Com es mesura l’èxit? “Cadascú defineix què simbolitza. També què suposa aconseguir-lo. Per tant, només un mateix pot jutjar si l’ha assolit”.

Judith Bayés (Blanes, 1976) ha aconseguit crear AppTramit, una eina que està canviant la manera com ens relacionem amb l’administració: menys fricció, menys burocràcia, més senzillesa. Ha superat un càncer, marcant un punt d’inflexió en la manera d’entendre la feina, la vida i el propòsit. Ha rebut reconeixements com el Top 10 Women d’EAE o el Santander W50, entre d’altres.

Si l’èxit fos un tigre, la Judith ha sabut domar-lo [després entendreu la referència].

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JB: Millorar les relacions de la ciutadania amb l’administració local mitjançant la simplificació, el llenguatge planer i la tecnologia ‘mobile’.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JB: Estem en una etapa de creixement. Ja tenim nombrosos clients i estem en procés de crear nous productes que simplifiquin la feina i redistribueixin els recursos dins la burocràcia de les administracions locals.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

JB: No abandonar quan tot es posava difícil.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

JB: Passar (i vèncer) un càncer mentre emprens.

TB: El millor consell que t’han donat.

JB: Escolta la teva intuïció i confia.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

JB: L’èxit és molt relatiu. Cadascú defineix què simbolitza l’èxit i què suposa aconseguir-lo. Per tant, només un mateix pot jutjar si l’ha assolit.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

JB: Jordi Priu. Amb la seva humilitat, m’ha ensenyat a emprendre, a ser la millor versió de mi mateixa i que, per difícils que es posin les coses, sempre confiï i somrigui.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

JB: La sinceritat. Si em menteixen, em traeixen o em prenen el pèl, difícilment hi pot haver marxa enrere.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

JB: Uf, n’hi ha moltes. La majoria de les healthtech. No sabeu quant les admiro. Tanmateix, en aquest cas em quedo amb una amb una finalitat social brutal… BlindStairs, dirigida per Marta Rodríguez-Tobalo. M’encanten els processos de selecció anonimitzats que posen en valor el talent, lluitant contra l’edatisme i la discriminació de gènere, entre d’altres.

TB: Què fas per desconnectar?

JB: Entreno força, meditar…

TB: Un llibre per recomanar.

JB: Depèn del que busquis. Un thriller com La nena, de Carmen Mola, pot ser una gran opció. Si, en canvi, vols treballar-te, L’art de domar el tigre, d’Akong Tulku Rimpoché, és el meu llibre de capçalera.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

JB: ‘Rising from within’, de sIA.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

JB: Els eriçons farcits d’Es Blanc, a Blanes, però on hi hagi un arròs a la llenya del meu marit al camp, no hi ha res que ho superi.

TB: Un lloc del món.

JB: Manhattan. 

TB: On invertiries 100k?

JB: En l’educació de la meva filla.

TB: Si no fossis emprenedora…

JB: M’agradaria dedicar-me a la hipnosi clínica i a la hipnosi regressiva.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

JB: Un espai de trobada, de coneixement i creixement professional dels emprenedors i del sector tech de Barcelona que crea comunitat, acompanya i ens fa visibles en el periple d’emprendre.

Divendres a la nit, no tens cap pla. Et descarregues Mate. Problema resolt. Sopar amb desconeguts, però seleccionats perquè encaixeu. Un ‘match’ a mida entre 6 persones, sense ‘swipes’, ‘ghosting’ ni pantalles pel mig.

Darrere d’aquestes trobades hi ha Guillermo Correa (Barcelona, 2002), cofundador i co-CEO.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GC: Connectar gent ambiciosa i interessant a través de trobades curades a la vida real. Perquè el teu cercle defineix fins on pots arribar.

TB: En quin punt està el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

GC: Acabem de llançar el nou concepte, amb un nucli atòmic de membres fundadors molt fort que ja repeteixen cada setmana. D’aquí a dos anys, ens veig consolidats en diverses capitals mundials com la referència per conèixer gent de qualitat fora de línia.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

GC: Matar una app amb més de 200.000 descàrregues i començar de zero amb un model curat. Teníem volum, però no valor. Va ser la decisió més difícil i la més encertada.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

GC: Aconseguir capital és entendre que la constància té recompensa i que 30 “no” no volen dir res.

TB: El millor consell que t’han donat.

GC: Si intentes servir a tothom, no acabes servint a ningú. 

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

GC: Abans pensava que escalar ràpid era el més important. Ara sé que escalar alguna cosa que no funciona només multiplica els problemes. Prefereixo un producte que 80 persones estimin que una app que 200.000 descarreguin i oblidin.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GC: Marc Förster, founder de Karisma. Crec que té un equilibri i una pau amb si mateix i amb el seu propòsit amb què em veig reflectit.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

GC: La proactivitat, l’honestedat i la bondat.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GC: Els agents d’IA, sens dubte. Substituiran moltíssims rols i faran tasques de la A a la Z.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

GC: Vicio. Han creat una marca tan forta que podrien vendre qualsevol tipus de producte. És una masterclass de branding i comunitat que ens inspira molt.

TB: Què fas per desconnectar?

GC: Anar-me’n de cap de setmana amb els amics o la família, evitant al màxim les pantalles.

TB: Un llibre per recomanar.

GC: ‘The Cold Start Problem’, d’Andrew Chen. Si construeixes qualsevol producte amb efecte de xarxa, és imprescindible.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

GC: ‘Moth to a Flame’, de Swedish House Mafia i The Weeknd.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

GC: L’arròs a banda de la meva mare, sens dubte. Un restaurant? El Malparit.

TB: Un lloc del món.

GC: El Rayo Verde, a Cantàbria.

TB: On invertiríes 100k?

GC: A formar joves en vibe-coding en algun país subdesenvolupat.

TB: Si no fossis emprenedor…

GC: M’agradaria ser un social connector i connectar gent amb projectes, o projectes entre si.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

GC: Un lloc on la gent amb projectes es troba i s’ajuda. Que és, al final, el que tots necessitem.

Al web de la consultora Rational Sparks es pot llegir: “T’ajudem a trobar solucions creatives basades en dades, però també en l’emoció, l’energia i la creativitat de l’equip. Amb tecnologia d’avantguarda o post-its, però sempre amb imaginació, entusiasme i dades provades.”

Dades i emocions. Anàlisi i sensibilitat. Per crear projectes que combinin aquestes realitats cal polivalència. I Arantxa Acosta (Barcelona, 1977), la seva fundadora, la té: enginyera química, EMBA per ESADE… i un màster en crítica de cinema. ‘Tres’ cares d’una mateixa moneda.

Es defineix com a “Dissenyadora Estratègica, Pensadora Aplicada i Agitadora d’Organitzacions”. I ens explica per què.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AA: Ajudar les organitzacions (startups o grans i consolidades) a ser autosuficients a l’hora de convertir en temps rècord reptes complexos i difusos en plans d’acció, activant el talent intern amb metodologies disruptives, eines tradicionals i IA.

TB: En quin punt està el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

AA: En creixement com a consultoria boutique de transformació basada en futurs preferits. D’aquí a dos anys, consolidada com a referent en l’exploració de senyals i patrons emergents juntament amb els nostres clients, per connectar-los amb eines, imaginació i sensibilitat, i avançar amb claredat i il·lusió.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

AA: Combinar dades i emocions. Apostar pel Futures Thinking i crear el Future Sparks Lab per integrar visió, percepció i possibilitats.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AA: Traduir la complexitat estratègica, operativa i emocional en claredat per a fundadors i directius. M’ha ensenyat que les millors solucions apareixen quan totes les persones implicades participen activament en el procés.

TB: El millor consell que t’han donat.

AA: “Tothom en una reunió té alguna cosa a dir, sigui quin sigui el seu càrrec i experiència.”

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

AA: Fa temps pensava que les estratègies les dissenyaven els líders. Avui crec que emergeixen quan l’organització pensa conjuntament.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

AA: En diré dos: el Dr. José Ignacio Latorre, físic quàntic i autor d’Ètica per a màquines, perquè planteja quins valors programarem en elles, i Ignacio Martínez Mendizábal, paleontòleg, que es pregunta què ens fa humans en aquests temps. Són converses aplicables al futur de les organitzacions.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AA: Honestedat, curiositat i valentia per qüestionar el que està establert.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AA: Ja s’estan investigant interfícies cervell-ordinador (BCI) amb col·laboració directa entre cervells humans a través de xarxes neuronals digitals, cosa que podria transformar com aprenem, decidim i col·laborem a les organitzacions.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

AA: Per exemple, Hanson Robotics, que explora com interactuarem amb la IA.

TB: Què fas per desconnectar?

AA: Molt cinema, molta lectura i moltes passejades.

TB: Un llibre per recomanar.

AA: Mucho cine, mucha lectura y mucho paseo.

TB: Un libro para recomendar.

AA: ‘El hombre demolido’, d’Alfred Bester. Visionari sobre organitzacions, poder i telepatia en una societat hiperconnectada.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AA: ‘Feel Good Inc.’, de Gorillaz.

TB: Una recepta, un restaurant. 

AA: Qualsevol genialitat del Somodó Bá.

TB: Un lloc del món.

AA: Tòquio.

TB: On invertiries 100k?

AA: En neurotecnologia. Synchron, per exemple.

TB: Si no fossis emprenedora…

AA: Probablement estaria escrivint ciència-ficció. Emprendre és una manera de “prototipar” aquestes històries a la vida real.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

AA: Un “accelerador de futurs”: interconnexió de talent, tecnologia i emprenedoria per imaginar i construir des d’ara allò que semblaven somnis llunyans.

Digue’m d’on vens i et diré qui ets.

A principis del segle XX, Estabanell i Pahisa va construir una instal·lació hidroelèctrica al riu Ter per proveir d’electricitat la seva fàbrica tèxtil. Amb l’excedent de producció energètica, va començar a donar servei a les poblacions properes, impulsant l’electrificació del territori i el seu desenvolupament econòmic. Més d’un segle després, la companyia ha continuat innovant i, el 2015, va entrar en l’àmbit de les telecomunicacions amb el desplegament de fibra òptica.

El 2024 va fer un pas més amb el llançament d’ERIA, el seu vehicle d’innovació oberta per accelerar startups del sector energètic. Al capdavant del projecte hi ha el seu director, Josep Solé (Caldes de Montbui, 1975), enginyer de telecomunicacions amb més de 25 anys d’experiència en energia i telecomunicacions. En parlem amb ell coincidint amb l’obertura de la tercera convocatòria del seu programa d’acceleració.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JS: Acostar la innovació al negoci real. Sovint hi ha molta tecnologia prometedora, però poca connexió amb els problemes concrets de les empreses. Busquem reduir aquesta distància: identificar solucions amb potencial, provar-les en contextos reals i convertir la innovació en impacte tangible.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JS: Està en una etapa de construcció i consolidació, definint com fer-lo escalable i recurrent.
Recentment, des d’ERIA hem llançat la tercera edició del programa d’acceleració per a startups del sector energètic, amb la convocatòria oberta. D’aquí a dos anys, m’agradaria veure’l com un model sòlid: pilots convertits en projectes reals, una xarxa de startups de confiança i una manera de treballar integrada a l’organització.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

JS: Entendre que innovar no és fer moltes coses, sinó triar bé on posar l’energia. Una decisió clau ha estat prioritzar reptes molt concrets i treballar amb startups que aportin una proposta de valor clara, en lloc de buscar innovació de manera massa oberta.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

JS: Gestionar la distància entre el ritme de la innovació i el de les organitzacions. Les startups necessiten velocitat; les grans empreses, confiança i rigor. Innovar no és només detectar bones idees, sinó crear les condicions perquè puguin prosperar dins d’un entorn complex.

TB: El millor consell que t’han donat.

JS: Una idea que tinc molt interioritzada és que, per obtenir resultats, cal treballar dur i tenir sempre un propòsit clar: saber per què fas les coses. I quan arriba un moment en què aquest propòsit es desdibuixa, crec que el més honest i intel·ligent és reenfocar-se i buscar nous reptes.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

JS: Al principi de la meva carrera tenia una visió força tecnocèntrica, molt marcada per la meva formació d’enginyer. Amb els anys, he après que la tecnologia sola no transforma res. El que realment importa és com respon a una necessitat real, com s’integra en un context concret i com les persones són capaces de portar-la a l’acció.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

JS: L’honestedat, la transparència i la proactivitat. Sempre intento envoltar-me de persones que proposin, que facin avançar les coses i que no esperin simplement que algú els digui què han de fer.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JS: Més enllà de la IA: la quàntica i la fusió nuclear. La quàntica pot transformar radicalment la nostra capacitat de càlcul i obrir noves fronteres en múltiples sectors. I la fusió nuclear, si aconsegueix ser viable a escala, pot canviar completament el paradigma energètic mundial.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

JS: La Fageda i Relats, aquesta última del meu poble, comparteixen valors que admiro: territori, sostenibilitat, persones i innovació amb sentit. La Fageda destaca per ser una empresa sòlida i humana, centrada en l’impacte social; Relats, per combinar arrelament local amb visió global i aposta per la innovació sostenible.

TB: Un llibre per recomanar.

JS: ‘Sapiens’, de Yuval Noah Harari, perquè ajuda a entendre els grans canvis de la humanitat amb una mirada àmplia.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

JS: ‘Working on a Dream’ i ‘Waiting on a Sunny Day’, de Bruce Springsteen. La primera parla d’esforç, perseverança i propòsit; la segona aporta optimisme i energia per mirar cap al futur. Entre totes dues, descriuen bé el meu moment vital.

TB: Un lloc del món.

JS: El Passeig d’Empúries a l’Escala. Té una combinació molt especial de pins, mar i memòria, i és d’aquells espais on el paisatge i la història conviuen de manera natural.

TB: On invertiries 100k?

JS: No concentraria tota la inversió en una sola aposta. Apostaria, d’una banda, per Alphabet, per la seva solidesa i la seva capacitat d’estar ben posicionada en tecnologies de futur; i, de l’altra, per alguna empresa vinculada als xips quàntics, perquè crec que és un dels àmbits amb més potencial disruptiu de les properes dècades.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

JS: Per a mi, Tech Barcelona és una comunitat que connecta talent, tecnologia i iniciativa per fer néixer nous projectes i oportunitats. Valoro especialment la seva capacitat de generar ecosistema, compartir visions i fer créixer la innovació des del territori.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EZ: Fer que l’aprenentatge sigui interactiu, eficient i divertit a totes les aules del món.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

EZ: Estem escalant globalment amb clients corporatius com Perk, L’Oréal, DHL i més de 2.000 professors en diversos països. D’aquí a dos anys veig Kvistly com una capa d’engagement que defineix una nova categoria per a l’aprenentatge i els esdeveniments en directe a tot el món.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

EZ: La idea de Kvistly va néixer durant la COVID, quan els equips van passar completament al treball en remot i el compromís es va enfonsar. Vaig dissenyar un joc interactiu i personalitzat sobre la nostra pròpia empresa, amb bromes internes, històries i cultura corporativa. Aquell experiment va demostrar que aprendre i connectar poden ser alhora significatius i divertits, i va donar forma al que avui és Kvistly.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

EZ: Construir Kvistly com a fundadora bootstrap. He comès molts errors i, sense capital extern, és més difícil accelerar ràpid. M’ha ensenyat resiliència, a prioritzar amb més claredat i a créixer a partir de tracció real, no de mètriques de vanitat.

TB: El millor consell que has rebut mai.

EZ: Va ser quan vaig començar la meva carrera el 2012. El nostre director de vendes em va dir: “Mai no aconsegueixes el que mereixes, aconsegueixes el que negocies”.

TB: Tots canviem amb el temps. Sobre què has canviat d’opinió?

EZ: Abans pensava que empènyer més fort ho solucionava tot. Ara crec que la pau interior és el veritable avantatge. Quan et mantens en calma, protegeixes els teus límits i no reacciones a cada estímul, prens millors decisions i construeixes millors empreses.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

EZ: Podria esmentar moltes persones, però realment admiro Tanya Van Gastel, CEO de Rankingonai.com. És una emprenedora brillant i intel·ligent. També m’encanta la manera com tracta les persones amb respecte i dignitat; sempre és inspirador.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

EZ: Curiositat, responsabilitat i amabilitat.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EZ: La IA. La base de gairebé totes les altres tecnologies emergents. Des de l’automatització i el descobriment de fàrmacs fins al treball creatiu i la recerca científica: la IA ho està accelerant tot.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

EZ: Brunello Cucinelli. Admiro la idea del capitalisme humanista, on el benefici i la dignitat coexisteixen. Construir una empresa global d’èxit mentre es protegeixen l’artesania, la comunitat i unes condicions de treball humanes demostra que els negocis poden escalar sense perdre els seus valors.

TB: Què fas per desconnectar?

EZ: Esport. Entreno cinc vegades a la setmana: força, càrdio i llargues passejades vora el mar. També cuinar.

TB: Un llibre que recomanis.

EZ: ‘Culture Map’, d’Erin Meyer.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

EZ: ‘Thunder’, d’Imagine Dragons.

TB: Una recepta, un àpat o un restaurant.

EZ: Pasta italiana senzilla, però feta a la perfecció.

TB: Un lloc al món.

EZ: El llac Baikal. Salvatge, poderós, un paradís gelat i serè.

TB: On invertiries 100.000 €?

EZ: En fundadors en fases inicials que venen abans d’aixecar finançament.

TB: Si no fossis emprenedora…

EZ: Seria líder de People & Culture en una gran scale-up, construint equips d’A-players.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

EZ: És un lloc per connectar.

Quants sabríeu dir què és el blockchain i per a què serveix?

Xavier Armengol (Barcelona, 2001) forma part d’una generació que ha viscut de prop la irrupció d’aquesta tecnologia i ha sabut convertir-la en oportunitat. Graduat en International Business, va descobrir el món Web3 fa cinc anys i des d’aleshores ha enfocat els seus esforços en la divulgació i la formació en aquest àmbit. Com a fundador de CAAS Live & CAAS Community, un programa privat d’inversió en finances descentralitzades, ensenya a obtenir rendibilitats en l’ecosistema DeFi de manera sostenible i segura.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

XA: Ensenyem a persones adultes (d’entre 30 i 60 anys) com obtenir rendibilitats a través de les finances descentralitzades (DeFi) d’una manera sostenible i segura.

TB: ¿En qué punto está tu proyecto y dónde lo ves dentro de dos años?

XA: Actualment estem en una fase d’expansió, centrats a arribar a més gent i donar a conèixer el programa. Volem consolidar la comunitat i ampliar l’impacte. D’aquí a cinc anys [no dos] em veig deixant la formació per centrar-me en la gestió d’un fons DeFi.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

XA: Aprendre a dir que no i a centrar el focus en allò que realment importa. La matriu d’Eisenhower [eina de productivitat que prioritza tasques classificant-les en quatre quadrants segons la seva urgència i importància].

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

XA: Deixar la meva altra feina per emprendre i seguir el meu propi camí. M’ha ensenyat a ser valent i a passar a l’acció.

TB: El millor consell que t’han donat.

XA: “Menys és més”. Simplificar, enfocar i evitar la sobrecomplicació sovint és la clau per avançar amb claredat.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

XA: Per descomptat. Tot emprenedor comença fent una cosa i acaba fent-ne una altra de diferent. El procés et transforma.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

XA: Pablo Gil. És un professional que parla des del coneixement profund dels mercats i ho fa amb honestedat i claredat.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

XA: La proactivitat i les ganes de treballar a fons.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

XA: La intel·ligència artificial i la tecnologia blockchain. Crec que la combinació d’ambdues transformarà el món en què vivim.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

XA: Revolut. Han sabut penetrar el mercat amb molta intel·ligència, diferenciar-se clarament de la competència i construir una proposta de valor molt atractiva per a l’usuari final.

TB: Què fas per desconnectar?

XA: Sortir a córrer, tot i que no ho faig tant com m’agradaria.

TB: Un llibre per recomanar.

XA: Molts! Ara mateix diria $100M Deals, d’Alex Hormozi.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

XA: La carbonara que fa en Gonzalo, el vostre Membership Coordinator de Tech Barcelona i bon amic meu.

TB: Un lloc del món.

XA: Australia.

TB: On invertiries 100k?

XA: En Bitcoin, clarament.

TB: Si no fossis emprenedor…

XA: M’agradaria treballar en una family office.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

XA: Un suport i un espai de connexió.

Com a historiadora de l’art, Sònia López (Barcelona, 1972) va passar gairebé 20 anys liderant els mitjans digitals del MACBA abans d’emprendre amb Deckard Cultura Digital, una consultora que acompanya museus i institucions culturals en la conceptualització de projectes digitals i la curadoria de continguts.

Des de fa uns mesos, a més, treballa des de la BSC AI Factory, la fàbrica europea d’intel·ligència artificial situada al Pier07 de Tech Barcelona. «Creiem que la innovació passa als marges: quan disciplines diferents es troben, quan una conversa inesperada obre un fil nou. Per això valorem especialment ser en un entorn on la intel·ligència artificial, la creativitat, l’enginyeria o l’estratègia s’entrellacen i dialoguen», escrivia a LinkedIn en anunciar el seu canvi d’oficina.

Escolta, flexibilitat i presència: valors que marquen la seva manera de liderar projectes creatius i complexos. També la seva visió de futur: una en què la innovació fa possible connectar la cultura amb tothom.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SL: El propòsit de Deckard és contribuir que els museus continuïn sent rellevants en el dia a dia de la societat.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

SL: Cada cop més, treballem en projectes complexos on cal coordinació, traducció entre equips i decisions clares. D’aquí a dos anys m’agradaria que Deckard estigués encara més posicionada com a partner boutique de comissariat digital i acompanyament estratègic, amb processos més escalables sense perdre artesania.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

SL: Anomenar i defensar la nostra feina com a curadoria digital, una tasca transversal que media entre l’acadèmic i el tecnològic, i construir l’estudi al voltant d’aquesta funció de disseny conceptual i mediació tecnològica.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

SL: Pot sonar tòpic, però el repte més gran que he viscut és personal i l’esmento perquè ha impactat en tot el que faig. Ser mare em va ensenyar a escoltar, ser ferma i ser present: això marca tot el que faig. Ser mare impacta en el tipus de professional en què et converteixes.

TB: El millor consell que t’han donat.

SL: Marcar límits és oferir un espai de seguretat.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

SL: Sí, és clar. De moltes. No confio en la gent que no canvia d’opinió sobre les coses. Tampoc en els que no entenen que es pugui canviar d’opinió.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SL: M’he d’esforçar una mica perquè hi ha moltes persones que tinc com a referent, cadascuna per motius diferents. Per a aquesta entrevista trio Genís Roca, per la seva capacitat d’anàlisi i comunicació pel que fa a tecnologia.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

SL: La seva creativitat, que em sorprenguin i m’estimulin a dir: “Caram, no havia pensat això des d’aquest angle”.

TB:Una tecnologia que marcarà el futur.

SL: Que difícil! La IA ja envaeix el nostre dia a dia. Vaig llegir a The New York Times com un periodista va intentar evitar-la i li va ser impossible: fins i tot l’aixeta de casa depenia d’IA. En el meu sector, les interfícies conversacionals sobre grafs de coneixement no només “generen”, sinó que connecten, contextualitzen i donen accés intel·ligent als arxius. Per la meva banda, la tecnologia que m’agradaria que marqués el futur seria el teletransport de matèria, amb petjada de carboni zero.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

SL: Musa.Guide. Són una petita startup que ha desenvolupat una solució simple i bonica per a audioguies en entorns de museus. Fan servir IA per adaptar els continguts als usuaris. És molt millor del que jo soc capaç d’explicar.

TB: Què fas per desconnectar?

SL: Veure dues o tres pel·lícules seguides, de les que sempre tinc a la llista de pendents i que ningú més a casa vol veure.

TB: Un llibre per recomanar.

SL: El volum del temps de l’autora danesa Solvej Valle. En català i castellà els publica Anagrama. Si no treuen aviat el tercer volum (i els següents) em veuré obligada a aprendre danès.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

SL: N’hi ha tantes per triar que sempre vaig als fonaments: diré qualsevol tema tocat per John Coltrane.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

SL: Qualsevol pasta italiana feta amb saviesa, com la que et preparen a Raffaelli Ristorante, al carrer Lluís Antúnez, a Barcelona.

TB:Un lloc del món.

SL: Venècia.

TB: On invertires 100k?

SL: En el desenvolupament del teletransport, és clar.

TB: Si no fossis emprenedora…

SL: Em dedicaria a alguna professió en què hagués d’utilitzar les mans per fer o arreglar coses.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

SL: És una oportunitat per hibridar la meva pràctica amb la d’altres processos d’innovació, per compartir experiències, i sobretot per connectar el meu món, ancorat en els processos lents i repetitius dels museus, amb la innovació i les oportunitats més disruptives.