ACCIÓ ha desenvolupat un Recomanador de Finançament Alternatiu que facilita la recerca i ajuda a trobar la millor fórmula de finançament per cada cas. A més, també disposen d’un servei especialitzat per startups des del que descobrir totes les possibilitats per escalar una nova companyia.

El principi de qualsevol aventura empresarial és un repte en tots els aspectes. Assegurar la viabilitat del projecte mitjançant un pla de negoci és un dels primers objectius. Però fins i tot les millors idees poden fracassar sense el finançament adequat.

En finançament és un dels passos més complicats i alhora un dels més determinants per tirar endavant un projecte. Hi ha multitud d’opcions per trobar fons, però cal trobar una que s’adapti a les nostres necessitats i les del sector.

• Adigital, Asociación Española de Startups, Startup Valencia, ASCRI, Tech Barcelona, Spain Startup, Foment del Treball y AseBio ven necesario aprovechar este hito normativo para hacer de los emprendedores y de las empresas emergentes los principales vectores de desarrollo económico y social en España
• Reciben con satisfacción este primer paso del Gobierno, pero le piden ser más ambicioso en aspectos como la definición de empresa emergente, la fiscalidad a favor de las startups y la inversión en las mismas, las medidas de atracción y retención del talento, y la puesta en marcha de sandboxes regulatorios

Con motivo del trámite del Anteproyecto de Ley de Fomento del Ecosistema de las Empresas Emergentes, Adigital, Asociación Española de Startups, Startup Valencia, Ascri (Asociación Española de Capital, Crecimiento e Inversión), Tech Barcelona, Spain Startup, Foment del Treball  y AseBio (Asociación Española de Bioempresas) han presentado una propuesta conjunta de mejora de este nuevo marco normativo, cuyo objetivo es apoyar la creación y crecimiento de empresas emergentes, especialmente en la economía digital, y convertir a España en un polo de atracción de startups.

Los principales agentes de la economía digital y el emprendimiento innovador de nuestro país han acogido de manera positiva este anteproyecto, aunque subrayan la necesidad de abordar este hito normativo con ambición para hacer de los emprendedores y de las empresas emergentes uno de los principales vectores de desarrollo económico y social de nuestro país. Su respuesta conjunta trata de aportar un mejor contexto y  matizar algunas de las propuestas del Gobierno para mejorar el borrador de ley que está en los momentos iniciales de su tramitación. Se trata de un conjunto de medidas en torno a cinco ejes: definición y acreditación de empresa emergente, incentivos fiscales para el ecosistema, incentivos fiscales para la inversión, atracción y retención del talento, y entornos controlados de pruebas.

Definición y acreditación de empresa emergente

Entre las propuestas de estas entidades a la futura ley, destaca todo lo que tiene que ver con la precisión de la definición de ‘empresas emergentes’ o ‘startups’.  De ello, aseguran, depende que se apliquen o no las medidas e incentivos que se describen en el articulado de la Ley.

Consideran, por ejemplo, que debe extenderse el plazo a partir del cual una empresa puede ser definida como emergente y recalcan que es imprescindible que esta ley sea de aplicación a los emprendedores en serie, que representan el 63% de los emprendedores en España, mediante la eliminación del artículo 3.2 de la futura norma.

Incentivos fiscales para el ecosistema startup

Las entidades firmantes reclaman, del mismo modo, una mayor ambición para acompañar el crecimiento de estas empresas emergentes. En concreto, explican que las startups necesitan incentivos fiscales centrados en deducciones de I+D e Innovación Tecnológica, incentivos a la contratación de talento nacional e internacional, reducciones o incentivos en las cuotas de seguridad social de la empresa durante los primeros años, la revisión del periodo de aplicación de bases imponibles negativas, y aplicar la deducción fiscal en IRPF prevista en el borrador también en el impuesto de Sociedades. Por eso, piden que se refuercen los mecanismos de atracción a la inversión y advierten de la ausencia de medidas dirigidas a favorecer e incentivar la inversión en empresas emergentes por parte de business angels y capital privado (venture capital y private equity), vehículos clave en la creación y desarrollo de negocios innovadores. Es necesario, defienden, que nuestro país proporcione un régimen fiscal apropiado para estos actores, al nivel de los países de nuestro entorno.

Atracción y retención del talento

Los principales agentes del ecosistema digital e innovador se refieren también a las medidas que pueden contribuir a la atracción y retención de talento.

Por un lado,  proponen agilizar los trámites para la atracción de talento extranjero con acciones como la creación de un programa ‘Startup Visa’, de un régimen de impatriados atractivo o una “ventanilla digital”. Por otro, insisten en mejorar el esquema de retribución de incentivos con stock options que contempla la futura norma.  A este respecto, recuerdan que el tratamiento fiscal que reciben las stock options puede desincentivar su uso, por lo que proponen revisar el momento de devengo del impuesto y trasladarlo a un evento de liquidez. Dado que casi todos los países de nuestro entorno han adoptado medidas fiscales tendentes a incentivar la participación en capital de los empleados de sus pequeñas y medianas empresas, explican, no hacerlo en España impactaría, además,  en la competitividad de nuestro tejido emprendedor.

Sobre los entornos controlados de pruebas y otras medidas

Por último, el documento conjunto celebra también que el anteproyecto de ley apueste en su Título IV por la implementación de entornos controlados de pruebas o sandbox regulatorios, como instrumento idóneo para experimentar sobre los nuevos modelos de negocio, generando información real y oportuna que facilitará la labor del legislador en el futuro. En relación con los entornos de prueba, solicitan una mayor concreción en el texto para establecer lo antes posible su regulación y un plazo concreto en su implementación, así como la armonización a nivel nacional.

*****

Sobre Adigital

La Asociación Española de la Economía Digital (Adigital) es la organización empresarial que impulsa la digitalización de la economía española. Su misión es contribuir al desarrollo económico y social facilitando la transformación digital del tejido empresarial nacional.

Formada por una red de más 500 empresas de los sectores clave, Adigital impulsa el desarrollo de la Economía Digital a través de la representación y defensa de los intereses de sus asociados (Policy), la divulgación, investigación y creación de sinergias (Labs) y la generación de confianza en el entorno digital (Trust).

Adigital apuesta, en definitiva, por la digitalización para el crecimiento económico y la generación de empleo, así como para la construcción de sociedades más cohesionadas y sostenibles.

Foment del Treball Nacional ha liderat amb el consolat general dels EUA a Barcelona el programa gratuït de formació per a dones emprenedores promogut pel govern estatunidenc “Academy for Women Entrepreneurs” (AWE). L’edició catalana del programa, iniciat el passat mes de maig, ha comptat amb el suport d’EPSON, DWF-RCD i Wayra -la iniciativa d’emprenedoria que forma part del programa d’Innovació Oberta de Telefónica, i també de Tech Barcelona.

En la clausura del curs, Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, ha realitzat un recorregut per la història de la institució, des dels orígens de l’associació en el 2013 i els punts que determinen un hub tecnològic, com la cultura emprenedora local, la competició de talent o la generació de casos d’èxit. “Barcelona no apareixia en cap rànquing aleshores, i ara porta ja quatre anys consecutius en el top de ciutats europees preferides per emprendre”. Per a Martí, el repte per continuar impulsant l’ecosistema de la ciutat està en “connectar tots els sectors, des de l’element comú de la tecnologia. La missió de Tech Barcelona és continuar fent costat als emprenedors, fomentar que les corporacions confiïn en les startups com a palanca per transformar-se, i connectar encara més amb la generació de projectes des de la gran ciència que tenim”, ha explicat Martí.

Així mateix, Mar Galtés, directora de desenvolupament corporatiu de Tech Barcelona, ha format part de l’equip de mentores que han acompanyat a les 30 emprenedores seleccionades. Al programa, liderat per la directora d’Innovació de Foment Maria Mora, hi han participat també expertes professionals com Mar Alarcón (SocialCar), Laia Corbella (Podios), Montse Riquer (ACCIÓ), Laura Urquizu (RedPoints), Mar Consul (Sngular) o Judith Saladrigas (DWF-RCD).

D’entre totes les emprenedores del programa, s’han reconegut els projectes de Judit Giró ( CEO de The Blue Box), Esther Cid (CEO de Tipscool), Julia G. Escribà (CEO de Julia G. Escribà), Judit Camargo (CEO de Roka Furadada), Diana Ballart (CEO de The Smart Lollipop), i Marta Guardiola (CEO de Miwendo Solutions).

Aquesta setmana hem rebut al Pier01 a dues delegacions institucionals que, acompanyades per Miguel Vicente, president de Tech Barcelona, i Miquel Martí, conseller delegat han pogut conèixer el nostre projecte i conversar amb algunes de les empreses aquí instal·lades.

D’una banda, hem rebut a l’Honorable Sr. Roger Torrent, Conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Joan Romero, Conseller delegat d’ACCIÓ, que van acompanyar la delegació valenciana encapçalada per l’Honorable Sr. Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana i la Sra. Júlia Company, directora general d’IVACE, l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial.

Aquest mateix dia ens van visitar també Gonzalo García Andrés, Secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, i José Ignacio Pradas Poveda, director territorial de Comerç i de l’ICEX de Catalunya, que van poder veure de primera mà l’ecosistema de Tech Barcelona i per què el sector emprenedor és un motor econòmic imprescindible.

• El Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Tech Barcelona han signat aquest matí un acord de col·laboració, pel qual l’associació se suma com a partner a la segona edició de BNEW.
• Tech Barcelona, que té com a objectiu consolidar la ciutat com un hub tecnològic internacional, tindrà un paper destacat dins del vertical Digital Industry.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Tech Barcelona han signat un conveni de col·laboració per a la propera edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), que tindrà lloc de l’5 a el 8 d’octubre. A través d’aquest acord, Tech Barcelona aportarà el seu know-how en la promoció de Barcelona com a hub tecnològic internacional, així com en la promoció de la innovació entre els diferents agents que componen l’ecosistema emprenedor de la ciutat. L’associació tindrà un paper destacat a BNEW Digital Industry, vertical que ja va estar present en la primera edició de l’esdeveniment.

En l’acte de la signatura, que ha tingut lloc a les oficines de CZFB, han estat presents Miguel Vicente, president de Tech Barcelona, ​​i Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de BNEW.

Pere Navarro ha assenyalat que “BNEW creix amb les aportacions i l’experiència d’associacions com Tech Barcelona, ​​amb la qual el CZFB comparteix objectius com el de projectar internacionalment Barcelona i la seva àrea metropolitana, i que ens aportarà valor en l’àmbit tecnològic i emprenedor”. Així mateix, també destaca que “el CZFB és conscient que la indústria està vivint una era de disrupcions tecnològiques que donen lloc a nous desafiaments i oportunitats per a les nostres empreses i indústries, i a través de la vertical de Digital Industry aportarem respostes a aquestes noves tendències”.

Per la seva banda, Miguel Vicente ha destacat que “des de Tech Barcelona treballem per potenciar l’ecosistema d’innovació digital i tecnològic que es genera des de les startups i empreses més innovadores i que ja s’ha consolidat com un motor de transformació i creixement de l’economia. Ara és imprescindible connectar a les noves empreses tecnològiques amb la indústria tradicional, i BNEW serà de nou una bona ocasió per compartir coneixement i experiències”.

BNEW Digital Industry
Amb un format B2B totalment innovador, 100% professional i híbrid, BNEW va crear un precedent tecnològic en la seva primera edició en què es van generar més de 160 hores de contingut en línia, repartides en els cinc sectors d’activitat presents al BNEW: Logística, e-Commerce, Indústria Digital, Zones Econòmiques i Real Estate. Aquest any es duplicaran els sectors afegint noves àrees de caràcter més transversal: Mobility, Sustainable, Talent, Science i City.

BNEW Digital Industry és un dels verticals destacats i que ja va comptar amb protagonisme en la primera celebració de l’esdeveniment. Per a la segona edició, aquest sector tractarà temes sobre tecnologies de fabricació, entorns híbrids i multinúvol en el sector industrial, arquitectures informàtiques avançades, 5G i solucions sostenibles en 3D. La hiperautomatització en la producció, la societat 5.0, l’univers dels qubits i la computació quàntica seran altres dels temes que es tractaran.

• Tech Barcelona, en col·laboració amb l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), celebra el segon debat del cicle per impulsar l’Urbantech Hub

Barcelona Urbantech Hub, la plataforma per aglutinar institucions, companyies i professionals que impulsen la transformació urbana sostenible mitjançant la tecnologia, reivindica el paper de les grans corporacions per liderar la innovació que ha de definir el nou model de ciutat sostenible.

El Barcelona Urbantech Hub és un projecte liderat per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), Tech Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). A la segona sessió del cicle de debats per impulsar el Hub s’ha posat de manifest la necessitat que les grans empreses impulsin projectes que connectin les noves tecnologies amb l’urbanisme, l’arquitectura, la mobilitat o l’energia.

La jornada, celebrada dimecres al COAC, ha comptat amb la participació de Carlota Pi, cofundadora de Holaluz; Lucas Casanova, managing director de Seat Mo; Catalina Balseiro, directora d’innovació a Aigües de Barcelona; Anna Gener, CEO de Barcelona Grup Savills Aguirre Newman, Pilar Conesa, CEO d’Anteverti i Joan Pons, director d’innovació de Sorigué.

Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, ​​ha destacat durant la inauguració de l’acte que “l’Urbantech Hub integra actors que fins ara anaven per separat i d’altres amb els que fins fa poc gairebé no es comptava, com les startups. És un model de col·laboració transversal que hem de seguir potenciant”. La degana de COAC, Assumpció Puig, ha subratllat “la necessitat de connectar la innovació que es realitza al cor de les grans empreses, i que és motor de progrés social, amb el talent i potencial que s’està formant a les universitats. Per la seva banda, Vicente Guallart, fundador de l’IAAC, va insistir en la necessitat d’una “visió optimista davant el repte de construir el model de ciutat innovadora i sostenible que definirà el futur en els propers 50 anys”.

Carlota Pi, cofundadora d’Holaluz, va exposar les oportunitats de transformació del model de consum d’energia i el potencial de les ciutats. “A Holaluz hem iniciat la revolució de les teulades que no s’ha de confondre amb l’autoconsum. Es tracta de convertir les teulades en una central d’energia renovable i sense que això suposi una gran inversió”, ha assenyalat Pi.

Respecte a l’impacte de la mobilitat a la transformació de les ciutats, Lucas Casanovas, managing director de Seat Mo, va defensar un model urbanístic que permeti tenir “mobilitat reduïda, vehicles més petits, menys contaminants, que facin menys sorolls i permetin que els vianants guanyin més espai”. Pilar Conesa, CEO d’Anteverti, va afegir que els pilars que marcaran la transformació urbana a Barcelona són la relació amb l’espai públic, la construcció, els materials i la mobilitat.

Per la seva banda, Anna Gener, CEO de Barcelona Grup Savila Aguirre Newman, va valorar el nivell d’exigència que marquen actualment les administracions i institucions públiques en matèria de sostenibilitat, i que ja s’ha convertit també en una prioritat des del punt de vista dels inversors. “En tres anys hi ha hagut un canvi de consciència pel que fa a el canvi climàtic i és una tendència que ve per quedar-se. Si aconseguim tenir millors edificis, i més rendibles, també tindrem millors ciutats”.

Durant el debat també es va abordar els reptes de la col·laboració públic privada en el procés de transformació urbana. En paraules de Catalina Balseiro, directora d’Innovació a Aigües de Barcelona, “l’aigua és un bé vital per al desenvolupament econòmic, social i el futur de la ciutat. Nosaltres treballem en dues línies: l’eficiència i l’augment de la disponibilitat de recursos alternatius com la reutilització “.

Per la seva banda, Joan Pons, director d’Innovació de Sorigué, va assegurar que cal aplicar la tecnologia i la intel·ligència artificial amb l’objectiu de prendre decisions “preventives” en matèria de “construcció sostenible, industrialitzada i seguretat”.