TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MP: Construir ordinadors més sostenibles i més eficients, màquines que ens permetin ampliar el coneixement del món que ens envolta i, amb això, millorar la vida de les persones.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MP: Ens vam fundar el 2019 i estem en una fase de creixement accelerat. Hem entrat en una autèntica cursa global i, d’aquí a dos anys, m’agradaria veure la nostra aposta tecnològica consolidada com una de les vies líders a escala mundial que ens condueixin cap al futur de la supercomputació.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

MP: Prioritzar primer les persones, segon la tecnologia i tercer els diners.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

MP: Fer-nos sentir i escoltar, i ser menys indecisos. M’ha ensenyat la importància d’arribar al lloc i al moment adequats i, sobretot, de no deixar passar les oportunitats.

TB: El millor consell que t’han donat.

MP: Que, passi el que passi, mai deixi de mirar les coses des de l’humanisme.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MP: Abans dubtava que es pogués fer innovació de debò dins d’una empresa. Avui sé que sí que és possible.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MP: Vanesa Díaz, de Luxquanta. Una de les millors CEOs que conec.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

MP: Que tinguin una passió genuïna pel que fem.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MP: La computació quàntica, sense cap mena de dubte. No hi ha futur per a la IA sense els ordinadors quàntics.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MP: Open Cosmos. Un enorme exemple de creixement i resiliència, de la mà del seu CEO, Rafel Jordà, també mallorquí, que ha liderat i continua liderant un projecte excel·lent i ambiciós.

TB: Què fas per desconnectar?

MP: Envoltar-me dels meus animals.

TB: Un llibre per recomanar.

MP: ‘El último hombre blanco’, de Nuria Labari.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MP: ‘Alpinistes-samurais’, de Antònia Font.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MP: Pollastre teriyaki. Una hamburguesa d’Antonia’s per als dies de feina llargs.

TB: Un lloc del món.

MP: Tòquio.

TB: On invertiríes 100.000 euros?

MP: En qualsevol científic o enginyer il·lusionat amb una idea per emprendre.

TB: Si no fossis emprenedora…

MP: Seria veterinària.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MP: El hub tecnològic metropolità que ens agrupa i connecta. Un punt de trobada.

“Ser sostenible és una qüestió de supervivència”.

Les empreses ho saben. Els reguladors ho exigeixen. Els clients ho esperen. Tanmateix, entre normatives, mètriques i sigles, moltes organitzacions es troben en el mateix punt: volen avançar, però no saben per on començar.

Per això neix EINNA, un projecte cofundat i dirigit per Marta Cals (Bisbal d’Empordà, 1981) per fer la sostenibilitat més accessible a les empreses. Llicenciada en Dret i amb més de quinze anys de trajectòria acompanyant organitzacions en la integració de criteris ESG, coneix de primera mà els reptes que suposa convertir la intenció en fets. En aquesta missió l’acompanya Núria Tintoré, cofundadora de la iniciativa, una unió que Cals descriu com el contrast i l’equilibri “necessaris per sostenir el projecte a llarg termini”.

TB: Quin és el propòsit del vostre projecte?

MC: Convertir-nos en el recurs líder en sostenibilitat per transformar el teixit empresarial, facilitant les eines necessàries perquè les organitzacions no només compleixin les normatives, sinó que s’apropin de manera proactiva als estàndards internacionals més exigents.

TB: En quin punt es troba el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

MC: Actualment estem en fase de monetització, validant el nostre model i consolidant els primers clients. D’aquí a dos anys, veig EINNA havent fet el salt estratègic a escala estatal, comptant amb una xarxa sòlida i activa d’empreses i professionals que confien en la nostra tecnologia per gestionar el seu impacte.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

MC: Sens dubte, la decisió d’emprendre sent dues sòcies. Emprendre en solitari és un camí complex; comptar amb una sòcia m’aporta equilibri, complementarietat en les competències, un contrast continu d’idees i el suport mutu necessari per sostenir la visió del projecte a llarg termini.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

MC: Travessar un període de més de cinc mesos sense tancar projectes. Va ser un moment de molta incertesa que va posar a prova la nostra resistència. Vaig aprendre que els temps del mercat no sempre coincideixen amb les teves expectatives i que l’èxit sostenible requereix paciència, resiliència i mantenir el focus.

TB: El millor consell que t’han donat.

MC: “Cal sortir a parlar amb les empreses”. De vegades ens tanquem a dissenyar el producte “perfecte” des de l’oficina, però el veritable valor i les respostes són al carrer. Escoltar directament els problemes i les necessitats reals del client és el que et permet pivotar i oferir solucions que realment importen.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

MC: Amb el temps i l’experiència, he après a relativitzar i a incorporar la flexibilitat i l’escolta activa al meu dia a dia. Abans potser era més rígida en els meus plantejaments; avui valoro obrir el focus i entendre opinions i perspectives radicalment diferents de la meva, ja que és aquí on acostuma a trobar-se l’aprenentatge.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

MC: Barbara Glaenzel, fundadora d’Urbanauta. M’inspira el seu estil de lideratge conscient, la coherència del seu model de negoci i, per damunt de tot, la seva perseverança per tirar endavant un projecte amb valors en un entorn tan competitiu.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

MC: La constància i la il·lusió. El talent és important, però un equip que manté el compromís dia rere dia i que afronta els reptes amb entusiasme i ganes d’aportar és el veritable motor de qualsevol projecte que aspiri a generar un impacte real.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MC: La nostra pròpia tecnologia: EINNA. Estem convençudes que les eines orientades a mesurar, gestionar i optimitzar els criteris ESG (ambientals, socials i de governança) seran indispensables per a la supervivència i la rellevància de qualsevol empresa en el futur immediat.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

MC: Eticas.ai. Fundada per Gema Galdón, els considero referents absoluts. Admiro el seu lideratge en l’auditoria algorítmica i com treballen activament per garantir que el desenvolupament tecnològic no perpetuï biaixos, sinó que promogui la justícia social, l’ètica i l’equitat.

TB: Què fas per desconnectar?

MC: Practicar ioga per reconnectar amb el cos i la ment, i passar temps de qualitat envoltada de la meva família i amics. És la meva manera de recarregar energia i mantenir els peus a terra.

TB: Un llibre per recomanar.

MC: ‘Waslala’, de Gioconda Belli. Una novel·la magnífica que, a través de la recerca d’una utopia, reflexiona sobre la naturalesa humana, el medi ambient i l’impacte de les nostres decisions.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

MC: ‘A la vida’, de Maria Arnal (i Marcel Bagés). És un cant lluminós, un recordatori de la força col·lectiva, de la resiliència i de la celebració de ser presents i actius.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

MC: Una bona crema d’ortigues (un plat de la terra, silvestre i sorprenent). I com a restaurant, El Badall, a Girona, per la seva autenticitat i el seu respecte pel producte.

TB: Un lloc del món.

MC: L’Empordà. És casa meva, el meu paisatge de referència i el lloc on sempre trobo l’equilibri i la inspiració.

TB: On invertiries 100k?

MC: En projectes i iniciatives destinats a erradicar la pobresa infantil i fomentar una educació de qualitat. Considero que assegurar el benestar, la igualtat d’oportunitats i l’educació dels infants és la inversió més urgent i transformadora per al futur de la nostra societat.

TB: Si no fossis emprenedora…

MC: Estaria perduda. L’emprenedoria m’aporta un propòsit, una llibertat i una manera d’entendre el món i l’impacte social que difícilment encaixaria en un model corporatiu tradicional.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

MC: Significa formar part d’un ecosistema vibrant, innovador i connectat; una finestra oberta al món que ens permet compartir sinergies, aprendre d’altres sectors i projectar el talent local a escala global.

Rentar els plats. Dutxar-se. Regar les plantes. Rutines que depenen d’un gest tan automàtic com obrir l’aixeta. No obstant això, darrere d’aquesta simple acció existeix una realitat invisible: l’enorme quantitat d’aigua que es perd abans si més no d’arribar a les nostres llars.

En els últims anys, la crisi hídrica ha deixat imatges inèdites a Catalunya, com el campanar del Pantà de Sau al descobert i restriccions prolongades de consum en diferents municipis. Va ser llavors quan David Mora (Barcelona, 1987) va sentir que era la seva responsabilitat posar els seus coneixements al servei d’aquest desafiament. “És el tipus de problema que mereix tota la meva energia”, assegura.

David és el CEO i cofundador de Kimedes AI, la startup que busca “salvar milions de litres d’aigua potable al dia” mitjançant imatges satel·litàries i intel·ligència artificial. Enginyer en Organització de les TIC, amb un màster en Direcció de Projectes per la Salle i formació executiva en Innovació a Harvard i MIT, va passar set anys a l’estranger abans de tornar a Catalunya, on va posar en marxa el projecte al costat de Jaume Miró, COO i cofundador.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DM: Protegir l’aigua de les generacions futures. Entre el 25% i el 30% de l’aigua potable a Europa es perd per canonades trencades abans d’arribar a cap aixeta. Nosaltres detectem aquestes fuites utilitzant imatges de radar per satèl·lit i intel·ligència artificial, abans que ningú se n’adoni. Ho veiem des de l’espai.

TB: En quin punt es troba el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

DM: Tenim el motor d’IA operatiu, els primers contractes municipals signats, el suport de l’ESA i ENISA, i acabem de completar el programa d’incubació de la BSC AI Factory al Pier07. D’aquí a dos anys, vull que qualsevol municipi d’Europa no només conegui l’estat de la seva xarxa hídrica, sinó que rebi recomanacions concretes i prioritzades abans que el problema existeixi. No reduir pèrdues, sinó eliminar-les.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

DM: Vam apostar per dades satel·litàries en lloc de desplegar maquinari, una decisió que va accelerar l’impacte, va eliminar friccions d’implementació i ens va permetre escalar sense dependre de sensors físics. I, sobretot, ens va donar focus en allò en què realment som bons: algoritmes i tecnologia.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

DM: Voler canviar el món des del sector públic. El B2G és un territori on gairebé no hi ha VC, els cicles són lents, els decision makers són difícils d’arribar i, tot i així, l’impacte és real i enorme. Ningú no t’ho posa fàcil. Això ens va ensenyar a entendre les regles del joc des del primer dia, a calibrar molt bé les estratègies de supervivència, a escalar amb seny i a desenvolupar una resiliència que no et dona cap màster. Molta insistència i la convicció que val la pena.

TB: El millor consell que t’han donat.

DM: “Recorda’t per què vas començar, valora les teves pròpies fites i progressos sense esperar que ningú te’ls validi. Aquest camí és teu i cal gaudir-lo, per molt dur que sigui.”

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

DM: Sempre havia cregut que demanar ajuda era un símptoma de debilitat i una molèstia per a l’altre. Quan vaig trencar aquest estigma, vaig descobrir que a la gent li agrada ajudar i que hi ha molta predisposició a fer-ho. Només cal demanar-ho. Rarament la gent et diu que no.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

DM: En Javi Fernández, fundador i CTO. D’ell vaig aprendre a no conformar-me mai i a buscar constantment solucions a qualsevol repte, especialment tecnològic. Aquest mindset m’ha acompanyat des d’aleshores.

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

DM: La humilitat i l’empatia. Tots estem constantment aprenent i equivocant-nos, i qui no ho assumeix és un problema. I, sobretot, que s’executi: prefereixo un experiment fallit a un pla perfecte que no surt del paper.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DM: Sens dubte, la computació quàntica. Quan maduri, ens ajudarà a entendre millor el nostre món i a resoldre problemes encara més complexos dels que avui som capaços d’abordar. 

TB: Una startup o empresa que admires.

DM: Planet Labs. Van democratitzar l’accés a les imatges satel·litàries i van demostrar que l’espai no és només per als grans. Nosaltres bevem d’aquesta filosofia cada dia.

TB: Què fas per desconnectar?

DM: El mar. Tant se val si és passejar amb la família, navegar, fer surf o nedar. Necessito el mar. I si és el Mediterrani, encara millor.

TB: Un llibre per recomanar.

DM: ‘Shoot for the Moon’, de Richard Wiseman: el que l’Apollo 11 ens ensenya sobre com afrontar reptes impossibles. I ‘Start Something That Matters’, de Blake Mycoskie: emprendre amb propòsit des del primer dia. Tots dos junts diuen força sobre per què estic fent el que faig.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

DM: ‘Wonderful Nothing’, de Glass Animals. 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

DM: El restaurant Mooma, a la Costa Brava.

TB: Un lloc del món.

DM: Em costa triar-ne només un. La costa oest d’Irlanda, que ha estat la meva vàlvula d’escapament per trobar pau mental durant anys. I la Selva Negra, a Friburg, on estiuejo amb la família i el temps passa d’una altra manera. Dos llocs que no tenen res a veure entre si, però que diuen força del que necessito segons el moment.

TB: On invertiries 100k?

DM: En Kimedes. Tinc una gran convicció que estem construint els fonaments d’alguna cosa gran, amb l’ambició de ser un referent i exemple d’innovació, impacte i sostenibilitat. És una inversió per al futur dels nostres fills i de les futures generacions.

TB: Si no fossis emprenedor…

DM: Em costa imaginar un futur diferent, però potser investigador en algun camp tecnològic. M’apassiona aprendre i indagar en coses complexes, m’atrapa la curiositat i després poder compartir aquest aprenentatge amb els altres.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

DM: Una llar. Persones amb les mateixes inquietuds i les ganes de canviar alguna cosa. Potser el nexe de l’ecosistema emprenedor on tot convergeix. Ara mateix és la meva font d’inspiració i de contactes a prop de casa.

La maternitat continua apareixent en massa converses com un fre professional. Però cada cop són més les dones que han trobat en la tecnologia una via per conciliar ambició professional, estabilitat i flexibilitat sense renunciar a la família.

Una de les iniciatives que millor representa aquest canvi és Supermums. Nascuda al Regne Unit al voltant de l’ecosistema Salesforce, la comunitat s’ha consolidat com una referència en formació tecnològica inclusiva i accés femení al sector digital. Més de 1.800 mares —i també alguns pares— han passat ja pels seus programes d’upskilling, reskilling o transició cap a carreres digitals dins de més de 400 companyies.

Cristina P. Manjavacas (Madrid, 1983) forma part del creixement de la companyia a Espanya i a LATAM com a responsable de màrqueting i comunitat. Entre esdeveniments, aliances i creació de comunitat, treballa amb una missió molt concreta: obrir més portes per a les dones en tecnologia.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

CP: Fer créixer a Espanya la comunitat de Supermums, ja consolidada al Regne Unit, per formar i acompanyar més dones cap a carreres en tecnologia, especialment en IA i Salesforce.

TB: En quin punt està el vostre projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CP: Estem en fase d’expansió a Espanya, construint comunitat, aliances i visibilitat. En dos anys el veig com una xarxa sòlida de talent, mentors i empreses col·laboradores que faciliti formació, ocupació i lideratge femení en tecnologia.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el vostre projecte.

CP: Apostar per construir comunitat a través d’esdeveniments i col·laboracions amb l’ecosistema tech, en lloc de centrar-nos només en formació online.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

CP: Introduir una iniciativa internacional en un nou mercat requereix generar confiança des de zero. M’ha ensenyat la importància d’escoltar l’ecosistema local i construir relacions a llarg termini.

TB: El millor consell que t’han donat.

CP: “Les oportunitats arriben a través de les persones”. Invertir temps a construir relacions sempre val la pena.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

CP: Abans pensava que calia tenir-ho tot perfectament planificat i saber absolutament tot abans de començar alguna cosa nova; ara crec més en experimentar, iterar i aprendre ràpid.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

CP: M’inspiren professionals que construeixen comunitats i generen impacte real en el desenvolupament del talent, especialment els que obren camí per a més diversitat en tecnologia. Com Heather Black, la nostra CEO.

TB: Què valores més de les persones amb qui treballes?

CP: L’actitud, la generositat per compartir coneixement i la capacitat de construir junts.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

CP: Salesforce, per com ha construït un ecosistema global de talent, partners i comunitat al voltant de la seva tecnologia.

TB: Què fas per desconnectar?

CP: Llegir, anar a concerts, caminar per la natura i compartir temps amb amics i família.

TB: Un llibre per recomanar.

CP: ‘El Petit Príncep’, sempre.

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

CP: ‘El Bien’, Viva Suecia.

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

CP: Qualsevol àpat compartit amb amics.

TB: Un lloc del món.

CP: La meva família.

TB: On invertiries 100k?

CP: En educació tecnològica, especialment en formació en IA i talent divers, sobretot femení.

TB: Si no et dediquessis al que et dediques avui…

CP: Probablement treballaria en projectes educatius o de desenvolupament de talent.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

CP: Un punt de trobada per connectar talent, innovació i comunitat dins de l’ecosistema tecnològic de Barcelona.

L’any passat, es van superar els 290.000 diagnòstics de càncer a Espanya, xifres –cada cop més elevades– que situen aquesta malaltia com un dels grans reptes de salut pública a escala global. A l’altra banda, hi ha qui lluita incansablement per posar-hi fre.

“No pots defallir mai”. Així ho resumeix Joan Torrejon (Barcelona, 1958), CEO de Cebiotex, spin-off de la UPC i l’Hospital Sant Joan de Déu. L’empresa ha desenvolupat una membrana biodegradable que busca evitar la reaparició del tumor després d’una cirurgia, un dels grans desafiaments en oncologia.

Torrejon va assumir el lideratge del projecte l’octubre del 2025. Biòleg de formació, acumula més de 40 anys d’experiència en la indústria farmacèutica, amb trajectòria a companyies com UCB, Almirall, Esteve i Biogen.

En aquesta entrevista parla dels reptes que encara queden per davant, del paper del respecte en els equips i d’un paratge on tot s’atura: Menorca, “el millor lloc del món” quan es tracta de desconnectar.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JT: El nostre projecte vol ajudar els malalts de càncer a evitar les recidives, i per tant a contribuir a fer que visquin més anys i amb una millor qualitat de vida.

TB: En quin punt està el teu projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JT: Estem investigant en fase II, en dues indicacions com càncer de pàncrees en adults i sarcomes de teixits tous en pediatria, i en dos anys voldria poder dir que estem en condicions de millorar de vida de les persones que pateixen aquestes malalties.

TB: Una decisió clau que hagi marcat el teu projecte.

JT: Començar el primer assaig clínic en fase I en sarcoma de teixits tous. Hem obtingut molt bons resultats, i influirà molt positivament en l’evolució de l’empresa i en les capacitats de contribuir a millorar el pronòstic dels malalts.

TB: Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat i què t’ha ensenyat?

JT: Rellançar una de les empreses on he estat, i amb resiliència i amb feina de qualitat pots superar molts reptes. No pots defallir mai.

TB: El millor consell que t’han donat.

JT: Respecta profundament les persones.

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

JT: Més que canviar d’opinió, he canviat en la forma d’afrontar els reptes. Cal comptar sempre amb les persones, tractar-les bé, tenir paciència. I aprendre constantment.  

TB: Un referent professional que t’inspiri.

JT: Un dels caps que vaig tenir em va ensenyar a entendre les persones, com tenir converses difícils, i a gaudir de la feina. 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

JT: L’autenticitat, la col·laboració entre tots els membres de l’equip, l’esperit crític, la capacitat de donar ‘feedback’ constructiu. Ser valents.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JT: En el món farmacèutic, el coneixement de la genètica i les ciències relacionades, duent la medicina a un grau màxim de personalització, ens permetrà viure molt millor els anys que visquem. Ens queden molts reptes per superar en oncologia, en malalties neurològiques com l’Alzheimer, en malalties degeneratives, en malalties rares. Per això es tan important alimentar l’esperit innovador i emprenedor. Invertir en R+D és la clau per aquest objectiu. Només ens cal mirar enrere i veurem els avenços que hi ha hagut en medicina i biologia. Ara vivim de mitjana més de 30 anys més que els nostres avis i besavis, i això ha estat gràcies als avenços en salut. La IA serà una eina que també hi contribuirà. Però per se, no ens farà viure més. Ens farà, però, més eficients.

TB: Una startup o empresa que admiris i per què.

JT: BioNTech, varen creure en la recerca primària amb el ‘mRNA’ (molècula fonamental en biologia que transmet l’ADN) fins a aconseguir una plataforma que pot ajudar en molts àmbits de la medicina. I ens va portar a sortir de la COVID més aviat del que molts pensàvem.

TB: Què fas per desconnectar?

JT: Llegir i anar a vora del mar. Menorca és el millor lloc del món per això.

TB: Un llibre per recomanar.

JT: ‘Ítaca’, de Cavafis, i ‘El Llibre d’Absències’, de Miquel Martí i Pol. 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

JT: ‘Hallelujah’, de Leonard Cohen. 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

JT: El 24k-dires de Valldoreix, i el Cap Roig a Menorca.

TB: Un lloc del món.

JT: Menorca. No cal anar gaire lluny per trobar el paradís.

TB: On invertiríes 100k?

JT: En Cebiotex.

TB: Si no fossis emprenedor…

JT: Em dedicaria al que em dedico avui, soc un apassionat de la indústria farmacèutica i de donar classes als meus estudiants de Màster. He estat un privilegiat. A més, els temps que venen seran encara millors, i estic segur que contribuirem a millorar encara més la vida de les persones. Llàstima que les millores en l’àmbit de la salut no sempre es traslladin a tota la societat.

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

JT: El lloc on comparteixo el futur amb els meus companys.