Economista de formació, Axel Plaza (Barcelona, 1991) és soci del grup tèxtil Coleo, on va començar a treballar fa nou anys en nous models d’innovació industrial i reciclatge tèxtil. Actualment dirigeix Wastex Technologies, la startup del grup, una divisió tecnològica encarregada de proporcionar la infraestructura física i digital necessària per a la classificació de tèxtils, així com per a la valorització i traçabilitat dels residus.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AP: Transformar la indústria tèxtil. En particular, la forma en la qual gestionem i valorem els residus tèxtils a través del desenvolupament de tecnologies de visió artificial i de traçabilitat.

TB: En quina etapa es troba i on ho veus d’aquí a dos anys?

AP: Aquest 2025 hem començat a tancar contractes importants. En dos anys, volem tenir els nostres sistemes de traçabilitat implantats en diverses regions del món.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

AP: Trucar a la meva àvia cada matí. Des d’una perspectiva totalment diferent, en tots els nivells, és una de les persones més sàvies que conec.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

AP: El creixement rapidíssim de Coleo, perquè les idees anaven molt més ràpid que la nostra capacitat de consolidar equips.

TB: El millor consell que t’han donat.

AP: ‘No cal evitar els conflictes i cal donar feedback honest’. M’ho va dir David Puyuelo, CEO de Coleo. Per la meva personalitat, m’ha costat molt aprendre això, però m’ha ajudat moltíssim.

TB: Un referent.

AP: Enric Figareda m’ha ensenyat gairebé tot el que sé de la indústria tèxtil. Si hi hagués un antònim de “pilota”, aquest seria ell. El seu feedback és radicalment honest, i pensa sempre en els problemes que sorgiran: imprescindible perquè les coses funcionin.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AP: M’agradaria dir una cosa més original, però la Intel·ligència Artificial…

TB: Una startup o empresa.

AP: Reju, una empresa que crec que està ben enfocada en el repte del reciclatge químic tèxtil.

TB: Què fas per desconnectar?

AP: Llegir biografies o novel·les històriques.

TB: Un llibre per recomanar.

AP: ‘No Rules Rules’ de Reed Hastings (fundador de Netflix) i Erin Meyer.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AP: Sèrie, ‘The Office’. I de cançó, ‘No Surrender’ de Bruce Springsteen.

TB: Una recepta, un restaurant.

AP: Carxofes amb pernil, restaurant Bar But, a Gràcia.

TB: Un lloc del món.

AP: El parc de Yellowstone, als Estats Units.

TB: On invertiries 100k?

AP: A Coleo, que és la peça clau per a escalar el reciclatge tèxtil a Europa, amb tots els canvis normatius que s’apropen.

TB: Si no fossis emprenedor…

AP: Seria agricultor a Menorca.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

AP: Una manera de connectar amb altres emprenedors i de connectar amb noves idees innovadores.

L’ictus és la tercera causa mundial de discapacitat. De fet, milions de supervivents no aconsegueixen tornar a caminar mai més.

Iván Martínez (Bergara, 1972), enginyer industrial amb més de vint anys d’experiència en Supply Chain i Operacions, va viure una experiència personal pròxima que va portar-lo a enfocar tots els seus esforços en la robòtica aplicada a persones amb discapacitat i en el desenvolupament de dispositius mèdics.

Com CEO i fundador de Robopedics, avui lidera un projecte que busca retornar a aquestes persones la capacitat de posar-se dempeus, caminar i recuperar la seva independència gràcies al sistema biònic Awake.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

IM: Crear la tecnologia i les condicions que permetin a milions de discapacitats per ictus tornar a caminar i, millorar així, la seva qualitat de vida i la seva salut.

TB: En quina etapa es troba i on ho veus d’aquí en dos anys?

IM: Robopedics està molt prop d’arribar al mercat. En dos anys, serà present en els principals mercats de la Unió Europea i planificant la seva entrada als Estats Units. També serà la referència mundial en mobilitat robòtica per a discapacitats.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

IM: Crear Robopedics.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

IM: Desenvolupar una tecnologia robòtica unilateral quan l’estat de l’art era bilateral.

TB: El millor consell que t’han donat.

IM: Envolta’t dels millors.

TB: Un referente.

IM: Marcos Martín, de Decelera. Combina talent, humilitat i propòsit. A més, és una gran persona. Una combinació molt, molt difícil de trobar.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

IM: La biònica.

TB: Una startup o empresa.

IM: Heuristik.

TB: Què fas per desconnectar?

IM: Cuinar en companyia de bona música i bon vi.

TB: Un llibre per recomanar.

IM: En aquest context, ‘Barcelona startup: Història i històries de l’ecosistema tecnològic i digital més gran del sud d’Europa’, de Mar Galtés. Imprescindible per entendre com hem arribat fins aquí.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

IM: ‘Un buen día’, de Los Planetas.

TB: Una recepta, un restaurant.

IM: La menestra de verdures de la meva mare. Restaurant, ‘L’Estrella’, a Barcelona

TB: Un lloc del món.

IM: El cim del Amboto, al País Basc, un dia de vent sud.

TB: On invertiries 100k?

IM: En Robopedics, per descomptat.

TB: Si no fossis emprenedor…

IM: Compartiria 25 anys d’experiència professional perquè uns altres no cometin els mateixos errors.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

IM: Una de les peces clau sense la qual no s’entén l’ecosistema d’innovació i emprenedoria actual de Barcelona.

Marina Teixidor (Sabadell, 1994) és una ànima inquieta i creadora. Emprenedora en sèrie, formada en comunicació i especialitzada en tecnologia i innovació, ha fundat tant startups com negocis tradicionals, acumulant experiències d’èxit i fracàs.

Actualment, és la cofundadora del grup energètic Voltexa i impulsora del mitjà digital col·laboratiu Techie Trends, a més de mentora, inversora i divulgadora a l’ecosistema.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MT: A Techie Trends donem veu a dones referents en innovació i tecnologia, i demostrem que sí que n’hi ha, moltes i de molt bones. En IA, ciberseguretat, blockchain, biotech…

TB: En quina etapa es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

MT: Vam començar aquest any, així que estem creixent i aprenent. D’aquí a dos anys el projecte ja serà internacional i espero que amb molta més visibilitat i comunitat.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

MT: Deixar-ho tot per emprendre fa ja uns quants anys. Vaig sentir que per fi encaixava.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat?

MT: Perdre-ho tot d’un dia per l’altre i haver de començar de zero totalment. Em va fer resilient.

TB: El millor consell que t’han donat.

MT: Un emprenedor ha de saber picar com una abella i volar com una papallona. Ha de saber fer les dues coses. No pots picar sempre, hi ha moments en què simplement has de deixar-te portar, confiar en el que has sembrat i tenir paciència.

TB: Un referent.

MT: El founder del meu altre projecte actual. Ha estat emprenedor tota la vida i té una ment i una passió que fan que el vulguis seguir.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MT: La computació quàntica. Em fascina no acabar d’entendre-la del tot i el que suposarà.

TB: Una startup o empresa.

MT: Reshape, tenen un equip excepcional, professionalment i personalment. I estan aconseguint tot el que es proposen.

TB: Què fas per desconnectar?

MT: Sortir a caminar a la natura, nedar o cuinar. En general, qualsevol cosa que no tingui a veure amb pantalles.

TB: Un llibre per recomanar.

MT: ‘Circe’, de Madeline Miller, o algun de l’autora Ottessa Moshfegh. M’oxigena llegir bona ficció.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MT: Crec que visc en un perpetu ‘Inside Out’, amb les emocions com a protagonistes. La muntanya russa d’emprendre i arriscar. A més, ara mateix estic creant més records essencials dels que podria haver imaginat.

TB: Una recepta, un restaurant.

MT: Com a receptes, qualsevol de la meva àvia: era cuinera professional i em va ensenyar tot el que sé.  Com a restaurant tinc un molt bon record del Voltereta Kioto, el del viatge al passat.

TB: Un lloc del món

MT: Casa meva. Sincerament, he viatjat molt i m’encanta, però com a casa amb la família (incloent-hi la feina), no hi ha enlloc.

TB: On invertiries 100k?

MT: Depèn de si espero que me’ls retornin o si me’ls puc permetre per jugar. Si fos el segon cas, faria tiquets petits en 10 o 15 startups per impulsar la innovació.

TB: Si no fossis emprenedora…

MT: No seria jo. Tot el que em passa pel cap té a veure amb emprendre o amb crear. És al meu ADN. Tot i que, si hagués de ser alguna cosa més, apostaria per ser inversora. És la que més s’acosta com a evolució natural.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MT: Una comunitat on compartir i descobrir, i on parlem el mateix idioma.

El 20% de la població a Espanya té més de 64 anys. Moltes d’aquestes persones viuen soles o en zones rurals i les seves llars es converteixen en escenaris propicis per als accidents. Ángel Puertas (Barcelona, 1983) acosta la tecnologia als perfils menys digitals perquè envellir a casa sigui més fàcil.

Enginyer amb orientació a negoci, ha cofundat i dirigeix SeniorDomo. La startup ha desenvolupat un rellotge intel·ligent d’assistència avançada que detecta situacions de risc de caigudes, inactivitat inusual i problemes cardíacs, i inclou un botó de SOS, sistema de mans lliures i localització GPS, de manera que els majors puguin conservar la seva autonomia i els seus familiars, mantenir la tranquil·litat.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

AP: Que les persones grans puguin envellir a casa gràcies a la nostra tecnologia, que és la més avançada i assequible del mercat.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí en dos anys?

AP: Hem donat servei a 10.000 famílies i, després d’aconseguir ‘breakeven’, el nostre objectiu és escalar ara més ràpid.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

AP: Crear una empresa amb els meus socis perquè el nostre equip sigui feliç ajudant a les persones grans.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

AP: Fer un ‘pivot’ agressiu i amb èxit amb molt poques setmanes de caixa.

TB: El millor consell que has rebut.

AP: Que no m’obsessioni amb el projecte. M’ha permès equilibrar la meva vida professional amb la meva família i amics. No és trivial, emprendre és exigent, però no ho és tot en la vida i cal saber compaginar-ho. Es pot.

TB: Un referent.

AP: El meu excap, Paco Vargas, un oncle ’10’. El porto sempre en el cor. He après moltíssim d’ell.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AP: Jo crec que arribarà un dia en què el digital es fusionarà amb el real. Serà una bogeria caminar pel carrer i veure elements sobreimpresos que el nostre cervell connectat a una xarxa global interpretarà. No serà necessari portar portàtil, ho tindrem en el cervell i solo amb pensar-lo apareixerà una interfície per a interactuar. No sé si ho veuré, però així és com m’imagino el futur.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

AP: El pàdel, els amics, la família i mini ‘side projects’.

TB: Un llibre per recomanar.

AP: ‘The Hard Thing About Hard Things,’ de Ben Horowitz. Has d’estar preparat per al pitjor.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

AP: Jo crec que ‘Fix You’ de Coldplay m’ha acompanyat durant tot el meu camí emprenedor i fins i tot abans. Sempre hi haurà moments durs, però hem de veure el got mig ple en tots ells.

TB: Una recepta, un restaurant.

AP: Arròs a la cubana, des de petit ha estat el meu plat favorit. Com a restaurant, La Flauta és un bo, bonic i barat. M’encanta.

TB: Un lloc en el món.

AP: La meva casa.

TB: On invertiries 100k?

AP: En SeniorDomo 🙂

TB: Si no fossis emprenedor…

AP: Perdria els papers. És un estil de vida.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AP: Un emblema de l’ecosistema.

Nina Alastruey (Barcelona, “abans de l’iPhone”) és d’aquelles persones que han viscut en primera línia l’evolució de l’ecosistema tecnològic de la ciutat. El 2006, a cavall entre San Francisco i Barcelona, va fundar TheChanner, la primera plataforma de social live TV al mòbil. Després vindrien Eelp! per ajudar la gent ocupada a guanyar temps, i Motovoy, una app per gestionar el manteniment de la moto des del telèfon. Amb tota aquesta experiència, va fer el salt al món de la inversió amb Demium, un vehicle amb un portafoli de més de 150 startups europees. És mentora a l’EIC Scaling Club de la Unió Europea, on continua acompanyant scaleups d’alt impacte.

Ara, està aixecant un fons per invertir en deep tech. I tot i que encara no en pot revelar gaire, ens avança que se centrarà en startups de desenvolupament sostenible en agri-food i nutrició.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

NA: Ajudar al talent d’aquí a muntar empreses en tecnologies agri-food sostenibles d’èxit mundial.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

NA: El fons d’inversió s’està aixecant per començar a operar el 2026. El 2027 portarem vàries startups invertides.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

NA: Les de les meves tres startups.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

NA: Pagar les nòmines en moments de finançament difícils.

TB: El millor consell que has rebut.

NA: Que no t’amoïni apartar-te del camí.

TB: Un referent.

NA: La meva sòcia Clara: potent, llesta, incansable i sempre somrient.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

NA: La que implantarem en éssers vius.

TB: Una startup o empresa.

NA: Moltes… Totes les que tenen un propòsit per millorar la vida de les persones sense abusar.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

NA: Una copa de vi negre amb amigues i amics.

TB: Un llibre per recomanar.

NA: Una novel·la de Barcelona com ‘L’Ombra del Vent’. Impressionant.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

NA: ‘Clint Eastwood’, de Gorillaz.

TB: Una recepta, un restaurant.

NA: Les piparres fregides. Com a restaurant o bar, Entrepanes Díaz.

TB: Un lloc en el món.

NA: Londres.

TB: On invertiries 100k?

NA: En una tecnologia que possibilités el cultiu en àrees desèrtiques amb pocs recursos. Però invertiria més diners.

TB: Si no fossis emprenedora o inversora…

NA: Ensenyaria a muntar negocis per tirar endavant de la forma més senzilla possible.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

NA: La primera associació potent que va existir. Un lloc per donar servei, per consultar i fer networking a la nostra indústria tecnològica.

Maja Završnik (Ljubljana, 1991) és antropòloga de cor (i segons el seu títol universitari) i ha passat l’última dècada ajudant a startups de SaaS a destacar mitjançant estratègies de màrqueting en línia.

En 2024, va observar que només el 35% de les dones utilitzaven la IA de manera professional, enfront del 54% dels homes. Això havia de canviar. Juntament amb Kris Talova i Stephany Oliveros, va cofundar SheAI, una plataforma educativa que té com a objectiu empoderar a les dones i a les empreses perquè utilitzin la IA a través de cursos, tallers i una comunitat de suport.

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

MZ: A SheAI tenim la missió de reduir la bretxa de gènere amb una educació accessible en IA. Oferim una varietat de cursos i llibres electrònics sobre IA, empoderem a les dones a través de xerrades i tallers, i a través d’una sòlida comunitat de dones que volen veure com les altres aconsegueixen l’èxit. També col·laborem amb empreses oferint tallers, consultoria i implementació de IA.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus dins de dos anys?

MZ: Estem en la fase inicial, completament autofinançats. Actualment oferim deu cursos, una comunitat sòlida i molts esdeveniments amb experts. També oferim fantàstics i atractius tallers B2B, que estan subvencionats al 100% a Espanya (a través de FUNDAE). En dos anys, esperem tenir la nostra pròpia plataforma i aplicació amb un itinerari d’aprenentatge personalitzat, un tutor de IA i un enfocament multimèdia de l’aprenentatge. Al mateix temps, tenim previst desenvolupar un petit model lingüístic (SLM) dirigit específicament a les dones amb la finalitat de reduir la bretxa de gènere en diversos sectors.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

MZ: Anar-me a viure a la Xina quan tenia 23 anys. Em va permetre tenir una ment oberta i gaudir realment de noves experiències, cultures i creences. Em va assegurar continuar sent una persona molt curiosa, a la qual li encanta aprendre i que s’adapta ràpidament a les coses noves i té en compte moltes perspectives diferents.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

MZ: Viure a l’estranger és el més increïble, però també el més difícil i esquinçador que es pot fer. Sento un gran respecte per les persones que decideixen fer el mateix, ja que és difícil deixar la teva llar, els teus amics i la teva família. Crec que és indicatiu d’una ment ambiciosa i una forta voluntat de viure la vida segons els teus propis termes.

TB: El millor consell que has rebut.

MZ: Com més valent ets, més sort tens.

TB:Un referent.

MZ: Marie Forleo. Igual que jo, és una persona amb múltiples passions que no té por a barrejar els negocis amb l’esport, la dansa, l’espiritualitat i el creixement personal.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MZ: La intel·ligència artificial. Crec que ni tan sols ens adonem del molt que canviarà en les pròximes dues dècades.

TB: Una startup o empresa.

MZ: Female Invest, una gran inspiració per al nostre negoci.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

MZ: Una caminada, nedar i llegir.

TB: Un llibre per recomanar.

MZ: ‘Untamed’ de Glennon Doyle, per a les noies, i ‘Una nova terra’, de Eckhart Tolle, per a tots. Una idea que connecta tots dos llibres és que, per a tenir la vida que volem, hem de començar a viure des de la nostra imaginació en comptes de fer-ho des del nostre adoctrinament.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi la teva vida en aquest moment.

MZ: És molt difícil triar una sola. ‘Bloom’, de Maribou State, em recorda que haig de desconnectar i gaudir del moment present. ‘Cherry Lips’, de Garbage, sempre m’omple d’energia. ‘Survivor’, de Destiny’s Child, va marcar la meva infància i, curiosament, Eminem va ser qui va definir la meva adolescència (si us plau, no em demaneu que rapegi, perquè ho faré i serà vergonyós per a tots).

TB: Una recepta, un restaurant.

MZ: L’única cosa que necessito és amanida grega a l’estiu i ramen a l’hivern.

TB: Un lloc en el món.

MZ: El meu lloc favorit en el món és un llac que no vull nomenar perquè vull que continuï sent un lloc apartat. També m’encantaria visitar el Japó!

TB: On invertiries 100 000 dòlars?

MZ: A crear un negoci amb el qual porto somiant molt temps, però per al qual encara no he tingut fons.

TB: Si no fossis emprenedora…

MZ: Seria antropòloga, visitaria illes remotes i escriuria sobre cultures molt diferents a la nostra. Intentaria integrar els coneixements tradicionals amb els nostres descobriments moderns, donant a conèixer a la gent estils de vida i patrons de pensament alternatius.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

MZ: És un lloc fantàstic per connectar i créixer amb unes altres startups de Barcelona.

Només un de cada vuit pacients oncològics es beneficia dels tractaments que rep. Després de més de vint anys investigant el càncer, Patricia Villagrasa (Barcelona, 1978) va decidir emprendre conjuntament amb el Dr. Aleix Prat per comercialitzar una possible solució i tenir un impacte directe en la societat.

Doctora en Biologia i Bioquímica per l’Hospital de la Mar Research Institute, amb una recerca postdoctoral en el Irving Cancer Research Center de la Universitat de Columbia i membre de la societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, Patricia ha cofundat  Reveal Genomics. El seu startup de biotecnologia cerca redefinir com s’usen els biomarcadores en oncologia per a millorar la comprensió de cada tumor i personalitzar els tractaments per a cada pacient.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

PV: Curar el càncer millor. Això significa que volem proporcionar eines diagnòstiques als metges perquè puguin tractar de manera individualitzada a cada pacient.

TB: En quina fase està el projecte i on el veus en dos anys?

PV: Estem just en l’etapa de precomercialització de la companyia. L’etapa abans de llançar el primer producte als mercats més importants com són els Estats Units i Europa. D’aquí a dos anys ens veiem amb el primer producte consolidat, el ‘pipeline’ finalitzat i a punt de llançar el segon producte, en plena etapa de creixement de l’empresa.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

PV: Com a empresa, aterrar als Estats Units. És un procés molt més directe i fàcil que entrar a Europa.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

PV: No acostumo a valorar els desafiaments de major o menor. M’enfronto a tots de la mateixa manera.

TB: El millor consell que has rebut.

PV: Els ‘learnings’ dels desafiaments que he tingut. He extret consells o lliçons de vida de totes aquestes experiències.

TB: Un referent.

PV: Aleix Prat, cofundador de Reveal Genomics, pel seu compromís, la seva integritat i la seva capacitat de treball, a més de la seva contínua cerca de millora per i per als pacients.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

PV: Tota aquella que busqui augmentar la longevitat.

TB: Una startup o empresa.

PV: Genentech, empresa que investiga, descobreix i desenvolupa medicaments per tractar malalties greus.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

PV: Anar a la muntanya, el contacte amb la natura.

TB: Un llibre per recomanar.

PV: ‘Lean In’, de Sheryl Sandberg.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

PV: ‘Fireworks’ de Katy Perry.

TB: Una recepta, un restaurant.

PV: El restaurant Murivecchi.

TB: Un lloc en el món.

PV: Galicia.

TB: On invertiries 100k?

PV: En un fons per ajudar a les empreses sense pensar en el múltiple i que s’inverteixi realment per impacte i no per retorn.

TB: Si no fossis emprenedora…

PV: Seria pilot.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

PV: Són moltes coses alhora. És oportunitat, innovació, estímul, ajuda, inspiració. És l’espai en el qual les startups de Barcelona es projecten al món.

Cada any generem prop de 1.000 milions de tones de residus orgànics al món, gran part dels quals acaben als abocadors, desaprofitats. Però a la mateixa natura –i en l’ecosistema innovador de Barcelona– tenim aliats capaços d’ajudar-nos a canviar aquesta situació.

A l’Àngela Mancho l’apassionen els reptes com aquest. Graduada en Dret per ESADE i amb una trajectòria que l’ha portat cap a projectes que combinen el món jurídic amb la gestió empresarial, actualment lidera Phoenix Foods, una startup que utilitza larves de Black Soldier Fly (BSF) per transformar residus orgànics en aliment per a animals i fertilitzant per a cultius.

“Fora de l’àmbit professional, m’interessa tot el que implica aprenentatge i creativitat. M’agrada llegir, entreno jujitsu brasiler, soc amant del cafè i l’art, i gaudeixo d’envoltar-me de nous reptes”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AM: Accelerar la transició cap a un sistema alimentari més sostenible i circular, utilitzant la Black Soldier Fly per valoritzar residus orgànics i transformar-los en proteïna d’alt valor per a alimentació animal i la generació de fertilitzants naturals. Volem convertir el que avui és rebuig en recurs.

TB: En quina fase està el projecte i on el veus en dos anys?

AM: Ara mateix estem en fase de creixement: ja tenim la nostra primera planta pilot industrial en funcionament i col·laboracions amb diverses empreses del sector agroalimentari. D’aquí a dos anys, espero estar operant a escala industrial en almenys dues localitzacions més i escalar la nostra tecnologia.

TB: Una bona idea que hagis tingut.

AM: Fer el pas d’incorporar perfils científics des del primer dia, no com a consultors externs, sinó com a socis. Ha marcat la diferència en la solidesa del projecte.

TB: Quin ha estat el teu major repte?

AM: Enfrontar la incertesa i assumir-la com una part natural i permanent de la vida.

TB: El millor consell que has rebut.

AM: “L’única cosa permanent és el canvi”. Ho constato cada setmana. Tant el que avui sembla un problema enorme, com allò que funciona perfectament, pot canviar en qüestió d’hores.

TB: Un referent.

AM: Kees Aarts de Protix, per com ha sabut portar la innovació en insectes a escala industrial amb rigor i visió estratègica.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AM: La biotecnologia aplicada a sistemes circulars. Crec que el futur serà biofabricat: des de proteïnes alternatives fins a materials que es descomponen de forma natural.

TB: Una startup o empresa.

AM: Venvirotech. Converteixen residus orgànics en bioplàstics biodegradables mitjançant bacteris. Innovació real amb impacte ambiental.

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

AM: Llegir, prendre un bon cafè amb amics i entrenar jujutsu brasiler.

TB: Un llibre per a recomanar.

AM: ‘Seda’ d’Alessandro Baricco. Una novel·la breu carregada de bellesa.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

AM: La cançó ‘Don’t Stop Me Now’ de Queen.

TB: Una recepta, un restaurant.

AM: Com a recepta, el ramen vegetal amb xiitake i gingebre. Com a restaurant, Ramen-Ya Hiro. Sempre hi ha cua i val molt la pena.

TB: Un lloc en el món.

AM: Japó. Per la combinació de natura, tecnologia i tradició.

TB: On invertiries 100k?

AM: A Phoenix! L’equip fundador hi ha posat diners, temps i energia des del primer dia. I també en tecnologies circulars; crec que és on es juga una part important del futur.

TB: Si no fossis emprenedora…

AM: M’agradaria escriure cròniques o retrats de persones.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AM: Un espai de connexió i una comunitat d’emprenedors des de Barcelona amb vocació internacional.