Evgeny Savin (1991), doctor en Física de Partícules Elementals i experimentat Product Manager, ha assumit el paper de cofundador i director de la startup AgTech Green Growth, una plataforma de mapatge de collites en temps real. Amb seu a Letònia i ara en expansió en el mercat espanyol des de l’espai de coworking Pier01, aquesta solució de software i hardware consisteix en un conjunt de sensors i una aplicació web que mostren dades essencials durant el procés de collita.

“M’apassiona la tecnologia, sobretot el hardware, que té el poder de revolucionar les nostres vides”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

ES: El nostre projecte pretén eliminar les barreres tecnològiques per als agricultors, permetent-los aconseguir una major sostenibilitat i eficiència econòmica mitjançant l’anàlisi de dades.

TB: Una bona idea que has tingut.

ES: Assegurem-nos de no tornar a fer res avorrit.

TB: Una mala experiència professional.

ES: Crec que tots els alts i baixos als quals m’he enfrontat han contribuït en última instància al meu creixement personal.

TB: El millor consell que t’han donat.

ES: No esperis que et donin les coses. Surt i agafa el que vulguis.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

ES: Una referència professional que m’inspira és el físic teòric Richard Feynman. Una vegada va dir: “El primer principi és que no has d’enganyar-te a tu mateix, i tu ets la persona més fàcil d’enganyar”.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

ES: Realitat Augmentada combinada amb Intel·ligència Artificial en dispositius ‘wearables’.

TB: Què et preocupa?

ES: Quan et centres de veritat en alguna cosa, les preocupacions es difuminen.

TB: Una startup.

ES: Humane: un assistent portàtil amb intel·ligència artificial, també conegut com el “nou iPhone”.

TB: Un llibre per a recomanar.

ES: “Surely You’re Joking, Mr. Feynman!” (la biografia de Richard Feynman)

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

ES: La sèrie de televisió Silicon Valley. És un clàssic.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

ES: Res supera el simple plaer de gaudir d’una deliciosa combinació de cafè i gofres.

TB: Una ciutat, un viatge.

ES: M’encanta Barcelona, però em meravellen les grans ciutats. Nova York sempre m’ha sorprès. Una vegada vaig recórrer Europa amb cotxe en tres setmanes, va ser un viatge increïble.

TB: On invertiries 100k?

ES: Invertiria en deu startups de IA i RV en fase inicial.

TB: I un milió d’euros?

ES: En un fons de risc de deep tech.

TB: Si no fossis emprenedor…

ES: La vida seria avorrida.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

ES: La millor manera de formar part de la comunitat local de tecnologia.

Jordi Solé Tuy (Vilafranca del Penedès, 1973), amb una àmplia formació en gestió d’empreses i direcció financera, és –des de fa més de 13 anys– director executiu en Kreedit, empresa que ha proporcionat solucions de finançament en forma de deute a més de 1.600 empreses mitjanes.

També exerceix de director executiu de Atoomico Venture Builder, membre de la Comissió de Finançament Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, conseller en la UPF Barcelona School of Management, patró de la Fundació Pinnae i conseller en nombroses empreses industrials. I la llista segueix… Ha estat president de la ADEPG i membre del Comitè Executiu de Foment del Treball, entre altres, així com business angel en més de 20 startups. Un currículum extens.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JST: En Kreedit, la nostra obsessió és fer possible que totes les empreses puguin accedir al finançament necessari per a desenvolupar la seva activitat i preservar la seva viabilitat a mitjà i llarg termini.

TB: Una bona idea que has tingut.

JST: Reconec que no soc gens creatiu i em resulta difícil tenir idees innovadores. Més aviat soc un professional pragmàtic que tracta de fer una execució eficient, gestionant els recursos dels quals disposo de manera que generin el màxim valor possible.

TB: Una mala experiència professional.

JST: Amb tot just 20 anys, vaig assumir un càrrec de responsabilitat en l’àrea financera d’una empresa industrial que implicava fer-se càrrec d’unes funcions per a les quals encara no estava preparat. Va ser una mala experiència que, amb el temps, em va permetre entendre l’important que és fer coincidir el moment en el temps i les capacitats personals adequades per a emprendre qualsevol repte.

TB: El millor consell que t’han donat.

JST: Preocupar-se no serveix de res. Cal posar el focus a ocupar-se dels problemes i gestionar les dificultats amb tota l’obstinació, tractant de deixar al marge la preocupació. Aquesta no ens ha de distreure del veritablement important, que és la gestió de la situació.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

JST: Elon Musk o qualsevol altre emprenedor d’èxit que, per la seva ambició, i malgrat haver aconseguit ja una posició econòmica rellevant, continua dedicant als seus projectes moltes més hores i esforços que la resta. Això demostra que un fort compromís i dedicació incrementa les probabilitats d’èxit en qualsevol projecte.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JST: La intel·ligència humana. És insubstituïble per la intel·ligència artificial. La capacitat de gestionar equips i les emocions dels seus membres, l’empatia, el to de veu, la mirada dels ulls… Aquesta és la tecnologia que continuarà fent avançar el món en el futur.

TB: Què et preocupa?

JST: Que la vida no és eterna. M’obsessiono per tractar d’aprofitar cada moment, assaborint petites experiències quotidianes i sent conscient que algun dia ja no podrem fer-lo. Viure una vida plena és prendre consciència del paper que juguem a cada moment.

TB: Una startup.

JST: Typeform. En provar aquesta solució, un s’adona que ja no pot viure sense ella. És una sensació semblant a quan vas utilitzar per primera vegada un iPhone.

TB: Un llibre per a recomanar.

JST: Sens dubte, recomano ‘Sapiens, una breu història de la humanitat’, una obra de Yuyal Noah Harari que descriu la història de la humanitat des dels seus inicis fins a l’era moderna. La seva lectura et permet posar en perspectiva els problemes que tenim actualment com a individus, relativitzar-los i, per tant, llevar transcendència a petits inconvenients diaris que hem de gestionar, però que estan molt lluny de ser un problema real. Interioritzar aquest pensament et permet viure amb menys aclaparaments.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

JST: Una cançó que encara m’inspira és “My way”, de Paul Anka. Escoltant-la rememoro alguns punts en la meva carrera professional que van ser crítics i que van requerir de força interior i del suport del meu entorn familiar per a afrontar-los. Em reconforta escoltar la cançó i recordar aquells esglaons que, afortunadament, vaig superar i que m’han convertit en qui soc avui.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

JST: La meva recepta són els “Macarrons del Cardenal”, fets amb una salsa saborosa a base de carn de vedella, herbes aromàtiques i algun secret més. D’altra banda, soc fan del menjar oriental, de la qual destaco el ramen de miso (a Barcelona hi ha diversos llocs on ho elaboren de manera sublim, com el restaurant Tonkotsu).

TB: Una ciutat, un viatge.

JST: Nova York i San Francisco; encara que són molt diferents entre si, ambdues em van captivar. La primera pel seu extrem caràcter cosmopolita, ja que quan un és allí se sent en ‘la capital del món’. I quant a la segona, pel seu clima i ambient semblant al Mediterrani.

TB: On invertiries 100k?

JST: En una empresa que compti amb un equip gestor humil, capaç de gestionar eficientment recursos escassos i que, amb això, sigui capaç de generar valor. És difícil trobar-ho en un entorn en el qual predomina la cridadissa, les grandiloqüències i, al final, poca capacitat per a fer una startup rendible que sobrevisqui de la seva pròpia generació i sense comptar amb una ronda d’inversió després d’una altra. Si ho trobo, invertiria allà.

TB: I un milió d’euros?

JST: En deu empreses com la descrita en el punt anterior 🙂 Res és més motivador que comptar amb un equip gestor humil, eficient i capaç de generar rendibilitat en una empresa amb recursos escassos.

TB: Si no fossis emprenedor…

JST: No m’imagino no sent emprenedor. La meva vida seria tan avorrida que ja portaria anys immers en una depressió. Per a viure una vida plena, un ha de portar les regnes de la seva vida i ser emprenedor t’ho permet. A més, considero que qualsevol persona en néixer esdevé ’empresari de la seva pròpia vida’.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

JST: Una associació, que ja s’ha convertit en una gran comunitat, representativa de l’ecosistema emprenedor de Barcelona, i que multiplica el seu valor gràcies a les sinergies que genera per a tots els individus, organitzacions i comunitats que formem part d’ella.

Eva Hurst (Biel, Suïssa, 1969) és sòcia directora de Competitive Drug Development International Ltd. o CDDI, per a abreujar, una empresa de consultoria biomèdica amb seu a Londres i Barcelona que treballa en recerca clínica i viabilitat de protocols.

“Vaig estudiar Sociologia, però mai em va satisfer l’aprenentatge a les aules i vaig passar gran part del meu temps sobre el terreny, treballant per a ONGs a Armènia i Bòsnia. Com això necessitava finançament, vaig començar a treballar molt aviat en la indústria farmacèutica, una elecció òbvia a Basilea, on vivia llavors. De fet, vaig passar els meus anys de formació en la seu central de Novartis”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EH: Actualment, en el CDDI ens centrem en la viabilitat de protocols d’assajos clínics i plans de recerca pediàtrica.

TB: Una bona idea que has tingut.

EH: El millor que m’ha passat és la meva filla.

TB: Una mala experiència professional.

EH: Treballar a distància en un treball nou quan encara no era la norma i no tenia ni idea de com fer-ho.

TB: El millor consell que t’han donat.

EH: La persona d’èxit aprèn a estructurar l’ambigüitat.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

EH: M’inspiren totes les bones persones que intenten fer una bona feina, independentment de la seva funció, sou o circumstàncies. Per exemple, admiro a la tripulació de Vueling que encara et somriu en l’últim vol amb retard que surt de Heathrow.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EH: La IA, per descomptat.

TB: Què et preocupa?

EH: Em preocupa l’estat del món en general: les desigualtats, la guerra, el medi ambient…

TB: Una startup.

EH: Alpenguertel.ch

TB: Un llibre per a recomanar.

IF: Qualsevol llibre comprat en una llibreria independent.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

EH: No veig sèries, m’encanta el cinema independent, i cap cançó en particular. Encara em sorprèn quanta veritat hi ha en les cançons pop!

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

EH:El que sempre em fa feliç és un plat de sardines en O’Encert, un humil i petit restaurant estupend de Camden Town, Londres.

TB: Una ciutat, un viatge.

EH: Una vegada més, la meva ciutat favorita és Londres. La paraula “viatge” evoca el desig d’emprendre un, de tornar a gaudir de l’acte de viatjar, en lloc d’anar de pressa d’un lloc a un altre.

TB: On invertiries 100k?

EH: M’agradaria donar els diners a una de les ONG que m’agraden i amb les quals he col·laborat: Metges sense Fronteres.

TB: I un milió d’euros?

EH: Preferiria fer la pregunta “com es pot distribuir millor la riquesa existent?”.

TB: Si no fossis emprenedora…

EH: Encara que sempre he tingut el desig de canviar les coses, mai m’havia imaginat realment com a emprenedora. No obstant això, encara estic descobrint el que puc aconseguir com a tal.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

EH: M’encanta el meu nou espai de treball en el Pier07. La meva banda sonora favorita és el tecleig decidit i incansable dels meus companys allí, on tots intenten donar el millor de si mateixos. I això és molt motivador.

Per a acomiadar el Mes Europeu de la Diversitat 2023, parlem amb Imma Folch (Barcelona, 1965), CEO i fundadora de l’agència de comunicació LF Channel, i presidenta de Diversitat, Igualtat i Inclusió de la xarxa internacional de relacions públiques Worldcom per a EMEA. Des de 1996 ha estat ajudant a més de 500 empreses a augmentar la seva visibilitat i participació en el mercat a través d’estratègies de comunicació i de màrqueting; actualment, liderant programes de diversitat, equitat i inclusió en les organitzacions.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

IF: Habilitar a les empreses com a líders del canvi per a una societat més inclusiva i socialment responsable.

TB: Una bona idea que has tingut.

IF: En una època en la qual era complicat muntar una empresa sent dona i tenint 29 anys, va sorgir la idea de crear l’agència LF Channel amb el propòsit de formar i informar sobre noves tecnologies al canal de distribució. 27 anys després i després d’haver ajudat en el desenvolupament d’estratègies de comunicació i màrqueting per a més de mig miler d’empreses de tot el món, puc dir que vaig tenir una bona idea.

TB: Una mala experiència professional.

IF: Penso que totes les experiències són bones, perquè totes et donen l’oportunitat d’aprendre, de veure la realitat des d’altres perspectives.

TB: El millor consell que t’han donat.

IF: Envolta’t sempre de gent més intel·ligent que tu.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

IF: Totes les dones que trenquen barreres, que desmunten sitges, i que fan realitat els seus somnis són referents. A nivell professional, la meva àvia materna, que de cosir davantals en la postguerra va acabar tenint una petita fàbrica tèxtil.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

IF: La intel·ligència artificial està ja canviant el nostre present, i crec que definirà un futur i nous paradigmes socials. Però anhelo veure tecnologies enfocades a l’aprofitament i regeneració de l’aigua, tan necessària per a la vida.

TB: Què et preocupa?

IF: Em preocupen les desigualtats, les guerres, el canvi climàtic… És tot resultat de males gestions amb propòsits egoistes. Hauríem de ser tots més empàtics.

TB: Una startup.

IF: Holaluz, pionera a utilitzar energia verda a Espanya, que ja és una gran empresa.

TB: Un llibre per a recomanar.

IF: “La mujer habitada”, de Gioconda Belli, i qualsevol poema de Miquel Martí i Pol.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

IF: Una cançó de 1990, escrita amb motiu de la caiguda del mur de Berlín. “Winds of Change”, de Scorpions. Parla sobre la germanor dels pobles. I veient el que està passant ara a Europa i altres zones del món, aquesta cançó recorda que hi ha esperança.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

IF: Un bon peix a la planxa acompanyat de vi sincer. Al costat de la mar.

TB: Una ciutat, un viatge.

IF: Chicago, per la seva arquitectura, els seus canals, la seva gent i la seva oferta cultural.

TB: On invertiries 100k?

IF: En la meva empresa, per a reforçar l’equip, infraestructura, recerques i projectes sense ànim de lucre.

TB: I un milió d’euros?

IF: En projectes de formació i conscienciació de la inclusió en les empreses. Si totes la persones en llocs de lideratge fossin conscients del canvi en la societat que produeixen els entorns inclusius i equitatius, el món seria molt més amable.

TB: Si no fossis emprenedora…

IF: Em dedicaria a la interpretació, la meva faceta oculta.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

IF: Tech Barcelona és xarxa, trobada, un punt de confiança en el qual comptar amb grans professionals que estimem a Barcelona.

Silvia Gómez Montes (Madrid) és llicenciada en Químiques i CEO de Sens Solutions, una startup nascuda del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona que desenvolupa sistemes intel·ligents per a la detecció i eliminació de patògens en aire (Aero-S3DP, AMR-S3DP) i aigua (Hydro-S3DP).

“Durant el meu doctorat desenvolupant sensors a la UAB, vaig tenir l’oportunitat de veure com sortia un producte al mercat i vaig prendre una decisió que va canviar la meva vida. Un gir de 360 graus. Vaig prendre les regnes del meu propi projecte el 2014”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

SG: El propòsit de Sens Solutions és millorar la vida dels éssers vius i aportar el nostre granet de sorra perquè el món sigui millor. Els nostres productes permeten anticipar-te a les infeccions: les dades i anàlisis que fem, contrastem i creuem són capaces de preveure el futur i canviar la vida dels éssers vius. Encara que sona com una cosa molt magnànima, les coses petites també poden fer grans canvis.

TB: Una bona idea que has tingut.

SG: Llançar-me i crear Sens Solutions. Quan em dedicava a la recerca veia com grans projectes es quedaven en un calaix per falta de finançament. Així que vaig decidir que tot aquest esforç, les meves hores de treball, no podien quedar-se en res. Així que vaig decidir muntar un equip amb la mateixa il·lusió i interessos que jo.

TB: Una mala experiència professional.

SG: No hem tingut males experiències professionals perquè de tot s’aprèn, fins de les decepcions. Diguem que en el nostre bagatge hem trobat algun vendehúmos que no sempre hem sabut esquivar a la primera. Però com he comentat abans, no és una mala experiència, és un aprenentatge. Ara ja els detectem en poc temps. En definitiva, som com els nostres productes: aprenem ràpid i cada vegada som més eficaços.

TB: El millor consell que t’han donat.

SG: Que persegueixi els meus somnis. Que treballi per a aconseguir-los. I que no corri, però que no pari.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

SG: Sonarà una mica a tòpic, però m’inspira molt el matrimoni Curie, tant Marie com Pierre, òbviament, per les seves grans aportacions científiques. Ella va ser una gran pionera, i això que com a dona dedicant-se al món de la ciència no el va tenir res fàcil. Des del principi va lluitar per estudiar; per a les dones la universitat, sobretot per a les científiques, era un mitjà hostil, i Marie va trencar totes les barreres existents. Però també m’inspira el seu marit. Pierre va avisar que no acceptaria el premi Nobel si en el nomenament no apareixia també la seva dona com a líder del projecte.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

SG: Ja marca el present. La intel·ligència artificial.

TB: Què et preocupa?

SG: El futur. Com a mare el que més em preocupa és el món que ve i com afectarà el meu fill.

TB: Una startup.

SG: Hi ha tantes que m’agraden…! Tingues en compte que l’any 2022 només a Catalunya es van registrar més de 2.000 startups. Hi ha moltes que em criden l’atenció: com Berrly, per la seva funcionalitat en la cohesió de diferents comunitats; o Bio2Coat, que ha desenvolupat un recobriment comestible per a mantenir els productes frescos.

TB: Un llibre per a recomanar.

SG: “Todo arde” de Juan Gómez-Jurado. De fet, qualsevol de Gómez-Jurado o de Dolores Rodó. M’encanta el suspens.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

SG: La pel·lícula “El Indomable Will Hunting”. M’encanta Robin Williams i Matt Damon. La pel·lícula representa una lluita constant entre el fet de posar en valor les teves qualitats i el conformisme de viure, deixar passar el temps, la vida. A mi m’agrada creure que tots podem canviar el món i que la diferència entre els uns i els altres és l’actitud.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

SG: Menjar japonès. M’agrada tot.

TB: Una ciutat, un viatge.

SG: Vancouver o Toronto. A la meva família ens agrada molt Canadà. Som més de naturalesa que de ciutats, però qualsevol espai prop de les Rocky Mountains ens va bé.

TB: On invertiries 100k?

SG: En Sens Solutions.

TB: I un milió d’euros?

SG: També és fàcil. També en Sens Solutions.

TB: Si no fossis emprenedora…

SG: I si tingués diners… seria inversora en startups. M’encanta creure en la passió i en els somnis de les persones. Les idees més boges poden canviar molt el món gràcies als emprenedors, des de Thomas Edison o Joseph Wilson Swan (qui diuen va ser el veritable inventor de la bombeta), fins a Berners-Lee (inventor d’Internet). És increïble el potencial humà.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

SG: Una llançadora, una plataforma per a trobar partners, clients, socis i companys.

Carlos Andión (La Garriga, 1996) és Country Manager en Fleet,, una startup francesa en ràpid creixement a Europa que ofereix rènting de dispositius informàtics i mobiliari d’oficina. Amb formació en negocis internacionals, Carlos Andión ha estat involucrat en múltiples projectes de restauració i real estigues, passant per empreses com CloudKitchens.

“Soc un gran amant de la bicicleta i l’esport en general. Sense oblidar-me de Llatinoamèrica per les meves arrels veneçolanes”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

CA: Oferir a tot tipus d’empresa l’opció de fer rènting perquè l’empresari pugui cuidar la seva caixa i invertir diners en el que de veritat té un retorn directe per a l’empresa. D’aquesta manera, també volem fer més eficients tots els processos de compra, gestió i servei post venda de qualsevol startup o pime a Europa, invertint el mínim temps possible.

TB: Una buena idea que has tenido.

CA: Organitzar menjars amb emprenedors una vegada al mes. M’he adonat que la vida de l’emprenedor és molt solitària, i reunir-nos, encara que sigui per a menjar, ens dona molta energia. A més, sempre aprenem els uns dels altres.

TB: Una mala experiència professional.

CA: No per ser ambiciós un ha de saltar d’empresa en empresa per a intentar arribar a allò més alt, o prendre els camins més ràpids. Tot arriba al seu temps i cal treballar l’ego per a arribar a aquesta conclusió.

TB: El millor consell que t’han donat.

CA: Un que em van dir fa poc és: “No t’acostumis a les dreceres”. I “fes el que hagis de fer i el que dius que faràs”.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CA: En la meva carrera professional, Alan Honan, VP en Wingstop. És algú que m’ha ensenyat tant a nivell professional com personal, que ha estat el meu mentor durant dos anys i que el continua sent avui dia.

TB: Què et preocupa?

CA: El negativisme.

TB: Una startup.

CA: Livo, un programari que simplifica el procés de gestió i control de facturació dels hospitals i les clíniques. Encara està en una etapa molt incipient, però els seus cofundadors em semblen excel·lents, així com el mercat al qual van dirigits.

TB: Un llibre per a recomanar.

CA: “Zero to One” de Blake Masters i Peter Thiel. El tinc tatuat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

CA: Encara que està difícil triar una, em decanto per la sèrie “Suits”.  Qualsevol excusa és bona per a buscar una solució a un problema.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

CA: Els macarrons de qualsevol àvia i el restaurant “Fismuler” amb el xef Nino Redruello al comandament. Una gran inspiració!

TB: Una ciutat, un viatge.

CA: Dic un país. VENEÇUELA.

TB: On invertiries 100k?

CA: En el moment que estem vivint, no diria on, sinó en qui. I sens dubte invertiria en fundadors resilients, capaços de pivotar o prendre qualsevol decisió amb el cap bé fred.

TB: I un milió d’euros?

CA: Encara que en Fleet siguem Bootstrapped, amb un milió d’euros obriria mercat per tota Europa i aconseguiríem un nivell inigualable. De nou, encara que hi ha moltíssims projectes interessants, ho invertiria en persones i no tant en projectes.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

CA: Una font d’inspiració i un nexe de connexió important en l’ecosistema espanyol on poder donar-te suport.

Realitat virtual, augmentada, mixta i vídeos 360º; tot en una mateixa plataforma. Fabio Uribe (Bucaramanga, 1964) és el CEO i cofundador de MPL XR Company, una empresa creada a Colòmbia fa 15 anys que busca expandir-se a Europa des de Barcelona com a punt central de les seves operacions. Enginyer de sistemes amb més de 30 anys d’experiència en el sector IT, postgraduat en desenvolupament directiu, membre de diverses juntes directives i amb centenars de projectes d’elearning a la seva esquena, Fabio Uribe s’ha embarcat –durant l’últim any– en Invenza XR, un ecosistema de contingut de realitats esteses i immersives.

“M’apassiona el coneixement, i més encara transferir-lo usant tecnologia punta”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

FU: Si pensem que abans dels smartphones, teníem telèfons, agendes telefòniques, i càmeres fotogràfiques i vídeo, tot per separat, no podem recórrer el mateix camí i demorar-nos anys integrant tecnologies. En el nostre sector, el creixement global d’inversió en tecnologies immersives serà del 38% anual, la qual cosa condueix a un mercat de 71 bilions de dòlars l’any 2026 a Europa, tal com ressalta l’últim informe “Immersive technologies in Catalonia” elaborat per Acció. Pensant en la integració de realitats esteses XR, en MPL XR Company hem desenvolupat Invenza, una solució provada i en funcionament amb més de 5.000 usuaris que permet gestionar i integrar en un sol lloc els usuaris, dispositius i continguts de realitat virtual, mixta, vídeos 360è i, fins i tot, mons virtuals del metaverso. Estem segurs que aquesta solució permetrà als desenvolupadors de continguts immersius, a les companyies de màrqueting i a les àrees d’operacions i talent humà usar la nostra plataforma per a afrontar estratègicament aquest desafiament.

TB: Una bona idea que has tingut.

FU: Definitivament Invenza, perquè és el resultat d’escoltar i entendre les necessitats dels clients durant anys. També, expandir-nos al mercat Europeu i d’Orient Mitjà.

TB: Una mala experiència professional.

FU: En el passat vaig ser el gerent general d’una empresa familiar que no va saber distingir entre la relació laboral i la meva vida familiar. Un dels socis va voler interferir 24 hores al dia i caps de setmana en el meu temps en família, el que em va portar a lliurar la meva carta de renúncia.

TB: El millor consell que t’han donat.

FU: La felicitat és fer feliç a l’altre quant a l’altre, i no quant a mi.

TB: Un referent profesional que t’inspiri.

FU: El productor i compositor Hans Zimmer. La seva destresa, capacitat innovadora i creativitat l’han portat a generar peces magistrals per a pel·lícules com Interstellar, Inception, Dune, Gladiator, The Last Samurai o Pirates of the Caribbean, entre altres. La seva genialitat, digna d’imitar en el nostre sector, part d’una simple nota del seu teclat, incorpora tecnologies i realitza una composició musical per a tota una orquestra.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

FU: La fusió de tecnologies actuals com la computació quàntica, la intel·ligència artificial i el metavers real, que resultarà en la integració del món físic amb el virtual, així com l’evolució de dispositius d’interfície usuària com les ulleres de realitat mixta cap a lents de contacte de realitat augmentada.

TB: Què et preocupa?

FU: La separació d’interessos globals entre països. És preocupant que mentre en sectors com el tecnològic treballem en integració i inclusió, seguim amb una política i economia de l’Edat mitjana i primera meitat del segle XX, creant guerres de tota mena. Això no fa més que retardar el benefici social que puguin tenir els ciutadans de tots els països, incloent-hi aquells més pobres o menys desenvolupats.

TB: Una startup.

FU: No és una startup, però és digne del reconeixement de tots. Grup Cooperatiu TEB és un centre que ocupa més de 650 persones amb discapacitat intel·lectual, en la seva majoria amb Síndrome de Dawn, i que els forma, els dona treball i, en alguns casos, fins proporciona habitatge per a la seva independència i vida normal.

TB: Un llibre per recomanar.

FU: “La fi del poder: Com el poder ja no és el que era”, de Moisés Naím.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

FU: “Interstellar”, dirigida per Christopher Nolan. Una pel·lícula de ciència-ficció en la qual la humanitat se salva de la seva extinció i que usa principis físics de teoria de cordes i desplaçament en l’espaitemps.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

FU: Coca quallada d’arròs dels xefs germans Raush a Colòmbia. El garró al forn. I el restaurant “Pork” en el Born.

TB: Una ciutat, un viatge.

FU: La regió de la Toscana a Itàlia. Amb cotxe i sense Google Maps.

TB: On invertiries 100k?

FU: En MPL XR Company.

TB: I un milió d’euros?

FU: Després de generar-los des de MPL XR Company, en startups i fundacions amb un sentit real de tecnologia.

TB: Si no fossis emprenedor…

FU: Ideador i visionari de producte en una companyia tecnològica.

TB: Què és per tu Tech Barcelona?

FU: La possibilitat de créixer en un ecosistema tecnològic que dona suport al desenvolupament de Catalunya en el món.

Natàlia Pujades (Barcelona, 1990) s’ha marcat un objectiu que a simple vista sembla complicat, però que cada vegada és més essencial: ensenyar als nens i nenes a programar. Ho fa com a fundadora de Scratch Barcelona, una acadèmia d’extraescolars de robòtica, programació i impressió 3D a Barcelona, i –més recentment– també com a cofundadora de Mochi Robot, una iniciativa de desenvolupament d’eines tecnològiques per a impartir classes de robòtica i IoT. Anteriorment, va treballar en projectes innovadors des de Wayra, l’àrea d’innovació oberta de Telefónica.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NP: El propòsit de Mochi Robot és posar a la disposició de nens i nenes eines per a aprendre programació, que a més siguin adorables, accessibles i de primera qualitat; com Mochi Card, una placa electrònica programable per blocs. I, evidentment, motivar als alumnes al fet que programin les seves pròpies aplicacions, de manera fàcil, amb els diferents sensors que incorpora. Per exemple, pots programar la Mochi Card perquè t’avisi quan la teva xocolata calenta ja no cremi i tingui la temperatura ideal.

TB: Una bona idea que has tingut.

NP: Anar més enllà de l’ensenyament de la robòtica i innovar en projectes com Mochi Card. Em fa molt feliç. Encara recordo el dia que estava pensant a proposar-li a Domingo Alcalá, el meu soci, el fet de desenvolupar un robot educatiu junts, quan de sobte vaig rebre un correu seu proposant-me exactament el mateix. Va ser genial!

TB: Una mala experiència professional.

NP: Per culpa del confinament lligat a la pandèmia, no vam poder muntar ni usar una producció de prototips. Però després, afortunadament vam pivotar i ara tenim una eina molt més pràctica i competitiva.  Per sort tinc moltes més bones experiències que dolentes.

TB: El millor consell que t’han donat.

NP: No deixis per a demà el que puguis fer avui.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

NP: Mar Masulli. És emprenedora en el sector de la robòtica industrial i la IA. Treballa amb braços robòtics per a automatitzar algunes tasques tedioses de moltíssimes pimes, i la seva empresa BitMetrics ja ha aixecat rondes de finançament. A més d’emprenedora i tecnòloga, és mare d’una de les nostres alumnes i la seva visió de la robòtica està molt alineada amb els nostres valors. “La robòtica sempre al servei de les persones i no a l’inrevés”.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NP: El futur és principalment humà, i després col·laboratiu mitjançant la tecnologia. Així que tota tecnologia que tingui un impacte en l’educació ja part del futur. D’això depèn que les pròximes generacions estiguin preparades per a continuar evolucionant i desenvolupin projectes que ens facin la vida millor.

TB: Què et preocupa?

NP: Crec que és important utilitzar les xarxes socials, la IA, els robots i la tecnologia en general per a fer el ‘BÉ’. Lamentablement la maldat existeix i prova d’això és que encara hi ha guerres. Les eines amb tal impacte, en mans de gent no adequada, poden tenir conseqüències molt negatives per a la societat, com la pèrdua de drets o un control de la població sense precedents.

TB: Una startup.

NP: Neutroon, una startup barcelonina que desenvolupa tecnologia capdavantera per a xarxes 5G. [Consulta aquí el TB Insights 2: Neutroon, un cas d’èxit de transferència tecnològica]

TB: Un llibre per a recomanar.

NP: “The time is now” d’Eckhart Tolle.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

NP: Veig molt poc la tele. Quant a les cançons, qualsevol que tingui una bona melodia i que transmeti bones vibracions. Vaig ser molt fan de ItaloBrothers i de molts grups d’Italo dansi 🙂

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

NP: Últimament, m’he aficionat al te Matcha; m’encanta el pastís de Matcha de Paco Torreblanca, el reboster que va fer el pastís nupcial dels reis. Imagina’t el bo que està…

TB: Una ciutat, un viatge.

NP: Barcelona, perquè és la meva ciutat i és al mateix temps un pol d’atracció internacional. Un viatge? Mannheim, Alemanya. Allí vaig viure durant un any i vaig descobrir el que eren les startups.

TB: On invertiries 100k?

NP: Evidentment, en Mochi Robot. Per a continuar creixent, innovant i arribar a més nens i nenes de tot el món. I sobretot perquè puguin gaudir de la robòtica.

TB: I un milió d’euros?

NP: Ho diversificaria i, igual que feia quan treballava en Wayra, invertiria en diverses startups que tinguessin un equip increïble, tracció i una tecnologia diferencial.

TB: Si no fossis emprenedora…

NP: M’agradaria treballar en alguna empresa fent desenvolupament de producte, R+D o màrqueting. Són àrees que em fascinen i que, per descomptat, ja estan molt presents en el meu dia a dia emprenent.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

NP: És la iniciativa emprenedora on el talent emprenedor barceloní i internacional es troba concentrat, facilitant que sorgeixin oportunitats i sinergies amb moltíssimes empreses. Porto des de 2013 involucrada en l’ecosistema emprenedor, i he vist desaparèixer i aparèixer moltes iniciatives. Crec que Tech Barcelona reuneix grans talents, amb perfils molt compensats, ja siguin emprenedors, empreses, mitjans, desenvolupadors o inversors. I m’encanta formar part de la comunitat i saber que professionals com Mar Galtés ens tenen sempre en el radar.

Alessio Merella (Alghero, 1976) és porta d’entrada i referència per al talent italià a Barcelona. No sols pel seu càrrec com a director d’Abinsula a Espanya, sinó també per les seves tasques de mentor en la Cambra de Comerç Italiana a Catalunya i de conseller en Com.It.Es, des d’on ajuda a la comunitat italiana de companyies tecnològiques i emprenedors a aterrar a la ciutat.

“Vaig arribar a Barcelona fa 15 anys treballant per a una multinacional francesa. Després, per circumstàncies de la vida, la meva terra, l’illa de Sardenya, em va cridar perquè el món la pogués conèixer. Va ser llavors, en el 2017, quan em vaig incorporar a Abínsula, una empresa que desenvolupa software i hardware per a múltiples solucions i sectors”.

Format en Enginyeria Mecànica, amb mestratges en Business Intelligence, Business Development i Transformació Digital, també té especial predilecció per les manualitats i la ceràmica, la gestió del canvi, la política, la innovació i, des de fa uns anys, la sociologia.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AM: El meu principal objectiu és que Catalunya i Espanya coneguin cada vegada millor l’ecosistema d’Abinsula, una pime triada en 2016 com Best Italian Start-up, i que pot presumir de treballar en diferents àmbits estratègics disruptius del món de la tecnologia de la informació. Comptem amb més de deu empreses satèl·lit que col·laboren de manera sinèrgica per al seu creixement en mobilitat, Business Intelligence, Open Data, agrotech, sportech, IoT, etcètera.

TB: Una bona idea que has tingut.

AM: Creure que darrere de cada persona hi ha un món ple d’oportunitats que descobrir: és la llei del Business Development! I potser també destacaria la idea d’aconsellar a Abinsula la seva expansió internacional partint del Pier01 de Tech Barcelona.

TB: Una mala experiència professional.

AM: Males experiències als 47 anys? Impossible, només aprenentatge. Els errors sempre passen i passaran, l’ésser humà està fet per a errar i aprendre.

TB: El millor consell que t’han donat.

AM: “Cal parlar amb tots sempre”. Me’l va donar el meu cap, un dels meus millors amics.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

AM: De nou, el meu cap i gran amic de tota la vida Pierluigi Pinna, fundador d’Abinsula. No haig de buscar grans noms, sinó més aviat grans persones. I a nivell polític i social el meu referent continua sent José Mujica, del qual he llegit molt de sobre el seu intensa i dura vida. Per descomptat, el considero un referent a l’hora d’enfocar com hauria d’anar aquest món tan ràpid en el qual vivim.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AM: La Image Recognitioning encara ha de donar el millor de si mateixa. Igual el Natural Language Processing (NPL). La combinació de totes dues tecnologies pot tenir un gran efecte gràcies a la potència de càlcul actual.

TB: Què et preocupa?

AM: El creixent egoisme o oportunisme de la gent. El fet d’intentar ser més fort i menys col·laboratiu. Això està afeblint la societat actual.

TB: Una startup.

AM: Us dic una que en breu coneixereu a Espanya i Tech Barcelona; Adaptronics, una deeptech veritablement impressionant.

TB: Un llibre per a recomanar.

AM: “Comunicación no Violenta” de Marshall Rosenberg. “El proceso de convertirse en persona” de Carl Rogers. I “Leading Change” de John Kotter.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AM: Cançó? “Don’t stop em now” o “Shou Must Go On” de Queen. Pel·lícula? “Cadena Perpètua”. Resiliència i tenacitat davant de tot.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

AM: El Can Sardi Barceloneta: petit, bon menjar i un racó genial de la meva illa. Una recepta: spaghetti aglio e peperoncino amb pecorina damunt. Tinc una variant amb chipotle fumat espectacular, una mescla perfecta ‘italo-mex’. Adoro el menjar mexicà i els seus sabors, per no dir la italiana.

TB: Una ciutat, un viatge.

AM: Amo Barcelona. I el següent viatge serà a l’Argentina.

TB: On invertiries 100k?

AM: Segurament en projectes inclusius i col·laboratius.  He nascut per a ajudar.

TB: I un milió d’euros?

AM: Confio molt en els projectes d’inclusió social i salut mental. També estic molt interessat en la Telemedicina del futur, i crec en una millora de la infraestructura TIC als països despoblats. Seran bàsiques per a un creixement sostenible.

TB: Si no fossis emprenedor…

AM: No ho soc i crec que mai ho seré (encara que mai diré mai). Però sí que soc i seré un gran connector.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

AM: Senzillament la raó per la qual confiar en una bona institució val milers d’hores de treball.  Quan vam haver de decidir on començar la nostra primera experiència internacional, no vaig dubtar a pensar que el millor era Tech Barcelona. I crec haver tingut raó fins ara. Gràcies a l’associació, Espanya representa el 8% del total facturat per Abinsula. I això és només el principi.

Tots tenim alguna cançó d’anunci en bucle al nostre cap. Es canten, ballen i taral·laregen en qualsevol lloc i moment, fins i tot en aquells més inesperats. Perquè la música genera records i sentiments profunds en els espectadors, i això, Cora Cuevas (Logronyo, 1972) ho sap. Cora és la Directora de Comunicació de Hit The Roi, una agència creativa que ha creat campanyes musicals personalitzades per a marques tan reconegudes com Pescanova, Grup Godó, Borges o Seat. “Fem la cançó de l’anunci i l’anunci de la cançó”.

“Encara que vaig estudiar dret, la meva vida professional ha estat sempre a cavall entre els esdeveniments, el màrqueting, la publicitat i la comunicació. Em sembla molt més divertit i va més amb la meva personalitat. En 2022, em vaig associar amb Marcos González-Cuevas, músic, publicista i director d’art, per a junts crear Hit the Roi”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte? 

CC: Volem que els nostres clients puguin donar-se a conèixer d’una manera diferent. En un panorama ple de missatges, en el qual hi ha tanta competència per l’atenció i tantes agències que ho fan bé, busquem un buit únic, que acosti la publicitat a l’entreteniment. Com dominem l’eina de la música i tenim una grandària sostenible, oferim publicitat de qualitat, a l’abast de tots. Fent publicitat amb música, aconseguim que reforcin la seva marca i creem vincles més emocionals. L’experiència ens ha demostrat que la música és increïblement poderosa per a comunicar i entretenir.

TB: Una bona idea que has tingut.

CC: Vendre els nostres serveis pel mètode del “sampling”. És a dir, com el nostre posicionament és tan rar, convencem amb exemples fets ‘ad hoc’ per a les marques. Ens inventem campanyes, componem la cançó i esbossem el conjunt. D’aquesta manera, entenen el que podem oferir. Et sorprendria l’èxit que té.

TB: Una mala experiència professional.

 CC: Sempre hi ha bones i males experiències al llarg de la vida laboral, sobretot quan portes tants anys treballant. Però tinc la gran sort o capacitat d’esborrar tot el dolent de la meva ment. Se m’oblida, potser és l’edat 😉

TB: El millor consell que t’han donat.

CC: Vaig estar en una multinacional treballant com una boja just quan acabava de néixer la meva segona filla. Li tirava tantes hores que, literalment, no veia a la meva família, ni tan sols els caps de setmana. Encara que m’encantava la meva feina, no estava feliç, així que algú em va dir: “diferència el que és veritablement important en la teva vida i el que no”. Això m’ha ajudat a prioritzar els meus interessos i a viure una mica més la vida. El treball, encara que m’encanta, ja no ho és tot per a mi.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CC: Depèn per a què. A nivell internacional segueixo a Elon Musk i Mark Zuckerberg. A nivell nacional, Romuald Fons, Judit Català i Mónica Mendoza.

 TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CC: Òbviament, la Intel·ligència Artificial. Ja està sent utilitzada en molts àmbits. En el futur, s’espera que la IA tingui un impacte encara major en la societat, incloent-hi millores significatives en l’eficiència i la productivitat. A mesura que la IA continuï evolucionant i millorant, és probable que canviï dràsticament la forma com treballem, vivim i ens relacionem entre nosaltres.

TB: Què et preocupa?

CC: De la mateixa manera, la IA. En realitat fa una mica de por, sobretot si no s’usa correctament. També em preocupa molt el futur de la Xina i Taiwan.

TB: Una startup.

CC: Bubbo. És un aplicació que et recomana sèries, pel·lícules o documentals de qualsevol plataforma de streaming.

TB: Un llibre per a recomanar.

CC: “Los últimos días en Berlín”, de Paloma Sánchez-Garnica, t’atrapa de principi a fi.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital

 CC: Ara estic veient “Mares treballadores”. No és que representi exactament el meu moment vital, però empatitzo amb moltes de les situacions. És una ximpleria de sèrie, però bo, passo l’estona i em tiro uns riures.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

CC: El gaspatxo andalús em torna boja. I quan arriba l’estiu no hi ha dia que no el faci a casa. Quan surto a menjar o sopar fora, on més gaudeixo és en un bon japonès. L’altre dia vaig descobrir un petitó impressionant: es diu Nori Sushi i està pel barri del Putxet.

TB: Una ciutat, un viatge.

CC: Nova York em sembla una ciutat espectacular, encara que soc més de viatges d’aventura, exòtics, d’activitats en la naturalesa. Les ciutats les deixo per a la meva jubilació. Tailàndia compleix tots els requisits del meu viatge ideal, per exemple.

TB: On invertiries 100k?

CC: En el meu negoci i, probablement, en la borsa de valors.

TB: I un milió d’euros?

CC: En el sector immobiliari. Buscaria bones rendibilitats.

TB: Si no fossis emprenedora…

CC: Estaria treballant per compte d’altri sense poder gaudir de la llibertat que tinc ara i l’emoció de veure créixer un negoci que és teu. És més còmode, però no és el mateix…

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

CC: Sou el gran germà de l’ecosistema emprenedor. Moltes gràcies per la vostra iniciativa!