En tan sols 10 anys, el mercat del NewSpace i les tecnologies de l’espai ha crescut un 70% fins als 224 mil milions de dòlars, amb expectatives d’augmentar fins al ‘trilió’ de dòlars per 2040. I Catalunya ha d’aprofitar l’oportunitat: compta amb el talent i el coneixement necessari, acceleradores i incubadores amb interès d’inversió, casos d’èxit com Sateliot, i polítiques públiques, emmarcades en l’Estratègia NewSpace de la Generalitat de Catalunya, que busquen impulsar i acompanyar aquest creixement. En definitiva, “Catalunya té la capacitat per ser protagonista a la indústria”, assegura Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, en el marc d’una TB Content Session impulsada per Tech Barcelona i ACCIÓ.

En aquesta taula rodona, parlem dels reptes i oportunitats que ofereixen les tecnologies de l’espai, amb la participació de:

• Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, empresa catalana que té com a objectiu desplegar una constel·lació de satèl·lits d’òrbita baixa per donar cobertura 5G als equips de IoT en qualsevol lloc del món.
• Xavier Lobao, cap de la divisió de Projectes Futurs de Telecomunicació de l’Agència Europea de l’Espai (ESA).
• Oriol Sans, Senior Startup Manager a ACCIÓ.
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona.

Tecnologia espacial per a solucions terrestres

Els satèl·lits, peces d’alta tecnologia que treballen a milers de kilòmetres sobre nosaltres, ja ens permeten entendre fenòmens complexos com el canvi climàtic o estar connectats des de qualsevol lloc del món. Però “gran part de les solucions terrestres que ofereix l’SpaceTech encara estan per imaginar i desenvolupar”, sosté Xavier Lobao. Des de controlar milions de vaques des de l’espai, fins a monitorar intrincades rutes logístiques o ampliar l’ús de vehicles autònoms, la xarxa de satèl·lits a òrbita baixa de Sateliot possibilitaria cobrir els forats que presenta la xarxa mòbil terrestre actual i connectar multitud de punts de la Terra amb connectivitat 5G, inclús en temps real.

El paper d’Europa a la nova carrera espacial

Mentre els EUA i la Xina són els reis de l’espai, Europa queda relegada a una posició de dependència tecnològica. Les multimilionàries inversions publicoprivades del mercat estatunidenc i xinès generen competitivitat, i permeten el desenvolupament de grans projectes, així com el luxe de provar sort en l’exploració espacial. Per contra, Europa té una cultura cooperativa i de petits projectes, per la qual cada país membre decideix quina aportació fa a l’Agència Europea de l’Espai (ESA). Segons Xavier Lobao, “Europa ha de ser menys dependent de tercers països i empreses privades com SpaceX, construir polítiques espacials pròpies i tenir capacitat d’establir comunicacions segures”.

Reptes i oportunitats de futur

Per a Jaume Sanpera, el futur passa per “simplificar l’accés a les ajudes, tenir un país com Catalunya que recolza el NewSpace i lluitar perquè l’ecosistema entri en ebullició”. A més, ambdós experts coincideixen en assenyalar que la formació d’un “clúster d’empreses SpaceTech”, amb el recolzament d’un agent avalador com l’ESA, permetria reduir el factor risc pels inversors i desenvolupar tecnologia de forma més segura i eficient, tant pel desenvolupador com per l’usuari final.

Després de tancar 2021 amb xifres d’inversió rècord, el sector tecnològic arranca 2022 amb nous unicorns i una perspectiva optimista per l’ecosistema de Barcelona. Els projectes i la inversió ja no entén de fronteres, i està en una tendència bidireccional, que posiciona a la indústria emprenedora i inversora local. Pels nous projectes, tenir impacte ja no és opcional, sinó un punt de partida imprescindible; la disrupció tecnològica en sectors tan regulats com la salut, mobilitat o fintech obliga a l’Administració a trobar el seu nou rol: i la gestió de les dades es converteix en un pilar estratègic.

A la primera taula rodona de 2022, parlem d’aquestes tendències des de les perspectives de startup, corporació, capital de risc i institució, i dels sectors de mobilitat, fintech, salut i inversió; amb la participació de:

• Silvana Churruca, CEO de Payment Innovation Hub, un centre de innovació creat per CaixaBank, Global Payments Inc., Samsung, Visa y Arval per crear solucions de pagament. 
• Noemí Moya, directora de Relacions Institucionals a Voi Technology per España, Francia, Italia i Bélgica, una empresa sueca de mobilitat sostenible que ofereix patinets elèctric i bicicletes compartides.
• Montse Daban, directora Científica i de Relacions Internacionals a Biocat, l’entitat catalana dinamitzadora del sector de les ciències de la salut.
• Carlos Trenchs, cofundador i director d’Aldea Ventures, una plataforma de capital de risc europea amb seu a Barcelona.
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona.

Els projectes i la inversió ja no entenen de fronteres

A conseqüència de la creixent interconnectivitat entre ciutats, les fronteres han deixat de tenir un pes rellevant a l’hora d’invertir i desenvolupar projectes. Com va comentar Carlos Trenchs, a Barcelona, per exemple, el 60% del capital invertit en startups en fase inicial durant 2021 va provenir d’agents internacionals: “Fa uns anys, el capital provenia –majoritàriament– de l’entorn local. En l’actualitat, hi ha inversors globals que es fixen en iniciatives promogudes per persones amb experiència i visió global”.

L’efecte de les fronteres pot ser de doble fil. Mentre, d’una banda, es desvaneixen, de l’altra, el Brexit també té efecte. Montse Daban va asegurar que “moltes empreses britàniques del sector medtech han arribat a Barcelona, amb l’objectiu de mantenir la seva presència a Europa i obrir la porta d’entrada a altres mercats com el llatinoamericà”.

Les persones en el centre

Tenir impacte a la societat ja no és una opció, sinó un punt de partida imprescindible en tot projecte. Una perspectiva que comparteixen altres sectors productius i industrials. Les empreses hauran de créixer en un entorn amb propòsit, on les persones estiguin al centre de la presa de decisió i estratègia de negoci. “La transformació digital no pot deixar a ningú relegat, és a dir, l’accesibilitat i la inclusió dels sistemes de pagament ha d’estar garantida per tot el món. La nostra responsabilitat sobre l’usuari i el suport al petit comerç local són requeriments que han arribat per quedar-se, i als que hem de donar resposta”, va afirmar Silvana Churruca.

En aquest sentit, Noemí Moya va expressar l’objectiu compartit de “crear ciutats per viure millor: amb menys emissions, soroll, congestió, i amb un servei de transport multimodal que posi al ciutadà al centre”. “Veiem la mobilitat com un servei a mesura de la societat”, va concloure Noemí.

Des de la perspectiva de la salut digital, la situació pandèmica ha situat al sector healthtech en una posició de rellevància sense precedents, que sens dubte continuarà enfortint-se durant els pròxims anys. Montse Daban preveu un creixement del 15% en el valor de la indústria per 2028, que haurà de superar els reptes existents en matèria de “cerca de talent i consolidació del creixement” per materialitzar-se.

L’administració haurà de trobar el seu rol a la nova realitat

Tots els ponents van assenyalar la necessitat de generar un marc regulador adaptat a les noves necessitats del mercat, per la qual cosa la col·laboració publico-privada serà essencial. Per Noemí Moya, “tot i que el sector de la mobilitat urbana compta amb la tecnologia necessària per garantir la seguretat dels usuaris, la infraestructura no està adaptada i falta una regulació clara i homogènia per part de l’administració. Necessitem col·laborar amb ella, a través de la transferència de coneixement, perquè la mobilitat sigui prioritària en la planificació urbanística de les ciutats”. De la mateixa manera, Silvana Churruca creu que “la regulació ha d’acompanyar el creixement i l’impuls per tal de continuar explorant i avançant”.”Davant de nous reptes disruptius com el blockchain, els NFTs o el metavers, l’ordre és necessari, però alhora ens ha de permetre moure’ns amb fluidessa”, va afegir.

La consolidació del data driven policy

La tecnologia actual ens dona accés a una gran quantitat de dades. Per als ponents, el futur passa per ser capaços d’incorporar aquesta informació a la presa de decisions. “Ens estem acostumant a entendre els resultats de la nostra activitat: cada dia ens aixequem amb dades de salut, les empreses de mobilitat tenen dades d’emissions, i les companyies de pagaments coneixen quines activitats econòmiques funcionen millor”, va expressar Carlos Trenchs, afirmant que “els inversors volen invertir en accions amb un impacte mesurable”.