

La ràpida digitalització en tots els sectors ha generat la urgència de certificar legalment els recursos digitals d’empreses i particulars, des de documents fins a fotografies, vídeos o àudios. I Mario Scalabrino (Roma, 1973), fundador i CEO de Certifydoc, ha triat el blockchain com el seu principal aliat per a abordar aquesta necessitat. Llicenciat en Enginyeria Electrònica i amb un màster en Mediació i Resolució de Conflictes, Mario va exercir com a exdirector internacional de vendes de programari i va servir en les Forces Armades italianes com a investigador científic forense. Fins que, fa una dècada, va decidir unir les seves passions i desenvolupar-les des de Barcelona.

“M’entusiasma la ciència, la naturalesa, el ball, la festa i les persones, però no necessàriament en aquest ordre. També m’encanten les persones que demostren tolerància, igualtat i respecte cap als altres”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MS: Actualment estem centrats en el nostre projecte més ambiciós i disruptiu fins a la data. INRB és una solució cloud SaaS d’interoperabilitat de dades [capacitat dels sistemes per a intercanviar dades de manera segura i automàtica] amb notarización legal i trazamiento blockchain destinada a operadores de transport multimodal. La transformació digital en curs va del paper al PDF. Nosaltres la portarem al segon nivell: del PDF, a les dades públiques interoperables.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

MS: INRB ja està disponible com a producte mínim viable. En els pròxims dos anys, donarem la possibilitat a totes les institucions i plataformes de transports multimodals d’Europa de beneficiar-se de la solució i ajustar-se a la directiva europea en matèria de sostenibilitat i descarbonització.

TB: Una bona idea que has tingut.

MS: Envoltar-me de gent tolerant i amb valors comuns.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

MS: En general, els desafiaments personals. Persistir i no tirar la tovallola, sobretot quan alguna cosa és injust i no ho pots canviar.

TB: El millor consell que t’han donat.

MS: Accepta el que no pots canviar. Viuràs millor.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MS: El meu soci i amic Riccardo Di Mambro, un emprenedor d’alts valors morals, competent i eficient. Sempre inquiet, mai prepotent.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MS: La infraestructura Blockchain (no las criptomonedes).

TB: Presencial o en remot?

MS: 50/50. Els dos tenen els seus avantatges. Al meu entendre, el mètode híbrid és ideal.

TB: Una startup o companyia.

MS: Reclamador.es. Ajuda als ciutadans i és rendible. Un projecte fantàstic que espero que continuï tenint èxit i pugui expandir-se en tota Europa.

TB: Què fas per desconnectar?

MC: Ballo salsa, toco música amb el meu grup de fusió flamenca i vaig a conferències de ciència amb la meva parella.

TB: Un llibre per recomanar.

MS: “Foundation series”, d’Isaac Asimov.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MS: La sèrie “The Big bang Theory”. Divertida, científica i autoirònica.

TB: Una recepta, un restaurant.

MS: “Parmigiana di melanzane siciliana”. Però no de restaurant, sinó cuinada per una àvia siciliana a casa seva. No tenen rival.

TB: Un lloc del món.

MS: Un llac silenciós a la muntanya.

TB: On invertiries 100k?

MS: A més del nostre projecte, en companyies europees especialitzades en la refinació de metalls i minerals rars.

TB: Si no fossis emprenedor…

MS: Seria filòsof de l’ètica en la tecnologia.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MS: Una peça clau per al desenvolupament de la tecnologia a Espanya i en el sud d’Europa. Un lloc d’excel·lència on connectar amb persones de primera, i que marca una ruta d’èxit per a tots.

Laura Lizama (València, 1997), enginyera biomèdica, va començar la seva recent carrera professional en la unitat d’innovació i transferència tecnològica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Dos anys i mig gestionant projectes d’innovació en salut en un centre sanitari públic de referència mentrestant, en paral·lel, impulsava el seu propi projecte al costat de la seva sòcia Sofía Ferreira. La startup medtech heecap, ideada en plena pandèmia de COVID-19, ofereix un dispositiu mèdic que estimula la respiració de pacients amb ventilació mecànica per a millorar la seva recuperació pulmonar.

“Tenim el primer producte mínim viable. Les proves clíniques en pacients han obtingut bons resultats. Hem aconseguit la nostra primera inversió. I estem ampliant el nostre equip. Ja som una companyia operativa”.

TB: Quin es el propòsit del teu projecte?

LL: El nostre objectiu és prevenir i tractar l’atròfia muscular respiratòria que sofreixen tots els pacients que estan en suports de ventilació mecànica en les unitats de vigilància intensiva. Quan aquest tipus de pacient rep altes dosis de sedació, els seus músculs deixen de funcionar i el desús genera molta feblesa muscular. L’atròfia impedeix que el pacient tingui força suficient per a respirar per si mateix i dificulta la extubación i la seva recuperació respiratòria. El nostre propòsit és millorar la qualitat de vida d’aquests pacients amb el dispositiu heecap®, un sistema d’electroestimulació personalitzat i no invasiu.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

LL: Ja amb el primer producte mínim viable i les primeres proves clíniques en pacients del Parc Taulí superades amb bons resultats, la mirada està posada en l’any vinent, quan farem l’assaig clínic pivotal. Aquest ens permetrà completar tota la documentació reguladora per a obtenir el marcatge CE de la Unió Europea.

TB: Una bona idea que has tingut.

LL: Crec que heecap és una bona idea, no?

TB: El millor consell que t’han donat.

LL: Ves sol i arribaràs rapid, ves acompanyat i arribaràs lluny. . És una frase molt típica, però crec en ella al cent per cent. Sobretot en el món startup: l’equip és el que fa que tot l’engranatge funcioni.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LL: El meu pare sempre diu que serà el cotxe autònom. I ho comparteixo.

TB: Presencial o en remot?

LL: Presencial. Res com les connexions humanes.

TB: Una startup o companyia.

LL: Sempre em fixo en startups semblants a les meves, per a analitzar les fases en les quals es troben i els passos que donen. També m’inspiren les persones que hi ha darrere. Startups de salut ja siguin de hardware, software o ambdues: Neuroelectrics, Innitius i Able Human Motion.

TB: Què fas per desconnectar?

LL: M’agrada nedar al mar sempre que puc. I sinó, a la piscina.

TB: Un llibre per recomanar.

LL: “Paula”, d’Isabel Allende. Em va acompanyar en el meu viatge a Xile durant 2017. És un llibre que recomanaré sempre per la humanitat amb la qual està escrit. En l’àmbit professional, m’agrada molt “The Founder’s Dilemmas”. Cada capítol és un aprenentatge!

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

LL: No soc molt de sèries, i de petita només m’agradava veure “Matilda”. Però ara mateix estic enganxada a totes les pel·lícules de Ricardo Darín: per la seva intensitat i dinamisme, la que més representa el moment actual és “Relatos Salvajes”. Cançó, “La raíz”, de Valeria Castro.

TB: Una recepta, un restaurant.

LL: El meu menjar favorit són les galtes de carn de la meva mare. Ni tan sols li he demanat la recepta perquè tinc la certesa que mai em sortiran igual de bé.

TB: Un lloc del mon.

LL: El meu primer viatge sola, dos mesos a Xile, va convertir Valparaíso en la meva ciutat preferida.

TB: On invertiries 100k?

LL: En heecap.

TB: Si no fossis emprenedora…

LL: En una altra vida, m’hauria agradat treballar en un circ. M’encanten les acrobàcies, el treball del cos i viure en comunitat. En aquesta vida, sigui on sigui, però prop de pacients i atenent problemes de salut.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

LL: És un lloc s’ajunta gent amb interessos i reptes semblants. L’experiència en Pier07 és ‘top’! És fàcil anar a prendre’t un cafè i ajuntar-te amb algú que et connecta amb una persona clau, o que et dona una idea o visió interessant.

Hoteler de soca-rel amb ànima disruptora. Guillermo ‘Mo’ Gaspart (Barcelona, 1978) representa la quarta generació d’una saga hotelera creada fa un segle pel seu besavi i, alhora, encarna un esperit de canvi en un sector tradicional. Fa una dècada, es va proposar revolucionar la forma de reservar habitacions d’hotel, amb l’objectiu d’oferir major flexibilitat i personalització, en introduir el concepte de pagament per ús. I fruit d’això és la plataforma de microestades BYHOURS, de la qual n’és CEO i fundador juntament amb el seu ‘germà’ professional Christian Rodríguez.

Actualment, l’empresa permet reservar habitacions per hores en més de 600 destins i 4.000 hotels, que han vist en BYHOURS la solució per a mantenir un flux constant de persones durant tot el dia en els seus establiments.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GG: Permetem que el client d’un hotel pugui triar l’hora check-in i check-out de la seva estada, al mateix temps que brindem als hotelers una via addicional per a augmentar els seus ingressos. Insistim molt en el ‘win-win’ de l’usuari i l’hoteler.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

GG: No soc capaç de veure a més de tres mesos. Qui digui el contrari és perquè es fa falses il·lusions, idees de caràcter especulatiu o teòric sense una altra fi que el d’oferir plaer a la persona a la qual se li ha ocorregut.

TB: Una buena idea que has tingut.

GG: Casar-me amb la meva dona! Decisió que vaig prendre fa 18 anys i continuo fluixejant amb la sort que vaig tenir.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

GG: Guanyar una carrera contra més de 50 milions de contrincants. El dia que vaig ser engendrat, vaig arribar el primer a la meta. No hi havia cap mena de premi o reconeixement per a tots els altres. Només guanyava un, i vaig ser jo.

TB: El millor consell que t’han donat.

GG: No escoltis consells. Crec que és el millor que pots fer. El món està ple d’il·luminats que confondran més que il·luminar.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GG: Cessar Ritz, un suís que va revolucionar el sector hoteler a principis del segle passat. I el meu pare, algú amb qui he compartit l’inici de la meva carrera professional i fins a dia d’avui em dona lliçons d’actitud.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GG:La que aconsegueixi que trepitgem la lluna. És absurd pensar que fa 50 anys trepitgéssim la lluna amb la tecnologia que hi havia llavors –menys de la que té el meu mòbil– i que avui no anem a passar els caps de setmana aquí. Quan s’aconsegueixi de veritat, canviaran moltes coses.

TB: Presencial o en remot?

GG: Presencial, sens dubte! Les noves generacions pagaran car el remot. Els estem consentint i fent creure que el treball és com un ‘hobby’. Flexibilitat sí, però l’ésser humà és social per naturalesa i aïllar-nos és contrari a la productivitat.

TB: Una startup o companyia.

GG: Civitatis. M’encanta el que han aconseguit sense fer gaire soroll i sense aixecar ni un sol euro de capital fins fa ben poc.

TB: Què fas per desconnectar?

GG: Esport, molt d’esport. I riure, que diuen que arruga la pell, però no fer-ho arruga l’ànima! Crec que cal relativitzar moltes de les coses que ens passen. De fet, diuen que el 90% de les coses que ens preocupen o amoïnen no succeiran mai.

TB: Un llibre per a recomanar?

GG: No llegeixo! M’avorreix tremendament. Però clar, si ho dius, sembla que siguis inculte. Recomano la Bíblia: una història real del personatge més rellevant de la història de la humanitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

GG: Sèrie, “Fariña”. Pel·lícula, “Nàufrag” o “Atrapa’m si pots”. I cançó, depèn del moment, ja que la música va amb l’estat d’ànim. Ara em quedo amb “The Gambler”, de Kenny Rogers.

TB: Una recepta, un restaurant.

GG: Un bon gaspatxo. Llagosta amb ous i patates fregides. I restaurant “Bonanova” a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

GG: Formentera, Ciutat de Mèxic i el Camp Nou, encara que veurem si podem tornar i quan.

TB: On invertiries 100k?

GG: Ho invertiria en unes tros de vacances. Seria el més rendible i amb major retorn que podria tenir en aquests moments.

TB: Si no fossis emprenedor…

GG: Hoteler. Em fascina el sector i m’encantaria viure els últims dies de la meva vida en un hotel.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

GG: Un punt de trobada de persones que comparteixen les mateixes inquietuds professionals i, en molts casos, estils de vida. Gent poc conformista i amb cap aversió al risc.

Amant de l’emprenedoria i les finances, Sergio Esteve de Miguel Anglada (Barcelona, 1986) és el cofundador i Co-CEO de la startup legaltech Bigle Legal. Després de llicenciar-se en ADE i realitzar un Màster en International Business a Londres, Xangai i Nova York, va treballar en una multinacional a Dubai com Head of Audit and Risk Management. Fins que en 2017, després del seu periple al voltant del món, va tornar a Espanya per a establir l’empresa que ara dirigeix al costat del seu germà Alejandro. Dos anys més tard, ja consolidat en el sector legal, va cofundar la iniciativa Global Legal Tech Hub, de la qual és tresorer i membre del consell.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SE: A Bigle Legal oferim un software de Contract Lyfecycle Management (CLM), una plataforma no-code en el núvol que automatitza les operacions legals de les empreses, millorant la seguretat i minimitzant el risc de contingències. I ho fem de la mà de tecnologies com l’automatització documental o el contract management combinades amb la intel·ligència artificial, per a fer que aquests tediosos processos manuals del treball en documents legals es duguin a terme a través d’una plataforma flexible, intuïtiva i que ofereix un control total sobre el seu cicle de vida.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

SE: El nostre projecte es troba en plena expansió, tant a nivell nacional com internacional. A més, estem construint el primer CLM amb intel·ligència artificial GPT jurídica en el món, la qual cosa ens posiciona com a líders en la transformació digital del sector legal i empresarial. També plantegem augmentar el nostre equip per a impulsar la innovació i el desenvolupament de la nostra tecnologia. La innovació és el vehicle que mou les companyies.

TB: Una bona idea que has tingut.

SE: L’educació ha de ser més pràctica i menys teòrica. Així podem aplicar l’après i descobrir les nostres veritables passions. Practicitat i passió van de bracet!

TB: Una mala experiència professional.

SE: Són “aprenentatges professionals” i, sens dubte, he experimentat moltes lliçons. Una de les coses més importants que vaig aprendre és que trobar empleats excepcionals és fonamental per a l’èxit. I per a això, cal invertir en un procés de contractació sòlid i desenvolupar un equip compromès.

TB: El millor consell que t’han donat.

SE: Tenir paciència en l’emocionant creació d’una empresa tecnològica. Encara que pot ser temptador voler resultats ràpids, la paciència ens permet construir de manera sòlida, superar desafiaments i adaptar-nos als canvis. En definitiva, mantenir la visió a llarg termini i gaudir el viatge, sabent que cada pas ens acosta més a l’èxit.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SE: M’inspira Richard Branson pel seu estil de lideratge col·laboratiu. La seva capacitat de connectar emocionalment amb el seu equip, la seva empatia, carisma i valentia són qualitats que busco conrear en la meva pròpia trajectòria.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

SE: Sens dubte, la IA. Està canviant el món perquè transforma totalment la forma en la qual treballem, vivim i ens relacionem, fins i tot superant els límits del que crèiem possible. En Bigle Legal portem anys treballant aquesta tecnologia per a ser pioners: ens permet automatitzar i agilitzar processos, analitzar grans volums de dades i extreure insights valuosos, reduir errors i millorar la precisió en la redacció i revisió de contractes.

TB: Presencial o en remot?

SE: En remot. Però també en presencial. En la nostra empresa apostem per un model remot però, si ho desitgen, també poden acostar-se a treballar a les nostres oficines de Barcelona o Madrid. Creiem que el teletreball aporta valor a la nostra plantilla i compleix els objectius de manera satisfactòria. Això sí, ens continua encantant compartir moments junts en l’oficina.

TB: Una startup o companyia.

SE: Red Points.

TB: Què fas per desconnectar?

SE: L’exercici i els viatges. El primer m’ajuda a alliberar estrès i mantenir-me en forma, mentre que els segons em permeten escapar de la rutina i trobar inspiració en nous llocs i experiències. Tots dos són crucials per al meu benestar i creativitat com a emprenedor.

TB: Un llibre per a recomanar.

SE: “Lliçons d’història” de Will i Ariel Durant. Breu i directe, comprimeix segles d’història en 117 pàgines i s’enfoca en les lliçons de la història, no en els esdeveniments que la defineixen. Com va dir Winston Churchill, “aquells que no aprenen de la història estan condemnats a repetir-la”, per la qual cosa és extremadament útil per a qualsevol emprenedor tecnològic.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

SE: La pel·lícula “Moneyball”.

TB: Una recepta, un restaurant.

SE: Llom saltat peruà, menjar indi i restaurant Molino de Pez a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

SE: La Patagònia Argentina. Recomano ferventment pujar caminant al Llac dels Tres.

TB: On invertiries 100k?

SE: En OpenAI.

TB: Si no fossis emprendedor…

SE: Seria inversor.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

SE: Aquest gran ecosistema tecnològic personalment em permet expandir la meva xarxa de contactes (molts clients de Bigle Legal són partners de l’associació), enfortir les meves habilitats i accedir a recursos clau per al creixement del meu negoci.

Qui millor que joves amb talent perquè la teva organització sigui capaç de fer ‘match’ amb la generació Z? Amb 22 anys i acabada de graduar de Lideratge Emprenedor i Innovació per la Universitat de Mondragón, Nàhia Gironès Blanco (Barcelona, 2001) s’ha proposat, al costat de la seva sòcia Adriana Bisbe, connectar a empreses i institucions amb talent jove a través de la startup YOUZ Talent. I, de moment, ja ha aconseguit captar l’atenció d’institucions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona o la Fundació Telefónica.

“Parlar amb molta gent, conèixer empreses de diversos sectors i dur a terme molts projectes, sempre tractant un tema clau: el talent jove. Això és el que ens permet fer YOUZ Talent diàriament”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: El nostre objectiu és construir un ecosistema destacat en l’àmbit del talent jove, oferint recursos i oportunitats per a tancar la bretxa generacional entre els joves i les empreses.

TB: En quin moment es troba i on el veus en els pròxims dos anys?

NG: L’empresa està oficialment constituïda des de març de 2023. Des de llavors, ens estem donant a conèixer treballant en projectes com VIBEZ, un festival de cultura digital creat amb l’objectiu de facilitar la connexió entre el talent jove i el sector tecnològic de Catalunya. En dos anys, YOUZ Talent s’haurà consolidat en el sector, amb un ecosistema propi que permetrà la retroalimentació sistemàtica de tots els seus elements.

TB: Una bona idea que has tingut.

NG: Al principi no teníem clar com descriure’ns. No ens consideràvem una consultoria generacional, ja que no aconsellàvem, sinó que creàvem. Fins que, jugant amb conceptes, arribem a la idea d’autodenominar-nos “GENeradora”, ja que generem espais per a interconnectar generacions. Jugar amb els termes ‘generar’ i ‘generació’, tractant el tema que tractem, em va semblar una bona idea, i ens permet explicar millor a què ens dediquem.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

NG: Superar els límits que jo mateixa m’imposo. Moltes vegades afloren les inseguretats, i dia a dia haig de deixar-les a un costat perquè no em privin de fer res del que em proposi.

TB: El millor consell que t’han donat.

NG: Quan et sents còmoda en una situació, és el moment de canviar. El teu treball sempre ha de desafiar-te per a poder aprendre, evolucionar i créixer. Sortir de la teva zona de confort et serveix per a conèixer-te millor.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

NG: Sent fidel a la meva generació, la ‘Z’, destaco a Dulceida, la primera ‘influencer’ espanyola. Una dona que no sols ha sabut posicionar-se i reinventar-se al llarg dels anys com la principal ‘influencer’ de moda a Espanya, sinó que, amb esforç, constància i passió, ha sabut crear una marca personal tan forta que ha derivat en quatre empreses diferents: una agència d’influencers, un festival, una gala de premis i una marca de roba.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NG: Sens dubte, la Intel·ligència Artificial. Encara que només coneixem una petita part del seu potencial, ja està revolucionant el món tal com el coneixem.

TB: Presencial o en remot?

NG: Híbrid. Crec que és interessant tenir totes dues opcions damunt de la taula. En general solc ser ‘team’ presencial perquè em permet treballar de manera més fluida amb la meva sòcia. Encara així, el remot permet moltíssima més llibertat, per la qual cosa estic a favor que coexisteixin totes dues opcions.

TB: Una startup o companyia.

NG: En termes de cultura organitzacional, podria sonar típic, però diria Google. M’impressiona com una empresa tan gran ha aconseguit mantenir un ambient de treball tan ‘startupero’.

TB: Què fas per desconnectar?

NG: En el dia a dia, allò que més em permet desconnectar és quedar amb els meus amics i anar a prendre alguna cosa. També, òbviament, tenir moments per a anar al gimnàs, llegir o veure una sèrie tranquil·la. Però la millor manera de desconnectar és anar al poble a l’estiu, deixar de costat el mòbil i l’ordinador i no utilitzar-los tret que sigui absolutament necessari.

TB: Un llibre per a recomanar.

NG: Em va encantar “Donde aprenden a volar las gaviotas”, d’Ana Alcolea. Si vols desconnectar i entretenir-te, la història és preciosa.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

NG: No sé si reflecteix el meu moment vital, però “Madame C.J. Walker” em va inspirar molt. Aquesta sèrie tracta sobre la primera dona negra a crear la seva pròpia empresa i com va superar obstacles amb resiliència.

TB: Una recepta, un restaurant.

NG: No m’agrada cuinar perquè soc molt impacient i em dona molta mandra. Així que la meva especialitat és la vichyssoise de porros, amb l’ajuda de la meva gran aliada, la Thermomix. Quant al restaurant, fent honor a la plaça on més hores he passat jugant, trio “El Sortidor” en el barri del Poble Sec.

TB: Un lloc del món.

NG: Menorca. Em sembla un paradís al qual aniria cada estiu.

TB: On invertiries 100k?

NG: En aquest moment, els invertiria en el festival que estem creant. Vull tenir més recursos per a fer-ho encara més gran i aconseguir el màxim impacte possible.

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Perquè no tinc ni idea d’on estaria. Segurament, en algun departament d’alguna empresa que em permetés treballar per projectes i que em donés llibertat de moviment. Sector màrqueting i innovació.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

NG: És una xarxa que uneix a corporates, startups i emprenedors de Catalunya. És un ecosistema que facilita conèixer projectes i persones interessants, sempre predisposats a parlar i descobrir.