Si les empreses entenguessin realment què és el blockchain, moltes reconeixerien al moment la seva capacitat per a transformar-les. Levón Ordyan (Yerevan, Armènia, 1992) està convençut d’això.

Als tretze anys ja treballava. “Autodidacta”, com ell es denomina, va començar aviat a desenvolupar blogs i llocs web, especialitzant-se en disseny UX/UI, brànding i disseny gràfic, mentre seguia de prop l’evolució del blockchain, una tecnologia que inicialment va cridar la seva atenció a través de Bitcoin, però que aviat va entendre com una nova manera de concebre la propietat digital, les finances descentralitzades i la identitat en línia. Vista l’oportunitat, es va llançar a cofundar la solució: Blocklack, una startup que busca integrar el blockchain amb el disseny per crear experiències digitals més segures, descentralitzades i centrades en l’usuari.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

LO: Donar un cop de mà a startups i corporacions perquè entenguin bé què és blockchain i com poden utilitzar-ho en el seu dia a dia. Volem fer que la seva adopció sigui més fàcil i accessible, ajudant a millorar la transparència, la seguretat i l’eficiència en els seus processos.

TB: En quina fase està el projecte i on el veus en dos anys?

LO: Comencem com a empresa a finals de 2022 i, des de llavors, hem anat construint un equip que treballa des de diferents parts del món. Ara mateix estem ‘a tope’ desenvolupant la nostra pròpia app, BlockVault, que esperem llançar aquest mateix any. En un parell d’anys, ens imaginem amb el producte ja ben rodat, creixent a bon ritme i ajudant al fet que més gent entengui tot el que el món blockchain pot oferir. Creiem de veritat en el seu potencial, no només per l’innovador que és, sinó també per la seguretat que aporta la criptografia.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

LO: Vaig arribar a Espanya amb 13 anys i, sincerament, no va ser gens fàcil. Vaig començar a treballar amb aquesta edat perquè vinc d’una família amb pocs recursos. Feia jornades de fins a 12 hores. A més, tenia moltes barreres, com l’idioma. L’espanyol i l’armeni no s’assemblen en res, així que vaig haver de posar-me les piles i estudiar pel meu compte. Soc autodidacta. Vaig començar fent blogs de notícies i pàgines web, i als 15 anys ja estava muntant la meva primera botiga en línia de venda i lloguer de iots per a un client.

TB: El millor consell que has rebut.

LO: M’han donat molts bons consells, però hi ha dos que sempre porto amb mi. El primer: “Al cementiri, hi ha moltes persones que donarien el que fos per haver els teus problemes”, em recorda que estar viu ja és una oportunitat enorme. I el segon: “No necessites tenir diplomes per ser un geni”. Em va ensenyar que el més important és la curiositat, les ganes d’aprendre i crear, no tant el paper que tinguis penjat en la paret.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LO: Blockchain, per descomptat. No només està canviant com gestionem els diners, sinó que té el potencial de transformar moltes indústries. I el millor és que això només està començant.

TB: Una startup o empresa.

LO: Telegram. M’encanta perquè està molt enfocada en la privacitat i a ser el més descentralitzada possible. No depèn de les grans corporacions i la seva aposta per la seguretat i la llibertat d’expressió la fa una alternativa molt potent enfront d’altres apps més tradicionals.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

LO: M’encanta conduir sense rumb fix, simplement gaudint del camí, amb música chill-out de fons i, per descomptat, acompanyat de la meva estimada esposa. És la meva forma preferida de desconnectar i recarregar energies.

TB: Un llibre per recomanar.

LO: ‘La Bíblia (Traducció del Nou Món)’. Soc creient i estic convençut que existeix un ‘Gran Creador’. Per a mi, la Bíblia no només és un llibre espiritual, sinó també una obra impressionant: és el més venut de la història, reconegut pel Guinness i està format per 66 llibres escrits al llarg de 1.600 anys per uns 40 autors que ni tan sols es van conèixer entre ells. Tot i així, tot encaixa amb una coherència increïble.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

LO: ‘The Vow’, amb Channing Tatum. És una pel·lícula que em toca. Parla sobre l’amor, la lluita i com la vida pot canviar d’un moment a un altre. Crec que en aquest moment de la meva vida em ressona molt per tot el que implica comprometre’s i seguir endavant, sense importar els obstacles.

TB: Una recepta, un restaurant.

LO: Soc fan de la barbacoa armènia, però també m’encanta el menjar georgià, especialment els ‘khinkali’ i el ‘khachapuri’. I, per descomptat, haig d’esmentar la paella, els mariscos i els calamars. M’encanten! A Barcelona, el meu restaurant favorit és KINZA, en el barri de l’Eixample. És un lloc espectacular per gaudir de bon menjar.

TB: Un lloc en el món.

LO: Sant Petersburg. És una ciutat que destil·la amor, passió i cultura. Els llibres, la història, l’arquitectura… tot allà et convida a submergir-te en un ambient únic.

TB: On invertiries 100k?

LO: Invertiria en projectes tecnològics, especialment en startups que treballin amb blockchain o intel·ligència artificial. Crec que són àrees amb un potencial enorme de creixement. També podria considerar diversificar una mica en sector immobiliari i en fons indexats per assegurar una inversió més estable a llarg termini.

TB: Si no fossis emprenedor…

LO: M’encanta el món del disseny. Tinc més de 15 anys d’experiència en disseny gràfic, UI/UX, web i brànding, i la veritat és que no m’imagino fent una altra cosa. He tingut la sort de treballar en projectes increïbles i sempre m’ha apassionat crear una cosa visualment atractiva que transmeti un missatge o una marca. Si no estigués en el món de l’emprenedoria, sens dubte estaria submergit en el disseny.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

LO: Tech Barcelona és un ecosistema clau per al món emprenedor de la ciutat. És un lloc on les startups, la tecnologia i la innovació es connecten i creixen. Per a mi, és un punt de referència, un espai on es fomenten les idees i es crea comunitat, tot amb l’objectiu d’impulsar el talent i la tecnologia a Barcelona.

Amb vint anys d’experiència en corporacions com Philip Morris, Lidl o Crédito y Caución, Jaume Boada (Barcelona, 1978) va fer el salt al món startuper amb Just Eat, on va arribar a ser Head of Sales per a Espanya. Més tard, treballant al Grup Mox, va detectar una oportunitat de negoci: les empreses podrien estalviar molts diners si externalitzessin part dels seus serveis.

Així va néixer Metrickal, startup especialitzada en Business Process Outsourcing, que ajuda empreses, especialment del sector logístic, en els seus processos d’externalització. A través d’IA, la seva plataforma de reclutament realitza entrevistes, filtra candidats i agilitza els processos de contractació.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JB: Facilitar a les empreses talent remot en tercers països, aconseguint per a elles un millor marge i, en conseqüència, un millor EBITDA. Tenim una empresa a la qual li hem estalviat més d’1 milió d’euros aquest any, amb un nivell de qualitat altíssim.

Treballem amb dues modalitats: la primera consisteix en la contractació del talent, sent l’empresa clienta l’encarregada de gestionar els recursos; la segona, i més habitual, implica que els nostres clients confiïn en nosaltres per a la supervisió i execució de les tasques.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JB: Estem en fase de creixement, duplicant facturació any rere any amb una base de clients recurrents molt sòlida.

L’externalització de tasques o el reclutament de personal remot està en una fase molt inicial, per tant estem només al començament d’una gran revolució. Dins del top-100 d’empreses mundials líders en facturació, el percentatge majoritari ja està externalitzant tasques en tercers països. És qüestió de temps que les pimes adoptin aquesta modalitat de contractació.

TB: Una gran idea que hagis tingut.

JB: Metrickal.

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

JB: En l’àmbit professional, muntar l’empresa en si: l’odissea de capitalitzar l’atur, advocats, ENISA, trobar equip o fer-la créixer. En l’àmbit personal, una malaltia que va estar a punt d’endur-me a l’altre barri.

TB: El millor consell que has rebut.

JB: Groucho Marx: “És millor estar callat i semblar ximple que parlar i dissipar els dubtes definitivament”.

Estem acostumats a parlar de tot i ser experts en tot. A vegades no ens adonem del ridícul que fem volent opinar de tot i sobre tot, sense tenir en compte que qui tenim davant potser en sap més o té més experiència que tu.

TB: Un referent.

JB: Un referent professional amb qui he coincidit cada dia durant més de 20 anys ha estat la meva mare: empresària, Secretària General de la Federació Farmacèutica, Directora de la fira Infarma i envoltada d’un món d’homes. Aconseguir tot això fa 30 anys era molt més complicat, per això li dono doble valor. Però més enllà d’empreses o càrrecs, el que més valoro és la passió per una professió, pel seu sector.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JB: Tothom parla de la IA, però jo apostaria per la robòtica, que substituirà la figura humana en moltes feines. També apostaria per la realitat virtual, perquè canviarà la nostra concepció de l’educació i de l’entreteniment (concerts, viatges, videojocs…). És possible que el món s’assembli a la pel·lícula ‘Desafiament total’.

TB: Una startup o empresa.

JB:Millor companyia, Philip Morris. Mai no he vist una organització igual. Millor startup, Just Eat, per tot el que vaig aprendre.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

JB: Veure el Barça a l’estadi, llegir i viatjar. També assisteixo a força concerts cada any.

TB: Un llibre per recomanar.

JB: ‘Demasiado tarde para ser bueno’, de l’autor amb nom en clau Ricco Boggart, que parla del creixement, dels inicis i del final de Lucky Luciano, fundador de la màfia americana.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

JB: Una cançó podria ser ‘The Rising’ perquè, salvant les distàncies pel motiu pel qual la va publicar Springsteen, emprendre és un camí semblant: ple d’obscuritat (a vegades, creada per un mateix) i de renaixement com un au fènix.

Pel·lícula? No és la meva preferida, però ‘Rocky’ podria ser un bon exemple del meu moment vital. Caus i et tornes a aixecar.

TB: Una recepta, un restaurant.

JB: Difícil, però et diria el japonès Robata, al carrer Enric Granados (Barcelona).

TB: Un lloc al món.

JB: Amb permís de Barcelona, San Francisco. Tot menys el bon temps, ho té tot.

TB: On invertiries 100.000 euros?

JB: Sense cap dubte a Metrickal, és una aposta segura. Fora de Metrickal i del món startup, miraria plataformes com PropHero, Inviertis o Urbanitae.

TB: Si no fossis emprenedor…

JB: Seria un treballador dirigint alguna empresa o algun departament de vendes i estaria frustrat. Sempre he tingut ànima d’emprenedor (vaig tenir una agència d’assegurances de crèdit, vaig muntar amb altres socis una fiduciària, un restaurant…).

Si hagués tingut algun talent musical o esportiu, estaria treballant en la indústria de la música o per a algun club. De fet, els dos primers CV que vaig enviar a la vida van ser per al Manchester United i per a Malpaso Productions.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

JB: Tech Barcelona és una oportunitat per a Metrickal per estar dins l’ecosistema tecnològic de la ciutat. Un lloc per fer-te un nom, per conèixer i ser conegut, i per fer créixer l’empresa. Per a Barcelona, la ciutat amb més startups del país, Tech Barcelona és un referent i un pol d’atracció internacional.

Crec que si en aquesta ciutat tots reméssim en la mateixa direcció i amb el focus que té Tech Barcelona, la ciutat seria un referent en tots els àmbits.

Clément Lemardelé (Le Creusot, 1995) és un expert en mobilitat i logística. Té una doble titulació en Enginyeria Civil per Centrale Supélec i la UPC, així com un doctorat en modelització i optimització logística. Més endavant es va especialitzar en solucions innovadores per a l’última milla, reinventant com les ciutats poden adoptar models logístics més intel·ligents i sostenibles.

Impulsat per aquesta missió, Clément va confundar Vaive Logistics, una startup centrada en transformar el repartiment urbà. L’empresa ha desenvolupat robots autònoms (anomenats Ona) dissenyats per moure’s amb facilitat en entorns urbans concorreguts. Provats a Alemanya, Hongria i actualment a Barcelona, els Ona han demostrat la seva capacitat per esquivar obstacles i vianants mentre compleixen la seva missió principal: entregar paquets de manera eficient i segura.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

CL: Com que la logística és l’eix vertebrador de totes les ciutats del món, desenvolupem vehicles autònoms terrestres per a entregues d’última milla i els integrem en les operacions d’empreses logístiques per ajudar-les a augmentar l’eficiència, reduir l’impacte ambiental i fer els nostres barris més segurs i agradables per als ciutadans.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CL: Hem desenvolupat diversos prototips anomenats Ona i els hem provat en entorns urbans reals amb empreses de logística d’última milla. Ara estem buscant col·laboracions a llarg termini i proves pilot amb possibles clients per validar el nostre MVP i el model de negoci. D’aquí a dos anys, el nostre pla és desplegar cinc Onas en una ciutat de manera comercial.

TB: Una gran idea que hagis tingut.

CL: Anar a la meva primera classe de salsa i bachata!

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

CL: En realitat, el repte més gran que afronto és mantenir una estratègia a llarg termini clara com a CEO, alhora que identifico les activitats del dia a dia amb més impacte i alineades amb aquesta estratègia. Com a startup reps molta informació i contactes constantment. És un gran repte entendre que has de reservar l’energia per a les accions realment rellevants i aprendre a dir no a certes oportunitats.

TB: El millor consell que has rebut.

CL: “Si no t’avergonyeixes del teu producte quan el mostres a un client potencial, vol dir que has trigat massa a ensenyar-lo”. També, com a doctorand: “Surt de la cova”.

TB: Un referent.

CL: El professor José Holguín Veras del Rensselaer Polytechnic Institute a Troy, Nova York. Va liderar un projecte per millorar la logística a Manhattan, una de les primeres iniciatives d’aquest tipus al món. Per a mi, Holguín Veras té una gran capacitat per reunir totes les parts al voltant d’una taula i aportar objectivitat al debat amb dades, cosa molt necessària avui en dia.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CL: Crec que avui en dia tenim tots els ingredients (augment de l’esperança de vida, baixa natalitat, manca de mà d’obra) per veure emergir sistemes robòtics d’assistència en la nostra vida diària.

TB: Una startup o empresa.

CL: Mistral.ai, per evitar concentrar massa dades i poder en mans de ChatGPT i OpenAI. Crec que hem de donar suport (com a usuaris) a la tecnologia desenvolupada a Europa.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

CL: Nedar.

TB: Un llibre que recomanaries.

CL: ‘Emprende en positivo’ de Natalia de Santiago, per a qui vol començar un negoci sense gaire experiència. I ‘The Mom Test’ de Rob Fitzpatrick, un clàssic imprescindible.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

CL:Després d’aquest hivern plujós, diria ‘J’veux du Soleil’ d’Au P’tit Bonheur.

TB: Una recepta, un restaurant.

CL: Com a recepta, el pa amb tomàquet :). I com a restaurant, “Obba Corea BBQ” a Barcelona.

TB: Un lloc al món.

CL: El Parc Nacional de Port-Cros, al sud de França.

TB: On invertiries 100.000 €?

CL: A Arca Bot. Tenen un gran equip per aconseguir el seu objectiu d’accelerar el desplegament de taquilles intel·ligents, modulars i de baix cost per al lliurament de paquets.

TB: Si no fossis emprenedor…

CL: Potser seria historiador.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

CL: Crec que és una gran xarxa que realment dona suport als emprenedors. Ens vam unir a Tech Barcelona fa uns mesos i ja ens han ajudat molt pel que fa a comunicació, activitats i connexions amb actors rellevants. Crec que Tech Barcelona és una iniciativa molt important per situar l’ecosistema startup de la ciutat al mapa europeu.

Des dels Països Baixos fins a Austràlia, Nova Zelanda, Alemanya, Singapur, Turquia i ara Barcelona, Rianne Reitsma (La Haia, 1985) ha construït una carrera global. Sempre va tenir clar que volia treballar a nivell internacional, per això va estudiar un Grau en International Business Management Studies i després un Màster en Administració d’Empreses, que van posar les bases d’una vida sense fronteres.

Al llarg de la seva trajectòria, la Rianne ha treballat constantment a la intersecció entre el retail i la tecnologia. Fidels als seus inicis, un cop més ha combinat els dos mons: des de fa quatre anys viu a Barcelona i treballa a WAIR, una empresa que està revolucionant la gestió d’inventari al sector lifestyle amb empleats digitals impulsats per intel·ligència artificial. Els agents autònoms de IA de WAIR combinen dades internes i externes, com nivells d’estoc, preus i ubicació de botigues, per determinar amb precisió quins productes enviar, on i quan.

TB: Quin és l’objectiu del vostre projecte?

RR: La nostra missió és empoderar la indústria de la moda i el lifestyle mitjançant l’automatització intel·ligent basada en IA. Hem desenvolupat agents d’IA especialitzats que optimitzen l’eficiència, redueixen el malbaratament i, en definitiva, augmenten els ingressos i els marges de benefici.

Actualment n’oferim dos:

• Suzie és una creadora de contingut amb IA que genera automàticament descripcions de producte alineades amb el to de veu de cada marca, estalviant temps i mantenint un contingut coherent i atractiu.
• Wallie és un assignador digital que automatitza tot el procés d’assignació d’estoc, assegurant que els productes adequats estiguin a les botigues correctes en el moment oportú (amb fins a un 97% de precisió).

Els agents d’IA de WAIR eliminen les suposicions a la gestió d’inventari i contingut, perquè les marques es puguin centrar a fer créixer el seu negoci.

TB: En quin moment es troba l’empresa i on la veus d’aquí dos anys?

RR: Estem en una fase de creixement sòlid. Després de demostrar el nostre valor amb líders del sector de moda dels Països Baixos, com Shoeby, OFM, Van Dal i Berden, ara estem expandint la nostra presència internacional amb marques com Wolford, SK Company i Steve Madden.

En els propers dos anys, la nostra visió és donar suport activament a retailers i marques al mercat espanyol.

TB: Una gran idea que hagis tingut.

RR: Crear agents d’IA que ajudin a la gestió del Customer Success. És un projecte que encara està en desenvolupament.

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

RR: Un dels nostres grans reptes va ser el timing. Quan vam llançar WAIR, la IA encara era un camp emergent, molt lluny de la popularitat que té ara. Llavors, dir “treballem amb IA” sovint generava cares de desconcert. Avui, gràcies a plataformes com ChatGPT, la IA s’ha convertit en un terme conegut. Aquest canvi ens ha obert portes i ha accelerat converses que abans costaven molt més iniciar.

TB: El millor consell que has rebut.

RR: En indústries tan ràpides com la IA, és fàcil deixar-se portar per les tendències. Però l’impacte real ve de resoldre problemes reals. Aquesta mentalitat guia tot el que fem a WAIR: des de crear agents d’IA que solucionin ineficiències en el retail fins a assegurar-nos que les nostres solucions generin resultats reals, no només soroll.

TB: Un referent.

RR: Un referent professional que m’inspira molt és Steven Bartlett. No l’he conegut (encara!), però la seva trajectòria i les reflexions que comparteix a ‘The Diary of a CEO’ han tingut un gran impacte en la meva manera de veure el lideratge i la innovació.

El que més admiro d’ell és la seva capacitat per parlar amb tanta franquesa sobre com construir empreses amb propòsit, i la seva curiositat pel futur de la tecnologia, inclosa la IA, connecta molt amb el que estem construint.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

RR: Sens dubte, els agents autònoms d’IA. Estem avançant més enllà de les eines tradicionals cap a sistemes intel·ligents capaços de prendre decisions, aprendre dels resultats i operar amb mínima intervenció humana. Aquests agents transformaran des de les operacions de retail fins al servei al client, alliberant els equips humans per centrar-se en la creativitat i l’estratègia.

A WAIR ja estem veient l’impacte d’aquest canvi. Suzie i Wallie, els nostres agents d’IA, són exemples inicials de com l’automatització pot generar resultats més intel·ligents, ràpids i sostenibles al retail de moda. El futur no només estarà impulsat per IA, serà autònom amb IA.

TB: Una startup o empresa.

RR: Dues startups que admiro molt són Vinted i Wallapop. Han transformat totalment la manera com entenem la moda i la sostenibilitat, utilitzant la tecnologia per construir models més circulars i comunitaris. Ho trobo molt inspirador.

A més del fashion-tech, també m’interessa molt la salut digital (health tech), un àmbit on la innovació té un impacte directe i significatiu en la vida de les persones.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

RR: Sens dubte, l’esport. El moviment és el meu botó de reinici. Ja sigui jugant a vòlei platja, fent una llarga ruta en bici de carretera, una classe de Muay Thai o relaxant-me amb ioga.

M’encanta variar amb entrenaments diferents com córrer o classes en grup. Em buida la ment, m’omple d’energia i em fa tornar a la feina amb una nova perspectiva i enfocament.

TB: Un llibre que recomanaries.

RR: Ho reconec, no sóc gaire de seure’m a llegir perquè sóc molt activa, però m’encanten els audiollibres.

Un que recomanaria absolutament és The Happiness Equation de Mo Gawdat. És poderós, pràctic i va canviar la meva manera de pensar sobre la mentalitat i la realització personal, tant a la feina com a la vida.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment actual.

RR: Ara mateix diria que la sèrie que defineix el meu moment és ‘Machos Alfa’. L’estic veient per millorar el meu castellà i, honestament, és divertidíssima! És la meva manera de combinar l’aprenentatge de l’idioma amb una mica d’entreteniment després de la feina.

A més, em recorda que no cal prendre’s la vida massa seriosament, una cosa que intento tenir sempre present, fins i tot mentre construïm un projecte tan ambiciós com WAIR.

TB: Una recepta o un restaurant.

RR: Abans de mudar-me a Espanya no coneixia gaire les empanades, però ara n’estic obsessionada!

TB: Un lloc al món.

RR: Berlín va ser una experiència increïble. És una ciutat plena de contrastos, creativa, valenta, una mica caòtica en el millor sentit. L’energia, la història, la gent… és un lloc que et queda gravat.

En canvi, viatjar per Myanmar va ser una experiència preciosa. Va ser pacífica, reveladora i plena de moments inoblidables. Els paisatges i la cultura són realment especials.

TB: On invertiries 100.000 €?

RR: Els invertiria en startups centrades en la salut mental, especialment aquelles que ajudin persones amb depressió, burnout i benestar emocional.

No tinc una empresa concreta en ment, però crec de debò que aquest és un dels reptes més urgents del nostre temps. Malauradament, cada cop més persones pateixen i necessitem solucions accessibles, compassives i impulsades per la tecnologia.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

RR: Per a mi, Tech Barcelona és un trampolí, una oportunitat per connectar amb les persones, idees i energia adequades per fer créixer la presència de WAIR a Espanya.

Espero que ens ajudi a obrir portes amb retailers i marques lifestyle que estiguin preparades per abraçar la innovació.

Carles Franquesa (Sabadell, 1976) és enginyer químic i industrial però, sobretot, emprenedor. “No és una professió ni una alternativa, és una manera de ser”, afirma. Amb un MBA per ESADE i un PDG per IESE, l’any 2013 va fer un salt ‘estratosfèric’ i va cofundar Aistech Space, una companyia que avui ja és tot un referent en el creixent sector de la tecnologia espacial.

Des de monitorar plantes industrials fins a detectar riscos en recursos hídrics, conreus o boscos; la companyia ha desenvolupat una tecnologia d’imatges tèrmiques per satèl·lit que transforma dades captades des de l’espai en coneixement útil per a sectors com l’agricultura, la mineria o la logística, així com per a agències espacials i altres institucions públiques.

L’any 2018, van llançar el seu primer satèl·lit de la mà de SpaceX. Ara, el 2025, donaran un nou impuls a la seva missió amb el desplegament d’una constel·lació de satèl·lits amb el suport del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

CF: Gaudir.

TB: On és l’empresa ara i com l’imagines d’aquí dos anys?

CF: Ara mateix estem en fase de creixement i expansió. D’aquí dos anys, m’agradaria veure Aistech Space com un dels referents a nivell mundial.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

CF: Durant els anys que corria curses de muntanya d’ultradistància, vaig començar a elaborar alguns productes d’alimentació per al meu propi ús, que em permetien equilibrar la dieta, millorar els entrenaments i assegurar una alimentació nutritiva i saludable. El que va començar com una diversió que em solucionava una necessitat –perquè em costava trobar aquest tipus de productes– es va acabar convertint en una empresa que desenvolupa i produeix un nou concepte de productes d’alimentació saludable.

Això sí, mai vaig guanyar cap de les curses en què vaig participar… només les acabava amb dignitat, amb el patiment que tocava, sense lesions i gaudint.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

CF: Educar els meus fills.

TB: El millor consell que has rebut.

CF: No desconfiïs de la teva intuïció.

TB: Un referent.

CF: Cap en concret. En general, podria esmentar algunes persones que admiro pel que han fet (i estan fent) i, sobretot, per la humilitat amb què afronten els reptes i gestionen els èxits.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CF: Les tecnologies que permetin assegurar un nivell d’alimentació sostenible, eficient, de qualitat i viable en el futur.

TB: Una startup o empresa.

CF: Palantir.

TB: Com desconnectes?

CF: No acostumo a desconnectar, tampoc m’agrada. Estic permanentment connectat amb allò que m’il·lusiona i m’ocupa, ja siguin projectes empresarials o qualsevol altra aventura. En aquest sentit, he aconseguit conviure en equilibri incorporant al dia a dia tots els projectes en què treballo.

TB: Un llibre que recomanis.

CF: ‘El médico’, de Noah Gordon.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que representi el teu moment actual.

CF: Una pel·lícula, ‘Braveheart’.

TB: Una recepta, un restaurant.

CF: M’agrada cuinar i entre les receptes amb què més gaudeixo hi ha els arrossos i els guisats. Pel que fa a restaurants, no en tinc cap de referència, però acostumo a decantar-me pels de cuina tradicional i local (sigui on sigui), és a dir, els restaurants ‘de tota la vida’.

TB: Un lloc al món.

CF: Chamonix, a Francia.

TB: On invertiries 100k?

CF: En la recerca per a la lluita contra el càncer.

TB: Si no fossis emprenedor…

CF: La veritat és que no ho tinc clar. Ser emprenedor no és una professió ni una alternativa, és una manera de ser. Per mi, emprendre no només representa crear un negoci, sinó que també és portar dins l’impuls innat de fer coses noves i diferents, ja sigui dins o fora de l’àmbit professional i empresarial.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

CF: Tech Barcelona és una entitat clau per a l’entorn empresarial, tecnològic i inversor de la ciutat. És un punt de trobada necessari entre els diferents agents del sector.

Entregues, devolucions, estoc, duanes, impostos… Formen part del laberint logístic en què es troben moltes empreses que volen començar a vendre els seus productes online al mercat internacional.

Esteban Hernández (Barcelona, 1970), CEO de Skynet Espanya i membre del consell de direcció global de la companyia, una de les xarxes courier més grans del món, ajuda els e-retailers a fer el salt i navegar per aquest laberint, oferint-los acompanyament des de la primera comanda fins a l’expansió amb estoc en altres països.

Amb formació de màster en Direcció d’Operadors Logístics per l’ICIL, Esteban també participa actualment en programes de formació dirigits a empreses catalanes que volen escalar els seus negocis i expandir-se internacionalment.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EH: Ajudar les empreses de Barcelona a escalar els seus negocis a nivell internacional amb enviaments B2C transfronterers.

TB: On es troba ara mateix l’empresa i com te l’imagines d’aquí a dos anys?

EH: El creixement de l’ecommerce ‘crossborder’ és el present i el futur. Les empreses catalanes han de tenir projectes clars de desenvolupament internacional i necessiten partners logístics per fer-ho realitat. Aquí entra SkyNet com a partner logístic en molts nivells.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

EH: Desenvolupar IA dins dels models d’integració informàtica de sistemes logístics. Perquè sí, els models Web Services tenen data de caducitat.

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

EH: Recentment, el Brexit i la guerra a Rússia han transformat completament els fluxos logístics a Europa. Ara, estem afrontant la guerra d’aranzels del Sr. Trump, que tornarà a provocar una catarsi en el sector de l’ecommerce. De fet, ja estem implicats en diversos projectes per establir estocs d’empreses europees als EUA.

TB: El millor consell que has rebut.

EH: Quan estiguis encallat amb un projecte, canvia de perspectiva. Gairebé sempre és la solució. Avui en dia, gestionar projectes és clau per tenir èxit en el món on vivim.

TB: Un referent.

EH: Juan Pablo Lázaro, CEO de Sending (abans ASM). La seva consistència, esforç i enfocament en el projecte empresarial em semblen admirables i excepcionals. Dins del món de la logística és tot un referent.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EH: La intel·ligència artificial, definitivament. Tot i que encara no som capaços d’imaginar-ne l’abast, és el gran canvi tecnològic en tots els àmbits.

TB: Treball presencial o remot?

EH: Una combinació. Per eficiència i pel benestar de l’equip necessitem la part social del treball presencial, però també cal conciliar i tenir moments de concentració que trobem millor als nostres espais privats.

TB: Una startup o empresa.

EH: N’hi ha moltes, i com que moltes són clientes meves, prefereixo no decantar-me per cap en concret. Destaco el col·lectiu de startups de Barcelona, perquè sincerament crec que el context actual de la ciutat és un dels millors d’Europa per emprendre, i això ja es comença a notar.

TB: Com desconnectes?

EH: Viatjant: a part d’obrir-me la ment, em dona molta pau mental.

TB: Un llibre que recomanis.

EH: ‘La estrategia del océano azul’, de Renée Mauborgne i Kim W. Chan.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que representi el teu moment actual.

EH: Una cançó: ‘I will survive’. Quan l’escolto, em puja l’ànim.

TB: Una recepta, un restaurant.

EH: Recepta: arròs amb llamàntol. Restaurant: un de nou en un polígon industrial de Barcelona, el Gran Via Sud. Es diu “La Mossa”, i tenen un dels millors menús diaris que he vist, i a un preu molt ajustat.

TB: Un lloc al món.

EH: Istanbul: la barreja perfecta de cultures i història.

TB: On invertiries 100.000 €?

EH: Seré molt subjectiu… La logística de l’ecommerce és un dels sectors que més inversió està atraient ara mateix.

TB: Si no fossis emprenedor…

EH: Seria emprenedor i no me n’adonaria.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

EH: Un gran identificador de sinergies i un facilitador per crear un context impressionant a Barcelona per a totes les empreses tecnològiques i del seu entorn.

Katya de Freedericksz va veure la bretxa: les dones fundadores continuen estant infrarepresentades. Per això va crear SheRise, una plataforma dedicada a impulsar les dones en tecnologia i emprenedoria a través de l’educació, el mentoratge i esdeveniments.

Més enllà de SheRise, la Katya és una figura clau en l’ecosistema startup. Fa de mentora per a fundadores a Techstars, Seedstars i Google for Startups, és professora convidada en dues escoles de negocis a Europa i Àsia, i ha dirigit tallers per a empreses globals com Unilever i Suntory. A més, el 2023 va ser seleccionada per a The Break Fellowship, un prestigiós programa de la UE dissenyat per ajudar dones emprenedores a ampliar la seva xarxa, desenvolupar habilitats i escalar els seus negocis a nivell internacional.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

KF: SheRise va néixer per tancar una bretxa evident en l’ecosistema startup: les dones fundadores continuen rebent menys finançament i menys visibilitat en comparació amb els seus companys masculins. La nostra missió és transformar aquesta realitat proporcionant accés als tres pilars fonamentals de l’èxit: coneixement, xarxa i capital. A través de programes educatius personalitzats, aliances amb acceleradores i esdeveniments d’alt impacte, SheRise està redefinint el paper de les dones en l’emprenedoria i la tecnologia.

TB: On és l’empresa ara i com la imagines d’aquí a dos anys?

KF: SheRise està en plena expansió, enfortint aliances amb fons d’inversió, acceleradores i corporacions compromeses amb l’equitat de gènere en tecnologia. Estem llançant nous programes de mentoratge, iniciatives per connectar inversores i startups, i col·laboracions estratègiques que impulsaran l’èxit de startups liderades per dones, augmentant-ne la visibilitat i les oportunitats professionals.

D’aquí a dos anys, veig SheRise com un referent global en l’empoderament femení, treballant amb fons d’inversió, governs i institucions per implementar programes educatius a gran escala.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

KF: Millorar les meves habilitats de parlar en públic ha estat una de les millors decisions que he pres. Vaig començar organitzant esdeveniments virtuals, després impartint tallers i classes per a estudiants de màster, fins a moderar els meus propis panells i xerrades en esdeveniments presencials. Amb el temps, això em va portar a escenaris com el MWC.

Parlar en públic no només dona visibilitat, sinó que també obre portes a xarxes influents, augmenta la confiança i amplifica idees. Més dones haurien d’agafar el micròfon, alçar la veu i ocupar el seu espai en els grans escenaris de la indústria.

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

KF: Com molts emprenedors, he hagut d’afrontar el repte d’equilibrar les meves múltiples passions —educació, empoderament femení i emprenedoria— mentre construïa un negoci sostenible i amb impacte.

Una de les lliçons més difícils ha estat aprendre a fer que l’empresa sigui escalable sense dependre exclusivament de mi. Al principi, em costava delegar, fins que vaig entendre que si un negoci depèn massa de la seva fundadora, no és realment sostenible. Trobar l’equip adequat, els socis estratègics i el model de negoci correcte ha estat un procés continu d’aprenentatge i ajust.

TB: El millor consell que has rebut.

KF: Troba moments de pausa. En un món accelerat, on sempre s’espera que estiguem ‘actius’, oblidem el poder del descans, la intuïció i la calma. Algunes de les meves millors idees han sorgit quan m’he desconnectat de la feina, m’he reconnectat amb mi mateixa i he deixat espai perquè la claredat aflori. Equilibrar la intensitat del treball amb el descans conscient no només millora el benestar, sinó que també és clau per prendre millors decisions i aconseguir l’èxit a llarg termini.

TB: Un referent.

KF: La Dra. Claire Thorne, Co-CEO de TechSheCan i Venture Partner. És una líder excepcional que combina una gran experiència tècnica amb una visió sòlida per a la inclusió de gènere en la tecnologia. El que més admiro d’ella és la seva humilitat, proximitat i compromís genuí amb la seva missió, tot i operar als nivells més alts del sector.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

KF: Més enllà de la IA, crec que la biotecnologia i el biohacking seran àrees transformadores. A mesura que avancem en el coneixement de la neurociència, la longevitat i l’optimització del rendiment humà, sorgiran innovacions que ens permetran assolir el nostre màxim potencial físic i cognitiu, redefinint la manera en què vivim i treballem.

TB: Treball presencial o remot?

KF: Cara a cara genera connexions més profundes.

TB: Una startup o empresa.

KF: Reclaim, fundada per Melissa McDermott. És una startup de moda circular impulsada per IA que està revolucionant una de les indústries més contaminants (la moda), facilitant la revenda i el reciclatge per a marques i consumidores. La visió de la Melissa, el seu profund coneixement del sector i el seu compromís amb la sostenibilitat la converteixen en una de les persones més inspiradores que conec.

TB: Com desconnectes?

KF: Ballar i la música m’ajuden a estar en el moment present, ja sigui en un concert o simplement a casa. També m’encanta organitzar sopars íntims amb amics. A més, dono prioritat a rituals de relaxació com sessions de spa, sauna i teràpies de so, que m’ajuden a recarregar energies.

TB: A book to recommend.

KF: ‘The Double X Economy’ de Linda Scott és una lectura imprescindible per a qui vulgui entendre la relació entre gènere, negocis i progrés econòmic. Explica com la desigualtat de gènere limita el creixement econòmic i per què empoderar les dones és clau per a la prosperitat global. El llibre posa en relleu les barreres sistèmiques que afronten les dones en el món dels negocis i les finances, des de l’accés limitat al capital fins al treball no remunerat. L’autora defensa de manera convincent que, quan les dones aconsegueixen independència financera, els negocis prosperen, les famílies milloren i les economies creixen.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que representi el teu moment actual.

KF: ‘Night on Earth’ de Jim Jarmush. Una pel·lícula sobre converses profundes, diferents cultures i trobades inesperades. Refelcteix el meu esperit d’aventura i exploració global.

TB: Una recepta, un restaurant.

KF: Ceviche! Un bon restaurant peruà és una aposta segura.

TB: Un lloc al món.

KF: Bali, Indonèsia. Sempre m’inspira i em fa sentir en pau.

TB: On invertiries 100.000k?

KF: En mi mateixa i en el meu projecte.

TB: Si no fossis emprenedora…

KF: Continuaria sent educadora i mentora, impartint tallers i dissenyant programes que ajudin altres persones a assolir el seu màxim potencial.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

KF: Una comunitat vibrant que fomenta la col·laboració, la innovació i les connexions amb impacte.

Amb una trajectòria que abasta des de la gestió de projectes tecnològics fins al desenvolupament de programari, el 2022 Milena Ocoro va deixar la seva Colòmbia natal per establir-se a Barcelona, la segona ciutat europea preferida pels emprenedors per crear la seva startup. Des d’aquí, va cofundar Okoro Tech, una startup especialitzada en el desenvolupament de solucions basades en intel·ligència artificial. Un d’aquells projectes, tan necessaris en l’actualitat, que ajuden a integrar ‘l’eina de moda’ en l’operativa diària de les pimes.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MO: Okoro Tech va néixer amb l’objectiu d’ajudar les pimes a millorar la seva eficiència operativa mitjançant solucions digitals impulsades per IA i automatització. Creiem en l’accessibilitat tecnològica i en facilitar eines que optimitzin els processos empresarials.

TB: En quin moment es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

MO: Actualment, Okoro Tech es troba en una etapa de consolidació. En els propers dos anys, esperem enfortir la nostra oferta de solucions, expandir la nostra presència al mercat i continuar innovant. El nostre objectiu és escalar de manera sostenible, establint aliances estratègiques i millorant les nostres capacitats tecnològiques per oferir solucions cada cop més avançades i accessibles.

TB: Una bona idea que has tingut.

MO: Integrar IA en ERP tradicionals per optimitzar la presa de decisions a les empreses, permetent la consulta de dades clau mitjançant chatbots intel·ligents en comptes d’informes estàtics.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

MO: Escalar l’empresa mentre mantenim una cultura d’innovació i qualitat. També, gestionar els desafiaments financers d’una startup sense perdre el focus en la visió a llarg termini.

TB: El millor consell que t’han donat.

MO: “El que no arriesga el huevo, no saca el pollo”, emprendre és prendre riscos calculats, i aquest consell m’ha ensenyat que, si volem créixer, hem d’atrevir-nos a innovar, sortir de la zona de confort i afrontar els reptes amb determinació. A Okoro Tech, sempre apostem per solucions que transformin i aportin un valor real als nostres clients.

TB: Un referent.

MO: Un dels professionals que més m’inspira és Cristian Rodríguez, amb qui tinc la sort de treballar a Okoro Tech. És una de les persones més brillants que conec, amb una capacitat excepcional per analitzar problemes complexos i trobar solucions innovadores. El seu enfocament estratègic i el seu profund coneixement tècnic han estat clau en el creixement de la nostra empresa, i la seva manera d’afrontar els desafiaments em motiva a continuar aprenent i evolucionant.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MO: La intel·ligència artificial aplicada a l’automatització de processos i la presa de decisions estratègiques. També la computació quàntica, que redefinirà la manera com gestionem i processem dades.

TB: Presencial o remot?

MO: Remot.

TB: Una startup o empresa.

MO: GMV és una empresa que representa la innovació i el desenvolupament tecnològic a Espanya, amb presència en sectors estratègics com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i el transport.

TB: Què et fa desconnectar?

MO: Gaudir del temps amb la meva família i les meves mascotes. Em recorden la importància de les petites coses: una tarda tranquil·la, un moment de joc i l’amor incondicional. Són la meva millor manera de relaxar-me i recarregar energies.

TB: Un llibre per recomanar.

MO: ‘El poder de l’ara’ d’Eckhart Tolle. Un llibre que convida a viure el present amb consciència i plenitud, quelcom fonamental tant en la vida com en l’emprenedoria.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MO: ‘A la recerca de la felicitat’ perquè reflecteix la resiliència i la perseverança necessàries per superar els desafiaments i assolir els somnis, quelcom amb el qual m’identifico plenament en aquest moment de la meva vida.

TB: Una recepta, un restaurant.

MO: Menjar típic colombià.

TB: Un lloc del món.

MO: Barcelona és una ciutat que ho té tot: innovació, cultura i qualitat de vida. El seu ecosistema emprenedor és vibrant i fomenta la creativitat, fet que la converteix en un lloc ideal per desenvolupar projectes tecnològics. A més, la seva energia cosmopolita i la seva connexió amb el món la fan única.

TB: On invertiries 100k?

MO: En el desenvolupament de productes tecnològics amb IA que ajudin a digitalitzar sectors clau com l’educació i la salut.

TB: Si no fossis emprenedora…

MO: Probablement treballaria en investigació aplicada a la intel·ligència artificial o en el desenvolupament de solucions tecnològiques en una empresa innovadora.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MO: Tech Barcelona representa una plataforma essencial que facilita l’accés a recursos, connexions i oportunitats, sent un aliat clau en el desenvolupament i expansió de projectes tecnològics a la ciutat.

Edgar Casanovas (Esplugues de Llobregat, 1982) s’ha passat tota la vida escalant. Tècnic Superior en Escalada, amb només 16 anys es va traslladar a Sort, als Pirineus, i als 21 va emprendre un viatge que el va portar a Nova Zelanda, Austràlia, Jordània i Mèxic, sempre treballant en el món de l’esport com a instructor d’escalada, de busseig i, fins i tot, de surf de neu.

Unint la seva passió amb la seva professió, va fundar Lizcore, una startup que busca revolucionar l’escalada indoor a través de la tecnologia. Van començar desenvolupant una solució per monitorar les vies dels rocòdroms i van fer el salt tancant una ronda de finançament de 630.000 € al gener. Ara, el seu pròxim objectiu és garantir la seguretat en l’escalada mitjançant l’ús d’IA.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EC: A Lizcore, creiem que la tecnologia pot transformar l’escalada en els rocòdroms. Igual que Strava ha revolucionat el running permetent als corredors registrar les seves activitats, analitzar el seu rendiment i connectar amb una comunitat global, Lizcore busca transformar l’escalada en rocòdroms mitjançant sensors per evitar l’ús del mòbil i dades.

Imagineu un sistema de rànquing en temps real, desafiaments personalitzats per a cada escalador o la possibilitat de compartir els èxits amb els amics. Aquesta és l’experiència gamificada que volem crear. A més, volem que Lizcore sigui una eina que trenqui barreres, desenvolupant sistemes de seguiment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i eines que permetin a persones amb discapacitat visual experimentar l’escalada d’una manera completament nova. Com a escalador, sempre he somiat amb un futur on l’escalada sigui més accessible i coneguda.

TB: En quin moment es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

EC: Lizcore està enlairant-se el 2025! Acabem de tancar la nostra primera ronda d’inversió pre-seed, que ens permetrà impulsar el desenvolupament del nostre sistema de tracking i gamificació, que ja ha estat utilitzat per més de 800 escaladors en diferents rocòdroms d’Espanya. D’aquí a dos anys, ens veiem liderant la transformació digital de l’escalada indoor a Europa i als EUA.

TB: Una bona idea que has tingut.

EC: A Lizcore portem dos anys preparant tot el sistema de hardware per poder rastrejar l’escalada i l’app de gamificació, juntament amb el SaaS per al gestor del rocòdrom. Encara estem desenvolupant aquest gran projecte, però, com a professional del sector de l’escalada, sabia que hi havia un problema amb els sistemes d’autoassegurament (autobelays). Per això, un cop tancat el hardware de tracking del sistema Lizcore, hem començat a treballar a bon ritme en el nou sistema de seguretat ‘Safety Gate’ per a autobelays amb l’ajuda d’Eurecat i la UPC.

Aquest nou dispositiu, mitjançant dues càmeres amb codi d’IA, ens permet verificar si un escalador està correctament lligat i pot escalar de manera segura. A més, ofereix altres sistemes de seguretat per minimitzar els accidents que es produeixen anualment en l’escalada.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

EC: Com a emprenedor, els desafiaments són constants. Crear un equip sòlid que lluiti per un mateix objectiu és un repte enorme, així com fer entendre què significa treballar en una startup amb recursos limitats. Aconseguir finançament per avançar més ràpid també ho és, especialment sent un projecte Sportech dins d’un sector tan de nínxol com l’escalada. Sembla que els inversors només busquen grans mercats súper competitius, sense veure que un mar blau és el lloc perfecte per crear un unicorn dins del sector.

D’altra banda, intentar mantenir-se al marge de tots els estímuls que el món de l’emprenedoria ofereix, que et poden fer perdre el focus. És molt important estar a prop de l’ecosistema emprenedor, però s’ha d’anar amb compte per no perdre el rumb.

TB: El millor consell que t’han donat.

EC: Durant aquests dos primers anys he tingut molts mentors, i al final em quedo amb dos consells: ‘Rodeja’t de gent millor que tu’ i ‘Fes el que realment sents’. Al final, he vist que cada mentor té la seva manera de veure les coses i que no hi ha una ciència exacta per a res. El millor és escoltar tothom, aprendre de tothom, però al final crear el teu propi sistema.

A Lizcore tenim la sort de comptar amb un equip excepcional d’inversors amb molta experiència, i això ens ajuda a evitar alguns dels errors típics—encara que també en cometem molts!

TB: Un referent.

EC: Tinc molts referents que he conegut personalment, i molts són els meus inversors. Soc una persona que no idealitza ningú si no el coneix en persona, estic cansat del màrqueting que vivim. Per exemple, l’equip fundador de Tiendeo m’inspira molta confiança. Una altra persona és Cristóbal Alonso, CEO de Startup Wise Guys i també inversor nostre, perquè quan necessito unes paraules directes, me les diu sense embuts ni filtres. Tots ells, gràcies a la seva experiència en el món de les startups i la seva visió sobre l’emprenedoria, són una gran inspiració per a mi.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EC: Crec que en aquesta pregunta tothom diu el mateix: la intel·ligència artificial. Crec que la IA té el potencial de transformar molts àmbits de la nostra vida, inclòs l’esport. A Lizcore ja l’estem utilitzant per millorar la seguretat en l’escalada i estem explorant noves aplicacions per a l’anàlisi de dades i la personalització de l’experiència.

TB: Presencial o remot?

EC:A Lizcore apostem per un model remot, segurament perquè l’equip fundador som molt emprenedors i ens podem passar hores i hores treballant i creant. Crec que si es crea un equip compromès, el treball remot pot aportar molt. Ara bé, si hi ha algú que no està al 200% motivat, el treball remot pot ser un problema.

D’altra banda, sent una empresa Sportech, m’agrada saber quan un treballador surt a fer esport, encara que sigui en horari laboral, perquè confio que després dedicarà les hores necessàries per complir els seus objectius.

TB: Una startup o companyia.

EC: Aquesta pregunta és fàcil per a un CEO d’una startup Sportech: Strava o Playtomic. Totes dues empreses són un exemple de com la tecnologia pot transformar l’experiència esportiva i crear una comunitat global de persones apassionades per l’esport. També han aconseguit que esports que es practicaven des de fa molt de temps ara, gràcies a les seves apps, siguin esports amb un creixement elevat.

TB: Què et fa desconnectar?

EC: L’única manera que tinc per desconnectar al 100% és estar amb la meva família i, per descomptat, ESCALAR. També m’agrada passar temps a la natura amb la meva família, però la realitat és que em costa molt desconnectar del tot, perquè caminar per la muntanya em deixa temps per pensar. En canvi, quan escalo, estic jo amb la paret i no puc pensar en res més. Quina gran cosa és l’escalada!

TB: Un llibre per recomanar.

EC: Com que abans t’he dit que no idealitzo ningú, he llegit grans llibres, però si no conec els autors, sempre em falta alguna cosa.

‘PERform’ de Cristóbal Alonso i Stovyan Yankov és un llibre que, tot i que moltes vegades diu coses lògiques, em fa pensar cada vegada que el repasso. Un altre llibre que m’ha agradat molt és ‘Be Finance My Friend’ de Javier Fernández Gallardo, una altra persona que he tingut la sort de conèixer i de la qual he après molt.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

EC: Tinc poc temps per a sèries i pel·lícules, perquè a les 22 h estic off.

Però et puc dir dues cançons que poso en moments difícils. Una és un clàssic: ‘Don’t Stop Me Now’ de Queen. Freddie Mercury sempre ha estat una figura que m’ha marcat; la seva capacitat de superació i de fer mil canvis d’estil musical reflecteixen l’energia i l’optimisme amb què afronto els reptes de Lizcore.

L’altra és ‘Rompe los Cristales’ de Platero y Tú, perquè reflecteix moltes vegades la meva manera de pensar: hi ha moments en què cal anar de cara per aconseguir els nostres objectius.

TB: Una recepta, un restaurant.

EC: Fa temps que no tinc temps per anar a menjar fora, però un lloc a Barcelona que m’agrada és el restaurant vegetarià ‘Teresa Carles’. És un lloc on, abans d’embarcar-me en aquest món, solia anar amb la meva parella i aconseguia desconnectar mentre parlava amb ella i gaudia de plats deliciosos, moltes vegades sense saber exactament què estava menjant.

TB: Un lloc del món.

EC:  Sens dubte et dic Nova Zelanda. Un país on vaig viure durant un any i és un lloc increïble, on la naturalesa, la cultura i els valors humans no estan molt corromputs per l’ambició de la societat en la qual vivim aquí. En aquest país, ajudar està en l’ADN.

TB: On invertiries 100k?

EC: En Lizcore, per descomptat (riu). Però parlant de debò, crec que hi ha moltes startups amb gran potencial a tot el món i tinc clar que, a part de que em fascini la idea de la startup, em fixaria molt en l’emprenedor: Perquè durant tota la meva trajectòria d’emprenedor he vist molts perfils d’emprenedors, uns que han creat la startup per a tenir un treball i un sou, i altres perquè és realment la seva passió i mourien mar, cel i terra i abandonarien tot per a aconseguir que el seu somni sigui una realitat.

Però si vols que et digui una startup en la qual jo invertiria si tingués els diners, seria Bend It, d’Arnau Marlí, un emprenedor jove que té una idea molt bona, que té un rerefons molt bonic, que Lizcore també el té, però per al món de l’escalada.

TB: Si no fossis emprenedor…

EC: Si no tingués el “virus” de l’emprenedor, que el tinc des del 17 anys, quan vaig crear la meva primera “empresa”, segurament continuaria treballant com a guia i formador d’escalada. De fet, el meu últim treball com a professor d’esports d’aventura m’encantava, però vaig haver de deixar-ho perquè el meu esperit emprenedor i els meus valors són molt importants, i a una persona amb el meu perfil li costa molt treballar en una organització amb normes tan rígides. Crec que els empresaris moltes vegades només veuen una part del negoci, i a un emprenedor li costa encaixar en aquesta mena d’estructures. En definitiva, crec que als emprenedors ens pot costar molt treballar en plantilles amb empresaris estrictes que no veuen el potencial que podem aportar als seus negocis.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

EC: Tech Barcelona és un ecosistema vibrant i innovador que impulsa el creixement de les startups a la ciutat. És un espai de trobada per a emprenedors, inversors i professionals del sector tecnològic Per a Lizcore, Tech Barcelona és un soci estratègic que ens ajuda a connectar amb altres actors de l’ecosistema i a accedir a noves oportunitats. Espero algun dia poder treure temps per a visitar més les instal·lacions i les vostres xerrades.