És difícil descriure amb poques paraules qui és l’Eva Álvarez (Barcelona): fotògrafa, lingüista francesa, científica de sostenibilitat, té un màster en oceanografia i doctoranda en ciències marines. Una persona polifacètica. A primer cop d’ull, pot semblar difícil entendre com integra totes aquestes peces en el seu dia a dia, però quan descobreixes que és CEO i fundadora de BlueGreen Vision, tot encaixa.
La seva startup l’emmiralla. És una empresa que promou la conservació dels oceans a partir de projectes que combinen la recerca marina amb la innovació tecnològica i la comunicació audiovisual. A través de la ciència i l’art, crea solucions transformadores i, alhora, inspira consciència per protegir els oceans.
“Segons els meus comptes, aquesta és la meva vida número 761 en el multivers. I en aquesta, m’ha tocat defensar els oceans”.
TB: Quin és el propòsit del teu projecte?
EA: El propòsit del meu projecte és simple, però ambiciós: reconnectar a l’ésser humà amb l’oceà, no sols des de la ciència, sinó també des de l’emoció, la innovació i la consciència. A través de BlueGreen Vision, el meu objectiu és protegir i restaurar ecosistemes marins, però també transformar la nostra manera de mirar la mar: passar de veure-la com un recurs a veure-la com un ésser viu, una font de vida i de futur.
Busquem solucions tecnològiques aplicades a la conservació, impulsem projectes educatius, treballem amb ciència ciutadana i usem l’art i la comunicació perquè la gent torni a sentir l’oceà com a part de si mateixa.
TB: En quina fase està el projecte i on el veus en dos anys?
EA: Em trobo en una etapa de creixement orgànic i de consolidació. Ja hem sembrat moltes llavors: col·laboracions amb institucions, desenvolupament de línies d’acció com la restauració marina en ports, educació ambiental, ciència ciutadana i comunicació científica audiovisual. Ara estem en aquest moment en què tot comença a prendre forma, on les idees es converteixen en projectes reals amb impacte tangible.
En dos anys, veig a BlueGreen Vision com un referent en innovació marina sostenible. Un projecte sòlid, amb un equip multidisciplinari, funcionant en xarxa amb altres iniciatives internacionals, aplicant tecnologia al servei de la conservació i amb projectes escalables implementats més enllà del Mediterrani. I sobretot, ho imagino com una plataforma on ciència, creativitat i compromís social es troben per a canviar la forma en què ens relacionem amb l’oceà.
TB: Una bona idea que hagis tingut.
EA: Portar la restauració de la biodiversitat marina a l’entorn portuari amb el meu projecte BlueGreen Regeneration. Vaig proposar crear microhàbitats en zones de sediments degradats dins dels ports marítims. És una manera de demostrar que fins i tot els llocs més intervinguts poden convertir-se en refugis de biodiversitat.
TB: Quin ha estat el teu major repte?
EA: El repte més gran ha estat obrir-me camí com a dona científica i emprenedora en un entorn que no està preparat per a projectes que barregen ciència, sostenibilitat, art i tecnologia. No encaixo en una sola caixa i això, al principi, confonia més del que ajudava. He hagut de defensar idees disruptives sense finançament, convèncer sense dades prèvies i crear sense manuals.
Però aquest repte es va convertir en motor: em va obligar a ser creativa, a construir aliances des de zero i a confiar en la meva intuïció científica i humana. Avui cada petit assoliment té el doble de valor, perquè sé tot el que ha costat arribar fins aquí.
TB: El millor consell que has rebut.
EA: “No esperis a tenir-ho tot llest per començar. Comença i el camí s’anirà obrint”. M’ho van dir en un moment en què tenia moltes idees, però massa dubtes. Aquest consell em va ajudar a llançar-me, a confiar en la meva visió encara que no tingués tots els recursos, i entendre que l’acció és una manera de construir claredat. Avui, cada pas que dono confirma que començar imperfecte és millor que no començar mai.
TB: Un referent.
EA: El meu gran referent és Jane Goodall. La seva vida, feina i mirada sobre la naturalesa em van marcar profundament. Vaig tenir la sort de conèixer-la en persona, però el moment que més em va impactar va ser veure-la en un documental dient “I have to do something”, en referència a la crisi climàtica.
En aquest instant, alguna cosa es va encendre dins meu. Jo també em vaig dir: “I have to do something”. Va ser el punt d’inflexió que em va portar a deixar de somiar a fer alguna cosa pel planeta i començar a fer-ho de veritat. Jane em va ensenyar que no cal esperar a tenir tots els recursos o respostes: cal començar, encara que sigui amb un gest petit, i fer-ho amb compassió, valentia i perseverança.
TB: Una tecnologia que marcarà el futur.
EA: Una de les tecnologies que marcarà el futur és la bioenginyeria aplicada a la restauració d’ecosistemes. Ja estem començant a veure com es poden dissenyar solucions basades en la naturalesa –com a substrats biomimètics– per recuperar hàbitats degradats, fins i tot en entorns tan alterats com als ports.
M’interessa especialment veure com aquesta tecnologia, combinada amb sensors, IA i ciència ciutadana, pot ajudar-nos a generar biodiversitat, capturar carboni i adaptar-nos al canvi climàtic. No es tracta només d’utilitzar tecnologia, sinó de cocrear amb la naturalesa, aprendre d’ella, i aplicar aquest coneixement per reparar el que hem danyat.
TB: Una startup o empresa.
EA: Una iniciativa que m’inspira profundament és Mission Blue, liderada per la llegendària oceanògrafa Sylvia Earle. La seva visió de crear una xarxa global de “Hope Spots” (llocs clau per a la salut de l’oceà) em sembla tant poderosa com necessària. M’inspira la seva valentia, el seu rigor científic i la seva capacitat de mobilitzar la societat en defensa de l’oceà des de l’amor i la urgència.
TB: Què t’ajuda a desconnectar?
EA: Llegir, llegir i llegir. Anar a la natura, veure documentals i fer esport. Però més que desconnectar, diria que busco reconnectar amb mi mateixa, amb el que és simple i essencial. Així és com recarrego energia per continuar creant i lluitant pel que crec.
TB: Un llibre per recomanar.
EA: Dins l’àmbit de l’emprenedoria, ‘Aprenent dels millors’, de Francisco Alcaide: una recopilació d’idees, principis i aprenentatges de grans referents del lideratge, el desenvolupament personal i els negocis. M’agrada perquè no es llegeix d’una sola tirada, sinó que s’ha de recuperar en diferents moments. Cada capítol és una dosi de focus, claredat i motivació, una cosa molt necessària quan estàs construint un projecte des de zero. És com tenir una mentoria personalitzada cada vegada que ho necessites.
TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.
EA: Podria semblar contradictori triar ‘Lost’ en aquest moment de la meva vida, perquè no em sento perduda, tot el contrari. És la meva sèrie preferida des de sempre i trobo un paral·lelisme molt bonic amb el que visc ara. La trama es desenvolupa en una illa que sembla inhòspita, caòtica, fins i tot hostil. Però en aquest entorn floreix la transformació, la cooperació i la connexió profunda amb la naturalesa i amb l’essencial.
Em sento just en aquest punt: en un lloc que sembla remot per a molts, però ple de potencial, de màgia i de respostes. Quan et deixes transformar per l’entorn i et compromets amb una cosa més gran que tu mateixa, comences realment a trobar el teu propòsit. A més, Lost és una història de segones oportunitats. I jo sento que estic construint la meva, des de la mar cap al món.
Com a cançó, ‘Unstoppable’, de SIA, m’acompanya com un mantra. Cada vegada que l’escolto em connecta amb la meva força interior, que segueix endavant malgrat les pors, els desafiaments o els dubtes. I així em sento ara: invencible, no perquè no caigui, sinó perquè sempre m’aixeco. En el meu camí, com a dona científica, emprenedora i creativa en el món ambiental, moltes vegades he hagut d’empènyer portes que no estaven obertes. Aquesta cançó em recorda que tinc la capacitat –i el dret– d’obrir-les.
Com a pel·lícula, ‘Avatar’, perquè representa moltes de les coses en les quals crec i per les quals treballo: la connexió amb la naturalesa, la defensa dels ecosistemes, el respecte per altres formes de vida i aquesta mescla tan poderosa entre ciència, espiritualitat i acció. Els protagonistes aprenen a mirar el món amb altres ulls, a escoltar amb tot el cos i a deixar de conquerir per començar a cuidar. I jo estic en aquest punt: creant projectes que no només busquen conservar, sinó també sanar als oceans, a les persones i a nosaltres mateixes. A més, Avatar em recorda que no estem separats de la naturalesa: som part d’ella. I que quan ens alineem amb el seu ritme, amb la seva saviesa, passen coses extraordinàries.
TB: Una recepta, un restaurant.
EA: La meva recepta estrella és un curri tailandès de coco amb verdures de temporada i tofu marinat. M’agrada perquè és com la mar: profund, nutritiu i sempre canviant segons els ingredients locals. Cuinar-ho és gairebé una meditació.
Un dels meus restaurants preferits a Barcelona és Teresa Carles o la seva versió més moderna, Flax & Kale. Tenen una proposta vegetal creativa, amb plats acolorits, saborosos i molt conscients.
TB: Un lloc en el món.
EA: Bali em connecta profundament amb la naturalesa i amb mi mateixa. La seva energia és especial: entre volcans, selva i oceà, tot respira vida i equilibri. M’inspira manera de viure en harmonia amb l’entorn, el respecte pels cicles naturals i aquesta espiritualitat que travessa el quotidià. És un lloc on sento que cos, ment i propòsit s’alineen. I on l’oceà no és només un paisatge, sinó una presència sagrada.
TB: On invertiries 100k?
EA: Invertiria en BlueGreen Regeneration, el meu projecte actual, que uneix ciència, tecnologia i disseny ecològic per regenerar vida marina en espais on fins ara ningú mira. És el moment d’actuar i demostrar que restaurar la mar també pot ser una aposta estratègica, rendible i urgent.
TB: Si no fossis emprenedora…
EA: Segurament estaria en una expedició científica per algun racó remot del planeta, documentant la vida marina amb una càmera en una mà i un quadern de camp a l’altra. O potser estaria treballant en una organització internacional, impulsant polítiques de conservació marina. Però la veritat és que, encara que canviés de forma, la meva essència continuaria sent la mateixa: comunicar, protegir i reconnectar a les persones amb la naturalesa.
TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?
EA: Per a mi, Tech Barcelona és un punt de trobada entre innovació, talent i propòsit. És aquest espai on les idees es connecten, on la tecnologia és una eina per transformar la realitat. M’agrada perquè fomenta un ecosistema divers, on una startup de restauració marina com la meva pot compartir taula amb altres projectes diferents, i tots enriquir-nos mútuament. Tech Barcelona representa aquesta nova manera de fer empresa: col·laborativa, oberta, creativa i amb impacte real.
