Gran part del que ahir es deia sobre la IA, avui ja no té sentit. El mateix passarà demà amb el que s’estigui explicant avui. Una tecnologia en boca de tothom i que avança sense fre.

En aquest escenari frenètic, cal donar sentit a la tecnologia. Alex Keyter (Southampton, 1997), fundador de Generative Minds, ens parla de l’“AI for Good”, un concepte que entén la IA com una eina per capacitar les persones i generar un impacte positiu al món.

L’Alex va estudiar espanyol i alemany a la Cardiff University i va arribar a Binèfar (Osca), on va treballar com a professor d’anglès. Fins que, fa tres anys, es va embarcar en l’aventura de l’emprenedoria: “avui és el meu renaixement”, que diu el seu artista preferit, un aragonès (com no) com Kase.O.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AK: Generative Minds té com a objectiu garantir que ningú es quedi enrere en l’era de la IA. Ho fem formant altres persones perquè utilitzin les tecnologies emergents com a eines per impulsar el seu creixement com a emprenedors, investigadors i líders.

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

AK: Fa tres anys i mig que funciona i ja ha impartit tallers i formació sobre IA a més de 1.000 persones. Durant els propers dos anys, el nostre objectiu és ampliar el projecte per oferir programes d’“IA per a empreses” a tot el Regne Unit i a altres parts del món, en col·laboració amb socis que treballin per reduir les desigualtats socioeconòmiques a través de l’educació empresarial i tecnològica. L’aspiració és democratitzar l’accés a les oportunitats i arribar al màxim nombre de persones possible.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AK: Una de les decisions que més ha marcat el projecte fins ara ha estat apostar per la filosofia de la “IA per al bé” (AI for Good). Amb això em refereixo a la idea que la tecnologia s’ha d’utilitzar com un mitjà per empoderar i capacitar les persones per generar un impacte positiu més gran al món. Això ha influït especialment en el tipus de clients amb els quals he decidit treballar, centrant-me principalment en empreses socials, organitzacions benèfiques i institucions educatives que busquen crear més oportunitats per aportar valor a les persones a qui ofereixen els seus serveis.

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

AK: “Sent la por i fes-ho igualment”. Hi ha moltes ocasions en què podem sentir que no sabem si serem capaços de superar una situació, però sovint no és així. Som molt més capaços i tenim molt més poder del que imaginem, però hem de creure en nosaltres mateixos.

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

AK: Abans creia que simplement tenir coneixements sobre eines com la IA, o tenir-hi accés, era suficient perquè les persones comencessin a prendre mesures per resoldre els reptes als quals s’enfronten.

Amb el temps, m’he adonat que no és així. Les nostres eines són només instruments que s’han d’utilitzar dins d’una comunitat de pràctica compartida. Sovint, la veritable barrera per resoldre els problemes no és la manca d’eines, sinó la capacitat de comunicar i definir clarament el repte concret que intentem solucionar i la manera com podem treballar plegats per fer-ho.

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

AK: Un dels meus referents professionals és Nick Murray, que dirigeix TecTonic Night Summit, una trobada de l’ecosistema tecnològic que se celebra a Glasgow, Escòcia. Nick encarna el lideratge estoic i gaudeix reunint bones persones i bones idees. M’inspira a adoptar una perspectiva més àmplia i equilibrada sobre com la meva feina pot transformar positivament les comunitats, les economies i la vida d’altres persones.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AK: Sempre agraeixo les persones que afronten la feina amb una actitud d’optimisme i abundància. Persones que entenen que som aquí per crear valor conjuntament i que, sovint, podem trobar solucions millors i més sinèrgiques als reptes quan combinem les nostres millors pràctiques i experiències.

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

AK: Crec que les fregidores d’aire (air fryers) continuaran adoptant-se fins a convertir-se en el principal electrodomèstic de cuina (perquè són realment útils!).

TB: Què fas per desconnectar?

AK: M’encanta fer llargues passejades per la natura —per boscos, platges o muntanyes— i, sobretot, m’encanta córrer.

TB: Un llibre que recomanaries.

AK: Recentment he llegit ‘Amanecer en la cosecha’ (Sunrise on the Reaping), de Suzanne Collins, i m’ha encantat, malgrat la tristesa d’aquest món distòpic.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AK: ‘Renacimiento’, de Kase.O, representa el moment en què vaig decidir deixar la meva feina anterior com a professor de llengües i trobar un nou camí. També és una cançó que m’ajuda a mantenir els peus a terra i que m’ha ajudat a sortir del meu propi cap en moments difícils.

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

AK: Una recepta de primer nivell ha de ser el Banana Bread de BBC Good Food. Un dels meus plats preferits és la lasanya. I un restaurant que m’agrada força —tot i que és una cadena— és La Tagliatella.

TB: Un lloc del món.

AK: Binèfar, Osca, el poble espanyol que em va acollir com el seu únic professor d’anglès nadiu.

TB: On invertiríes 100.000 €?

AK: Invertiria els diners en infraestructures habilitades per la IA per a la creació de riquesa comunitària: eines que connectin les persones i els permetin donar-se suport mútuament.

TB: Si no fossis emprenedor…

AK: Si no fos emprenedor, crec que continuaria volent treballar a prop d’emprenedors per donar-los suport amb les seves idees. Potser treballaria a Tech Barcelona, per poder passar més temps amb vosaltres, perquè sou gent increïble!

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AK: Tech Barcelona és una llar lluny de casa per a mi com a fundador tecnològic. És un lloc on puc conèixer emprenedors i innovadors amb idees afins i on puc crear connexions genuïnes amb persones apassionades per ampliar les fronteres de la tecnologia per fer el bé.

Des que l’ésser humà és humà, sempre hem buscat maneres d’acomiadar-nos de les persones que estimem. Canvien els rituals, els costums i les maneres de viure el dol segons cada cultura, però hi ha una cosa que es manté: acomiadar algú mai no és fàcil. I encara menys quan, enmig del dolor, toca ocupar-se d’un funeral.

Tràmits, pressupostos, pagaments, decisions, trucades, dubtes… Una llarga llista de gestions que arriba precisament en un moment en què l’últim que ve de gust és posar-se a gestionar res.

D’aquesta realitat, que pocs expliquen però molts viuen, neix Funos, la comparadora de serveis funeraris creada i dirigida per Marc Vallhonesta (Barcelona, 1978). La seva proposta: portar la tecnologia a un sector tradicionalment estàtic i ajudar les famílies a agilitzar un procés que pot resultar especialment feixuc.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MV: Sempre m’ha costat acceptar aquelles situacions en què les persones prenen decisions importants amb tan poca informació, tan poca transparència i sense poder fer-ho amb veritable llibertat. Aquí vam veure l’oportunitat de construir un negoci, però també de corregir una situació que mai no ens havia semblat justa.

A Funos volem canviar això. Estem construint una marca que aporta transparència, claredat, empatia i professionalitat i que, en definitiva, dona poder a l’usuari gràcies a la tecnologia. Amb una infraestructura tecnològica que permeti a qualsevol persona informar-se, comparar, contractar i gestionar tot allò relacionat amb el final de la vida amb la mateixa facilitat i transparència amb què avui reservem un hotel o comprem qualsevol cosa per Internet.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MV: Hem validat el model, hem aconseguit portar el negoci a la rendibilitat i ara arriba el moment d’escalar. Operem a tot Espanya amb acords amb més de 750 funeràries i tanatoris, i continuem incorporant nous serveis al voltant del final de la vida. D’aquí a dos anys m’agradaria que Funos deixés de ser conegut com una comparadora per convertir-se en la plataforma de referència del sector, combinant marketplace, software, IA i dades per connectar famílies, funeràries, asseguradores i administracions. També esperem haver iniciat la nostra expansió internacional.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

MV: Emprendre en un sector on la confiança és molt més important que la tecnologia. Pots construir el millor producte del món, però si no aconsegueixes generar credibilitat entre famílies i professionals, no serveix de res. He après que innovar no consisteix únicament a desenvolupar tecnologia; consisteix a aconseguir que les persones la vulguin utilitzar. La innovació només té sentit quan resol un problema real.

TB: El millor consell que t’han donat. 

MV: M’encanta envoltar-me de persones millors que jo, demanar opinió i escoltar consells. Després prenc les meves pròpies decisions, però crec que una bona conversa et pot estalviar mesos d’errors. Si hagués de quedar-me amb un únic consell seria aquest: ven abans de construir. Fins que algú no paga voluntàriament pel teu producte, només tens una hipòtesi.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MV: Abans era més idealista i pensava que una gran idea era el més important. Avui continuo creient en les idees, però he après que el que realment marca la diferència és l’equip que hi ha darrere i l’execució: persones amb passió, resiliència i capacitat d’execució, que cuiden els detalls, s’envolten dels millors i mai no perden de vista la realitat financera del negoci. Avui continuo sent igual d’idealista, però molt menys ingenu.

TB: Todos cambiamos con el tiempo. ¿Has cambiado de opinión sobre algo?

MV: Antes era más idealista y pensaba que una gran idea era lo más importante. Hoy sigo creyendo en las ideas, pero he aprendido que lo que realmente marca la diferencia es el equipo que hay detrás y la ejecución: personas con pasión, resiliencia y capacidad de ejecución, que cuidan los detalles, se rodean de los mejores y nunca pierden de vista la realidad financiera del negocio. Hoy sigo siendo igual de idealista, pero mucho menos ingenuo.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MV: He tingut la sort d’aprendre de moltes persones. Per citar-ne algunes, Urs Rothmayr i Mathieu Carenzo m’han ensenyat a qüestionar les coses i a pensar de manera diferent.

TB: ¿Qué valoras más en las personas con las que trabajas?

MV: L’honestedat. Prefereixo treballar amb algú que em contradigui amb bons arguments abans que amb algú que sempre em doni la raó. També el compromís i la fidelitat.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MV: La robòtica. Vivim obsessionats a digitalitzar el software, però encara queden moltíssimes feines físiques que canviaran radicalment durant les pròximes dècades.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MV: Airbnb. No només perquè hagin construït una empresa extraordinària, sinó perquè han aconseguit fer fàcil allò que és difícil. A més, crec que continuen sent força fidels als seus principis.

TB: Què fas per desconnectar?

MV: Marxar el cap de setmana amb la família, sortir amb els amics, passejar, cuinar i dedicar temps a coses com el bricolatge o la jardineria.

TB: Un llibre per recomanar.

MV: ‘Hablando en Plata’, de Mathieu Carenzo. Perquè desmunta molts mites de l’emprenedoria i recorda que construir una empresa consisteix, sobretot, a vendre, executar i generar caixa. I el més valuós: et diu les coses tal com són, sense maquillar-les, basant-se en casos reals.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MV: ‘Viva la Vida’, de Coldplay.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MV: M’encanta cuinar i reunir família i amics al voltant de la taula. Probablement és una de les coses que més gaudeixo. I si hi ha un plat que m’agrada especialment són els arrossos. Pel que fa als restaurants… seria incapaç d’escollir-ne només un. Allà on vaig, guardo records de bons restaurants on m’agradaria tornar. 

TB: Un lloc del món. 

MV: Els Estats Units, i més concretament, Califòrnia i les grans ciutats de la costa est. Tot i que no tot és perfecte, em fascina la seva manera de ser extravertida, la seva obertura, el seu esperit emprenedor, treballador i innovador, així com la llibertat que s’hi respira. Podria viure encantat a Miami, Nova York o San Francisco.

TB: On invertiríes 100.000 €?

MV: La meitat a Funos. L’altra meitat, en startups liderades per fundadors excepcionals.

TB: Si no fossis emprenedor…

MV: Faria alguna cosa relacionada amb el màrqueting i el consumidor. Probablement muntaria un restaurant (també emprendre!) i continuaria fent classes. M’apassiona entendre les persones, dissenyar experiències de consumidor excepcionals i resoldre problemes reals que tinguin un impacte positiu en la vida de la gent

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MV: Tech Barcelona és molt més que una associació, uns membres, uns espais… Ha estat capaç de generar ecosistema, relacions entre els implicats, influir en les institucions públiques i privades, promoure el moviment emprenedor de Barcelona al món…

Ha demostrat que, quan connectes emprenedors, inversors, corporacions i institucions de veritat, el resultat és molt més gran que la suma de les parts.

“Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar”, com deia aquell poeta.

Fa uns mesos, Eleni Tassi (Grècia, 1983) va convertir aquesta mateixa idea en el punt de partida de Walk With Me: una comunitat liderada per dones, creada per acompanyar i orientar dones que poden estar travessant dubtes o incerteses en les seves trajectòries professionals. I tot plegat, literalment, mentre caminen.

Eleni ha desenvolupat la seva carrera impulsant l’excel·lència en equips d’operacions de negoci dins del sector de la tecnologia aplicada als viatges. Amb formació en Finances i Gestió de Màrqueting, treballa a Tripadvisor des del 2010, on actualment és Senior Director, Client Delivery & Business Systems, a més d’Executive Sponsor del Women ERG.

Fora de la feina, li apassionen els esports de resistència a la natura, els viatges d’aventura, la cuina i aprendre noves habilitats. I potser això diu alguna cosa d’ella: és una persona a qui li agrada avançar, descobrir i, sobretot, aprendre durant el camí.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

ET: Connectar dones que afronten reptes professionals amb dones amb experiència, per mantenir converses significatives 1:1 mentre caminen a l’aire lliure. Crear un espai on puguin aflorar la intuïció, la fluïdesa mental i la reflexió.

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

ET: Actualment estem en fase pilot. La intenció és crear una comunitat de dones, seleccionada i liderada per dones, que comparteixin la seva experiència i orientació amb altres dones que afronten reptes professionals en tecnologia o en altres sectors, mitjançant un model de participació flexible.

TB: Quina decisió clau ha marcat el teu uprojecte?

ET: Basar la proposta de valor en la meva pròpia experiència i intuïció, en lloc de fer-ho pensant en una futura monetització.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

ET: Encara estem en una fase molt inicial, així que probablement el repte més gran encara ha d’arribar. Però ja estic veient senyals de la síndrome de la impostora en dones amb una àmplia experiència i habilitats excepcionals que dubten a l’hora de recuperar la seva saviesa i fer un pas endavant per identificar-se com a possibles mentores.

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

ET: És una cita del llibre Good Work, de Paul Millerd: “Si no estàs segura que realment t’estima el que fas, pregunta’t: ‘Quant pagaria per treballar en això?'”.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

ET: Sobre la ingenuïtat de pensar que podia controlar els resultats. Les meves accions poden influir en el resultat, però el resultat final depèn de moltes forces que estan fora del meu control.

TB: Qui és un referent professional que t’inspira?

ET: Rochelle Richardson, antiga mentora i líder empresarial. M’inspira la seva capacitat per liderar processos de canvi i transformació organitzativa i, sobretot, la seva habilitat per motivar les persones i desbloquejar el seu potencial fent-les sentir realment vistes i compreses.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

ET: Les persones que no tenen por de ser autèntiques i mostrar el seu costat humà, mantenint alhora la seva professionalitat i coherència.

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

ET: La robòtica. Encara estem en una fase inicial a l’hora de resoldre problemes del món real, però els avenços són enormes.

TB: Hi ha alguna startup o empresa que admiris? Per què?

ET: Groundbreaker Talents: una organització sense ànim de lucre que ofereix programes de formació totalment finançats en IA i desenvolupament de programari per a dones a Uganda, proporcionant suport i mentoria a joves amb talent que volen desenvolupar una carrera en tecnologia. Què pot ser més inspirador que això?

TB: Què fas per desconnectar?

ET: Córrer per la natura, cuinar i descobrir música nova.

TB: Un llibre que recomanaries.

ET: ‘Els quatre acords’, de Don Miguel Ruiz.

TB: Una cançó que defineixi aquesta etapa de la teva vida.

ET: ‘Youth’, d’Ásgeir, sobre redescobrir l’alegria i la creativitat.

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

ET: Gemista, verdures gregues farcides, un plat tradicional i deliciós de Grècia. I Mula Bar, a Sants, per gaudir d’autèntica cuina grega a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

ET: Etiòpia. Paisatges salvatges i gent meravellosa.

TB: On invertiries 100.000 €?

ET: En una cartera d’inversió diversificada que combinés criptomonedes, ETF i accions d’empreses d’infraestructura d’IA.

TB: Si no fossis emprenedora…

ET: Planificaria i lideraria experiències de retir. O faria joieria.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

ET: Passió per la innovació valenta, les idees audaces, la comunitat i les oportunitats.

Quan pensem en el sector primari, pensem en el camp i en llargues jornades sota el sol. Però també parlem de dades i tecnologia.

En aquest terreny creix Agrobit, una plataforma integral de gestió agrícola que connecta l’activitat al camp amb els processos administratius i comercials. Ordena la informació, optimitza la cadena de valor i permet prendre decisions més àgils i precises. En definitiva, reuneix tot el que passa al camp en una única plataforma.

Actualment, la companyia ja opera en set països de l’Amèrica Llatina i Europa i prepara la seva següent etapa d’expansió. Al capdavant del seu desenvolupament a Europa hi ha Carla Balussi (1994), Business Developer d’Agrobit, amb qui parlem sobre la importància de generar confiança en un sector tradicional i d’ajudar-lo a afrontar un dels grans reptes globals: “produir més aliments i de més qualitat d’una manera cada vegada més sostenible”.

TB: Quin és el propòsit del vostre projecte?

CB: El nostre propòsit és accelerar la transformació digital de la cadena agroalimentària, ajudant les empreses a prendre millors decisions mitjançant les dades, la traçabilitat i la intel·ligència. Creiem que la tecnologia ha de contribuir a produir aliments d’una manera més eficient, transparent i sostenible.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CB: Va néixer per resoldre reptes del sector agroalimentari a l’Argentina. Avui acompanya empreses de diversos països. El següent pas és contribuir a afrontar un dels reptes globals més importants: produir més aliments i de més qualitat d’una manera cada vegada més sostenible.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

CB: Una decisió que va marcar el nostre camí va ser entendre que la transformació digital no comença amb la tecnologia, sinó amb les persones. Per això, sempre hem desenvolupat solucions pensant en les persones que les utilitzen cada dia al camp i al llarg de tota la cadena agroalimentària.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

CB: El repte més gran ha estat impulsar la innovació en un sector on el canvi requereix temps i confiança. M’ha ensenyat que escoltar és tan important com innovar i que la tecnologia només genera impacte quan les persones se la fan seva.

TB: El millor consell que t’han donat.

CB: “Escolta més del que parles.” És un consell senzill, però crec que les millors decisions neixen d’entendre primer les persones, els seus reptes i les seves necessitats abans d’intentar oferir una solució.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

CB: Abans pensava que la innovació consistia a desenvolupar la millor tecnologia. Avui crec que la veritable innovació és resoldre problemes reals d’una manera senzilla i generar un impacte positiu en les persones.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CB: El meu principal referent professional és Horacio Balussi, el meu pare i fundador de l’empresa. Amb només 19 anys, el 1979, va iniciar un projecte que més de quatre dècades després continua evolucionant i innovant. M’inspiren la seva visió a llarg termini, la seva capacitat d’adaptar-se als canvis i la seva convicció que la tecnologia només té sentit quan genera un impacte en la societat.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

CB: Valoro les persones que tenen iniciativa, curiositat i generositat per compartir allò que saben. Quan hi ha confiança i un propòsit compartit, els equips són capaços d’aconseguir coses extraordinàries.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CB: Els bessons digitals. Poder simular escenaris abans de prendre una decisió transformarà la manera com gestionem indústries tan complexes com l’agroalimentària, fent que els processos siguin més eficients, sostenibles i resilients.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

CB: Admiro Beeflow per la seva capacitat de convertir un repte global, com ara la pol·linització dels cultius, en una oportunitat d’innovació. És un gran exemple de com la ciència i la tecnologia poden contribuir a un sistema alimentari més sostenible.

TB: Què fas per desconnectar?

CB: Desconnecto passant temps amb la meva gossa, gaudint del mar, viatjant i compartint moments amb la meva família i els meus amics. L’art i la música també són una part important d’aquest equilibri.

TB: Un llibre per recomanar.

CB: Recomanaria ‘Moltes vides, molts mestres’, de Brian Weiss. És un llibre que convida a mirar la vida des d’una altra perspectiva, a reflexionar sobre les connexions humanes, l’aprenentatge que transcendeix el temps i sobre com cada trobada pot tenir un propòsit.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

CB: ‘Vuelta por el universo, de Gustavo Cerati. Em connecta amb la idea que la vida és un viatge infinit d’aprenentatge, en què cada experiència, cada persona i cada canvi amplien la nostra manera de veure el món.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

CB: El menjar casolà. No hi ha cap restaurant que pugui competir amb una taula compartida en família. Si hagués de triar un plat, serien les empanades argentines: cada vegada que les comparteixo sento que també comparteixo una part de la meva història, de les meves arrels i de la meva manera d’entendre les trobades.
 

TB: Un lloc del món.

CB: Barcelona.

TB: On invertiries 100.000 euros?

CB: Els invertiria en un projecte que combinés tecnologia i conservació per protegir els animals i els ecosistemes. Estic convençuda que no pot existir un futur sostenible si no aprenem a conviure amb la vida que ens envolta i a cuidar-la millor.

TB: Si no fossis emprenedora…

CB: Artista. Perquè crec que l’art té el poder de fer-nos mirar el món amb uns altres ulls.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

CB: Tech Barcelona representa una comunitat on la innovació, la col·laboració i el talent s’uneixen per construir solucions que milloren el món.

Des de mitjans de 2025, Lorena van den Berg (Barcelona, 1975) exerceix de CEO de Netsense, una consultora especialitzada en estratègia digital, experiència d’usuari i comunicació per a grans organitzacions. Amb més de vint anys de trajectòria en el sector, té clar què és el que més l’apassiona de la seva feina: impulsar la innovació i aprendre constantment dels canvis de l’entorn digital.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

LB: Construir estratègies digitals que realment generin impacte en el negoci dels nostres clients. En un moment d’enorme canvi tecnològic, volem ajudar les empreses a adaptar-s’hi sense perdre de vista el més important: les persones.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

LB: Estem en una etapa d’evolució. Després de molts anys consolidant el nostre posicionament, estem incorporant noves àrees com el GEO (Generative Engine Optimization) i la visibilitat en entorns d’IA. D’aquí a dos anys, m’agradaria que Netsense fos una de les consultores de referència a Europa en aquest àmbit.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

LB: Apostar sempre pel coneixement abans que pel volum. Hem preferit créixer de manera sostenible, especialitzant-nos i treballant amb clients als quals puguem aportar un valor real.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

LB: Mantenir la capacitat de reinventar-nos. En l’àmbit digital, el que funciona avui pot deixar de funcionar demà. He après que l’adaptació no és una resposta a la incertesa, sinó una manera de treballar.

TB: El millor consell que t’han donat.

LB: “No prenguis decisions importants en calent.” Amb el temps he comprovat que guImanyar perspectiva gairebé sempre porta a prendre millors decisions.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

LB: Abans pensava que calia tenir totes les respostes. Avui crec que el més important és fer les preguntes adequades i envoltar-te de persones que en moltes àrees en sàpiguen més que tu.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

LB: Genís Roca. Sempre m’ha inspirat la seva capacitat per explicar l’impacte de la tecnologia des d’una perspectiva estratègica i humana, allunyant-se del soroll i de les modes.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

LB: La curiositat, l’honestedat i l’actitud de construir en equip. El talent suma molt, però la confiança multiplica.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LB: La computació quàntica. Tot i que encara està fent els primers passos, transformarà sectors sencers com la salut, l’energia o la ciberseguretat.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

LB: Airbnb. Perquè va aconseguir transformar una indústria tradicional posant les persones al centre. Més enllà de la tecnologia, admiro la seva capacitat per construir una marca global basada en la confiança, el disseny de l’experiència i el sentit de comunitat.

TB: Què fas per desconnectar?

LB: Caminar vora el mar, viatjar i passar temps amb la meva família. També gaudeixo molt llegint sobre temes que no tenen res a veure amb la meva feina.

TB: Un llibre per recomanar.

LB: ‘Infinito’, de Marcos Abollado. És un llibre que convida a reflexionar sobre el propòsit, l’actitud amb què afrontem els reptes i la importància de continuar evolucionant tant personalment com professionalment.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

LB: ‘Beautiful Day’, d’U2.  

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

LB: Un bon arròs de peix compartit amb amics. I un restaurant: Pez Vela.

TB: Un lloc del món.

LB: Lanzarote. M’inspira el seu paisatge volcànic, la seva llum i la manera com la natura i l’arquitectura conviuen en equilibri. És un d’aquells llocs que ajuden a desconnectar i a tornar amb idees noves.

TB: On invertiries 100.000 euros?

LB: Una part en startups tecnològiques amb impacte, una altra en formació contínua i una altra en projectes que contribueixin a millorar l’educació digital de les noves generacions.

TB: Si no fossis emprenedora…

LB: Probablement em dedicaria a la docència o a l’acompanyament estratègic d’empreses. Gaudeixo molt compartint coneixement i ajudant els altres a créixer.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

LB: Tech Barcelona representa una comunitat que connecta talent, innovació i empresa. Un espai on compartir experiències, generar oportunitats i continuar construint un ecosistema tecnològic fort des de Barcelona.

Emprendre és aprendre a navegar: saber llegir el rumb, adaptar-se a l’onatge i mantenir la paciència quan s’avança més a poc a poc del que estava previst. Henry Hooper coneix bé aquesta travessia.

Cofundador i CEO de Metarina, treballa per digitalitzar els ports esportius i transformar la manera com les marines i els navegants es relacionen. El que va començar a Espanya ja travessa la Mediterrània i arriba fins a la regió del Golf, el sud-est asiàtic i Austràlia.

Ens parla de créixer més enllà del mercat més proper, construir confiança en una indústria tradicional i entendre que avançar de veritat també significa gaudir del procés.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

HH: Metarina existeix per transformar la manera com interactuen els ports esportius i els navegants. Ajudem els equips de les marines a oferir una millor experiència al client mitjançant la digitalització de les seves operacions, l’automatització de processos repetitius i la creació d’un ecosistema nàutic més connectat.

El nostre objectiu és fer que la navegació sigui més senzilla, segura i agradable per a totes les persones implicades.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

HH:Ens trobem en una etapa molt emocionant. Després de començar a Espanya i expandir-nos per la Mediterrània, actualment treballem amb ports esportius ambiciosos des del sud-est asiàtic i la regió del Golf fins a Austràlia.

D’aquí a dos anys, volem ser reconeguts com a líders mundials en la transformació digital dels ports esportius, col·laborant amb els operadors més innovadors del sector i establint el referent de tot el que és possible aconseguir.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

HH: Una de les decisions més importants que vam prendre va ser mirar més enllà d’Europa abans del que havíem previst. Ens va ensenyar que el mercat més proper no sempre és l’únic mercat adequat. Cada regió té dinàmiques diferents, i entendre on aporta més valor la teva solució acostuma a ser més important que la proximitat geogràfica.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

HH: Desenvolupar programari empresarial per a una indústria tradicional requereix paciència. La confiança, la reputació i les relacions a llarg termini no es poden accelerar de la mateixa manera que el creixement d’usuaris en molts negocis digitals.

Aquesta experiència em va ensenyar la importància d’equilibrar l’ambició amb la perseverança i d’envoltar-te de mentors i inversors que entenguin que una transformació significativa requereix temps.

TB: El millor consell que t’han donat.

HH: El discurs de Theodore Roosevelt conegut com “L’home a l’arena” m’ha acompanyat durant tota la meva trajectòria com a emprenedor. Em recorda que les opinions a les quals realment val la pena prestar atenció són les de les persones que estan disposades a entrar a l’arena. Serveix de brúixola quan construeixes una empresa: escolta amb atenció, però sigues selectiu amb els consells que deixes que influeixin en les teves decisions.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

HH: En una etapa anterior de la meva vida, sempre estava centrat a assolir la següent fita tan ràpidament com fos possible. Avui continuo valorant el progrés, però he après a apreciar el procés en si mateix.

Construir alguna cosa significativa no consisteix a córrer cap a la meta. Crec que l’èxit arriba de manera natural quan et concentres en el procés, una cosa que també fa que el camí valgui molt més la pena.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

HH: He tingut la sort de treballar amb un cercle extraordinari d’assessors i mentors, cadascun dels quals ha influït d’una manera diferent en la meva forma de pensar. En lloc d’intentar imitar una persona concreta, prefereixo aprendre de moltes persones i combinar aquestes perspectives a la meva manera.

TB: Què valores més de les persones amb qui treballes?

HH: La integritat, la lleialtat i la capacitat d’assumir responsabilitats. Les startups posen a prova les persones i mostren ràpidament el seu veritable caràcter.

Estic enormement agraït de treballar amb un equip que demostra iniciativa de manera constant, es dona suport mútuament i es preocupa de veritat per construir alguna cosa significativa conjuntament.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

HH: No soc la persona adequada per predir quina tecnologia tindrà un impacte més gran més enllà de la intel·ligència artificial. El que sí que espero és que la pròxima generació de tecnologies ens ajudi a construir un món més sostenible, aprofitant millor els recursos de què ja disposem.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

HH: Ocean Ecostructures. Admiro com han combinat l’èxit comercial amb un impacte mediambiental tangible. Estan demostrant que la sostenibilitat pot ser un veritable model de negoci i no només un missatge de màrqueting.

TB: Què fas per desconnectar?

HH: Caminar. Cada dia camino uns 40 minuts per anar i tornar de l’oficina, travessant la Ciutadella i recorrent el port esportiu, i s’ha convertit en una part essencial de la meva rutina. Quan necessito desconnectar de veritat, em podeu trobar fent el Camí de Sant Jaume o practicant senderisme a les Dolomites.

TB: Un llibre per recomanar.

HH: ‘El monjo que es va vendre el Ferrari’, de Robin Sharma. És un recordatori senzill que l’ambició i la realització personal no tenen per què estar enfrontades.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

HH:’Olalla’, de Blanco White. No per la lletra, sinó per l’atmosfera que crea. Té un equilibri entre melancolia i optimisme al qual sempre acabo tornant.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

HH: La Fonda de Pirenaicas, a Gràcia. Tot i que una de les coses que més valoro de Barcelona és que no hi ha un únic lloc de visita obligada. Hi ha grans restaurants amagats en pràcticament tots els barris.

TB: Un lloc del món.

HH: Sant Sebastià. Té una atmosfera única que fa que hi torni cada any.

TB: On invertiries 100.000 euros?

HH: En persones excepcionals. Les millors empreses les construeixen grans equips, així que apostaria per fundadors i equips amb valors sòlids, curiositat i determinació per resoldre problemes rellevants.

TB: Si no fossis emprenedor…

HH: Continuaria volent crear coses, encara que utilitzant un mitjà diferent. Ja fos mitjançant l’arquitectura, el disseny de producte o el disseny industrial, hi ha alguna cosa especial a crear una cosa que realment pots tocar i experimentar en el món físic.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

HH: Tech Barcelona representa l’inici de la meva trajectòria emprenedora a la ciutat. Vaig arribar per primera vegada a Barcelona per estudiar, però hi vaig tornar per construir una empresa i una vida. Formar part de l’ecosistema des dels seus primers anys m’ha permès connectar amb persones que m’han desafiat, donat suport i inspirat al llarg del camí.

Què fa una business coach?

Des de Scaling Up Spain, Laia Alomar (Barcelona, 1982) ajuda CEOs i equips directius a prendre el control de les seves empreses, créixer sense caure en el caos i guanyar temps per a la vida personal.

Laia va estudiar informàtica a la UPC i empresarials a Londres. Després va fundar el seu propi estudi d’animació, que, des de Barcelona, va participar en produccions per a companyies com Disney i Marvel. I més tard es va certificar en Scaling Up, la metodologia creada pel guru empresarial Verne Harnish per ajudar les pimes a créixer de manera sostinguda i rendible.

Laia insisteix que l’èxit professional no s’hauria de pagar amb allò que t’espera quan arribes a casa: “Soc mare de dos adolescents, i crec que una empresa ben construïda no hauria de destruir la teva família ni la teva vida”, diu. Fora de la feina, prepara la seva pròxima volta al món, assegura que en una altra vida hauria estat pilot de rallies i parla de Premià de Mar com aquell “Maresme tropical” on sempre torna.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

LA: Vull que els i les CEOs puguin fer créixer les seves empreses sense que els robi la vida, instal·lant el ritme operatiu que aporta claredat, direcció compartida i ritme per créixer amb tracció i equilibri.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

LA: Està en fase de consolidació i enfocament. Hi ha clients recurrents, estructura i resultats. El que falta ara és presència i creixement.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

LA: Buscar el coneixement internacional per després servir el meu ecosistema local.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

LA: Una cosa molt habitual en la majoria dels negocis: la dificultat de comunicar una cosa que la gent necessita però que ningú busca. M’ha ensenyat que la feina és fer que es reconeguin en el dolor, que sentin que “això és exactament el que em passa”.

TB: El millor consell que t’han donat.

LA: El propòsit i els valors són el cor de tot el que fas com a persona i com a empresa. Descobreix-los primer, després construeix la resta.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

LA: Amb el temps he entès que menys és més. Cal eliminar soroll en tots els aspectes. No necessitem més dades, prioritats ni accions. Necessitem menys de tot i molt més enfocat.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

LA: Tots els empresaris i empresàries amb qui treballo. Molts que, a més, són família directa i que m’ajuden a créixer.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

LA: Valentia i humilitat. Valentia per dir en veu alta què ha de canviar, i humilitat per acceptar feedback per millorar. Les converses difícils són les que fan avançar les coses. La resta és teatre. 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

LA: La IA per prendre decisions en equip. No per substituir el criteri humà, sinó per fer visible allò que abans no es veia.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

LA: Innovamat. M’apassiona la innovació en l’aprenentatge. És una iniciativa local i n’he vist els resultats en primera persona a l’escola de les meves filles.

TB: Què fas per desconnectar?

LA: M’agrada viatjar i conèixer noves cultures. Ara estic preparant la volta al món.

TB: Un llibre per recomanar.

LA: ‘Scaling Up’, de Verne Harnish, per aplicar a l’empresa, o ‘Atlas Shrugged’, d’Ayn Rand. Una lectura polèmica, però necessària.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

LA: ‘Unstoppable’, de SIA.  

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

LA: Frit mallorquí, en honor a la meva família. St. Moritz, restaurant suís de fondues a Wardour Street, Londres, on vaig celebrar el meu aniversari cada any durant una dècada, i que trobo molt a faltar.

TB: Un lloc del món.

LA: Premià de Mar, Maresme tropical. There’s no place like home.

TB: On invertiries 100k?

LA: En llibres i educació.

TB: Si no fossis emprenedora…

LA: En una altra vida hauria estat pilot de rallies.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

LA: Suport + impulsor de l’ecosistema tech de Barcelona.

En comunicació, arribar tard a un tema és com no dir res. Les marques competeixen cada dia per formar part de la conversa. Intenten entendre la seva audiència, detectar noves tendències, sumar-se a temps als trending topics del moment… Però el ritme és cada vegada més frenètic. Les converses apareixen, exploten i desapareixen abans que moltes empreses hagin acabat d’aprovar el copy.

Lexy neix per resoldre aquest repte. A través de la intel·ligència artificial, la startup identifica temes candents segons el perfil de cada empresa i ajuda a adaptar les seves comunicacions a les converses del moment.

Darrere del projecte hi ha Gabriela Moncada (Caracas, 1988), CEO i cofundadora de la plataforma. Economista de formació, amb especialització en direcció d’empreses internacionals, màrqueting digital i desenvolupament web, va començar a emprendre de molt jove amb la seva família a Veneçuela. Avui reuneix a Lexy tres mons que sempre l’han acompanyada: emprenedoria, comunicació i tecnologia. Ella mateixa ens explica com.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GM: El propòsit de Lexy és ajudar empreses, emprenedors i organitzacions a comunicar millor, amb més estratègia i menys fricció. La majoria d’empreses tenen propostes molt valuoses, però els costa transformar el que saben, el que fan i el que passa al seu sector en contingut útil per a la seva audiència. Lexy els ajuda just en aquest punt: connecta les dades de la seva marca amb tendències i notícies rellevants per convertir tot això en publicacions més estratègiques, personalitzades i accionables. Volem que comunicar deixi de ser una càrrega operativa i es converteixi en un avantatge per créixer.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

GM: Lexy es troba en una etapa de creixement, validació comercial i consolidació del producte. D’aquí a dos anys veig Lexy com una plataforma de referència per automatitzar la creació de contingut de les petites i mitjanes empreses; una eina que treballa amb tu, et proposa contingut estratègic i et permet mantenir el control creatiu, però amb molt menys esforç operatiu.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

GM: Una decisió clau ha estat tenir molt clar el problema que volíem resoldre, però sent flexibles en el camí. Quan vam començar amb Lexy fa més de quatre anys, gairebé ningú parlava d’intel·ligència artificial. Molts dels nostres clients potencials encara no entenien bé com aquesta tecnologia els podia ajudar en el seu dia a dia. Amb els anys, el mercat va canviar completament, la IA va passar a ser a tot arreu i això ens va obligar a adaptar-nos, diferenciar-nos amb rapidesa i prendre decisions en un entorn amb moltíssim soroll. Crec que el que més ens ha marcat ha estat mantenir el focus sense quedar-nos rígids, escoltar el mercat, fer evolucionar el producte i continuar treballant sobre una necessitat que vèiem clarament a les empreses.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

GM: Un dels reptes més grans ha estat sostenir el projecte en moments de molta incertesa. Emprendre no és tan senzill com sembla. Hi ha etapes en què tens menys recursos, menys equip i moltes decisions difícils al davant.

En el nostre cas, vam passar de ser un equip més gran a haver de continuar avançant amb molt poc capital i amb només dues persones empenyent una cosa en què crèiem molt. A poc a poc vam tornar a créixer, a construir equip i a tirar endavant el producte que tenim avui. Això em va ensenyar que, quan tens un enfocament clar i treballes amb les persones adequades, pots travessar moments molt difícils sense perdre la direcció.

TB: El millor consell que t’han donat.

GM: Abans d’obsessionar-te amb vendre, obsessiona’t amb resoldre bé el problema en qüestió. Quan construeixes alguna cosa que realment ajuda, vendre deixa de sentir-se com una transacció i es converteix en una conseqüència natural d’aportar valor. Per a mi, aquest consell ha estat molt important perquè em recorda que una empresa no es construeix només des del que vol oferir, sinó des del que els seus clients realment necessiten.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

GM: Abans pensava que calia analitzar molt abans de prendre una decisió. Amb els anys, i especialment emprenent, he entès que moltes vegades la claredat arriba després d’actuar, no abans.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GM: Claudia de la Riva, CEO i fundadora d’Apolo Kids. M’inspira la seva energia, la seva constància i la seva capacitat de continuar endavant fins i tot quan el camí no és fàcil. Emprendre exigeix molta resiliència, i crec que Claudia representa molt bé aquesta combinació de visió, passió i capacitat d’execució que cal per construir una empresa amb impacte.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

GM: Valoro moltíssim el compromís i l’empatia. En una startup, especialment quan l’equip és petit, cada persona té un impacte enorme. No es tracta només de talent tècnic, sinó d’actitud, responsabilitat i capacitat de construir amb els altres. A Lexy tenim un equip petit, però molt compromès, i crec que això és una de les nostres fortaleses més grans.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GM: Crec que la computació quàntica marcarà profundament el futur.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

GM: Muse Scene Lab, perquè estan transformant una indústria molt tradicional com l’educació musical, combinant tecnologia, creativitat i una visió molt clara de futur. M’inspira especialment com estan apropant noves formes de practicar, aprendre i connectar amb la música. Entrar en un sector tan emocional i, alhora, tan arrelat en mètodes clàssics no és fàcil. Crec que els projectes que s’atreveixen a innovar en espais així tenen molt de mèrit, perquè no només creen tecnologia, també canvien hàbits, experiències i formes d’aprendre.

TB: Què fas per desconnectar?

GM: Descobrir nous llocs i connectar amb altres cultures. Sento que viatjar t’obre la mirada, t’ajuda a entendre que no hi ha una única manera de viure ni de veure el món, i et permet tornar amb més perspectiva. També meditar i anar al gimnàs.

TB: Un llibre per recomanar.

GM: Recomanaria ‘Control’, de Freddy Vega, especialment per a persones que estan emprenent o construint alguna cosa pròpia. És un llibre que connecta molt bé amb la idea de prendre responsabilitat sobre el teu camí, les teves decisions i el teu creixement. Emprendre sovint implica moure’s en la incertesa, i crec que aquest tipus de lectures ajuden a recordar que, encara que no ho pots controlar tot, sí que pots controlar com respons, com aprens i com avances.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

GM: ‘Imagine’, de John Lennon. Pel moment que vivim com a societat, em sembla una cançó que continua sent molt necessària. Parla d’imaginar un món diferent, més humà i més unit. Tant de bo algunes cançons poguessin convertir-se en realitat.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

GM: Eatvolve, a Itàlia. Ells diuen que no són un restaurant, perquè van més enllà d’això, i crec que s’entén quan els coneixes. És un concepte on el menjar es pensa des del benestar. Els seus plats són sense gluten, sense lactis, sense sucres afegits i sense additius. Una de les seves frases és que “allà no menges, allà et nodreixes”.

TB: Un lloc del món.

GM: Canaima, a Veneçuela. És un dels llocs més impressionants que he conegut. Allà hi ha el Salto Ángel, la cascada més alta del món, però més enllà d’això, és un lloc on la natura se sent immensa, pura i imponent. És un d’aquells llocs que et fan sentir petita, però al mateix temps sents una connexió increïble amb aquest planeta meravellós.

TB: On invertiries 100k?

GM: Avui els invertiria a Lexy, sens dubte. Estem construint alguna cosa amb molt potencial i en un moment clau per accelerar. Invertiria a continuar enfortint producte, vendes i creixement, per arribar a més empreses i demostrar que la IA pot ajudar a comunicar millor quan es combina amb dades, estratègia i coneixement real de l’usuari.

TB: Si no fossis emprenedora…

GM: Probablement em dedicaria a mentoritzar i acompanyar altres projectes. És una cosa que ja faig i que m’omple molt. M’agrada ajudar altres emprenedors a ordenar idees, qüestionar supòsits, detectar oportunitats i avançar amb més claredat. Emprendre no és fàcil, i moltes vegades una mirada externa et pot ajudar a veure allò que des de dins costa identificar. 

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

GM: És una comunitat clau dins de l’ecosistema emprenedor de la ciutat. Des d’abans de crear Lexy ja coneixia la seva feina, i he vist com en els darrers anys han contribuït a connectar, visibilitzar i enfortir startups, emprenedors i iniciatives tecnològiques. Crec que espais així són molt necessaris, perquè emprendre pot ser un camí molt solitari si no tens comunitat al voltant.

Mudar-se a l’estranger sol ser sinònim d’un nou començament emocionant.

Tanmateix, com bé sap per experiència pròpia Amber Jackson (Estats Units, 1989), també pot ser una experiència “aïlladora i aclaparadora”. Quan es va traslladar a Barcelona l’any 2022, es va trobar amb la necessitat urgent de contractar un advocat d’immigració. Sense aquest suport, corria el risc d’haver d’abandonar el país. Afortunadament, també podia recolzar-se en el seu cercle d’amics, el que a Catalunya en diríem una “penya”. Aquella experiència li va fer veure el valor de comptar amb una xarxa de suport de confiança i va acabar inspirant la creació de Penya.AI, una plataforma impulsada per intel·ligència artificial que ajuda els expatriats a desenvolupar-se en un nou país.

Abans de fundar la startup, Amber va desenvolupar una trajectòria professional de 14 anys vinculada al món de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Graduada a la Kellogg School of Management de la Northwestern University i amb una estada d’intercanvi a IESE Business School, va ocupar diferents càrrecs en empreses com Hulu i King, on va impulsar iniciatives de creixement i va establir aliances amb algunes de les principals companyies tecnològiques del món.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AJ: Penya va néixer per ajudar una població cada vegada més global i mòbil a millorar la seva vida a l’estranger. Viure fora pot ser una experiència apassionant, però també aïlladora i aclaparadora quan es tracta de trobar serveis de confiança, comunitats i recomanacions fiables. El nostre objectiu és fer que el procés d’adaptació a una nova ciutat sigui més humà, intel·ligent i basat en la comunitat.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

AJ: Estem preparant el llançament de la nostra aplicació en fase beta i tancant aliances estratègiques. D’aquí a dos anys, veig Penya expandint-se a diverses ciutats i convertint-se en la plataforma de referència per descobrir serveis i recomanacions de confiança entre expatriats i professionals amb mobilitat internacional.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

AJ: Escollir continuar endavant com a fundadora en solitari ha estat una decisió extremadament difícil, però també molt gratificant. Em desafia cada dia, però m’ha permès aprendre una quantitat immensa de coses i, alhora, trobar maneres de demanar i rebre ajuda quan la necessito.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AJ: Finançar el projecte amb recursos propis és complicat. Cada decisió implica renunciar a una altra cosa. Tot i això, m’ha ensenyat a ser molt més creativa i resolutiva.

TB: El millor consell que t’han donat.

AJ: Al final de cada episodi del pòdcast How I Built This, Guy Raz pregunta als seus convidats: “Quina part del teu èxit es deu al talent i al treball dur, i quina part a la sort?”. Hi ha un consens força generalitzat entre les persones entrevistades que sempre tinc present: cal treballar de valent no només per crear la teva pròpia sort, sinó també per estar preparat quan la sort truqui a la porta.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

AJ: Fa uns anys semblava imprescindible comptar amb un cofundador tècnic per construir qualsevol projecte i tenir èxit, de manera que emprendre en solitari semblava un risc molt gran. A mesura que la intel·ligència artificial democratitza l’accés al coneixement i a la tecnologia, la meva decisió em sembla cada cop més justificada, especialment tenint en compte que prop de la meitat de les startups fracassen a causa de conflictes entre cofundadors.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

AJ: La meva mare. És la dona més resilient que conec, sempre ha destacat en qualsevol tasca que ha emprès i té la capacitat de convertir pràcticament el no-res en alguna cosa extraordinària.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AJ: La curiositat, la integritat, la capacitat d’adaptació i l’amabilitat. Valoro les persones ambicioses però col·laboratives, aquelles disposades a resoldre problemes complexos en equip i sense ego.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AJ: La tecnologia financera orientada a professionals amb mobilitat internacional. Gestionar les finances com a expatriat —comptes bancaris, impostos o pagaments transfronterers— continua sent molt més complicat del que hauria de ser. Empreses com Wise, N26 i Revolut estan avançant en aquesta direcció, i jo mateixa faig servir totes tres. A mesura que més persones visquin i treballin entre diferents països, les tecnologies que simplifiquin la vida financera internacional es convertiran en una infraestructura essencial.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

AJ: Spotify. Admiro com ha combinat tecnologia, personalització i cultura per transformar completament la manera com les persones descobreixen i gaudeixen de la música arreu del món.

TB: Què fas per desconnectar?

AJ: Sortir a ballar i anar a concerts. La música m’obliga a viure el moment i simplement gaudir de l’experiència.

TB: Un llibre per recomanar.

AJ: Darrerament consumeixo més pòdcasts que llibres. Recomanaria especialment ‘How I Built This’, presentat per Guy Raz. Explora el recorregut emprenedor dels fundadors d’algunes de les empreses més importants del món i sovint em serveix d’inspiració i motivació.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AJ: Acostumo a escoltar en bucle ‘Nothing Even Matters’, de Lauryn Hill amb D’Angelo. Em recorda que no val la pena preocupar-se per les coses petites, que cal continuar endavant malgrat els contratemps i que hi ha aspectes molt més importants a la vida.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

AJ: Una de les coses que més trobo a faltar dels Estats Units són els esmorzars. Per això vaig sovint a Caravelle, un dels meus llocs preferits per esmorzar a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

AJ: El Japó. M’encanta perquè és un país vibrant, creatiu i modern, però alhora profundament connectat amb la seva història i les seves tradicions. És una combinació fascinant de tecnologia d’avantguarda i civilització ancestral.

TB: On invertiries 100.000 euros?

AJ: En el meu propi negoci.

TB: Si no fossis emprenedora…

AJ: Probablement continuaria treballant d’alguna manera a la indústria de l’entreteniment, perquè sempre m’ha apassionat estar a la intersecció entre la narrativa, la tecnologia i la cultura.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

AJ: Vaig conèixer alguns dels meus primers i millors amics emprenedors fent cua per assistir a un esdeveniment de Tech Barcelona. Per això, per a mi, Tech Barcelona significa comunitat.