19 novembre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #180 | Rebeca Kung: “El capital pot convertir-se en una força per al progrés”

19 novembre 2026 Members Calling News

Rebeca Kung (Taiwan, 1982) vol que el capital arribi a les persones que intenten canviar el món. És cofundadora de KLARO Impact, una firma que ajuda startups i organitzacions d’impacte a definir la seva estratègia, mesurar-ne els resultats i atreure inversió. I, als inversors, a orientar millor el seu capital cap a projectes que valen la pena. L’avalen la seva experiència a McKinsey i Ship2B, així com la seva pròpia aventura emprenedora.

En aquesta entrevista parlem dels girs de la seva trajectòria professional, de com fer que els diners esdevinguin una força per al progrés, del potencial de tecnologies com la IA i l’edició genètica i de les decisions que ens porten a canviar de rumb.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

RK: Aconseguir que flueixi més capital cap a solucions que facin front als reptes socials i mediambientals. Ajudem organitzacions com ara startups i scaleups d’impacte a preparar-se per rebre inversió, i els inversors d’impacte a desplegar el seu capital de manera més eficaç, aportant claredat i rigor a la mesura de l’impacte.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

RK: Estem a punt de fer dos anys i ja hem acompanyat startups d’impacte de sectors tan diversos com el clima i l’economia circular, l’educació, l’empoderament econòmic de joves en zones rurals, la cultura i la inclusió financera. Les hem ajudat en tot el procés, des de la definició de la seva Teoria del Canvi i la mesura de l’impacte fins a la preparació de materials per a inversors.

Alguns dels nostres clients ja han aconseguit finançament i d’altres es troben actualment en processos actius de due diligence. D’aquí a dos anys, volem convertir-nos en el soci de referència de l’ecosistema d’impacte en matèria d’estratègia, mesura i captació de fons, contribuint a fer que cada vegada més capital generi un impacte positiu.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

RK: Deixar una carrera professional consolidada per fer un MBA, tenint un fill petit a casa, va ser el meu repte més gran. Em va exigir molt més temps i energia del que m’imaginava. Vaig aprendre que els grans canvis són possibles quan t’hi compromets de debò i saps demanar suport. Aquella decisió em va portar a la consultoria estratègica, després a emprendre i, finalment, a l’assessorament en impacte.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

RK: “Sigues el subjecte de les teves pròpies frases”. És a dir, pren la iniciativa i fes que les coses passin, en lloc de limitar-te a deixar que et passin. Sigues una persona que impulsa el canvi.

 

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el pas del temps?

RK: Abans pensava que la carrera professional i la família eren dos camins que competien entre si, i que tenir un fill significava renunciar a una part de les meves ambicions. M’equivocava.

Convertir-me en mare em va donar una sensació d’urgència més gran i una consciència més profunda de l’impacte a llarg termini de les nostres decisions. També em va impulsar a fer un MBA i a crear la meva pròpia empresa. Ara veig la vida més aviat com una cartera de projectes i experiències que podem construir a la nostra manera.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

RK: Jacqueline Novogratz, fundadora d’Acumen, a qui vaig tenir el privilegi de conèixer a la conferència de Norrsken. Va ser pionera en el concepte de capital pacient, donant suport a emprenedors de comunitats econòmicament desfavorides. És un exemple extraordinari de com el capital es pot convertir en una força per al progrés.

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

RK: La motivació, l’excel·lència i la integritat.

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

RK: L’edició genètica permet als científics modificar l’ADN amb una precisió cada vegada més gran per millorar els tractaments mèdics. En les pròximes dècades, aquesta tecnologia podria curar nombroses malalties genètiques, millorar els tractaments contra el càncer i desenvolupar cultius més resistents al canvi climàtic.

El seu potencial és enorme, però també planteja qüestions fonamentals sobre l’accés equitatiu, la seguretat i l’ètica. Per exemple, on hem de posar el límit entre tractar una malaltia i millorar les capacitats humanes?

 

TB: Una startup o empresa que marcarà el futur.

RK: Admiro Khan Academy. Ha utilitzat la tecnologia per fer accessible una educació de primer nivell i gratuïta a qualsevol persona amb connexió a internet, i continua evolucionant amb eines de tutoria basades en IA.

És un magnífic exemple de com escalar l’impacte, precisament el que ajudem a aconseguir als fundadors des de KLARO.

 

TB: Què fas per desconnectar?

RK: Tocar el piano o escapar-me a la platja.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

RK: ‘Sapiens’, de Yuval Noah Harari. Explica com els éssers humans som capaços de cooperar a gran escala a través d’històries i creences compartides. És una idea que connecta profundament amb el pensament sistèmic: una de les palanques més poderoses per transformar la realitat és canviar les nostres creences. I canviar el futur comença per canviar la història que ens expliquem sobre allò que és possible.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

RK: La ‘Havanera’, de l’òpera ‘Carmen’, de Bizet. Tot i que va ser composta per un autor francès, està inspirada en la cultura espanyola i en ritmes com el flamenc. De fet, va ser precisament aquesta peça la que em va portar a fer un intercanvi universitari a Espanya.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

RK: Din Tai Fung, a Taiwan. Per a mi, serveixen els millors xiaolongbao del món. La seva excel·lència es percep en cada detall: des dels plecs de cada dumpling fins a l’atenció al client.

 

TB: Un lloc del món.

RK: Bhutan. És un lloc espiritual i inspirador, on la senzillesa de les formes de vida contrasta amb el soroll i el ritme de la modernitat del nostre món.

 

TB: On invertiríes 100.000 €?

RK: En eines d’educació cívica impulsades per IA que ajudin les persones a entendre com funciona la democràcia i a accedir a informació fiable i independent. A mesura que la IA transforma la nostra manera d’informar-nos, necessitem tecnologies que reforcin una participació ciutadana conscient i fonamentada, en lloc de debilitar-la.

 

TB: Si no fos emprenedora…

RK: Probablement treballaria en un think tank, dissenyant sistemes i polítiques que orientessin el capital i la intel·ligència artificial cap al bé comú i el llarg termini.

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

RK: Un ecosistema vibrant on conflueixen les idees, la determinació, l’energia i el capital.

18 novembre 2026 News

Noticias

BeCentral i Tech Barcelona s’alien per connectar Brussel·les i Barcelona

18 novembre 2026 News

BeCentral i Tech Barcelona hem signat un acord de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir els vincles entre Brussel·les i Barcelona i impulsar noves oportunitats per a startups, inversors, corporacions i professionals dels dos ecosistemes.

Aquesta aliança connecta dues ciutats amb fortaleses complementàries: Brussel·les, centre neuràlgic de la presa de decisions europees i referent internacional en talent, empreses i organitzacions; i Barcelona, principal hub tecnològic del sud d’Europa i un destacat pol d’emprenedoria i innovació.

Mitjançant aquesta col·laboració, ambdues organitzacions treballaran per connectar les seves respectives comunitats, compartir coneixements i experiències, i facilitar espais de treball a les empreses que vulguin explorar nous mercats i ampliar la seva presència a Europa.

Coneix millor els dos hubs

BeCentral, fundat el 2016, reuneix més de 60 organitzacions i 1.200 persones cada dia. Entre els seus membres hi ha startups, empreses en fase de creixement (scale-ups), grans corporacions, institucions educatives, ONG i iniciatives públiques. Situat just sobre l’estació central de Brussel·les, constitueix un espai únic que afavoreix la connexió, l’intercanvi i la col·laboració entre tots aquests agents.

Tech Barcelona, fundat el 2013, representa més de 1.600 empreses i compta amb més de 100 organitzacions col·laboradores. Com a entitat vertebradora de l’ecosistema tecnològic de Barcelona, aquesta associació sense ànim de lucre treballa per impulsar l’emprenedoria, atreure inversió, fomentar el talent i reforçar la competitivitat empresarial.

Després de diversos anys de col·laboració en el marc de la xarxa GIFT, ens complau fer un pas més en aquesta relació i continuar generant noves oportunitats de connexió i creixement entre tots dos ecosistemes.

12 novembre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #179 | Natasha Gorobinskaya: “Un futur millor també ha d’incloure els mateixos fundadors”

12 novembre 2026 Members Calling News

Hi ha persones que busquen respostes i d’altres que gaudeixen especialment del camí que hi porta. Natasha Gorobinskaya pertany al segon grup. La seva trajectòria és una successió de preguntes, territoris per explorar i una bona mostra de la seva curiositat: des dels primers passos en desenvolupament de negoci i màrqueting fins a la recerca d’usuaris i la interacció persona-ordinador; de Google i Miro a TheFork; i, finalment, fins a la creació del seu propi projecte, Blueberry Research Group, on ajuda fundadors i equips a entendre millor els seus clients abans de començar a desenvolupar les seves idees.

La seva curiositat tampoc no s’acaba quan tanca l’ordinador. A la seva biblioteca conviuen noms com Rick Rubin i Malcolm Gladwell amb la literatura francesa, a més del seu propi llibre, Finding the Fit. També hi ha el dibuix i la música, dues altres aficions que formen part del seu dia a dia. Li agrada descobrir connexions, aprendre dels altres i veure què sorgeix quan es pensa en companyia.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

NG: Vaig fundar Blueberry Research Group per ajudar fundadors i equips de producte a prendre decisions informades sobre què desenvolupar, a partir d’un coneixement profund de les persones a qui volen ajudar.

El projecte aplega els meus 25 anys d’experiència explorant com prenen decisions les persones, tant en l’àmbit acadèmic com en l’empresarial. A través de la recerca i la formació, fem que el coneixement dels clients estigui a l’abast d’empreses que no disposen d’un departament de recerca propi. Els equips poden desenvolupar les seves pròpies habilitats pràctiques de recerca o bé treballar amb nosaltres per resoldre qüestions concretes.

El nostre propòsit és «investigar per construir un futur millor»: ajudar les persones a donar forma i claredat a les seves idees, entendre quins problemes són realment importants per als seus clients i transformar la voluntat d’ajudar en solucions que millorin la vida de les persones.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

NG: Actualment, Blueberry Research Group està creixent a través de projectes de recerca i mentoria amb fundadors, així com de col·laboracions amb acceleradores. Ajudem els equips a transformar el coneixement dels seus clients en decisions sobre producte i creixement. Per exemple, un dels pròxims tallers que farem en una acceleradora se centrarà a convertir els coneixements obtinguts dels clients en solucions.

Estem preparant un programa intensiu de 12 setmanes que reunirà fundadors amb investigadors UX i dissenyadors. L’objectiu és ajudar les startups en fases inicials a validar les seves solucions i les empreses en expansió a identificar on i com poden créixer.

La nostra Impact Foundation dona suport a startups amb un impacte positiu a través de beques de recerca, facilitant l’accés al coneixement dels clients als fundadors que treballen per millorar la vida de les persones. Els ajudem a generar evidències que els permetin convertir aquesta intenció en solucions eficaces.

D’aquí a dos anys, vull ampliar el nostre equip, les beques i els programes de pràctiques, a més de crear The Hive: un entorn acollidor i estimulant per a fundadors, investigadors, dissenyadors, responsables de programes, líders de comunitats i altres membres de l’ecosistema.

L’ambició és alliberar el nostre potencial humà per treballar plegats en la construcció d’un futur millor. M’agradaria trobar col·laboradors per crear un espai a Madrid, accessible gratuïtament o a un cost molt reduït, on persones amb un propòsit compartit i experiències diverses es puguin reunir regularment, trobar un flux creatiu comú i aprofitar la seva intel·ligència col·lectiva per impulsar idees i resoldre problemes.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

NG: Una decisió fonamental va ser convertir «investigar per construir un futur millor» en el principi que guia Blueberry Research Group. Per a mi, això significa ajudar els fundadors a fer realitat idees valuoses amb menys costos i riscos.

També significa tenir cura de les persones que hi ha darrere d’aquestes idees i acompanyar-les. Els fundadors s’enfronten a una enorme incertesa i la seva energia és limitada. Incorporant més estructura i coneixement dels clients a les seves decisions, vull ajudar-los a trobar un camí més clar, reconèixer quan cal canviar de rumb i desenvolupar les seves idees amb menys desgast per al seu benestar. Un futur millor també ha d’incloure els mateixos fundadors.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

NG: El repte més gran ha estat comprendre de debò el recorregut dels fundadors i trobar maneres d’ajudar-los que encaixin amb la seva realitat. Cada fundador és diferent. Darrere de la seguretat i la determinació que projecten públicament, hi pot haver incertesa i una sensació de solitud. Fins i tot quan sé que puc ajudar, les presses i la pressió per tirar endavant un negoci deixen poc marge perquè aquest suport tingui un impacte real.

Això m’ha ensenyat a escoltar, mantenir la flexibilitat i acompanyar les persones en lloc de pressionar-les. No pots ajudar tothom, però això no vol dir que hagis de deixar d’intentar-ho. El suport ha de tenir sentit per a cada persona i per al seu projecte en el moment concret en què es troba.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

NG: El millor consell que he rebut va ser aprendre a ser veritablement mestressa del meu espai emocional. Dit de manera senzilla: tenir control i consciència de les meves emocions. És la clau per relacionar-me eficaçment amb tot el que m’envolta, tant a la feina com en la meva vida personal, amb la família i els amics. Ser conscient del meu propi estat emocional i saber si estic reaccionant o responent és un autèntic tresor.

 

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

NG: El canvi ha estat una constant a la meva vida: he canviat d’entorns, de països i de professions. Una de les coses sobre les quals he canviat d’opinió és la idea de fer-ho tot pel meu compte. Abans em centrava en allò que podia resoldre i aconseguir de manera independent, pensant: “Ho puc fer més de pressa jo sola”.

Ara gaudeixo molt més resolent les coses en equip, amb col·laboradors en qui confio. La satisfacció de descobrir i construir solucions plegats s’ha convertit en una motivació molt més important per a mi.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

NG: Alina Verbinchuk, que va ser la meva coach professional, és una persona que m’inspira moltíssim. Continuem en contacte des de fa anys. És increïblement intel·ligent i atrevida, i combina una manera de pensar molt reflexiva amb l’energia necessària per passar a l’acció. Sempre està explorant noves maneres d’aplicar els seus talents i la seva experiència. Veure-la escriure un llibre em va donar la idea d’escriure el meu. Sempre he cregut que tot és possible; ella aconsegueix convertir aquesta creença en una cosa pràctica i tangible.

Tim Ferriss i Rick Rubin també són fonts importants de coneixement i inspiració per a mi a través dels seus pòdcasts. Les seves converses amb persones extraordinàriament diverses ofereixen coneixements d’una profunditat extraordinària. Tim té un enfocament més pràctic i busca patrons relacionats amb el rendiment i l’excel·lència. Rick, a través de Tetragrammaton, té una perspectiva més espiritual i imprevisible, amb un gran interès per la creativitat. Els seus enfocaments són molt diferents i tots dos enriqueixen la meva vida.

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

NG: El que més valoro és l’actitud: la curiositat i la disposició a aprendre de tot, tant a través de l’estudi acadèmic com de l’entorn que ens envolta.

També valoro una actitud col·laborativa i positiva. I quan parlo de positivitat no em refereixo a creure que tot sortirà sempre bé. Em refereixo a saber veure el millor de les persones i de les situacions, reconèixer les oportunitats i entendre cada obstacle com una possible porta a l’aprenentatge. M’agraden especialment els col·laboradors que es pregunten: «Què és el millor que podem treure d’això?».

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

NG: Les tecnologies que millorin el nostre procés de reciclatge com a espècie i ens ajudin a gestionar els residus d’una manera més eficaç.

 

TB: Una startup o companyia que marcarà el futur.

NG: Fa anys que admiro Hume AI. El que em va impressionar va ser el seu treball amb els senyals emocionals de la veu per donar forma a les converses amb la intel·ligència artificial, així com la profunditat de la recerca que hi ha al darrere. L’experiència d’interactuar amb la seva interfície de veu em va resultar tan satisfactòria que, de fet, la trobo a faltar.

Al principi, el seu treball connectava amb les meves pròpies investigacions sobre música, emocions i rendiment cognitiu. El que admiro ara és la maduresa del seu enfocament de la interacció: reconeix la naturalesa emocional de la ment humana. Crec que la informació emocional tindrà cada vegada més importància en la nostra manera d’interactuar amb la intel·ligència artificial.

 

TB: Què fas per desconnectar?

NG: La manera més senzilla que tinc de desconnectar és fer una llarga passejada per un parc mentre escolto un audiollibre. També gaudeixo molt passant temps amb els amics i compartint bons moments, per exemple, quan anem a esquiar. També dibuixo, tot i que per fer-ho necessito posar-hi més intenció i concentració.

Últimament, després d’anys delegant aquesta tasca, he descobert que netejar el meu apartament també m’ajuda a posar ordre als pensaments. No és ben bé desconnectar, però sí una manera de posar ordre al meu espai, tant per dins com per fora.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

NG: N’hi ha molts. The Creative Act, de Rick Rubin, em va obrir els ulls i, alhora, va confirmar moltes coses que ja intuïa. Gairebé tots els llibres de Malcolm Gladwell han representat un abans i un després per a mi. També esmentaria Les cròniques de Nàrnia. I El gran Gatsby, senzillament perquè m’encanta. Està extraordinàriament ben escrit.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

NG: Triaria dues bandes sonores: la de Pulp Fiction i la de la sèrie de televisió The Young Pope.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

NG: Mune, un restaurant libanès a prop de casa meva. M’encanta el menjar libanès i menjar-hi és un autèntic plaer per als sentits, especialment pels seus petits pastissets de carn. Tot i que, en realitat, tot és boníssim.

 

TB: Un lloc del món.

NG: Zell am See, als Alps. Hi vaig anar l’hivern passat amb uns amics i el meu fill. Amb les muntanyes i el llac, és un lloc d’una tranquil·litat i una bellesa absolutament impressionants.

 

TB: On invertiríes 100.000 €?

NG: Els invertiria a crear un espai físic per a una comunitat, dissenyat de manera que la seva arquitectura i atmosfera transmetessin pau, col·laboració i alegria. Un lloc on et sentissis benvingut només d’entrar-hi, on poguessis quedar-t’hi i contribuir-hi lliurement, però també sentir-te cuidat i acompanyat.

Seria un espai per a persones a qui els agrada explorar i crear. Podria tenir una biblioteca, una zona per prendre un cafè o menjar, esdeveniments, exposicions d’art i converses estimulants. Un lloc ple d’alegria, on les persones gaudissin d’estar juntes.

 

TB: Si no fossis emprenedora…

NG: Si no fos emprenedora, em dedicaria a l’art. Estudiaria literatura francesa, dibuixaria, crearia coses amb les mans, cultivaria plantes i escriuria.

També vull crear una fundació que impulsi l’art, l’educació, la literatura i la música, i que doni suport a la recerca sobre longevitat i rendiment humà òptim. És un objectiu a llarg termini que tinc previst dur a terme.

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

NG: Tech Barcelona és una connexió amb persones amb qui podem compartir idees i activitats que formen part important de les nostres vides en aquest moment. Té a veure amb l’emprenedoria, però també amb una actitud davant la vida: descobrir nous camins i construir el nostre propi futur. Així doncs, en certa manera, es tracta de trobar persones amb una manera de pensar i de veure el món afí a la nostra.

5 novembre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #178 | Elisenda Bonet: “Volem evitar que els nadons prematurs assumeixin funcions per a les quals no estan preparats”

5 novembre 2026 Members Calling News

Cada any, 666.000 nadons neixen abans de les 28 setmanes de gestació i s’enfronten a possibles seqüeles respiratòries, neurològiques o digestives que els poden acompanyar tota la vida. “Assumeixen de manera sobtada funcions per a les quals encara no estan preparats”, explica Elisenda Bonet (Bages, 1984), CEO i cofundadora de fetaLife.

Amb més d’11 milions d’euros de finançament, fetaLife desenvolupa una incubadora fetal líquida que recrea les condicions de l’úter matern. Mitjançant una placenta artificial connectada al cordó umbilical, permet mantenir l’intercanvi d’oxigen i nutrients perquè els nadons extremadament prematurs puguin continuar desenvolupant-se.

Més enllà de fetaLife, Elisenda ens parla de les decisions que han marcat la seva trajectòria, dels seus referents científics i de la importància d’envoltar-se d’un equip capaç d’arribar molt més lluny.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EB: A fetaLife estem desenvolupant una incubadora fetal líquida per a nadons extremament prematurs, especialment aquells que neixen entre les 22 i les 26 setmanes de gestació, quan els seus òrgans encara no estan preparats per funcionar fora de l’úter matern.

La nostra tecnologia busca mantenir la fisiologia fetal durant més temps, recreant un entorn líquid i utilitzant una placenta artificial connectada a través del cordó umbilical per facilitar l’intercanvi d’oxigen i nutrients. La idea és evitar que aquests nadons hagin d’assumir de manera sobtada funcions per a les quals encara no estan preparats.

El que volem és donar-los més oportunitats de desenvolupar-se en millors condicions. Perquè no es tracta només de sobreviure, sinó de reduir les complicacions que poden afectar tota la seva vida.

 

TB: En quina etapa es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

EB: Hem aconseguit resultats preclínics molt rellevants, entre els quals destaca haver mantingut el suport fetal durant 21 dies en un model experimental d’ovella. Ara estem centrats a transformar aquests resultats en una tecnologia segura, reproduïble i preparada per afrontar els requisits reguladors.

D’aquí a dos anys, el nostre objectiu és estar preparats per iniciar el primer estudi en humans (First-in-Human), després d’haver completat els passos científics, tècnics i reguladors necessaris. Tenim un calendari ambiciós, però tenim clar que, en una tecnologia amb aquest potencial i aquesta responsabilitat, el rigor i la seguretat han d’anar sempre per davant.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

EB: Una decisió clau va ser enfocar el projecte des del principi com un desenvolupament tecnològic orientat a arribar als hospitals i als pacients, i no només com un projecte de recerca. Això ens ha permès avançar cap a la transferència tecnològica i construir un equip amb les capacitats necessàries per convertir els resultats científics en una tecnologia real.

També vam tenir clar que no volíem desenvolupar una solució que només poguessin incorporar uns quants hospitals molt especialitzats i amb grans recursos. Per això, dissenyem la Incubadora líquida pensant en la seva integració als sistemes sanitaris públics, intentant que es pugui incorporar als hospitals sense haver de transformar completament les seves instal·lacions i que el cost no es converteixi en una barrera insalvable.

Aquesta visió condiciona moltes de les decisions que prenem, però és fonamental per a nosaltres: no volem només desenvolupar una tecnologia innovadora, sinó aconseguir que, quan estigui preparada per arribar als pacients, pugui beneficiar el màxim nombre possible de nadons.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

EB: fetaLife és un “projecte de projectes”. No es tracta només de construir una incubadora, sinó de desenvolupar pràcticament tot el que necessita per funcionar: el líquid que recrea l’entorn amniòtic, les cànules, els sistemes de monitoratge, els procediments clínics… Moltes de les solucions que necessitàvem, simplement, no existien.

El repte més gran és aconseguir que totes aquestes peces, cadascuna amb la seva complexitat, funcionin juntes de manera segura, fiable i coordinada. Això requereix connectar disciplines molt diferents i avançar en molts fronts alhora.

Aquesta experiència m’ha ensenyat, sobretot, el valor de construir un equip multidisciplinari i confiar en el coneixement de cada persona. Tenim la sort de comptar amb molt talent i una ambició sana, que ens empeny a anar sempre una mica més enllà. Aprenem els uns dels altres constantment, i he comprovat que és aquesta combinació de coneixement, confiança i voluntat de superar-nos la que ens permet afrontar reptes que, individualment, serien molt difícils d’assolir.

 

TB: El millor consell que t’han donat.

EB: Envoltar-te del millor equip possible: de persones que saben fer coses que tu no saps fer, que aporten visions diferents i que són capaces de proposar solucions que tu ni tan sols hauries imaginat.

Sembla un tòpic i, quan ho sents per primera vegada, potser penses: «Sí, sí, això ja ho sabem». Però, amb el temps, t’adones que va molt més enllà de sumar coneixements tècnics o experiències professionals diferents. Es tracta de compartir una visió i la il·lusió per un projecte, i d’entendre que aquesta energia no sempre ve de la mateixa persona: hi ha moments en què uns empenyen més, i d’altres en què són uns altres els que aporten noves idees, confiança o forces per continuar.

Un equip divers multiplica les maneres d’arribar allà on vols. Et permet veure camins que individualment no hauries imaginat, adaptar-te als obstacles i trobar solucions que d’una altra manera serien impossibles.

En un projecte tan complex com fetaLife, on cal avançar en molts àmbits alhora i afrontar reptes que ningú no ha resolt abans, això és primordial. No es tracta només de tenir el millor talent, sinó de construir un equip que, junt, sigui capaç d’arribar molt més lluny del que podria arribar cadascú per separat.

 

TB: Tots canviem amb el pas dels anys. En què has canviat d’opinió?

EB: En tot i en res. En l’essencial, la meva visió continua sent la mateixa: desenvolupar solucions tecnològiques que puguin transformar la vida de les persones. El que ha canviat radicalment és la manera d’aconseguir-ho.

Soc una persona inquieta, m’agrada avançar ràpid i buscar solucions. Però, amb els anys, he après que no sempre es pot ni convé tenir una resposta o un resultat immediat. Hi ha decisions i processos que necessiten temps, reflexió i escoltar tots els actors implicats. També cal deixar espai perquè les persones puguin entendre altres punts de vista, qüestionar les pròpies idees i trobar noves maneres de fer.

No es tracta d’anar més a poc a poc, sinó de saber quan toca córrer i quan cal aturar-se a pensar. He après que avançar ràpid no sempre vol dir arribar abans, i que, de vegades, dedicar més temps a decidir bé és el que et permet arribar més lluny.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

EB: Ingrid Daubechies, matemàtica coneguda sobretot per les seves aportacions a la teoria de les wavelets, unes eines matemàtiques fonamentals en el tractament i la compressió de senyals i imatges.

Quan estudiem enginyeria, fem servir constantment expressions i eines que porten noms com Euler, Laplace o Fourier: gairebé sempre són homes i, sovint, morts. Quan feia el meu Projecte Final de Carrera, treballava amb wavelets i utilitzava els filtres de Daubechies per processar imatges mèdiques. En aprofundir-hi per poder-los explicar bé, més enllà de les fórmules, vaig descobrir que darrere d’aquell nom hi havia una dona matemàtica i, a més, contemporània nostra.

Aquell descobriment em va obrir els ulls: la ciència no és només allò que llegim als llibres i aprenem del passat. És coneixement viu, que continua evolucionant i del qual nosaltres també podem ser protagonistes. Em va impactar especialment veure com una recerca matemàtica molt fonamental pot acabar tenint aplicacions en àmbits molt diversos.

Pel que fa als referents de proximitat, diria que tothom en general i ningú en particular. Els companys de feina, les meves amigues i els meus amics… Crec que cadascú té alguna cosa que et pot inspirar o ensenyar. Intento aprendre de tothom

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

EB: La implicació, la curiositat i la generositat. I, sobretot, que siguin bones persones. M’agrada treballar amb gent que té criteri propi, que qüestiona, que aporta idees i que també sap escoltar i aprendre dels altres.

A fetaLife som persones amb formacions, experiències i maneres de pensar molt diferents. Quan treballes amb tanta diversitat, crec que és fonamental partir de la confiança: saber que tothom és bona persona, està plenament implicat i vol contribuir al millor resultat possible.

Aquesta confiança és especialment important quan les opinions divergeixen. Si tens la certesa que tothom està aportant el millor de si mateix i que les discrepàncies neixen de voler fer avançar el projecte, i no de l’ego personal, és molt més fàcil escoltar, qüestionar les pròpies idees i trobar la millor solució entre tots.

Crec que és precisament aquí on hi ha la força d’un equip: en la capacitat de combinar visions diferents des del respecte i la generositat, amb la confiança que tothom rema en la mateixa direcció.

 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EB: Les tecnologies capaces de mantenir o donar suport a funcions vitals fora del cos humà.

Crec que veurem com la tecnologia ens permetrà anar més enllà dels límits biològics actuals, no per substituir el cos humà, sinó per donar-li suport quan més ho necessita. Per exemple, mantenint òrgans vius fora del cos per poder aplicar-los els tractaments que necessiten.

És un camp que tot just comença a explorar-se i que, malgrat les limitacions actuals, pot transformar radicalment la medicina i obrir noves vies per salvar vides. Alguns d’aquests avenços, que fins fa poc semblaven ciència-ficció, cada vegada són més a prop de convertir-se en realitat.

 

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

EB: The Smart Lollipop. M’admiren les idees que, tot i semblar molt senzilles, poden resoldre problemes reals i millorar la vida de les persones. Qualsevol persona que hagi tingut fills pot entendre de seguida el valor d’una piruleta que permet obtenir mostres de saliva per al diagnòstic mèdic d’una manera més amable i menys invasiva per als infants.

Precisament, crec que darrere d’aquesta simplicitat hi ha molta innovació i un llarg camí de desenvolupament. Em sembla un bon exemple de com una idea que tothom pot entendre pot requerir anys de feina per convertir-se en una solució mèdica real. I també de com portar una innovació al mercat, especialment en l’àmbit de la salut, pot ser molt més lent del que ens agradaria.

 

TB: Què fas per desconnectar?

EB: Amb tres fills i un gos que s’ha incorporat a la família fa poques setmanes, a casa sempre hi ha moviment! M’agrada anar a la muntanya, cuinar i compartir temps amb la família i els amics. No soc gaire de quedar-me quieta: desconnecto canviant d’activitat, fent coses diferents i gaudint del petits moments amb els que estimo.

 

TB: Un llibre per recomanar. 

EB: ‘Lliçons de química’, de Bonnie Garmus. M’agrada com combina ciència, pensament crític i una mirada molt lúcida sobre el paper de les dones en la societat. És una història que qüestiona convencions,

reivindica el criteri propi i mostra com atrevir-se a pensar diferent pot obrir nous camins. A més, m’agrada que ho faci amb humor i sense perdre de vista la importància de la ciència.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

EB: ‘A sky full of stars’, Coldplay. Reflecteix un moment vital ple d’energia, il·lusió i ganes de fer coses. Malgrat els reptes, intento mantenir aquesta mirada optimista i gaudir del camí, no només de l’objectiu.

 

TB: Una recepta, un restaurant.

EB: Una recepta: Espaguetis a la carbonara. Un clàssic que, quan està ben fet, és difícil de superar. Sense complicacions i amb bons ingredients!

Un restaurant: L’Osteria del Contadino, un italià que m’agrada molt. Si no, qualsevol restaurant que cuini amb un bon oli d’oliva i ingredients de qualitat. Això sí, amb tres peques, últimament els restaurants que triomfen a casa són els que els agraden a ells: una bona hamburguesa o una barra giratòria de sushi.

 

TB: Un lloc del món.

EB: Barcelona. Soc de Manresa i he tingut experiències internacionals que m’han aportat molt, però també m’han fet valorar el que tenim aquí.

Barcelona és una plataforma excepcional. Tenim hospitals, universitats, centres de recerca, empreses i molt de talent concentrat en un mateix entorn. De vegades no som prou conscients de tot el que podem arribar a fer des d’aquí.

 

TB: On invertiries 100k?

EB: En un equip amb talent i un propòsit que valgui la pena. Per mi, aquestes dues coses han d’anar juntes.

Buscaria persones que coneguin molt bé el problema que volen resoldre, que hi estiguin compromeses i que tinguin la capacitat de treballar plegades, aprendre i adaptar-se. Persones amb criteri, generositat i perseverança, capaces de sumar visions diferents i tirar endavant fins i tot quan el camí no és clar.

Una bona idea és important, però són les persones i la convicció amb què la tiren endavant les que poden convertir-la en una realitat. I, si a més el que construeixen pot millorar la vida de les persones, encara millor.

 

TB: Si no et dediquessis al que et dediques avui…

EB: Segurament estaria impulsant alguna altra iniciativa. M’agrada molt posar coses en marxa, connectar persones i trobar maneres de fer que les idees avancin. No sé exactament en quin sector seria, però em costa imaginar-me en una feina on no pogués construir i participar activament

 

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

EB: Una comunitat que connecta persones amb experiències, coneixements i visions molt diferents, però amb moltes ganes de fer coses. Valoro especialment la possibilitat de compartir reptes amb altres emprenedors, aprendre del que han viscut i trobar complicitats més enllà del nostre sector. Crec que és precisament d’aquestes connexions inesperades d’on poden sorgir noves idees, col·laboracions i oportunitats que difícilment trobaríem treballant cadascú pel seu compte.

29 octubre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #177 | Alexandre Soncini: “Atreveix-te a prendre decisions amb només un 10% de la informació que t’agradaria tenir”

29 octubre 2026 Members Calling News

Comprar per internet sembla fàcil. I, per al comprador, ho és: n’hi ha prou d’entrar en una botiga en línia, fer clic en un botó cridaner de “Comprar” i esperar que el paquet arribi a casa. Però, darrere d’aquesta aparent senzillesa, l’empresa que ven el producte ha de coordinar una maquinària molt més complexa. Crear i mantenir la botiga en línia, controlar les existències, gestionar els pagaments, les devolucions i els reemborsaments, coordinar les comandes i garantir-ne el lliurament. I, si alguna cosa falla, resoldre-ho sense que l’experiència del client se’n ressenti.

El 1999, els fundadors de VTEX ja s’anticipaven a alguns d’aquests reptes. Avui, l’empresa brasilera ofereix una plataforma de comerç digital segons el model SaaS (programari com a servei), cotitza a la Borsa de Nova York (NYSE) i opera en 11 països. Entre els seus clients hi ha Walmart, LEGO, Disney, L’Oréal i Coca-Cola. Després d’iniciar l’expansió internacional per l’Amèrica Llatina i els Estats Units el 2012, el 2017 va fer el salt a Europa.

“Barcelona és la nostra base per desenvolupar aquesta estratègia a Europa”, explica Alexandre Soncini (São Paulo, 1981), cofundador de VTEX, que actualment viu a Barcelona. Enginyer informàtic, màster en direcció de projectes i antic participant del programa de gestió general de la Harvard Business School, Soncini repassa els aprenentatges que han marcat la seva trajectòria, recomana l’únic llibre de gestió del qual ha pres notes i defensa el potencial d’una tecnologia llatinoamericana que, al seu parer, continua infravalorada.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AS: VTEX és una plataforma de comerç componible per a grans marques i distribuïdors. El seu objectiu és permetre que les grans empreses gestionin la seva activitat comercial amb menys complexitat i costos: una única plataforma per a la botiga en línia, les comandes, el marketplace, el sistema de gestió de comandes (OMS) i, ara, l’experiència del client basada en agents d’IA. Així, els equips poden desplegar solucions més ràpidament i operar amb menys proveïdors.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

AS: Som una empresa que cotitza en borsa (NYSE: VTEX) i que presta serveis a grans empreses d’Amèrica i Europa. De cara al futur, espero que una part cada vegada més gran de les operacions comercials i de les converses amb els clients a la nostra plataforma sigui gestionada per agents d’IA, mentre que les persones supervisin els resultats en lloc d’executar les tasques. Barcelona és la nostra base per desenvolupar aquesta estratègia a Europa.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

AS: Apostar per l’expansió global des del Brasil en lloc de conformar-nos a ser líders regionals. Això ens va obligar a dissenyar una plataforma capaç de gestionar la complexitat —múltiples divises, països i operacions a escala empresarial— abans que ens resultés còmode fer-ho. I això és el que va fer possible la sortida a borsa.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AS: L’etapa més difícil no va ser la sortida a borsa, sinó el fracàs de la migració de l’ERP anterior i la crisi de liquiditat que va venir després. Vaig aprendre que el cost d’una mala decisió no rau en la decisió en si, sinó en el temps que trigues a reconèixer-la. Fracassar de pressa només és una virtut si realment saps quan has de parar.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

AS: “Tingues el valor de prendre decisions amb el 10 % de la informació que t’agradaria tenir”. L’hi vaig sentir dir a Ben Horowitz i ha demostrat ser més útil que la majoria dels marcs de gestió.

 

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

AS: Sobre on rau el valor del programari. Abans buscava empreses amb una capa d’interfície sòlida. La IA està transformant precisament aquesta capa, així que ara busco actius que la IA pugui potenciar, sobretot les dades pròpies. El que no he abandonat és la idea que val la pena construir una capa especialitzada sobre un model de tercers: menys tokens, millors resultats i menys temps.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

AS: El meu pare. Em va ensenyar els valors sobre els quals se sustenta tota la resta: treballar de valent, assumir la responsabilitat del que et correspon i reconèixer un error tan bon punt te n’adones.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AS: La implicació i la responsabilitat. Persones que consideren que un problema és seu fins que el resolen, en lloc de tornar-te’l perfectament documentat.

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

AS: Els robots humanoides. Quan els robots de propòsit general puguin fer feina física a gran escala, l’estructura de costos de la logística, les operacions comercials i la fabricació canviarà tant com el programari va transformar els serveis.

 

TB: Una startup o empresa que marcarà el futur.

AS: Google. Molt poques empreses aconsegueixen reinventar el seu propi negoci mentre continuen sent líders del mercat, i Google ho ha fet repetidament. Ser el primer és més fàcil que continuar sent rellevant.

 

TB: Què fas per desconnectar?

AS: Viatjar amb la meva família, practicar esports a l’aire lliure i jugar a futbol.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

AS: ‘The Hard Thing About Hard Things’, de Ben Horowitz. És l’únic llibre de gestió del qual he continuat prenent notes, i d’aquest llibre van sorgir dues de les màximes que aplico a la meva vida.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AS: Escolto molta música, però no soc cap expert, així que no fingiré que hi ha una cançó que defineixi aquest moment.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

AS: Pizza, i concretament la Pizzaria São Pedro, a São Paulo.

 

TB: Un lloc del món.

AS: Una casa a la platja, plena de familiars i amics. El lloc importa menys que les persones que hi ha.

 

TB: On invertiríes 100.000 €?

AS: En tecnologia llatinoamericana. El talent en enginyeria de la regió és extraordinari i, a més, continua infravalorat. És una combinació poc habitual.

 

TB: Si no fossis emprenedor…

AS: Pilot de curses, si m’ho pogués permetre.

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AS: És la porta d’entrada a l’ecosistema tecnològic de Barcelona per a algú que arriba d’un altre país. M’hi vaig incorporar per crear aquí la meva xarxa de contactes, i funciona.

8 octubre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #175 | Jordi Rojas: “Comprar un habitatge hauria de ser un procés clar, segur i pensat per al comprador”

8 octubre 2026 Members Calling News

Comprar un habitatge hauria de ser un procés clar, segur i pensat per al comprador. «El mercat immobiliari està dissenyat per al venedor, no per a tu», es pot llegir al web de la startup Homter. I continua: «Sense un expert al teu costat, jugues amb desavantatge». L’objectiu del projecte queda clar: ajudar els compradors a trobar els millors habitatges «en temps rècord».

Trobar habitatge a Espanya no és senzill, què us hem d’explicar… Poden passar mesos fins a trobar l’oportunitat adequada. Si, a més, cal una hipoteca, l’espera es pot allargar encara més. Tot plegat, en un mercat marcat per l’escassetat d’oferta i una demanda elevada. La competència és ferotge.

En aquest context, Jordi Rojas, fundador i CEO d’Homter, va veure-hi una oportunitat: posar-se al costat dels compradors i ajudar-los a convertir una de les decisions més importants de la seva vida en un procés molt més senzill.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JR: Que comprar un habitatge sigui un procés clar, segur i pensat per al comprador. A Homter treballem exclusivament al seu costat, integrant la tecnologia en cada fase del procés per ajudar-lo a prendre millors decisions i comprar amb més seguretat i confiança.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

JR: Estem construint les bases per poder escalar: una proposta de valor definida i processos cada vegada més basats en l’automatització i la IA. D’aquí a dos anys vull que Homter sigui un referent a Espanya pel nombre de compradors acompanyats i d’operacions formalitzades.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

JR: Comprometre’ns únicament amb el comprador i renunciar a la resta d’oportunitats. Aquesta decisió defineix el servei, la manera com negociem i la confiança que volem construir.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

JR: “Si no vas, no hi has anat”. Em recorda que les idees s’han de posar a prova: parlar amb clients, provar, mesurar i ajustar. Fins que no ho fas, no saps si funcionen.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

JR: “Si no vas, no has ido”. Me recuerda que las ideas hay que ponerlas a prueba: hablar con clientes, probar, medir y ajustar. Hasta que no lo haces, no sabes si funcionan.

 

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

JR: Abans pensava que créixer depenia sobretot de la idea i de vendre més. Avui dono més importància a dissenyar processos, formar l’equip i mesurar bé: això és el que permet créixer sense perdre qualitat.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

JR: Elon Musk. Per a mi encarna la idea que «tot és possible». M’impressiona que algú amb les mateixes 24 hores que tothom sigui capaç d’impulsar projectes d’aquesta envergadura en sectors tan diferents.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

JR: La responsabilitat i el compromís amb el projecte i el client. Valoro qui compleix la seva paraula, s’esforça per aprendre i entén que darrere de cada operació hi ha una decisió important per a una persona.

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

JR: La identitat digital. Poder verificar i compartir informació de manera segura pot eliminar molta fricció de processos com la compra d’un habitatge i la contractació d’una hipoteca.

 

TB: Una startup o companyia que marcarà el futur.

JR: Glovo. Vaig treballar a Deliveroo i conec de prop com d’exigent és aquest mercat. Admiro la rapidesa i la valentia amb què van saber pivotar i executar una estratègia que els va portar a convertir-se en un referent de l’ecosistema emprenedor espanyol.

 

TB: Què fas per desconnectar?

JR: Esport. Soc inquiet i m’agrada fer moltes coses, però gairebé tot el que m’entreté acaba portant-me de nou a l’emprenedoria o a les noves tecnologies. Quan faig esport, sí que aconsegueixo desconnectar de debò.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

JR: ‘El venedor més gran del món’, d’Og Mandino. Hi vaig arribar pel meu interès en les vendes, però vaig descobrir un llibre molt més profund. Parla de perseverança, hàbits i de com tractar les persones.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

JR: ‘Eye of the Tiger,’ de Survivor. Si la perseverança tingués banda sonora, seria aquesta. Estic completament compromès amb Homter i amb tot el que volem construir. Sens dubte, aquesta energia i aquestes ganes de seguir endavant defineixen al 100 % el meu moment vital.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

JR: El tàrtar de tomàquet de La Granja Elena. El vaig descobrir fa poc i em va encantar.

 

TB: Un lloc del món.

JR: Islàndia. Geologia en estat pur.

 

TB: On invertiria 100.000 €?

JR: En formació i coaching, per a mi i per a l’equip. Crec que un projecte pot créixer fins allà on creixen les persones que l’impulsen.

 

TB: Si no fos emprenedor…

JR: M’avorriria enormement. No m’ho vull ni plantejar.

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

JR: La comunitat de la meva ciutat, on connectar, compartir i aprendre de persones que ja han recorregut part del camí. Sens dubte, també és una oportunitat per donar visibilitat a Homter i apropar-nos a possibles clients, col·laboradors i talent que puguem incorporar al projecte.

1 octubre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #174 | Alex Keyter: “Sent la por i fes-ho igualment”

1 octubre 2026 Members Calling News

Gran part del que ahir es deia sobre la IA, avui ja no té sentit. El mateix passarà demà amb el que s’estigui explicant avui. Una tecnologia en boca de tothom i que avança sense fre.

En aquest escenari frenètic, cal donar sentit a la tecnologia. Alex Keyter (Southampton, 1997), fundador de Generative Minds, ens parla de l’“AI for Good”, un concepte que entén la IA com una eina per capacitar les persones i generar un impacte positiu al món.

L’Alex va estudiar espanyol i alemany a la Cardiff University i va arribar a Binèfar (Osca), on va treballar com a professor d’anglès. Fins que, fa tres anys, es va embarcar en l’aventura de l’emprenedoria: “avui és el meu renaixement”, que diu el seu artista preferit, un aragonès (com no) com Kase.O.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

AK: Generative Minds té com a objectiu garantir que ningú es quedi enrere en l’era de la IA. Ho fem formant altres persones perquè utilitzin les tecnologies emergents com a eines per impulsar el seu creixement com a emprenedors, investigadors i líders.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on et veus d’aquí a dos anys?

AK: Fa tres anys i mig que funciona i ja ha impartit tallers i formació sobre IA a més de 1.000 persones. Durant els propers dos anys, el nostre objectiu és ampliar el projecte per oferir programes d’“IA per a empreses” a tot el Regne Unit i a altres parts del món, en col·laboració amb socis que treballin per reduir les desigualtats socioeconòmiques a través de l’educació empresarial i tecnològica. L’aspiració és democratitzar l’accés a les oportunitats i arribar al màxim nombre de persones possible.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

AK: Una de les decisions que més ha marcat el projecte fins ara ha estat apostar per la filosofia de la “IA per al bé” (AI for Good). Amb això em refereixo a la idea que la tecnologia s’ha d’utilitzar com un mitjà per empoderar i capacitar les persones per generar un impacte positiu més gran al món. Això ha influït especialment en el tipus de clients amb els quals he decidit treballar, centrant-me principalment en empreses socials, organitzacions benèfiques i institucions educatives que busquen crear més oportunitats per aportar valor a les persones a qui ofereixen els seus serveis.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

AK: “Sent la por i fes-ho igualment”. Hi ha moltes ocasions en què podem sentir que no sabem si serem capaços de superar una situació, però sovint no és així. Som molt més capaços i tenim molt més poder del que imaginem, però hem de creure en nosaltres mateixos.

 

TB: Has canviat d’opinió sobre alguna cosa amb el temps?

AK: Abans creia que simplement tenir coneixements sobre eines com la IA, o tenir-hi accés, era suficient perquè les persones comencessin a prendre mesures per resoldre els reptes als quals s’enfronten.

Amb el temps, m’he adonat que no és així. Les nostres eines són només instruments que s’han d’utilitzar dins d’una comunitat de pràctica compartida. Sovint, la veritable barrera per resoldre els problemes no és la manca d’eines, sinó la capacitat de comunicar i definir clarament el repte concret que intentem solucionar i la manera com podem treballar plegats per fer-ho.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

AK: Un dels meus referents professionals és Nick Murray, que dirigeix TecTonic Night Summit, una trobada de l’ecosistema tecnològic que se celebra a Glasgow, Escòcia. Nick encarna el lideratge estoic i gaudeix reunint bones persones i bones idees. M’inspira a adoptar una perspectiva més àmplia i equilibrada sobre com la meva feina pot transformar positivament les comunitats, les economies i la vida d’altres persones.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

AK: Sempre agraeixo les persones que afronten la feina amb una actitud d’optimisme i abundància. Persones que entenen que som aquí per crear valor conjuntament i que, sovint, podem trobar solucions millors i més sinèrgiques als reptes quan combinem les nostres millors pràctiques i experiències.

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

AK: Crec que les fregidores d’aire (air fryers) continuaran adoptant-se fins a convertir-se en el principal electrodomèstic de cuina (perquè són realment útils!).

 

TB: Què fas per desconnectar?

AK: M’encanta fer llargues passejades per la natura —per boscos, platges o muntanyes— i, sobretot, m’encanta córrer.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

AK: Recentment he llegit ‘Amanecer en la cosecha’ (Sunrise on the Reaping), de Suzanne Collins, i m’ha encantat, malgrat la tristesa d’aquest món distòpic.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

AK: ‘Renacimiento’, de Kase.O, representa el moment en què vaig decidir deixar la meva feina anterior com a professor de llengües i trobar un nou camí. També és una cançó que m’ajuda a mantenir els peus a terra i que m’ha ajudat a sortir del meu propi cap en moments difícils.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

AK: Una recepta de primer nivell ha de ser el Banana Bread de BBC Good Food. Un dels meus plats preferits és la lasanya. I un restaurant que m’agrada força —tot i que és una cadena— és La Tagliatella.

 

TB: Un lloc del món.

AK: Binèfar, Osca, el poble espanyol que em va acollir com el seu únic professor d’anglès nadiu.

 

TB: On invertiríes 100.000 €?

AK: Invertiria els diners en infraestructures habilitades per la IA per a la creació de riquesa comunitària: eines que connectin les persones i els permetin donar-se suport mútuament.

 

TB: Si no fossis emprenedor…

AK: Si no fos emprenedor, crec que continuaria volent treballar a prop d’emprenedors per donar-los suport amb les seves idees. Potser treballaria a Tech Barcelona, per poder passar més temps amb vosaltres, perquè sou gent increïble!

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

AK: Tech Barcelona és una llar lluny de casa per a mi com a fundador tecnològic. És un lloc on puc conèixer emprenedors i innovadors amb idees afins i on puc crear connexions genuïnes amb persones apassionades per ampliar les fronteres de la tecnologia per fer el bé.

10 setembre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #172 | Marc Vallhonesta: “Com pot ser que un sector que tots utilitzarem algun dia faci dècades que no canvia?”

10 setembre 2026 Members Calling News

Des que l’ésser humà és humà, sempre hem buscat maneres d’acomiadar-nos de les persones que estimem. Canvien els rituals, els costums i les maneres de viure el dol segons cada cultura, però hi ha una cosa que es manté: acomiadar algú mai no és fàcil. I encara menys quan, enmig del dolor, toca ocupar-se d’un funeral.

Tràmits, pressupostos, pagaments, decisions, trucades, dubtes… Una llarga llista de gestions que arriba precisament en un moment en què l’últim que ve de gust és posar-se a gestionar res.

D’aquesta realitat, que pocs expliquen però molts viuen, neix Funos, la comparadora de serveis funeraris creada i dirigida per Marc Vallhonesta (Barcelona, 1978). La seva proposta: portar la tecnologia a un sector tradicionalment estàtic i ajudar les famílies a agilitzar un procés que pot resultar especialment feixuc.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MV: Sempre m’ha costat acceptar aquelles situacions en què les persones prenen decisions importants amb tan poca informació, tan poca transparència i sense poder fer-ho amb veritable llibertat. Aquí vam veure l’oportunitat de construir un negoci, però també de corregir una situació que mai no ens havia semblat justa.

A Funos volem canviar això. Estem construint una marca que aporta transparència, claredat, empatia i professionalitat i que, en definitiva, dona poder a l’usuari gràcies a la tecnologia. Amb una infraestructura tecnològica que permeti a qualsevol persona informar-se, comparar, contractar i gestionar tot allò relacionat amb el final de la vida amb la mateixa facilitat i transparència amb què avui reservem un hotel o comprem qualsevol cosa per Internet.

 

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MV: Hem validat el model, hem aconseguit portar el negoci a la rendibilitat i ara arriba el moment d’escalar. Operem a tot Espanya amb acords amb més de 750 funeràries i tanatoris, i continuem incorporant nous serveis al voltant del final de la vida. D’aquí a dos anys m’agradaria que Funos deixés de ser conegut com una comparadora per convertir-se en la plataforma de referència del sector, combinant marketplace, software, IA i dades per connectar famílies, funeràries, asseguradores i administracions. També esperem haver iniciat la nostra expansió internacional.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

MV: Emprendre en un sector on la confiança és molt més important que la tecnologia. Pots construir el millor producte del món, però si no aconsegueixes generar credibilitat entre famílies i professionals, no serveix de res. He après que innovar no consisteix únicament a desenvolupar tecnologia; consisteix a aconseguir que les persones la vulguin utilitzar. La innovació només té sentit quan resol un problema real.

 

TB: El millor consell que t’han donat. 

MV: M’encanta envoltar-me de persones millors que jo, demanar opinió i escoltar consells. Després prenc les meves pròpies decisions, però crec que una bona conversa et pot estalviar mesos d’errors. Si hagués de quedar-me amb un únic consell seria aquest: ven abans de construir. Fins que algú no paga voluntàriament pel teu producte, només tens una hipòtesi.

 

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MV: Abans era més idealista i pensava que una gran idea era el més important. Avui continuo creient en les idees, però he après que el que realment marca la diferència és l’equip que hi ha darrere i l’execució: persones amb passió, resiliència i capacitat d’execució, que cuiden els detalls, s’envolten dels millors i mai no perden de vista la realitat financera del negoci. Avui continuo sent igual d’idealista, però molt menys ingenu.

 

TB: Todos cambiamos con el tiempo. ¿Has cambiado de opinión sobre algo?

MV: Antes era más idealista y pensaba que una gran idea era lo más importante. Hoy sigo creyendo en las ideas, pero he aprendido que lo que realmente marca la diferencia es el equipo que hay detrás y la ejecución: personas con pasión, resiliencia y capacidad de ejecución, que cuidan los detalles, se rodean de los mejores y nunca pierden de vista la realidad financiera del negocio. Hoy sigo siendo igual de idealista, pero mucho menos ingenuo.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MV: He tingut la sort d’aprendre de moltes persones. Per citar-ne algunes, Urs Rothmayr i Mathieu Carenzo m’han ensenyat a qüestionar les coses i a pensar de manera diferent.

 

TB: ¿Qué valoras más en las personas con las que trabajas?

MV: L’honestedat. Prefereixo treballar amb algú que em contradigui amb bons arguments abans que amb algú que sempre em doni la raó. També el compromís i la fidelitat.

 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MV: La robòtica. Vivim obsessionats a digitalitzar el software, però encara queden moltíssimes feines físiques que canviaran radicalment durant les pròximes dècades.

 

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MV: Airbnb. No només perquè hagin construït una empresa extraordinària, sinó perquè han aconseguit fer fàcil allò que és difícil. A més, crec que continuen sent força fidels als seus principis.

 

TB: Què fas per desconnectar?

MV: Marxar el cap de setmana amb la família, sortir amb els amics, passejar, cuinar i dedicar temps a coses com el bricolatge o la jardineria.

 

TB: Un llibre per recomanar.

MV: ‘Hablando en Plata’, de Mathieu Carenzo. Perquè desmunta molts mites de l’emprenedoria i recorda que construir una empresa consisteix, sobretot, a vendre, executar i generar caixa. I el més valuós: et diu les coses tal com són, sense maquillar-les, basant-se en casos reals.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MV: ‘Viva la Vida’, de Coldplay.

 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MV: M’encanta cuinar i reunir família i amics al voltant de la taula. Probablement és una de les coses que més gaudeixo. I si hi ha un plat que m’agrada especialment són els arrossos. Pel que fa als restaurants… seria incapaç d’escollir-ne només un. Allà on vaig, guardo records de bons restaurants on m’agradaria tornar. 

 

TB: Un lloc del món. 

MV: Els Estats Units, i més concretament, Califòrnia i les grans ciutats de la costa est. Tot i que no tot és perfecte, em fascina la seva manera de ser extravertida, la seva obertura, el seu esperit emprenedor, treballador i innovador, així com la llibertat que s’hi respira. Podria viure encantat a Miami, Nova York o San Francisco.

 

TB: On invertiríes 100.000 €?

MV: La meitat a Funos. L’altra meitat, en startups liderades per fundadors excepcionals.

 

TB: Si no fossis emprenedor…

MV: Faria alguna cosa relacionada amb el màrqueting i el consumidor. Probablement muntaria un restaurant (també emprendre!) i continuaria fent classes. M’apassiona entendre les persones, dissenyar experiències de consumidor excepcionals i resoldre problemes reals que tinguin un impacte positiu en la vida de la gent

 

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MV: Tech Barcelona és molt més que una associació, uns membres, uns espais… Ha estat capaç de generar ecosistema, relacions entre els implicats, influir en les institucions públiques i privades, promoure el moviment emprenedor de Barcelona al món…

Ha demostrat que, quan connectes emprenedors, inversors, corporacions i institucions de veritat, el resultat és molt més gran que la suma de les parts.

3 setembre 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #171 | Eleni Tassi: “Estic veient senyals de la síndrome de la impostora en dones amb un talent excepcional que dubten a l’hora de recuperar la seva saviesa”

3 setembre 2026 Members Calling News

“Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar”, com deia aquell poeta.

Fa uns mesos, Eleni Tassi (Grècia, 1983) va convertir aquesta mateixa idea en el punt de partida de Walk With Me: una comunitat liderada per dones, creada per acompanyar i orientar dones que poden estar travessant dubtes o incerteses en les seves trajectòries professionals. I tot plegat, literalment, mentre caminen.

Eleni ha desenvolupat la seva carrera impulsant l’excel·lència en equips d’operacions de negoci dins del sector de la tecnologia aplicada als viatges. Amb formació en Finances i Gestió de Màrqueting, treballa a Tripadvisor des del 2010, on actualment és Senior Director, Client Delivery & Business Systems, a més d’Executive Sponsor del Women ERG.

Fora de la feina, li apassionen els esports de resistència a la natura, els viatges d’aventura, la cuina i aprendre noves habilitats. I potser això diu alguna cosa d’ella: és una persona a qui li agrada avançar, descobrir i, sobretot, aprendre durant el camí.

 

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

ET: Connectar dones que afronten reptes professionals amb dones amb experiència, per mantenir converses significatives 1:1 mentre caminen a l’aire lliure. Crear un espai on puguin aflorar la intuïció, la fluïdesa mental i la reflexió.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

ET: Actualment estem en fase pilot. La intenció és crear una comunitat de dones, seleccionada i liderada per dones, que comparteixin la seva experiència i orientació amb altres dones que afronten reptes professionals en tecnologia o en altres sectors, mitjançant un model de participació flexible.

 

TB: Quina decisió clau ha marcat el teu uprojecte?

ET: Basar la proposta de valor en la meva pròpia experiència i intuïció, en lloc de fer-ho pensant en una futura monetització.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

ET: Encara estem en una fase molt inicial, així que probablement el repte més gran encara ha d’arribar. Però ja estic veient senyals de la síndrome de la impostora en dones amb una àmplia experiència i habilitats excepcionals que dubten a l’hora de recuperar la seva saviesa i fer un pas endavant per identificar-se com a possibles mentores.

 

TB: Quin és el millor consell que has rebut?

ET: És una cita del llibre Good Work, de Paul Millerd: “Si no estàs segura que realment t’estima el que fas, pregunta’t: ‘Quant pagaria per treballar en això?'”.

 

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

ET: Sobre la ingenuïtat de pensar que podia controlar els resultats. Les meves accions poden influir en el resultat, però el resultat final depèn de moltes forces que estan fora del meu control.

 

TB: Qui és un referent professional que t’inspira?

ET: Rochelle Richardson, antiga mentora i líder empresarial. M’inspira la seva capacitat per liderar processos de canvi i transformació organitzativa i, sobretot, la seva habilitat per motivar les persones i desbloquejar el seu potencial fent-les sentir realment vistes i compreses.

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

ET: Les persones que no tenen por de ser autèntiques i mostrar el seu costat humà, mantenint alhora la seva professionalitat i coherència.

 

TB: Quina tecnologia marcarà el futur?

ET: La robòtica. Encara estem en una fase inicial a l’hora de resoldre problemes del món real, però els avenços són enormes.

 

TB: Hi ha alguna startup o empresa que admiris? Per què?

ET: Groundbreaker Talents: una organització sense ànim de lucre que ofereix programes de formació totalment finançats en IA i desenvolupament de programari per a dones a Uganda, proporcionant suport i mentoria a joves amb talent que volen desenvolupar una carrera en tecnologia. Què pot ser més inspirador que això?

 

TB: Què fas per desconnectar?

ET: Córrer per la natura, cuinar i descobrir música nova.

 

TB: Un llibre que recomanaries.

ET: ‘Els quatre acords’, de Don Miguel Ruiz.

 

TB: Una cançó que defineixi aquesta etapa de la teva vida.

ET: ‘Youth’, d’Ásgeir, sobre redescobrir l’alegria i la creativitat.

 

TB: Una recepta, un plat o un restaurant.

ET: Gemista, verdures gregues farcides, un plat tradicional i deliciós de Grècia. I Mula Bar, a Sants, per gaudir d’autèntica cuina grega a Barcelona.

 

TB: Un lloc del món.

ET: Etiòpia. Paisatges salvatges i gent meravellosa.

 

TB: On invertiries 100.000 €?

ET: En una cartera d’inversió diversificada que combinés criptomonedes, ETF i accions d’empreses d’infraestructura d’IA.

 

TB: Si no fossis emprenedora…

ET: Planificaria i lideraria experiències de retir. O faria joieria.

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

ET: Passió per la innovació valenta, les idees audaces, la comunitat i les oportunitats.

31 juliol 2026 Members Calling News

Noticias

Members Calling #170 | Carla Balussi: “La tecnologia ha de contribuir a produir més i millors aliments”

31 juliol 2026 Members Calling News

Quan pensem en el sector primari, pensem en el camp i en llargues jornades sota el sol. Però també parlem de dades i tecnologia.

En aquest terreny creix Agrobit, una plataforma integral de gestió agrícola que connecta l’activitat al camp amb els processos administratius i comercials. Ordena la informació, optimitza la cadena de valor i permet prendre decisions més àgils i precises. En definitiva, reuneix tot el que passa al camp en una única plataforma.

Actualment, la companyia ja opera en set països de l’Amèrica Llatina i Europa i prepara la seva següent etapa d’expansió. Al capdavant del seu desenvolupament a Europa hi ha Carla Balussi (1994), Business Developer d’Agrobit, amb qui parlem sobre la importància de generar confiança en un sector tradicional i d’ajudar-lo a afrontar un dels grans reptes globals: “produir més aliments i de més qualitat d’una manera cada vegada més sostenible”.

 

TB: Quin és el propòsit del vostre projecte?

CB: El nostre propòsit és accelerar la transformació digital de la cadena agroalimentària, ajudant les empreses a prendre millors decisions mitjançant les dades, la traçabilitat i la intel·ligència. Creiem que la tecnologia ha de contribuir a produir aliments d’una manera més eficient, transparent i sostenible.

 

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CB: Va néixer per resoldre reptes del sector agroalimentari a l’Argentina. Avui acompanya empreses de diversos països. El següent pas és contribuir a afrontar un dels reptes globals més importants: produir més aliments i de més qualitat d’una manera cada vegada més sostenible.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

CB: Una decisió que va marcar el nostre camí va ser entendre que la transformació digital no comença amb la tecnologia, sinó amb les persones. Per això, sempre hem desenvolupat solucions pensant en les persones que les utilitzen cada dia al camp i al llarg de tota la cadena agroalimentària.

 

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

CB: El repte més gran ha estat impulsar la innovació en un sector on el canvi requereix temps i confiança. M’ha ensenyat que escoltar és tan important com innovar i que la tecnologia només genera impacte quan les persones se la fan seva.

 

TB: El millor consell que t’han donat.

CB: “Escolta més del que parles.” És un consell senzill, però crec que les millors decisions neixen d’entendre primer les persones, els seus reptes i les seves necessitats abans d’intentar oferir una solució.

 

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

CB: Abans pensava que la innovació consistia a desenvolupar la millor tecnologia. Avui crec que la veritable innovació és resoldre problemes reals d’una manera senzilla i generar un impacte positiu en les persones.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CB: El meu principal referent professional és Horacio Balussi, el meu pare i fundador de l’empresa. Amb només 19 anys, el 1979, va iniciar un projecte que més de quatre dècades després continua evolucionant i innovant. M’inspiren la seva visió a llarg termini, la seva capacitat d’adaptar-se als canvis i la seva convicció que la tecnologia només té sentit quan genera un impacte en la societat.

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

CB: Valoro les persones que tenen iniciativa, curiositat i generositat per compartir allò que saben. Quan hi ha confiança i un propòsit compartit, els equips són capaços d’aconseguir coses extraordinàries.

 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CB: Els bessons digitals. Poder simular escenaris abans de prendre una decisió transformarà la manera com gestionem indústries tan complexes com l’agroalimentària, fent que els processos siguin més eficients, sostenibles i resilients.

 

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

CB: Admiro Beeflow per la seva capacitat de convertir un repte global, com ara la pol·linització dels cultius, en una oportunitat d’innovació. És un gran exemple de com la ciència i la tecnologia poden contribuir a un sistema alimentari més sostenible.

 

TB: Què fas per desconnectar?

CB: Desconnecto passant temps amb la meva gossa, gaudint del mar, viatjant i compartint moments amb la meva família i els meus amics. L’art i la música també són una part important d’aquest equilibri.

 

TB: Un llibre per recomanar.

CB: Recomanaria ‘Moltes vides, molts mestres’, de Brian Weiss. És un llibre que convida a mirar la vida des d’una altra perspectiva, a reflexionar sobre les connexions humanes, l’aprenentatge que transcendeix el temps i sobre com cada trobada pot tenir un propòsit.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

CB: ‘Vuelta por el universo, de Gustavo Cerati. Em connecta amb la idea que la vida és un viatge infinit d’aprenentatge, en què cada experiència, cada persona i cada canvi amplien la nostra manera de veure el món.

 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

CB: El menjar casolà. No hi ha cap restaurant que pugui competir amb una taula compartida en família. Si hagués de triar un plat, serien les empanades argentines: cada vegada que les comparteixo sento que també comparteixo una part de la meva història, de les meves arrels i de la meva manera d’entendre les trobades.
 

TB: Un lloc del món.

CB: Barcelona.

 

TB: On invertiries 100.000 euros?

CB: Els invertiria en un projecte que combinés tecnologia i conservació per protegir els animals i els ecosistemes. Estic convençuda que no pot existir un futur sostenible si no aprenem a conviure amb la vida que ens envolta i a cuidar-la millor.

 

TB: Si no fossis emprenedora…

CB: Artista. Perquè crec que l’art té el poder de fer-nos mirar el món amb uns altres ulls.

 

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

CB: Tech Barcelona representa una comunitat on la innovació, la col·laboració i el talent s’uneixen per construir solucions que milloren el món.

Resum de la privadesa
Tech Barcelona

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.