En comunicació, arribar tard a un tema és com no dir res. Les marques competeixen cada dia per formar part de la conversa. Intenten entendre la seva audiència, detectar noves tendències, sumar-se a temps als trending topics del moment… Però el ritme és cada vegada més frenètic. Les converses apareixen, exploten i desapareixen abans que moltes empreses hagin acabat d’aprovar el copy.

Lexy neix per resoldre aquest repte. A través de la intel·ligència artificial, la startup identifica temes candents segons el perfil de cada empresa i ajuda a adaptar les seves comunicacions a les converses del moment.

Darrere del projecte hi ha Gabriela Moncada (Caracas, 1988), CEO i cofundadora de la plataforma. Economista de formació, amb especialització en direcció d’empreses internacionals, màrqueting digital i desenvolupament web, va començar a emprendre de molt jove amb la seva família a Veneçuela. Avui reuneix a Lexy tres mons que sempre l’han acompanyada: emprenedoria, comunicació i tecnologia. Ella mateixa ens explica com.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GM: El propòsit de Lexy és ajudar empreses, emprenedors i organitzacions a comunicar millor, amb més estratègia i menys fricció. La majoria d’empreses tenen propostes molt valuoses, però els costa transformar el que saben, el que fan i el que passa al seu sector en contingut útil per a la seva audiència. Lexy els ajuda just en aquest punt: connecta les dades de la seva marca amb tendències i notícies rellevants per convertir tot això en publicacions més estratègiques, personalitzades i accionables. Volem que comunicar deixi de ser una càrrega operativa i es converteixi en un avantatge per créixer.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

GM: Lexy es troba en una etapa de creixement, validació comercial i consolidació del producte. D’aquí a dos anys veig Lexy com una plataforma de referència per automatitzar la creació de contingut de les petites i mitjanes empreses; una eina que treballa amb tu, et proposa contingut estratègic i et permet mantenir el control creatiu, però amb molt menys esforç operatiu.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

GM: Una decisió clau ha estat tenir molt clar el problema que volíem resoldre, però sent flexibles en el camí. Quan vam començar amb Lexy fa més de quatre anys, gairebé ningú parlava d’intel·ligència artificial. Molts dels nostres clients potencials encara no entenien bé com aquesta tecnologia els podia ajudar en el seu dia a dia. Amb els anys, el mercat va canviar completament, la IA va passar a ser a tot arreu i això ens va obligar a adaptar-nos, diferenciar-nos amb rapidesa i prendre decisions en un entorn amb moltíssim soroll. Crec que el que més ens ha marcat ha estat mantenir el focus sense quedar-nos rígids, escoltar el mercat, fer evolucionar el producte i continuar treballant sobre una necessitat que vèiem clarament a les empreses.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

GM: Un dels reptes més grans ha estat sostenir el projecte en moments de molta incertesa. Emprendre no és tan senzill com sembla. Hi ha etapes en què tens menys recursos, menys equip i moltes decisions difícils al davant.

En el nostre cas, vam passar de ser un equip més gran a haver de continuar avançant amb molt poc capital i amb només dues persones empenyent una cosa en què crèiem molt. A poc a poc vam tornar a créixer, a construir equip i a tirar endavant el producte que tenim avui. Això em va ensenyar que, quan tens un enfocament clar i treballes amb les persones adequades, pots travessar moments molt difícils sense perdre la direcció.

TB: El millor consell que t’han donat.

GM: Abans d’obsessionar-te amb vendre, obsessiona’t amb resoldre bé el problema en qüestió. Quan construeixes alguna cosa que realment ajuda, vendre deixa de sentir-se com una transacció i es converteix en una conseqüència natural d’aportar valor. Per a mi, aquest consell ha estat molt important perquè em recorda que una empresa no es construeix només des del que vol oferir, sinó des del que els seus clients realment necessiten.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

GM: Abans pensava que calia analitzar molt abans de prendre una decisió. Amb els anys, i especialment emprenent, he entès que moltes vegades la claredat arriba després d’actuar, no abans.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GM: Claudia de la Riva, CEO i fundadora d’Apolo Kids. M’inspira la seva energia, la seva constància i la seva capacitat de continuar endavant fins i tot quan el camí no és fàcil. Emprendre exigeix molta resiliència, i crec que Claudia representa molt bé aquesta combinació de visió, passió i capacitat d’execució que cal per construir una empresa amb impacte.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

GM: Valoro moltíssim el compromís i l’empatia. En una startup, especialment quan l’equip és petit, cada persona té un impacte enorme. No es tracta només de talent tècnic, sinó d’actitud, responsabilitat i capacitat de construir amb els altres. A Lexy tenim un equip petit, però molt compromès, i crec que això és una de les nostres fortaleses més grans.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GM: Crec que la computació quàntica marcarà profundament el futur.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

GM: Muse Scene Lab, perquè estan transformant una indústria molt tradicional com l’educació musical, combinant tecnologia, creativitat i una visió molt clara de futur. M’inspira especialment com estan apropant noves formes de practicar, aprendre i connectar amb la música. Entrar en un sector tan emocional i, alhora, tan arrelat en mètodes clàssics no és fàcil. Crec que els projectes que s’atreveixen a innovar en espais així tenen molt de mèrit, perquè no només creen tecnologia, també canvien hàbits, experiències i formes d’aprendre.

TB: Què fas per desconnectar?

GM: Descobrir nous llocs i connectar amb altres cultures. Sento que viatjar t’obre la mirada, t’ajuda a entendre que no hi ha una única manera de viure ni de veure el món, i et permet tornar amb més perspectiva. També meditar i anar al gimnàs.

TB: Un llibre per recomanar.

GM: Recomanaria ‘Control’, de Freddy Vega, especialment per a persones que estan emprenent o construint alguna cosa pròpia. És un llibre que connecta molt bé amb la idea de prendre responsabilitat sobre el teu camí, les teves decisions i el teu creixement. Emprendre sovint implica moure’s en la incertesa, i crec que aquest tipus de lectures ajuden a recordar que, encara que no ho pots controlar tot, sí que pots controlar com respons, com aprens i com avances.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

GM: ‘Imagine’, de John Lennon. Pel moment que vivim com a societat, em sembla una cançó que continua sent molt necessària. Parla d’imaginar un món diferent, més humà i més unit. Tant de bo algunes cançons poguessin convertir-se en realitat.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

GM: Eatvolve, a Itàlia. Ells diuen que no són un restaurant, perquè van més enllà d’això, i crec que s’entén quan els coneixes. És un concepte on el menjar es pensa des del benestar. Els seus plats són sense gluten, sense lactis, sense sucres afegits i sense additius. Una de les seves frases és que “allà no menges, allà et nodreixes”.

TB: Un lloc del món.

GM: Canaima, a Veneçuela. És un dels llocs més impressionants que he conegut. Allà hi ha el Salto Ángel, la cascada més alta del món, però més enllà d’això, és un lloc on la natura se sent immensa, pura i imponent. És un d’aquells llocs que et fan sentir petita, però al mateix temps sents una connexió increïble amb aquest planeta meravellós.

TB: On invertiries 100k?

GM: Avui els invertiria a Lexy, sens dubte. Estem construint alguna cosa amb molt potencial i en un moment clau per accelerar. Invertiria a continuar enfortint producte, vendes i creixement, per arribar a més empreses i demostrar que la IA pot ajudar a comunicar millor quan es combina amb dades, estratègia i coneixement real de l’usuari.

TB: Si no fossis emprenedora…

GM: Probablement em dedicaria a mentoritzar i acompanyar altres projectes. És una cosa que ja faig i que m’omple molt. M’agrada ajudar altres emprenedors a ordenar idees, qüestionar supòsits, detectar oportunitats i avançar amb més claredat. Emprendre no és fàcil, i moltes vegades una mirada externa et pot ajudar a veure allò que des de dins costa identificar. 

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

GM: És una comunitat clau dins de l’ecosistema emprenedor de la ciutat. Des d’abans de crear Lexy ja coneixia la seva feina, i he vist com en els darrers anys han contribuït a connectar, visibilitzar i enfortir startups, emprenedors i iniciatives tecnològiques. Crec que espais així són molt necessaris, perquè emprendre pot ser un camí molt solitari si no tens comunitat al voltant.

Mudar-se a l’estranger sol ser sinònim d’un nou començament emocionant.

Tanmateix, com bé sap per experiència pròpia Amber Jackson (Estats Units, 1989), també pot ser una experiència “aïlladora i aclaparadora”. Quan es va traslladar a Barcelona l’any 2022, es va trobar amb la necessitat urgent de contractar un advocat d’immigració. Sense aquest suport, corria el risc d’haver d’abandonar el país. Afortunadament, també podia recolzar-se en el seu cercle d’amics, el que a Catalunya en diríem una “penya”. Aquella experiència li va fer veure el valor de comptar amb una xarxa de suport de confiança i va acabar inspirant la creació de Penya.AI, una plataforma impulsada per intel·ligència artificial que ajuda els expatriats a desenvolupar-se en un nou país.

Abans de fundar la startup, Amber va desenvolupar una trajectòria professional de 14 anys vinculada al món de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Graduada a la Kellogg School of Management de la Northwestern University i amb una estada d’intercanvi a IESE Business School, va ocupar diferents càrrecs en empreses com Hulu i King, on va impulsar iniciatives de creixement i va establir aliances amb algunes de les principals companyies tecnològiques del món.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AJ: Penya va néixer per ajudar una població cada vegada més global i mòbil a millorar la seva vida a l’estranger. Viure fora pot ser una experiència apassionant, però també aïlladora i aclaparadora quan es tracta de trobar serveis de confiança, comunitats i recomanacions fiables. El nostre objectiu és fer que el procés d’adaptació a una nova ciutat sigui més humà, intel·ligent i basat en la comunitat.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

AJ: Estem preparant el llançament de la nostra aplicació en fase beta i tancant aliances estratègiques. D’aquí a dos anys, veig Penya expandint-se a diverses ciutats i convertint-se en la plataforma de referència per descobrir serveis i recomanacions de confiança entre expatriats i professionals amb mobilitat internacional.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

AJ: Escollir continuar endavant com a fundadora en solitari ha estat una decisió extremadament difícil, però també molt gratificant. Em desafia cada dia, però m’ha permès aprendre una quantitat immensa de coses i, alhora, trobar maneres de demanar i rebre ajuda quan la necessito.

TB: Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AJ: Finançar el projecte amb recursos propis és complicat. Cada decisió implica renunciar a una altra cosa. Tot i això, m’ha ensenyat a ser molt més creativa i resolutiva.

TB: El millor consell que t’han donat.

AJ: Al final de cada episodi del pòdcast How I Built This, Guy Raz pregunta als seus convidats: “Quina part del teu èxit es deu al talent i al treball dur, i quina part a la sort?”. Hi ha un consens força generalitzat entre les persones entrevistades que sempre tinc present: cal treballar de valent no només per crear la teva pròpia sort, sinó també per estar preparat quan la sort truqui a la porta.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

AJ: Fa uns anys semblava imprescindible comptar amb un cofundador tècnic per construir qualsevol projecte i tenir èxit, de manera que emprendre en solitari semblava un risc molt gran. A mesura que la intel·ligència artificial democratitza l’accés al coneixement i a la tecnologia, la meva decisió em sembla cada cop més justificada, especialment tenint en compte que prop de la meitat de les startups fracassen a causa de conflictes entre cofundadors.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

AJ: La meva mare. És la dona més resilient que conec, sempre ha destacat en qualsevol tasca que ha emprès i té la capacitat de convertir pràcticament el no-res en alguna cosa extraordinària.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AJ: La curiositat, la integritat, la capacitat d’adaptació i l’amabilitat. Valoro les persones ambicioses però col·laboratives, aquelles disposades a resoldre problemes complexos en equip i sense ego.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

AJ: La tecnologia financera orientada a professionals amb mobilitat internacional. Gestionar les finances com a expatriat —comptes bancaris, impostos o pagaments transfronterers— continua sent molt més complicat del que hauria de ser. Empreses com Wise, N26 i Revolut estan avançant en aquesta direcció, i jo mateixa faig servir totes tres. A mesura que més persones visquin i treballin entre diferents països, les tecnologies que simplifiquin la vida financera internacional es convertiran en una infraestructura essencial.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

AJ: Spotify. Admiro com ha combinat tecnologia, personalització i cultura per transformar completament la manera com les persones descobreixen i gaudeixen de la música arreu del món.

TB: Què fas per desconnectar?

AJ: Sortir a ballar i anar a concerts. La música m’obliga a viure el moment i simplement gaudir de l’experiència.

TB: Un llibre per recomanar.

AJ: Darrerament consumeixo més pòdcasts que llibres. Recomanaria especialment ‘How I Built This’, presentat per Guy Raz. Explora el recorregut emprenedor dels fundadors d’algunes de les empreses més importants del món i sovint em serveix d’inspiració i motivació.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AJ: Acostumo a escoltar en bucle ‘Nothing Even Matters’, de Lauryn Hill amb D’Angelo. Em recorda que no val la pena preocupar-se per les coses petites, que cal continuar endavant malgrat els contratemps i que hi ha aspectes molt més importants a la vida.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

AJ: Una de les coses que més trobo a faltar dels Estats Units són els esmorzars. Per això vaig sovint a Caravelle, un dels meus llocs preferits per esmorzar a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

AJ: El Japó. M’encanta perquè és un país vibrant, creatiu i modern, però alhora profundament connectat amb la seva història i les seves tradicions. És una combinació fascinant de tecnologia d’avantguarda i civilització ancestral.

TB: On invertiries 100.000 euros?

AJ: En el meu propi negoci.

TB: Si no fossis emprenedora…

AJ: Probablement continuaria treballant d’alguna manera a la indústria de l’entreteniment, perquè sempre m’ha apassionat estar a la intersecció entre la narrativa, la tecnologia i la cultura.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

AJ: Vaig conèixer alguns dels meus primers i millors amics emprenedors fent cua per assistir a un esdeveniment de Tech Barcelona. Per això, per a mi, Tech Barcelona significa comunitat.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MP: Construir ordinadors més sostenibles i més eficients, màquines que ens permetin ampliar el coneixement del món que ens envolta i, amb això, millorar la vida de les persones.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MP: Ens vam fundar el 2019 i estem en una fase de creixement accelerat. Hem entrat en una autèntica cursa global i, d’aquí a dos anys, m’agradaria veure la nostra aposta tecnològica consolidada com una de les vies líders a escala mundial que ens condueixin cap al futur de la supercomputació.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

MP: Prioritzar primer les persones, segon la tecnologia i tercer els diners.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

MP: Fer-nos sentir i escoltar, i ser menys indecisos. M’ha ensenyat la importància d’arribar al lloc i al moment adequats i, sobretot, de no deixar passar les oportunitats.

TB: El millor consell que t’han donat.

MP: Que, passi el que passi, mai deixi de mirar les coses des de l’humanisme.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MP: Abans dubtava que es pogués fer innovació de debò dins d’una empresa. Avui sé que sí que és possible.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MP: Vanesa Díaz, de Luxquanta. Una de les millors CEOs que conec.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

MP: Que tinguin una passió genuïna pel que fem.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MP: La computació quàntica, sense cap mena de dubte. No hi ha futur per a la IA sense els ordinadors quàntics.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MP: Open Cosmos. Un enorme exemple de creixement i resiliència, de la mà del seu CEO, Rafel Jordà, també mallorquí, que ha liderat i continua liderant un projecte excel·lent i ambiciós.

TB: Què fas per desconnectar?

MP: Envoltar-me dels meus animals.

TB: Un llibre per recomanar.

MP: ‘El último hombre blanco’, de Nuria Labari.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MP: ‘Alpinistes-samurais’, de Antònia Font.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MP: Pollastre teriyaki. Una hamburguesa d’Antonia’s per als dies de feina llargs.

TB: Un lloc del món.

MP: Tòquio.

TB: On invertiríes 100.000 euros?

MP: En qualsevol científic o enginyer il·lusionat amb una idea per emprendre.

TB: Si no fossis emprenedora…

MP: Seria veterinària.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MP: El hub tecnològic metropolità que ens agrupa i connecta. Un punt de trobada.

“Ser sostenible és una qüestió de supervivència”.

Les empreses ho saben. Els reguladors ho exigeixen. Els clients ho esperen. Tanmateix, entre normatives, mètriques i sigles, moltes organitzacions es troben en el mateix punt: volen avançar, però no saben per on començar.

Per això neix EINNA, un projecte cofundat i dirigit per Marta Cals (Bisbal d’Empordà, 1981) per fer la sostenibilitat més accessible a les empreses. Llicenciada en Dret i amb més de quinze anys de trajectòria acompanyant organitzacions en la integració de criteris ESG, coneix de primera mà els reptes que suposa convertir la intenció en fets. En aquesta missió l’acompanya Núria Tintoré, cofundadora de la iniciativa, una unió que Cals descriu com el contrast i l’equilibri “necessaris per sostenir el projecte a llarg termini”.

TB: Quin és el propòsit del vostre projecte?

MC: Convertir-nos en el recurs líder en sostenibilitat per transformar el teixit empresarial, facilitant les eines necessàries perquè les organitzacions no només compleixin les normatives, sinó que s’apropin de manera proactiva als estàndards internacionals més exigents.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MC: Actualment estem en fase de monetització, validant el nostre model i consolidant els primers clients. D’aquí a dos anys, veig EINNA havent fet el salt estratègic a escala estatal, comptant amb una xarxa sòlida i activa d’empreses i professionals que confien en la nostra tecnologia per gestionar el seu impacte.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

MC: Sens dubte, la decisió d’emprendre sent dues sòcies. Emprendre en solitari és un camí complex; comptar amb una sòcia m’aporta equilibri, complementarietat en les competències, un contrast continu d’idees i el suport mutu necessari per sostenir la visió del projecte a llarg termini.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

MC: Travessar un període de més de cinc mesos sense tancar projectes. Va ser un moment de molta incertesa que va posar a prova la nostra resistència. Vaig aprendre que els temps del mercat no sempre coincideixen amb les teves expectatives i que l’èxit sostenible requereix paciència, resiliència i mantenir el focus.

TB: El millor consell que t’han donat.

MC: “Cal sortir a parlar amb les empreses”. De vegades ens tanquem a dissenyar el producte “perfecte” des de l’oficina, però el veritable valor i les respostes són al carrer. Escoltar directament els problemes i les necessitats reals del client és el que et permet pivotar i oferir solucions que realment importen.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MC: Amb el temps i l’experiència, he après a relativitzar i a incorporar la flexibilitat i l’escolta activa al meu dia a dia. Abans potser era més rígida en els meus plantejaments; avui valoro obrir el focus i entendre opinions i perspectives radicalment diferents de la meva, ja que és aquí on acostuma a trobar-se l’aprenentatge.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MC: Barbara Glaenzel, fundadora d’Urbanauta. M’inspira el seu estil de lideratge conscient, la coherència del seu model de negoci i, per damunt de tot, la seva perseverança per tirar endavant un projecte amb valors en un entorn tan competitiu.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

MC: La constància i la il·lusió. El talent és important, però un equip que manté el compromís dia rere dia i que afronta els reptes amb entusiasme i ganes d’aportar és el veritable motor de qualsevol projecte que aspiri a generar un impacte real.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MC: La nostra pròpia tecnologia: EINNA. Estem convençudes que les eines orientades a mesurar, gestionar i optimitzar els criteris ESG (ambientals, socials i de governança) seran indispensables per a la supervivència i la rellevància de qualsevol empresa en el futur immediat.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MC: Eticas.ai. Fundada per Gema Galdón, els considero referents absoluts. Admiro el seu lideratge en l’auditoria algorítmica i com treballen activament per garantir que el desenvolupament tecnològic no perpetuï biaixos, sinó que promogui la justícia social, l’ètica i l’equitat.

TB: Què fas per desconnectar?

MC: Practicar ioga per reconnectar amb el cos i la ment, i passar temps de qualitat envoltada de la meva família i amics. És la meva manera de recarregar energia i mantenir els peus a terra.

TB: Un llibre per recomanar.

MC: ‘Waslala’, de Gioconda Belli. Una novel·la magnífica que, a través de la recerca d’una utopia, reflexiona sobre la naturalesa humana, el medi ambient i l’impacte de les nostres decisions.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MC: ‘A la vida’, de Maria Arnal (i Marcel Bagés). És un cant lluminós, un recordatori de la força col·lectiva, de la resiliència i de la celebració de ser presents i actius.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MC: Una bona crema d’ortigues (un plat de la terra, silvestre i sorprenent). I com a restaurant, El Badall, a Girona, per la seva autenticitat i el seu respecte pel producte.

TB: Un lloc del món.

MC: L’Empordà. És casa meva, el meu paisatge de referència i el lloc on sempre trobo l’equilibri i la inspiració.

TB: On invertiries 100k?

MC: En projectes i iniciatives destinats a erradicar la pobresa infantil i fomentar una educació de qualitat. Considero que assegurar el benestar, la igualtat d’oportunitats i l’educació dels infants és la inversió més urgent i transformadora per al futur de la nostra societat.

TB: Si no fossis emprenedora…

MC: Estaria perduda. L’emprenedoria m’aporta un propòsit, una llibertat i una manera d’entendre el món i l’impacte social que difícilment encaixaria en un model corporatiu tradicional.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MC: Significa formar part d’un ecosistema vibrant, innovador i connectat; una finestra oberta al món que ens permet compartir sinergies, aprendre d’altres sectors i projectar el talent local a escala global.

Rentar els plats. Dutxar-se. Regar les plantes. Rutines que depenen d’un gest tan automàtic com obrir l’aixeta. No obstant això, darrere d’aquesta simple acció existeix una realitat invisible: l’enorme quantitat d’aigua que es perd abans si més no d’arribar a les nostres llars.

En els últims anys, la crisi hídrica ha deixat imatges inèdites a Catalunya, com el campanar del Pantà de Sau al descobert i restriccions prolongades de consum en diferents municipis. Va ser llavors quan David Mora (Barcelona, 1987) va sentir que era la seva responsabilitat posar els seus coneixements al servei d’aquest desafiament. “És el tipus de problema que mereix tota la meva energia”, assegura.

David és el CEO i cofundador de Kimedes AI, la startup que busca “salvar milions de litres d’aigua potable al dia” mitjançant imatges satel·litàries i intel·ligència artificial. Enginyer en Organització de les TIC, amb un màster en Direcció de Projectes per la Salle i formació executiva en Innovació a Harvard i MIT, va passar set anys a l’estranger abans de tornar a Catalunya, on va posar en marxa el projecte al costat de Jaume Miró, COO i cofundador.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DM: Protegir l’aigua de les generacions futures. Entre el 25% i el 30% de l’aigua potable a Europa es perd per canonades trencades abans d’arribar a cap aixeta. Nosaltres detectem aquestes fuites utilitzant imatges de radar per satèl·lit i intel·ligència artificial, abans que ningú se n’adoni. Ho veiem des de l’espai.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

DM: Tenim el motor d’IA operatiu, els primers contractes municipals signats, el suport de l’ESA i ENISA, i acabem de completar el programa d’incubació de la BSC AI Factory al Pier07. D’aquí a dos anys, vull que qualsevol municipi d’Europa no només conegui l’estat de la seva xarxa hídrica, sinó que rebi recomanacions concretes i prioritzades abans que el problema existeixi. No reduir pèrdues, sinó eliminar-les.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

DM: Vam apostar per dades satel·litàries en lloc de desplegar maquinari, una decisió que va accelerar l’impacte, va eliminar friccions d’implementació i ens va permetre escalar sense dependre de sensors físics. I, sobretot, ens va donar focus en allò en què realment som bons: algoritmes i tecnologia.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

DM: Voler canviar el món des del sector públic. El B2G és un territori on gairebé no hi ha VC, els cicles són lents, els decision makers són difícils d’arribar i, tot i així, l’impacte és real i enorme. Ningú no t’ho posa fàcil. Això ens va ensenyar a entendre les regles del joc des del primer dia, a calibrar molt bé les estratègies de supervivència, a escalar amb seny i a desenvolupar una resiliència que no et dona cap màster. Molta insistència i la convicció que val la pena.

TB: El millor consell que t’han donat.

DM: “Recorda’t per què vas començar, valora les teves pròpies fites i progressos sense esperar que ningú te’ls validi. Aquest camí és teu i cal gaudir-lo, per molt dur que sigui.”

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

DM: Sempre havia cregut que demanar ajuda era un símptoma de debilitat i una molèstia per a l’altre. Quan vaig trencar aquest estigma, vaig descobrir que a la gent li agrada ajudar i que hi ha molta predisposició a fer-ho. Només cal demanar-ho. Rarament la gent et diu que no.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DM: En Javi Fernández, fundador i CTO. D’ell vaig aprendre a no conformar-me mai i a buscar constantment solucions a qualsevol repte, especialment tecnològic. Aquest mindset m’ha acompanyat des d’aleshores.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

DM: La humilitat i l’empatia. Tots estem constantment aprenent i equivocant-nos, i qui no ho assumeix és un problema. I, sobretot, que s’executi: prefereixo un experiment fallit a un pla perfecte que no surt del paper.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DM: Sens dubte, la computació quàntica. Quan maduri, ens ajudarà a entendre millor el nostre món i a resoldre problemes encara més complexos dels que avui som capaços d’abordar. 

TB: Una startup o empresa que admires.

DM: Planet Labs. Van democratitzar l’accés a les imatges satel·litàries i van demostrar que l’espai no és només per als grans. Nosaltres bevem d’aquesta filosofia cada dia.

TB: Què fas per desconnectar?

DM: El mar. Tant se val si és passejar amb la família, navegar, fer surf o nedar. Necessito el mar. I si és el Mediterrani, encara millor.

TB: Un llibre per recomanar.

DM: ‘Shoot for the Moon’, de Richard Wiseman: el que l’Apollo 11 ens ensenya sobre com afrontar reptes impossibles. I ‘Start Something That Matters’, de Blake Mycoskie: emprendre amb propòsit des del primer dia. Tots dos junts diuen força sobre per què estic fent el que faig.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

DM: ‘Wonderful Nothing’, de Glass Animals. 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

DM: El restaurant Mooma, a la Costa Brava.

TB: Un lloc del món.

DM: Em costa triar-ne només un. La costa oest d’Irlanda, que ha estat la meva vàlvula d’escapament per trobar pau mental durant anys. I la Selva Negra, a Friburg, on estiuejo amb la família i el temps passa d’una altra manera. Dos llocs que no tenen res a veure entre si, però que diuen força del que necessito segons el moment.

TB: On invertiries 100k?

DM: En Kimedes. Tinc una gran convicció que estem construint els fonaments d’alguna cosa gran, amb l’ambició de ser un referent i exemple d’innovació, impacte i sostenibilitat. És una inversió per al futur dels nostres fills i de les futures generacions.

TB: Si no fossis emprenedor…

DM: Em costa imaginar un futur diferent, però potser investigador en algun camp tecnològic. M’apassiona aprendre i indagar en coses complexes, m’atrapa la curiositat i després poder compartir aquest aprenentatge amb els altres.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

DM: Una llar. Persones amb les mateixes inquietuds i les ganes de canviar alguna cosa. Potser el nexe de l’ecosistema emprenedor on tot convergeix. Ara mateix és la meva font d’inspiració i de contactes a prop de casa.